Programació bg 2016 17 ies balàfia definitiva

1
PROGRAMACIÓ DEL
DEPARTAMENT DE
BIOLOGIA I GEOLOGIA
IES BALÀFIA
CURS 2016-17

P
A
G
E

*
A
r
Departament de Biologia i Geologia. IES Balàfia curs 16-17
2
ÍNDEX
1.-Introducció Pàgina 4
2.-Organització del departament Pàgina 4
2.1.-Membres del departament de Biologia i geologia.
2.2.-Membres del departament de física i química.
2.3.-Distribució dels grups.
2.4.-Reunions del departament.
2.5.-Ocupació del laboratori.
3.-Biologia i Geologia a l’ESO Pàgina 8
3.1.-Finalitat de l’assignatura
3.2.-Estructura del currículum
3.3.-Orientacions metodològiques
3.4.-Contribució de l’assignatura al desenvolupament de les
competències
3.5.-Objectius específics.
4.-Programació Biologia i Geologia de primer d’ESO. Pàgina 16
4.1.- Estructura del currículum, continguts, criteris d’avaluació i
estàndards d’aprenentatge.
4.2.-Seqüenciació de les unitats didàctiques.
4.3.-Seqüenciació dels desdoblaments.
5.-Programació Biologia i Geologia de tercer d’ESO Pàgina 26
6.-Programació Biologia i Geologia quart d’ESO. Pàgina 45
estàndards d’aprenentatge
6.2.-Seqüenciació d’unitats didàctics i temporalització.
7.-Criteris de qualificació i procediments de recuperació a l’ESO Pàgina 46
8.-Programació Biologia i Geologia primer de Batxillerat. Pàgina 47
8.1.-Finalitat de l’assignatura.
8.3.-Estructura del currículum, continguts, criteris d’avaluació i
8.4.-Seqüenciació de les unitats didàctiques i desdoblaments.
8.5.-Criteris de qualificació.
8.6.-Orientacions metodològiques.
8.7.-Recursos didàctics.
8.8.-Tractament disciplinari
8.9.- Contribució́ de l’assignatura al desenvolupament de les
competències
9.-Programació Cultura Científica primer de Batxillerat. Pàgina 69
9.1.-Finalitat de l’assignatura.

P
A
G
E

*
A
r
3
9.3.-Estructura del currículum, continguts, criteris d’avaluació i
9.5.- Criteris de qualificació.
9.6.- Orientacions metodològiques.
9.7.- Recursos didàctics.
9.8.-Tractament disciplinari
competències
10.-Programació Biologia segon de Batxillerat. Pàgina 81
10.1.- Finalitat de l’assignatura
10.3.- Estructura del currículum, continguts, criteris d’avaluacó i
estàndards d’aprenentatge
10.4.-Seqüenciació d’unitats didàctiques.
10.5.-Criteris de qualificació
10.6.-Orientacions metodològiques
10.7.- Recursos didàctics
10.8.- Tractament disciplinari
competències
11.-Procediments de suport i adaptacions per a l’alumnat amb
necessitats específiques de suport educatiu.
Pàgina 97
12.-Estratègies i procediments d’avaluació del procés
d’ensenyament aprenentatge.
Pàgina 98
12.1.-Característiques de l’avaluació.
12.2.-Procediments, mètodes i instruments d’avaluació.
12.3.-Criteris de qualificació de l’aprenentatge.
12.4.-Criteris per a elaborar els plans personalitzats de
recuperació de l’aprenentatge.
13.-Mètodes pedagògics. Enfocaments metodològics. Pàgina 103
13.1.-Pricipis metodològics.
13.2.-Orientacions metodològiques.
13.3.-La metodologia a nivell organitzatiu.
14.-Programació lingüística. Pàgina 105
15.-Activitats complementàries. Pàgina 106
16.-Materials i recursos. Pàgina 106
17.-Tractament de la lectura, de les tecnologies de la informació i la
comunicació, i l’educació en valors.
Pàgina 107

P
A
G
E

*
A
r
4
1. INTRODUCCIÓ, PRESENTACIÓ I JUSTIFICACIÓ
Per a la realització d’aquesta programació s’han tingut en compte els següents decrets:
- Decret 34/2015, de 15 de maig, pel qual s’estableix el currículum de l’educació secundària
obligatòria a les Illes Balears.
- Decret 35/2015, de 15 de maig, pel qual s’estableix el currículum del batxillerat a les Illes
Balears.
La Programació didàctica tindrà, entre altres, les finalitats següents:
1. Facilitar la pràctica docent.
2. Assegurar la coherència entre les intencions educatives i la pràctica en l'aula.
3. Servir com a instrument de planificació, desenvolupament i avaluació del procés
d'ensenyança i aprenentatge.
4. Oferir el marc de referència més pròxim per a organitzar les mesures d'atenció a la
diversitat de l'alumnat.
5. Proporcionar elements d'anàlisi per a l'avaluació del Projecte educatiu, del Projecte
curricular i de la pròpia pràctica docent.
La Programació didàctica transformarà les intencions educatives, expressades en els distints
elements del currículum, en una proposta coherent d'activitats d'aula. Per a això, inclourà
necessàriament els següents elements: la contribució de cada matèria a l’adquisició de les
competències bàsiques, l’adequació i la seqüenciació dels objectius generals de les
matèries, la seqüència dels continguts al llarg de cada curs, els mètodes pedagògics, les
activitats d’ampliació i reforç, els criteris d’avaluació i qualificació, els procediments de suport i
de recuperació, i les estratègies i els procediments d’avaluació del procés d’ensenyament-
aprenentatge.
2.ORGANITZACIÓ DEL DEPARTAMENT DE BIOLOGÍA I GEOLOGIA
2.1. MEMBRES DEL DEPARTAMENT
1. Nom: M. Neus Torres Roig
Titulació i especialitat: Llicenciada en Ciències Biològiques
Antiguitat al cos: 31
Situació actual (interí, definitiu...): definitiva
Càrrec:
2.. Nom: Salvador Llopis Moreno
Titulació i especialitat: Llicenciat en Ciències Biològiques
Situació actual (interí, definitiu...): Definitiu
Càrrec:Tutor 1r eso C
3. Nom: Andreu Viudes Talens
Titulació i especialitat: Llicenciat en Biologia
Situació actual (interí, definitiu...): definitiu
Càrrec: Cap del Departament de Biologia i geologia.

P
A
G
E

*
A
r
5
2.2. DISTRIBUCIÓ DELS GRUPS
ASSIGNATURA: NIVELL: BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO
PROFESSOR/A GRUP/S desdoblaments
Salvador Llopis Moreno A - B-C-D
Neus Torres Roig A-B-C-D
ASSIGNATURA: BIOLOGIA I GEOLOGIA NIVELL: 3r ESO
PROFESSOR/A GRUP/S desdoblaments
Andreu Viudes Talens A-B-C-D
Salvador Llopis Moreno A-B-C-D
ASSIGNATURA: BIOLOGIA I GEOLOGIA NIVELL: 4t ESO
PROFESSOR/A GRUP/S desdoblament
Andreu Viudes A -B-C
Salvador Llopis Moreno A
ASSIGNATURA: BIOLOGIA I GEOLOGIA NIVELL 1r BATXILLERAT
PROFESSOR/A GRUP/S desdoblament
Andreu Viudes A-B
ASSIGNATURA: Cultura científica NIVELL 1r BATXILLERAT
PROFESSOR/A GRUP/S
M. Neus Torres Roig A - B
ASSIGNATURA: BIOLOGIA NIVELL: 2n Batxillerat
PROFESSOR/A GRUP/S
M. Neus Torres Roig A
2.3.-REUNIONS DE DEPARTAMENT:
Les reunions de departament es realitzaran setmanalment, i tindran lloc els dimarts de 09:50 h a
10:45 h. En elles es tractaran almenys els següents punts:
• Informar dels acords presos a la Comissió de Coordinació Pedagògica.
• Possibles despeses del departament.
• Informacions rebudes de les Administracions Públiques, d’editorials, etc.

P
A
G
E

*
A
r
6
• Anàlisi del desenvolupament dels desdoblaments i de les activitats programades a principi
de curs, per veure si s’està complint la programació o cal modificar-la. (Seguiment de la
programació)
• Per nivells, anàlisi el desenvolupament del currículum i els criteris d’avaluació per a
cadascuna de les unitats. (Seguiment de la programació).
• Proposar el desenvolupament de les activitats complementàries i extraescolars
programades.
• Revisar el llistat de l’alumnat amb l’àrea pendent i el seu seguiment durant el curs, ja que
cal que presenten periòdicament tasques així com la realització d’una prova escrita per a poder
recuperar l’àrea.
• Proposar les necessitats immediates del departament així com les futures, sobre tot en
aspectes relacionats amb els recursos materials.
La necessitat d’aquestes reunions queda palesa amb les importants decisions que hi tenen lloc,
sobretot, la coordinació en els desdoblaments ja que sinó es realitzés, l’aprofitament dels mateixos
per part de l’alumnat i el desenvolupament de determinats aspectes curriculars, és veuria afectat
seriosament.

P
A
G
E

*
A
r
7
2.4 OCUPACIÓ DEL LABORATORI. DESDOBLAMENTS
Enguany, igual que els cursos passats, es va tornar a sol·licitar a prefectura poder impartir les
classes de batxillerat al laboratori així com tots els desdoblaments de pràctiques dels grups de
l’ESO. A més a més els buits que havien quedat a l’horari del laboratori s’han omplert amb
algunes hores de grups, ja que al laboratori hi cabem un màxim de 24 alumnes.
L’horari d’ocupació del laboratori a quedat de la següent manera:
Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres
8:00 – 8:55 1r ESO A
Salva llopis
Neus Torres
Biologia 2n
Batx A
Neus Torres
Biologia 2n
Batx A
Neus Torres
8:55 – 9: 50 1r BATX A
Andreu Viudes
3r ESO A
Andreu Viudes
Salva llopis
4t ESO B C
Andreu Viudes
1r ESO D
Salva Llopis
Neus Torres
9:50 – 10:45 Reunió
departament
1r BATX A
Andreu Viudes
1r BATX A
Andreu Viudes
10:45 – 11:05 ESPLAI
11:05 – 12:00 4t ESO A
Andreu Viudes
Salva llopis
1r ESO C
Salva llopis
Neus Torres
3r ESO D
Andreu Viudes
Salva llopis
12:00 – 12:55 1r ESO B
Salva llopis
Neus Torres
Biologia 2n
Batx A
Neus Torres
3r ESO B
Andreu
Viudes
Salva Llopis
12:55 - 13:10 ESPLAI
13:10 – 14:05 Biologia 2n
Batx A
Neus Torres
3r ESO C
Andreu Viudes
Salva Llopis
14:05 - 15:00 1r BATX A
Andreu Viudes

P
A
G
E

*
A
r
8
3.BIOLOGIA i GEOLOGIA A L’ ESO
A primer,tercer i quart de ESO es cursarà la matèria de Biologia i geologia com estableix el nou
currículum Decret 34/2015, de 15 de maig, pel qual s’estableix el currículum de l’educació
secundària obligatòria a les Illes Balears.
3.1.Finalitat de l’assignatura
L’assignatura de biologia i geologia ha de contribuir, durant l’educació secundària
obligatòria, a fer que els alumnes assimilin uns coneixements i unes destreses bàsics que els
permetin adquirir una cultura científica. Així mateix, ha de proporcionar els elements necessaris
per garantir que els alumnes desenvolupin les diferents competències clau. Els alumnes s’han
d’identificar com a agents actius i han de reconèixer que de les seves actuacions i coneixements
en dependrà el desenvolupament del seu entorn.
En finalitzar l’etapa, els alumnes han d’haver adquirit els coneixements essencials que
s’inclouen en el currículum bàsic i les estratègies del mètode científic. La comprensió lectora,
l’expressió oral i l’escrita, l’argumentació en públic i la utilització de les tecnologies de la informació
i la comunicació s’han de refermar durant aquesta etapa. Igualment, els alumnes han de
desenvolupar actituds conduents a analitzar els grans avenços científics de l’actualitat, els
avantatges que suposen i les implicacions ètiques que de vegades es plantegen i a reflexionar
sobre aquestes qüestions, i han de conèixer i posar en pràctica les normes bàsiques de seguretat i
ús del material de laboratori.
Durant aquesta etapa es pretén que els alumnes refermin els coneixements ja adquirits a fi
d’anar construint, curs a curs, coneixements i destreses que els permetin ser ciutadans
respectuosos amb ells mateixos, amb els altres i amb el medi, així com amb el material que
utilitzen o que tenen a la seva disposició. Així mateix, en aquesta etapa es pretén aconseguir que
els alumnes siguin responsables i capaços de tenir criteris propis i de mantenir l’interès per
aprendre.
La formació científica adquirida al llarg d’aquesta etapa ha de formar part, sens dubte, de la
cultura bàsica que han de tenir els alumnes en acabar l’educació secundària obligatòria a fi de
poder-se inserir adequadament en la societat.
Al llarg d’aquesta etapa, és convenient seleccionar i tractar els continguts que facin
referència especialment als aspectes de la ciència relacionats amb l’entorn més acostat als
alumnes.
Per contextualitzar aquesta matèria a la nostra comunitat, les Illes Balears, hem de tenir en
compte els aspectes següents:
— Les característiques pròpies de cada illa pel que fa als ecosistemes, la biodiversitat, les
característiques geològiques, la climatologia, etc.
— La importància d’implantar models de desenvolupament sostenibles.
— La problemàtica ambiental pròpia dels ecosistemes insulars, dins la qual destaca la

P
A
G
E

*
A
r
9
fragilitat, agreujada per la intensa pressió humana a què estan sotmesos.
3.2.Estructura del currículum
Durant el primer cicle de l’educació secundària obligatòria (cursos primer i tercer), l’eix
vertebrador de la matèria gira al voltant dels éssers vius i la interacció d’aquests amb la Terra i
s’incideix especialment en la importància que la conservació del medi ambient té per a tots els
éssers vius.
Així mateix, durant aquest cicle la matèria té com a nucli central la salut i la promoció
d’aquesta. El principal objectiu és que els alumnes adquireixin les capacitats i les competències
que els permetin cuidar el seu cos tant en l’aspecte físic com en el mental, així com ser crítics amb
la informació i les actituds socials que puguin repercutir negativament en el seu desenvolupament
físic, social i psicològic i valorar-les. Es pretén també que entenguin i valorin la importància de
preservar el medi ambient per les repercussions que té sobre la seva salut. Així mateix, han
d’aprendre a ser responsables de les seves decisions diàries i les conseqüències que tenen en la
seva salut i en l’entorn que els envolta, i a comprendre el valor de la recerca en els avenços
mèdics i en la qualitat de vida de les persones.
En l’exercici de l’autonomia de centre, correspon al departament didàctic distribuir els
continguts entre els diferents cursos del primer cicle de l’educació secundària obligatòria.
Bloc 1. Habilitats, destreses i estratègies. Metodologia científica
Aquest bloc es tracta de forma transversal al llarg de tot el curs i potencia les tècniques
pròpies del treball científic (recerca, selecció i interpretació de la informació científica i realització
de treballs experimentals senzills).
Bloc 2. La Terra a l’Univers
L’objecte d’aquest bloc és desenvolupar el coneixement de la Terra i situar, en el conjunt
de l’Univers en general i del sistema solar en particular, l’estructura interna d’aquest planeta i les
capes fluides que l’envolten, així com els principals tipus de minerals i roques que el componen.
Bloc 3. La biodiversitat al planeta Terra
Es dedica aquest bloc a l’estudi de les funcions i característiques generals dels éssers vius
i de la cèl·lula com a element bàsic en la constitució d’aquests, així com al coneixement dels cinc
grans regnes de la natura.
Bloc 4. Les persones i la salut. Promoció de la salut
En aquest bloc s’estudien l’anatomia i la fisiologia del cos humà, les principals malalties
que l’afecten i els hàbits saludables que contribueixen a prevenir-les.
Bloc 5. El relleu terrestre i la seva evolució
En aquest bloc s’aborda l’estudi dels canvis constants que pateix el relleu terrestre com a
conseqüència de l’actuació conjunta de les energies externes i de les internes que afecten el
nostre planeta.
Bloc 6. Els ecosistemes
S’inclou en aquest bloc l’estudi dels components d’un ecosistema i els principals tipus
d’ecosistemes, així com els factors més comuns que els desestabilitzen i la manera d’evitar-los.

P
A
G
E

*
A
r
10
Bloc 7. Projecte de recerca
Aquest bloc inclou el disseny, la realització i l’exposició d’un projecte de recerca en equip
relacionat amb el tema d’algun dels blocs exposats anteriorment. Aquest bloc es pot tractar de
forma transversal al llarg de tot el curs.
A quart curs de l’educació secundària obligatòria, els alumnes s’inicien en les grans teories
que han permès el desenvolupament més actual de la biologia i la geologia —la tectònica de
plaques, la teoria cel·lular i la teoria de l’evolució— i, finalment, s’estudien els ecosistemes.
Bloc 1. L’evolució de la vida
El primer bloc comprèn l’estudi de la cèl·lula i el cicle cel·lular, així com els mecanismes
bàsics de transmissió dels caràcters hereditaris segons les lleis de Mendel i de la genètica
molecular. Aquest bloc inclou també els fonaments bàsics de l’enginyeria genètica i de la
biotecnologia, l’origen i l’evolució dels éssers vius en general i de l’ésser humà en particular, i les
principals teories sobre el procés evolutiu.
Bloc 2. La dinàmica de la Terra
Correspon a aquest bloc estudiar l’origen i l’evolució de la Terra, l’estructura i la composició
d’aquest planeta i la dinàmica terrestre segons la teoria de la tectònica de plaques.
Bloc 3. Ecologia i medi ambient
Aquest bloc inclou l’estudi dels ecosistemes i dels components i la dinàmica d’aquests, així
com els principals problemes ambientals provocats per l’acció humana.
Aquest bloc inclou el disseny, la realització i l’exposició d’un projecte de recerca en equip
relacionat amb el tema d’algun dels blocs exposats anteriorment.
3.3.Orientacions metodològiques
Mètodes i propostes didàctiques
La metodologia que s’ha d’emprar ha de ser l’adequada perquè els alumnes assoleixin les
competències clau en aquesta etapa educativa. Atesa la gran diversitat dels alumnes presents a
l’educació secundària obligatòria, s’han d’utilitzar en cada cas les estratègies metodològiques més
adequades a fi de tenir en compte les diferències individuals dins el grup classe i el context
sociocultural en què es duu a terme la pràctica educativa.
La metodologia didàctica triada ha d’assegurar en qualsevol cas que els alumnes
adquireixin les competències clau, que es facin responsables del seu propi aprenentatge, que es
plantegin problemes i que desenvolupin habilitats per avaluar críticament la informació que
seleccionen o reben.
Sigui quina sigui la metodologia emprada, sempre hem de tenir en consideració tant les
idees com els coneixements previs dels alumnes, així com els seus interessos i motivacions en
relació amb els diferents temes. S’han d’abordar els temes, sempre que sigui possible, a partir de
les situacions pròpies de la vida quotidiana dels alumnes o relacionant-los amb qüestions
d’actualitat. Així ens assegurarem que l’aprenentatge dels coneixements científics és significatiu,
és a dir, té sentit i és útil per entendre millor el món que ens envolta.

P
A
G
E

*
A
r
11
Les diferents estratègies metodològiques (el mètode d’aprenentatge basat en problemes,
les explicacions col·lectives, les activitats en grup petit, la feina individualitzada, la feina al
laboratori, les activitats al medi natural, l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per
facilitar la interacció alumne/professor) s’han d’utilitzar segons cada cas.
Els treballs pràctics i els treballs al laboratori adquireixen una gran rellevància en
l’ensenyament-aprenentatge de les ciències (experiments il·lustratius, exercicis pràctics,
experiments per contrastar hipòtesis, petites recerques, etc.) i faciliten que els alumnes
s’aproximin a la realitat del treball científic.
En alguns casos, és convenient aplicar una metodologia didàctica per descobriment guiat,
que consisteix en un aprenentatge basat en problemes mitjançant el qual els alumnes
construeixen el seu coneixement sobre la base de problemes de la vida real. Normalment suposa
que els alumnes facin feina en grups petits i el professor faci de mediador i facilitador de tot el
procés. Durant el desenvolupament d’aquesta metodologia, els alumnes aconsegueixen
comprendre la importància de fer feina cooperativament, desenvolupen habilitats d’anàlisi i síntesi
de la informació i assoleixen, en definitiva, les competències clau necessàries.
Recursos didàctics
La selecció dels diferents tipus de recursos que s’utilitzin depèn de l’estratègia didàctica de
cada professor i de les particularitats del grup classe que els hagi d’utilitzar. Els recursos han de
ser diversos, senzills i fàcilment comprensibles per als alumnes i han de possibilitar que aquests
es converteixin en els veritables protagonistes del seu aprenentatge. En aquest sentit, són molt
millors els recursos que afavoreixen la participació activa dels alumnes i que els estimulen a
emprar la imaginació. A més, els recursos utilitzats han d’afavorir la connexió dels continguts
científics amb situacions, observacions i experiències que resultaria difícil aconseguir d’una altra
manera.
En qualsevol cas, caldria disposar dels recursos següents:
— Material audiovisual: pissarres digitals, canons de projecció multimèdia, pel·lícules i
documentals.
— Material TIC: ordinadors personals i programes informàtics interactius, aules virtuals,
llibres de text digitals, recursos en xarxa, etc.
— Material de laboratori: microscopis, lupes binoculars, models anatòmics, col·leccions de
minerals i roques, material fungible, reactius químics, etc.
— Material bibliogràfic: llibres de text, guies de camp, llibres de consulta, etc.
— Fitxes de treball, guions de pràctiques i guions per a sortides al medi natural.
Distribució espai-temps. Tipologia d’agrupaments
El perfil de cada activitat d’ensenyament-aprenentatge condiciona la localització (aula
normal, aula matèria, aula d’informàtica, laboratori o medi natural) i la durada de l’activitat. En
cada cas, els alumnes poden fer feina de forma individualitzada o en petits grups. Als laboratoris
s’ha de fer feina en grup, amb un nombre d’alumnes per grup que pot variar segons la
disponibilitat de material. En el cas de grups classe nombrosos, és imprescindible la presència
d’un altre professor de suport al laboratori. En qualsevol cas, els agrupaments han de ser flexibles
i han d’atendre les circumstàncies, les característiques i les necessitats dels alumnes.

P
A
G
E

*
A
r
12
Tractament disciplinari
Alguns temes que formen part del currículum de biologia i geologia es poden tractar de
forma transversal i es poden dissenyar projectes interdisciplinaris conjunts que tractin diferents
aspectes del tema des de la perspectiva de diverses matèries. Per exemple, alguns temes del bloc
de la Terra a l’Univers o del bloc d’estudi del relleu poden abordar-se conjuntament amb
l’assignatura de geografia. Un altre exemple seria el de l’estudi de la promoció de la salut, que
afecta tant la matèria de biologia com la d’educació física. D’altra banda, també es poden
dissenyar projectes conjunts amb l’assignatura de física i química en relació amb els blocs de
metodologia científica i projecte de recerca.
Avaluació
L’avaluació és una fase clau en el desenvolupament del procés d’ensenyament-
aprenentatge, perquè ens permet conèixer si l’estratègia didàctica triada ha estat l’adequada i si
s’han assolit prou les capacitats expressades en els objectius.
A més d’avaluar el procés d’ensenyament (elements del disseny curricular, paper dels
professors, participació dels alumnes, etc.), cal avaluar el procés i els resultats de l’aprenentatge
valorant, mitjançant activitats adequades, el grau d’assoliment de les competències clau.
En aquest sentit, uns indicadors adequats són els criteris d’avaluació, concretats en els
estàndards d’aprenentatge, que figuren en aquest document i que formen part de la programació
de cada matèria en el projecte educatiu del centre. En la programació, convé concretar els mínims
que han d’assolir els alumnes tenint en compte la seva diversitat.
Per obtenir una informació vàlida i fiable per dur a terme l’avaluació, és convenient que els
professors utilitzin en cada moment els mètodes i els instruments més adequats: observació
directa, revisió del quadern d’aula i del quadern de laboratori, valoració de les exposicions sobre
els projectes realitzats, proves escrites de resposta oberta o tancada, etc.
Si al llarg del procés d’avaluació el progrés d’un alumne no és l’adequat, s’han d’establir
unes mesures de reforç educatiu tan aviat com es detectin les dificultats, a fi de garantir
l’adquisició de les competències imprescindibles per continuar el procés educatiu.
A més de recollir informació respecte als progressos i a les dificultats dels alumnes, la
finalitat de l’avaluació és valorar tots els aspectes relacionats amb el procés educatiu: actuació del
professor, activitats realitzades, utilització del material, ambient de feina, etc., per orientar els
alumnes i els professors sobre cadascun dels aspectes del procés.
El paper dels docents
En tot aquest procés, per assegurar el caràcter significatiu i funcional dels nous
aprenentatges, resulta imprescindible el paper dels professors, els quals han de proposar les
activitats i utilitzar els recursos més adequats, han de motivar els alumnes i els han d’orientar
perquè puguin modificar i enriquir els seus coneixements, i han d’afavorir que utilitzin els
coneixements i els apliquin en noves situacions, àmbits i contextos.

P
A
G
E

*
A
r
13
Dins l’enfocament que es proposa, sembla lògic que el professor de biologia i geologia no
ha de ser tan sols un transmissor de coneixements ja elaborats, sinó que una part important del
seu paper consisteix a suscitar interrogants en els alumnes, a posar-los davant situacions
problemàtiques, a ajudar-los a adquirir i comprendre continguts científics nous i a orientar-los en la
resolució dels problemes. Resulta de gran utilitat un coneixement adequat de la història de la
ciència i de les relacions d’aquesta amb la tecnologia, la societat i el medi ambient.
Participació de les famílies
Els pares o tutors legals són un element fonamental a l’hora de donar suport als seus fills o
tutelats en l’evolució del seu procés educatiu i, per tant, és important que coneguin les decisions
relatives a la seva avaluació i promoció i que col·laborin en les mesures de suport o reforç que
adoptin els centres per facilitar el seu progrés educatiu.
3.4.Contribució de l’assignatura al desenvolupament de les competències
Comunicació lingüística
La contribució de la biologia i la geologia a aquesta competència es duu a terme fomentant:
— L’adquisició i l’ús adequat del llenguatge de la ciència, imprescindible per descriure fets i
fenòmens del món natural.
— La comprensió de textos i informacions de caràcter científic bàsic i la distinció de les
idees essencials de les secundàries.
— L’elaboració d’exposicions orals i escrites coherents i sintàcticament i lèxicament
correctes a l’hora de fer comentaris de textos científics, proposar hipòtesis, argumentar proves,
definir conceptes, etc.
— El manteniment d’una actitud favorable cap a la lectura mitjançant la utilització de textos
relacionats amb la ciència propers als interessos dels alumnes.
Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia
— L’aplicació del raonament matemàtic amb la finalitat de resoldre diversos problemes
relacionats amb la biologia i la geologia.
— La comprensió de la informació presentada en format numèric o gràfic.
— L’organització i la representació de la informació utilitzant procediments matemàtics.
— La comprensió dels conceptes científics i tècnics i de les teories científiques bàsiques i
el reconeixement de la recerca com una forma de construir el coneixement al llarg de la història.
— La resolució de problemes relacionats amb el món natural.
— La utilització del mètode científic amb la identificació de problemes, l’observació, el
contrast hipòtesis i les conclusions, amb l’objectiu de fer prediccions i prendre decisions.
— La valoració del coneixement científic i la seva capacitat d’aportar millores a la societat.
— La valoració crítica de l’impacte físic i social de les activitats humanes.
— La implicació en l’ús responsable dels recursos naturals, així com en la conservació del
medi ambient.
— La utilització i la manipulació d’eines tecnològiques (microscopis, lupes binoculars,
balances de precisió, sistemes electrònics diversos, etc.) per obtenir informació o dades.
— L’adquisició de pautes de vida saludable a partir del coneixement del funcionament del

P
A
G
E

*
A
r
14
cos humà.
Competència digital
— L’ús segur i crític de les TIC per al treball científic.
— La utilització de les TIC per obtenir, emmagatzemar, processar, presentar i intercanviar
informació relacionada amb la biologia i la geologia.
— La utilització de les TIC perquè puguin interactuar professors amb alumnes i alumnes
entre si (aula virtual, Moodle, blogs, etc.).
— El desenvolupament de la capacitat de seleccionar la informació de manera crítica
considerant la fiabilitat de les fonts científiques de les quals prové.
Aprendre a aprendre
— L’habilitat per iniciar l’aprenentatge i persistir-hi, per organitzar el propi aprenentatge i
per gestionar el temps i la informació de forma eficaç, ja sigui individualment o en grups.
— La presa de consciència del mateix alumne sobre el que sap, així com sobre el que ha
d’aprendre.
— La determinació de les necessitats d’aprenentatge de l’alumne a fi d’esbrinar les
oportunitats disponibles per ser capaç de superar els obstacles i culminar l’aprenentatge amb èxit.
— L’adquisició d’estratègies per planificar l’execució d’una tasca i per supervisar-la i
avaluar-la.
— L’adquisició, el processament i l’assimilació de nous coneixements i capacitats.
— La curiositat per aprendre basada en la percepció que l’alumne té de l’entorn.
Competències socials i cíviques
— El coneixement de la dimensió social i ètica dels avenços científics i tecnològics i dels
debats que han sorgit sobre alguns d’aquests avenços, a fi que els alumnes entenguin l’evolució
de la humanitat i es formin com a ciutadans amb opinió pròpia i capacitat per participar en les
decisions que afecten la societat.
— La valoració de la importància que té per a la humanitat conèixer els éssers vius, els
sistemes terrestres i l’Univers.
— L’avaluació de les conseqüències dels estils de vida, a fi d’assumir la responsabilitat que
comporten i exercir una ciutadania activa compatible amb els principis del desenvolupament
sostenible i el manteniment de la salut.
— L’alfabetització científica i tecnològica per adquirir opinions pròpies i fonamentades, per
poder participar en les principals controvèrsies de la societat actual.
Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor

P
A
G
E

*
A
r
15
— El desenvolupament dels projectes amb responsabilitat, mostrant iniciativa i creativitat,
planificant-los adequadament i aprenent dels errors.
— La creativitat, la innovació i l’assumpció de riscs, així com l’habilitat per planificar i
gestionar projectes amb la finalitat d’assolir objectius.
Consciència i expressions culturals
— El coneixement del patrimoni natural, la dimensió cultural de la ciència i l’aportació de
les diferents cultures a l’evolució del progrés de la humanitat.
— L’adquisició de recursos per dur a terme tasques amb pulcritud i criteri estètic.
— L’apreciació dels valors estètics i culturals del patrimoni natural.
— La valoració de la importància de les persones que han fet possible l’evolució del
pensament científic com a part de la cultura.
3.5.Objectius específics
1. Comprendre i utilitzar les estratègies i els conceptes bàsics de la biologia i la geologia
per interpretar els fenòmens naturals i per analitzar i valorar les repercussions del
desenvolupament científic i tècnic i les aplicacions d’aquest desenvolupament.
2. Aplicar, en la resolució de problemes, estratègies pròpies de les ciències, com ara la
discussió de l’interès dels problemes plantejats, la formulació d’hipòtesis, l’elaboració d’estratègies
de resolució i de dissenys experimentals, l’anàlisi de resultats, la consideració de les aplicacions i
repercussions de l’estudi realitzat i la recerca de coherència global.
3. Entendre i expressar la informació científica utilitzant correctament el llenguatge oral i
l’escrit; elaborar i interpretar diagrames, gràfics, taules, mapes i altres models de representació, i
utilitzar expressions matemàtiques elementals per poder comunicar-se en l’àmbit de la ciència.
4. Obtenir informació sobre temes científics utilitzant diferents fonts, incloses les TIC, i
valorar-ne el contingut per fonamentar i orientar treballs sobre aquests temes.
5. Adoptar actituds crítiques fonamentades en el coneixement de la biologia i la geologia
per analitzar qüestions científiques individualment o en grup.
6. Desenvolupar actituds i hàbits favorables a la promoció de la salut personal i comunitària
i facilitar estratègies que permetin afrontar els riscs de la societat actual en aspectes relacionats
amb l’alimentació, el consum, les drogodependències i la sexualitat.
7. Comprendre la importància d’utilitzar els coneixements de la biologia i la geologia per
satisfer les necessitats humanes i participar en la necessària presa de decisions sobre problemes
locals i globals.
8. Conèixer i valorar les interaccions de la ciència i la tecnologia amb la societat i el medi
ambient, així com la necessitat cercar i aplicar solucions adequades per avançar cap a la
sostenibilitat, fent atenció als problemes amb què es troba avui la humanitat, especialment els que
afecten més directament les Illes Balears.
9. Reconèixer el caràcter provisional i creatiu de la biologia i la geologia, així com les
aportacions que han fet al pensament humà al llarg de la història, i apreciar-ne els grans debats
per superar els dogmatismes i les revolucions científiques que han marcat l’evolució cultural.
10. Conèixer i valorar el patrimoni natural de les Illes Balears i ser conscients de la
necessitat de conservar-lo i gestionar-lo de forma sostenible, així com de la importància de
promoure’l i, si escau, participar en iniciatives encaminades a conservar-lo.
11. Adquirir coneixements sobre els elements naturals i socioculturals del medi de les Illes
Balears i d’altres àmbits geogràfics d’abast més ampli i utilitzar-los per fonamentar valors, actituds

P
A
G
E

*
A
r
16
i comportaments favorables a la conservació dels recursos i la millora de la qualitat ambiental.
4.-PROGRAMACIÓ DE BIOLOGIA I GEOLOGIA DE PRIMER D’ESO
4.1-Estructura del currículum, continguts, criteris d’avaluació́ i estàndards d’aprenentatge
avaluables.
BLOCS Continguts Criteris d‘avaluació i estàndards
d‘aprenentatge avaluables
Bloc 1.
Metodologia
científica
Bloc transversal al llarg del curs
amb el qual es potenciarà les
tècniques pròpies del treball
científic.
1. Utilitzar adequadament el vocabulari
científic en un context precís i adequat al
seu nivell.
1.1. Identifica els termes més freqüents del
vocabulari científic i s’expressa de forma
correcta tant oralment com per escrit.
2. Cercar, seleccionar i interpretar la
informació de caràcter científic
2.1. Cerca, selecciona i interpreta la
informació de caràcter científic a partir de
la utilització de diverses fonts.
2.2. Transmet la informació seleccionada
de manera precisa utilitzant diversos
suports.
2.3. Utilitza la informació de caràcter
científic per formar-se una opinió pròpia i
argumentar sobre problemes relacionats.
3. Fer un treball experimental amb l’ajuda
d’un guió de pràctiques de laboratori o de
camp, descriure’n l’execució i interpretar-
ne els resultats.
3.1. Coneix i respecta les normes de
seguretat al laboratori i té cura dels
instruments i del material emprat.
3.2. Desenvolupa amb autonomia la
planificació del treball experimental, utilitza
tant instruments òptics de reconeixement
com material bàsic de laboratori,
argumenta el procés experimental seguit,

P
A
G
E

*
A
r
17
descriu les seves observacions i interpreta
els resultats del treball.
Bloc 2. La
Terra a
l’Univers
- L’Univers, La Via Làctia i el
Sistema Solar. La Terra com a
planeta del Sistema Solar.
- Utilització de tècniques
d’orientació. Observació del cel
diürn i nocturn de les Illes Balears,
a simple vista i amb instruments
senzills.
- L’astronomia a les Illes Balears.
- Capa rocosa de la Terra:
geosfera. Principals tipus de
minerals i roques que la
componen.
- La geosfera. Introducció a
l’estructura interna de la Terra.
- Diversitat de minerals i
característiques que permeten
identificar-los. Observació i
descripció dels minerals més
freqüents.
- Tipus de roques i característiques
que permeten diferenciar-les.
Observació i descripció de les
roques més freqüents. Utilització
de claus senzilles per identificar
roques. Les roques més abundants
a les Illes Balears.
- Importància, utilitat i explotació
dels minerals i les roques. Les
pedreres a les Illes Balears:
explotació, usos i impacte.
- Capes fluides que envolten la
Terra: hidrosfera i atmosfera
1. Identifica les idees principals sobre
l’origen de l’Univers.
2. Reconeix els components del sistema
solar i en descriu les característiques
generals.
3.Indica quines característiques té el
planeta Terra que no tenen altres planetes,
les quals permeten que s’hi desenvolupi la
vida
4. Identifica la posició de la Terra dins el
sistema solar.
5. Estableix els moviments de la Terra, la
Lluna i el Sol i relacionar-los amb
l’existència del dia i la nit, les estacions, les
marees i els eclipsis.
6. Descriu les característiques generals
dels materials més freqüents a les zones
externes del planeta i justifica com es
distribueixen en
capes segons la seva densitat.
6. Descriu les característiques generals de
l’escorça, el mantell i el nucli terrestres i
dels materials que els componen i
relaciona aquestes característiques amb la
seva ubicació.
7. Reconeix les propietats i caracterís-
tiques dels minerals i de les roques, indicar
els que són presents a les Illes Balears i
destacar-ne les aplicacions més freqüents,
la importància econòmica i la gestió
sostenible.

P
A
G
E

*
A
r
18
- L’atmosfera. Estructura,
composició i propietats de
l’atmosfera. Importància del debat
que va portar a establir-ne
l’existència.
- Fenòmens atmosfèrics. Variables
que condicionen el temps
atmosfèric. Distinció entre temps i
clima. La predicció del temps a les
Illes Balears. L’estació
meteorològica.
- Maneig d’instruments per
mesurar la temperatura, la pressió,
la velocitat i la humitat de l’aire.
- Elaboració de taules de dades i
gràfiques de paràmetres com
temperatura i pluges. Interpretació
de mapes del temps senzills.
- Reconeixement del paper de
l’atmosfera, de la importància de
l’aire per als éssers vius i per a la
salut humana, i de la necessitat de
contribuir a tenir-ne cura.
- La contaminació atmosfèrica i el
canvi climàtic. Els efectes del canvi
climàtic a les Illes Balears.
- La hidrosfera. La importància de
l’aigua en el clima, en la
configuració del paisatge i en els
éssers vius. La distribució de
l’aigua a la Terra en les seves
formes líquida, sòlida i gasosa.
- Estudi experimental d’algunes de
les propietats de l’aigua.
- El cicle de l’aigua a la Terra i la
seva relació amb el Sol com a font
d’energia.
- Reserves d’aigua dolça a la
8. Reconeix l’estructura i la composició de
l’atmosfera. Reconeix la composició de
l’aire, n’identifica els contaminants
principals i els relaciona amb l’origen que
tenen.
9. Identifica les causes per les quals
l’atmosfera desenvolupa un paper protec-
tor per als éssers vius i desenvolupa
actituds per contribuir a la seva protecció i
a evitar la contaminació ambiental amb el
deteriorament del medi ambient.
10. Descriure les propietats de l’aigua i la
importància que té per a l’existència de la
vida.
11. Descriu el cicle de l’aigua i el relaciona
amb els canvis d’estat d’agregació
d’aquesta.
12. Comprèn el significat de gestió
sostenible de l’aigua dolça i enumera
mesures concretes per aconseguir aquesta
gestió sostenible.
13. Justifica i argumenta la importància de
preservar i no contaminar les aigües dolces
i les salades. Valora la necessitat d’una
gestió sostenible de l’aigua i d’actuacions
personals i col·lectives per potenciar que
se’n redueixi el consum i
que es reutilitzi. És conscient de la
problemàtica específica de la gestió de
l’aigua dolça a les Illes Balears.
14. Descriu les característiques que varen
fer possible el desenvolupament de la vida
a la Terra.

P
A
G
E

*
A
r
19
Terra: aigües superficials i
subterrànies. Importància de la
seva conservació. Les reserves
d’aigua a les Illes Balears.
- Aigua i salut. La potabilització. La
contaminació de l’aigua i la seva
depuració.
- Els problemes de l’aigua a les
Illes Balears: malbaratament,
sobreexplotació, salinització i
contaminació.
- La gestió sostenible de l’aigua.
Necessitat d’adoptar mesures
d’estalvi d’aigua. La dessalinització
i l’ús de l’aigua depurada.
Bloc 3. El
relleu terrestre
i la seva
evolució.
- Dinàmica interna de la Terra.
- Dinàmica externa de la Terra.
- Interpretació del relleu terrestre
en general i del litoral en particular.
- Aplicació i interpretació del relleu
de les Illes Balears.
1. Identifica algunes de les causes que fan
el relleu diferent d’un lloc a un altre.
2. Relaciona l’energia solar amb els
processos externs i justifica el paper de la
gravetat en la dinàmica d’aquests.
3. Diferencia els processos de meteorit-
zació, erosió, transport i sedimentació i els
efectes que tenen en el relleu.
4. Analitza i prediu l’acció de les aigües
superficials i identifica les formes d’erosió i
dipòsit més característiques.
5.Valora la importància de les aigües
subterrànies i els riscs de sobreexplotar-
les.
6. Analitza la dinàmica marina i la influèn-
cia que exerceix en el modelatge litoral.
7. Relaciona l’acció eòlica amb les
condicions que la fan possible i identificar
algunes formes que en resulten.

P
A
G
E

*
A
r
20
8. Analitza la dinàmica glacial i identifica
els efectes que té sobre el relleu.
9. Estudia el paisatge del seu entorn més
pròxim i identifica alguns dels factors que
n’han condicionat el modelat i el paisatge a
les Illes Balears.
10.Valora la importància d’activitats
humanes en la transformació de la
superfície terrestre
11. Diferencia un procés geològic extern
d’un d’intern i identifica els efectes que
tenen en el relleu.
12. Analitza les activitats sísmica i
volcànica, les seves característiques i els
efectes que generen i justificar la distribu-
ció planetària.
13. Valora el risc sísmic i, si n’hi ha, el
volcànic existent a la zona en la qual viu i
coneix les mesures de prevenció que s’han
adoptat
Bloc 4. Els
ecosistemes
-Biosfera, ecosfera i ecosistema.
Identificació dels components d’un
ecosistema. Influència dels factors
abiòtics i biòtics en els ecosiste-
mes.
-Ecosistemes aquàtics d’aigua dol-
ça i marins. Ecosistemes terres-
tres: els biomes. Ecosistemes de
les Illes Balears.
-El paper que desenvolupen els
organismes productors, consumi-
dors i descomponedors en l’ecosis-
1. Diferencia i identifica els diversos
components d’un ecosistema. Identifica les
característiques dels principals tipus
d’ecosistemes de les Illes Balears.
2. Reconeix i enumera els factors
desencadenants de desequilibris en un
ecosistema.
3. Reconèixer i difon accions que afavo-
reixen la conservació del medi ambient.
4. Analitza els components del sòl i esque-
matitza les relacions que s’estableixen
entre aquests.
5. Reconeix que el sòl és el resultat de les
interaccions entre els components biòtics i

P
A
G
E

*
A
r
21
ma.
-Cicle de la matèria i fluix d’ener-
gia.
-Realització d’investigacions
senzilles sobre algun ecosistema
de l’entorn.
-Impacte de l’espècie humana
sobre els ecosistemes.
-Valoració de la tasca reivindicativa
dels grups ecologistes en la
defensa de la natura i els èxits
que han aconseguit a les Illes
Balears i al món.
-Valoració de la necessitat de tenir
cura del medi ambient i adoptar
conductes solidàries i respectuo-
ses. Protecció i conservació del
medi ambient de les Illes Balears.
Els espais protegits de les Illes
Balears: situació, extensió i tipus
de protecció.
els abiòtics i indica alguna interacció.
6. Valora la importància del sòl i els riscs
que comporta sobreexplotar-lo, degradar-lo
o perdre’l.
7.Reconeix la fragilitat del sòl i valora la
necessitat de protegir-lo.
Bloc 5. Els
éssers vius i la
seva diversitat
- Factors que fan possible la vida a
la Terra.
- Característiques comunes dels
éssers vius. Les funcions vitals:
nutrició, relació i reproducció.
- La unitat dels éssers vius: el
descobriment de la cèl·lula.
- Introducció a l’estudi de la
1. Reconeix que els éssers vius estan
constituïts per cèl·lules i determinar les
característiques que els diferencien de la
matèria inerta.
2. Estableix comparativament les analogies
i les diferències entre la cèl·lula procariota i
l’eucariota i entre la cèl·lula animal i la
vegetal.

P
A
G
E

*
A
r
22
biodiversitat. Aproximació a la
classificació dels éssers vius. Els
cinc regnes.
- Utilització de claus senzilles
d’identificació d’éssers vius.
- La diversitat com a resultat del
procés evolutiu. Els fòssils i la
història de la vida.
- Els éssers vius més senzills:
virus, bacteris, protozous i algues.
- Els fongs: característiques
generals. Els bolets, les floridures i
els llevats.
- Els vegetals: característiques
generals. Les molses, les falgueres
i les plantes amb flors. Les plantes
- Els animals: característiques
generals. Els animals més senzills,
els mol·luscs, els artròpodes i els
vertebrats. Els animals de les Illes
Balears.
- Utilització de la lupa i el
microscopi òptic per a l’observació
i la descripció d’organismes
unicel·lulars, fongs, plantes i
animals.
- Valoració de la importància de
mantenir la diversitat dels éssers
vius. Anàlisi dels problemes
associats a la seva pèrdua.
- Les espècies en perill a les Illes
Balears. Els espais protegits de les
Illes Balears: situació, extensió i
tipus de protecció.
- Responsabilitat davant la
necessitat de conservar la flora i la
3. Descriure les funcions comunes a tots
els éssers vius i diferenciar entre nutrició
autòtrofa i heteròtrofa i dedueix la relació
que hi ha entre aquestes.
4. Aplica criteris de classificació dels
éssers vius i relaciona els animals i les
plantes més comuns amb el seu grup
taxonòmic.
5. Identifica els principals models
taxonòmics als quals pertanyen els animals
i les plantes més comuns.
6. Identifica i reconeix exemplars
característics de cada un d’aquests grups i
en destaca la importància biològica..
7. Caracteritzar els principals grups
d’invertebrats i de vertebrats.
8. Determinar, a partir de l’observació, les
adaptacions que permeten als animals i a
les plantes sobreviure en determinats
ecosistemes.
9. Identifica exemplars de plantes i animals
propis d’alguns ecosistemes o d’interès
especial pel fet de ser espècies en perill
d’extinció o endèmiques.
10. Utilitza claus dicotòmiques o altres
mitjans per identificar i classificar animals i
plantes. Reconèixer les espècies més
característiques dels diferents ecosistemes
11. Conèixer les funcions vitals de les
plantes i reconèixer la importància que
tenen per a la vida.

P
A
G
E

*
A
r
23
fauna de les Illes Balears com a
part del patrimoni natural.
- Respecte per totes les formes de
vida i actitud crítica davant
l’explotació irracional, el
maltractament i la mort
innecessària d’éssers vius.
Bloc 6.
Projecte de
recerca
Aquest bloc inclou el disseny, la
realització i l’exposició d’un
projecte de recerca en equip
relacionat amb el tema d’algun del
bloc 5 exposat anteriorment.
4.2- Seqüenciació de les unitats didàctiques:
Els blocs de continguts es desenvoluparan en les següents unitats didàctiques distribuïdes de la
següent manera:
PRIMER TRIMESTRE:
Unitat 1: L’estudi de la naturalesa
Unitat 2: La Terra a l’univers
Unitat 3: La geosfera
Unitat 4: La hidrosfera
Unitat 5: L’atmosfera
SEGON TRIMESTRE:
Unitat 6: Dinàmica interna i externa
Unitat 7: Els ecosistemes
Unitat 8: Els éssers vius
Unitat 9: Les funcions vitals dels éssers vius
TERCER TRIMESTRE:
Unitat 10: Moneres, protoctics i fongs
Unitat 11: Les plantes sense flors
Unitat 12: Les plantes amb flors

P
A
G
E

*
A
r
24
Unitat 13: Animals invertebrats
Unitat 14: Animals vertebrats
Per a desenvolupar l‘assignatura de forma diversa s’empraran els recursos didàctics següents:
- Llibres de text:
o Biologia i Geologia 1r d’ESO EdebéOn, editorial Edebé.
o Llibre Digital Interactiu, Edebé.
-Biblioteca de Recursos.
-Material manipulable i experimental propi de l’àrea.
-Recursos educatius (Internet).
- Material audiovisual: pissarres digitals, pel·lícules i documentals.
-Material TIC: ordinadors personals amb programes informàtics interactius, recursos en xarxa,
aula virtual, blocs, etc.
-Distribució́ espai-temps. La tipologia de cada activitat en condiciona la localització́ (aula normal,
laboratori, media natural) i la durada.
-Tipologia d’agrupaments. Els agrupaments dels alumnes es faran segons el tipus d’activitat que
es dugui a terme. En el cas de fer feina en grups, seran reduïts . La recerca sobre l’aprenentatge
ha demostrat que amb la interacció́ entre iguals s’aprèn més i millor. A més, així́ es fomenten els
valors de la cooperació́ , l’ajuda i la solidaritat i es prepara els alumnes per fer feina en equips
professionals.
4.3.Seqüenciació dels desdoblaments.
1r TRIMESTRE
DD UNITAT DESD AULA DESD LABORATORI
Inicial -Instruccions curs.
-Prova inicial.
UNITAT 1: L’ESTUDI DE LA
NATURA
1 Normes i material de
laboratori.
Mesura de materials comuns.
Pàg 18
UNITAT 2: LA TERRA A LÚNIVERS
2 L’orientació diurna. Pàg 42 Els cometes. Actv 30
UNITAT 3: LA GEOSFERA

P
A
G
E

*
A
r
25
3 Model de l’interior terrestre Observació minerals
4 Model de l’interior terrestre Observació de roques
UNITAT 4: LA HIDROSFERA
5 Depuració d’aigües. Pàg 82 i
83.
La condensació. El cicle de
l’aigua.
UNITAT 5: L’ATMOSFERA
6 La contaminació de l’aire de
l’aire. Actv 40 i 41
La meteorologia. Pàg 106.
2n TRIMESTRE
UNITAT 6: LA DINÀMICA INTERNA I
EXTERNA.
7 Retallable d’un volcà. Pàg
129
Sismes. Pàg 136.
UNITAT 7: ELS ECOSISTEMES.
8 Visita a l’hort. Estudi del Sòl. Pàg 156
UNITAT 8: ELS ÉSSERS VIUS
9 Estudi d’imatges al
microscopi
Ús del microscopi. Pàg 171
10 Estudi dels orgànuls
cel·lulars
Observació cèl·lules
vegetals.
UNITAT 9: LES FUNCIONS VITALS.
11 La fotosíntesi.
Cromatografia.
Fototropisme. Pàg 198
UNITAT10: MONERES,
PROTOCTISTS I FONGS
12 Observació de l’estructura
d’un xampinyó. Espores.
Observació de bacteris del
iogurt i llevat. Feim iogurt.
Pàg 218
3r TRIMESTRE
UNITAT 11 i 12: LES PLANTES
13 Recerca i classificació de
plantes pels voltants
L’estructura floral. Pàg 258
UNITAT 13: ELS ANIMALS
INVERTEBRATS.

P
A
G
E

*
A
r
26
14 Recerca i classificacio
d’nvertebrats pels voltants
Disseccio d’un bivalve. Pàg
256.
UNITAT 14: ELS ANIMALS
VERTEBRATS.
15 Catàleg d’espècies
amenaçades. Pag 296
Dissecció d’un peix.
16 Espècies endèmiques de les
balears.
L’ecosistema de les praderies
de posidònia.
Final Prova final. Prova final
5.-PROGRAMACIÓ DE BIOLOGIA I GEOLOGIA. TERCER CURS
5.1.Estructura del currículum, continguts, criteris d’avaluació́ i estàndards d’aprenentatge
avaluables
BLOCS Continguts Criteris d‘avaluació i estàndards
d‘aprenentatge avaluables
BLOC 1.
HABILITATS,
DESTRESES I
ESTRATÈGIES.
METODOLOGIA
CIENTÍFICA
La metodologia científica.
Característiques bàsiques.
L’experimentació en biologia i
geologia: obtenció i selecció
d’informació a partir de la
selecció i la recollida de mostres
del medi natural.
1. Utilitzar adequadament el vocabulari
científic en un context precís i adequat
al seu nivell.
1.1. Identifica els termes més freqüents
del vocabulari científic i s’expressa de
forma correcta tant oralment com per
escrit.
2. Cercar, seleccionar i interpretar la
informació de caràcter científic i utilitzar
aquesta informació per formar-se una
opinió pròpia,
expressar-se amb precisió i argumentar
sobre problemes relacionats amb el
medi natural i la salut.
2.1. Cerca, selecciona i interpreta la
informació de caràcter científic a partir
de la utilització de diverses fonts.
2.2. Transmet la informació
seleccionada de manera precisa
utilitzant diversos suports.
2.3. Utilitza la informació de caràcter
científic per formar-se una opinió pròpia
i argumentar sobre problemes
relacionats.
3. Fer un treball experimental amb
l’ajuda d’un guió de pràctiques de
laboratori o de camp, descriure’n

P
A
G
E

*
A
r
27
l’execució i interpretar-ne els
resultats.
3.1. Coneix i respecta les normes de
seguretat al laboratori i té cura dels
instruments i del material emprat.
3.2. Desenvolupa amb autonomia la
planificació del treball experimental,
utilitza tant instruments òptics de
reconeixement com material bàsic de
laboratori, argumenta el procés
experimental seguit, descriu les seves
observacions i interpreta els resultats
del treball.
BLOC 4. LES
PERSONES I
LA SALUT.
PROMOCIÓ DE
LA SALUT
Nivells d’organització de la
matèria viva.
Organització general del cos
humà: cèl·lules, teixits, òrgans,
aparells i sistemes
La salut i la malaltia. Malalties
infeccioses i no infeccioses.
Higiene i prevenció.
Sistema immunitari. Vaccins. Els
trasplantaments i la donació de
cèl·lules, sang i òrgans.
Les substàncies addictives: el
tabac, l’alcohol i altres drogues.
Problemes associats.
Nutrició, alimentació i salut.
Els nutrients, els aliments i
hàbits alimentaris saludables.
Trastorns de la conducta
alimentària.
La funció de nutrició. Anatomia i
fisiologia dels aparells digestiu,
respiratori, circulatori i excretor.
Alteracions més freqüents,
malalties
associades, prevenció
d’aquestes i hàbits de vida
saludables.
La funció de relació. Sistema
nerviós i sistema endocrí. La
coordinació.
Organització i funció del sistema
nerviós. Principals alteracions i
prevenció d’aquestes.
Òrgans dels sentits: estructura i
funció, cura i higiene.
El sistema endocrí: glàndules
endocrines i funcionament
1. Catalogar els diferents nivells
d’organització de la matèria viva —
cèl·lules, teixits, i aparells o sistemes—
les principals
estructures cel·lulars i les funcions que
tenen.
1.1. Interpreta els diferents nivells
d’organització en l’ésser humà i cerca
la relació que hi ha entre aquests.
1.2. Diferencia els diversos tipus
cel·lulars i descriu la funció dels
orgànuls més importants.
2. Diferenciar els teixits més importants
de l’ésser humà i la funció que tenen.
2.1. Reconeix els principals teixits que
conformen el cos humà i hi associa la
funció que tenen.
3. Descobrir, a partir del coneixement
dels conceptes de salut i malaltia, els
factors que els determinen.
3.1. Argumenta les implicacions que
tenen els hàbits per a la salut i justifica
amb exemples les tries que fa o pot fer
per promoure-la
individualment i col·lectivament.
4. Classificar les malalties i valorar la
importància dels estils de vida per
prevenir-les.
4.1. Reconeix les malalties i les
infeccions més comunes i les relaciona
amb les causes que les provoquen.
5. Determinar les malalties infeccioses i
les no infeccioses més comunes que
afecten la població, les causes que les
provoquen i com es poden
prevenir i tractar.
5.1. Distingeix i explica els diferents

P
A
G
E

*
A
r
28
d’aquestes. Les principals
alteracions.
L’aparell locomotor. Organització
i relacions funcionals entre
ossos i músculs. Prevenció de
lesions.
La reproducció humana.
Anatomia i fisiologia de l’aparell
reproductor. Canvis físics i
psíquics en l’adolescència.
El cicle menstrual. Fecundació,
embaràs i part. Anàlisi dels
diferents mètodes
anticonceptius. Tècniques de
reproducció assistida. Les
malalties de transmissió sexual i
formes de prevenir-les.
La resposta sexual humana.
Sexe i sexualitat. Salut i higiene
sexuals.
mecanismes de transmissió de les
malalties infeccioses.
6. Identificar hàbits saludables com a
mètode de prevenció de les malalties.
6.1. Coneix i descriu hàbits de vida
saludable i els identificant com a mitjà
per promoure la seva salut i la dels
altres.
6.2. Proposa mètodes per evitar el
contagi i la propagació de les malalties
infeccioses més comunes.
7. Determinar el funcionament bàsic del
sistema immunològic, així com les
contínues aportacions de les ciències
biomèdiques.
7.1. Explica en què consisteix el procés
d’immunitat i valora el paper dels
vaccins com a mètode de prevenció de
les malalties.
8. Reconèixer i transmetre la
importància que té la prevenció com a
pràctica habitual i integrada a les seves
vides i les conseqüències positives
de la donació de cèl·lules, sang i
òrgans.
8.1. Detalla la importància que té per a
la societat i per a l’ésser humà la
donació de cèl·lules, sang i òrgans.
9. Investigar les alteracions produïdes
per diferents tipus de substàncies
addictives i elaborar propostes de
prevenció i control.
9.1. Detecta les situacions de risc per a
la salut relacionades amb el consum de
substàncies tòxiques i estimulants com
el tabac, l’alcohol, les
drogues, etc.; contrasta els efectes
nocius que tenen, i proposa mesures
de prevenció i control.
10. Reconèixer les conseqüències de
les conductes de risc en l’individu i en
la societat.
10.1. Identifica les conseqüències de
les conductes de risc amb les drogues
per a l’individu i la societat.
11. Reconèixer la diferència entre
alimentació i nutrició i diferenciar els
principals nutrients i les funcions
bàsiques d’aquests.
11.1. Discrimina el procés de nutrició
del d’alimentació.

P
A
G
E

*
A
r
29
11.2. Relaciona cada nutrient amb la
funció que exerceix a l’organisme i
reconeix hàbits nutricionals saludables.
12. Relacionar les dietes amb la salut a
través d’exemples pràctics.
12.1. Dissenya hàbits nutricionals
saludables mitjançant l’elaboració de
dietes equilibrades, utilitzant taules
amb diferents grups d’aliments
amb els nutrients principals i el valor
calòric que tenen.
13. Argumentar la importància d’una
bona alimentació i de l’exercici físic per
a la salut.
13.1. Valora una dieta equilibrada per a
una vida saludable.
14. Explicar els processos fonamentals
de la nutrició utilitzant esquemes
gràfics dels diferents aparells que hi
intervenen.
14.1. Determina i identifica, a partir de
gràfics i esquemes, els diferents
òrgans, aparells i sistemes implicats en
la funció de nutrició i els
relaciona amb la seva contribució al
procés.
15. Conèixer quina fase del procés de
nutrició duu a terme cada un dels
aparells que hi estan implicats.
15.1. Reconeix la funció de cada un
dels aparells i sistemes en la funció de
nutrició.
16. Indagar sobre les malalties més
habituals als aparells relacionats amb
la nutrició i quines són les causes i la
manera de prevenir-les.
16.1. Diferencia les malalties més
freqüents dels òrgans, aparells i
sistemes implicats en la nutrició i les
associa a les causes que les
provoquen.
17. Identificar els components dels
aparells digestiu, circulatori, respiratori i
excretor i conèixer-ne el funcionament.
17.1. Coneix i explica els components i
el funcionament dels aparells digestiu,
circulatori, respiratori i excretor.
18. Reconèixer i diferenciar els òrgans
dels sentits i les cures de l’oïda i la
vista.
18.1. Especifica la funció de cada un

P
A
G
E

*
A
r
30
dels aparells i sistemes implicats en la
funció de relació.
18.2. Descriu els processos implicats
en la funció de relació i identifica
l’òrgan o l’estructura responsable de
cada procés.
18.3. Classifica diferents tipus de
receptors sensorials i els relaciona amb
els òrgans dels sentits en els quals es
troben.
19. Explicar la missió integradora del
sistema nerviós davant diferents
estímuls i descriure’n el funcionament.
19.1. Identifica algunes malalties
comunes del sistema nerviós i les
relaciona amb les causes que les
provoquen, els factors de risc i la forma
de prevenir-les.
20. Associar les principals glàndules
endocrines amb les hormones que
sintetitzen i la funció que exerceixen.
20.1. Enumera les glàndules
endocrines i indica les hormones que
segreguen i la funció que exerceixen.
21. Relacionar funcionalment el
sistema neuroendocrí.
21.1. Reconeix algun procés que té lloc
en la vida quotidiana en el qual
s’evidencia clarament la integració
neuroendocrina.
22. Identificar els principals ossos i
músculs de l’aparell locomotor.__
22.1. Localitza els principals ossos i
músculs del cos humà en esquemes de
l’aparell locomotor.
23. Analitzar les relacions funcionals
entre ossos i músculs.
23.1. Distingeix els diferents tipus de
músculs segons el tipus de contracció i
els relaciona amb el sistema nerviós
que els controla.
24. Detallar quines són i com es
prevenen les lesions més freqüents a
l’aparell locomotor.
24.1. Identifica els factors de risc més
freqüents que poden afectar l’aparell
locomotor i els relaciona amb les
lesions que produeixen.
25. Indicar els aspectes bàsics de
l’aparell reproductor i diferenciar entre
sexualitat i reproducció. Interpretar

P
A
G
E

*
A
r
31
dibuixos i esquemes de l’aparell
reproductor.
25.1. Identifica en esquemes els
diferents òrgans de l’aparell
reproductor masculí i del femení i
n’especifica la funció.
26. Reconèixer els aspectes bàsics de
la reproducció humana i descriure els
esdeveniments fonamentals de la
fecundació, l’embaràs i el part.
26.1. Descriu les principals etapes del
cicle menstrual i indica quines
glàndules i quines hormones el
regulen.
27. Comparar els diferents mètodes
anticonceptius, classificar-los segons la
seva eficàcia i reconèixer la
importància que tenen alguns en la
prevenció de malalties de transmissió
sexual.
27.1. Discrimina els diferents mètodes
d’anticoncepció humana.
27.2. Categoritza les principals
malalties de transmissió sexual i
argumenta sobre com prevenir-les.
28. Recopilar informació sobre les
tècniques de reproducció assistida i de
fecundació in vitro per argumentar el
benefici que va suposar aquest
avenç científic per a la societat.
28.1. Identifica les tècniques de
reproducció assistida més freqüents.
29. Valorar i considerar la seva pròpia
sexualitat i la de les persones que
l’envolten i transmetre la necessitat de
reflexionar, debatre, respectar
i compartir.
29.1. Exerceix, decideix i defensa
responsablement la seva sexualitat i la
de les persones que l’envolten.
BLOC 5. EL
RELLEU
TERRESTRE I
LA SEVA
EVOLUCIÓ
Factors que condicionen el
relleu terrestre. El modelatge del
relleu. Els agents geològics
externs i els processos de
meteorització, erosió,
transport i sedimentació.
Les aigües superficials i el
modelatge del relleu. Formes
característiques. Les aigües
subterrànies, la circulació i
1. Identificar algunes de les causes que
fan el relleu diferent d’un lloc a un altre.
1.1. Identifica la influència del clima i de
les característiques de les roques que
condicionen els diferents tipus de relleu
i hi influeixen.
2. Relacionar els processos geològics
externs amb l’energia que els activa i
diferenciar-los dels processos interns.
2.1. Relaciona l’energia solar amb els

P
A
G
E

*
A
r
32
l’explotació d’aquestes.
Acció geològica de la mar, del
vent i de les glaceres. Formes
d’erosió i dipòsits que originen.
Acció geològica dels éssers
vius. L’espècie humana com a
agent geològic.
Principals agents modeladors
del relleu a les Illes Balears: la
mar, els torrents i les aigües
subterrànies.
Manifestacions de l’energia
interna de la Terra. Origen i tipus
de magmes. Activitat sísmica i
volcànica. Distribució de volcans
i terratrèmols.
Els riscs sísmic i volcànic.
Importància de predir-los i
prevenir-los.
processos externs i justifica el paper de
la gravetat en la dinàmica d’aquests.
2.2. Diferencia els processos de
meteorització, erosió, transport i
sedimentació i els efectes que tenen en
el relleu.
3. Analitzar i predir l’acció de les aigües
superficials i identificar les formes
d’erosió i dipòsit més característiques.
3.1. Analitza les activitats d’erosió,
transport i sedimentació produïdes per
les aigües superficials i reconeix algun
dels efectes que tenen en
el relleu.
4. Valorar la importància de les aigües
subterrànies i justificar-ne la dinàmica i
la relació amb les aigües superficials.
4.1. Valora la importància de les aigües
subterrànies i els riscs de
sobreexplotar-les.
5. Analitzar la dinàmica marina i la
influència que exerceix en el modelatge
litoral.
5.1. Relaciona els moviments de l’aigua
de la mar amb l’erosió, el transport i la
sedimentació al litoral i identifica
algunes formes resultants
característiques.
6. Relacionar l’acció eòlica amb les
condicions que la fan possible i
identificar algunes formes que en
resulten.
6.1. Associa l’activitat eòlica amb els
ambients en els quals aquesta activitat
geològica pot ser rellevant.
7. Analitzar l’acció geològica de les
glaceres i justificar les característiques
de les formes d’erosió i dipòsit
resultants.
7.1. Analitza la dinàmica glacial i
identifica els efectes que té sobre el
relleu.
8. Indagar els diversos factors que
condicionen el modelatge del paisatge
a les Illes Balears.
8.1. Estudia el paisatge del seu entorn
més pròxim i identifica alguns dels
factors que n’han condicionat el
modelat.
9. Reconèixer l’activitat geològica dels
éssers vius i valorar la importància de

P
A
G
E

*
A
r
33
l’espècie humana com a agent geològic
extern.
9.1. Identifica la intervenció d’éssers
vius en processos de meteorització,
erosió i sedimentació.
9.2. Valora la importància d’activitats
humanes en la transformació de la
superfície terrestre.
10. Diferenciar els canvis a la
superfície de la Terra generats per
l’energia de l’interior terrestre dels que
són d’origen extern.
10.1. Diferencia un procés geològic
extern d’un d’intern i identifica els
efectes que tenen en el relleu.
11. Analitzar les activitats sísmica i
volcànica, les seves característiques i
els efectes que generen.
11.1. Coneix i descriu com s’originen
els sismes i els efectes que tenen.
11.2. Relaciona els tipus d’erupció
volcànica amb el magma que els
origina i els associa a la seva
perillositat.
12. Relacionar l’activitat sísmica i la
volcànica amb la dinàmica de l’interior
terrestre i justificar-ne la distribució
planetària.
12.1. Justifica l’existència de zones en
les quals els terratrèmols són més
freqüents i de més magnitud.
13. Valorar la importància de conèixer
els riscs sísmic i volcànic i les formes
de prevenir-lo.
13.1. Valora el risc sísmic i, si n’hi ha,
el volcànic existent a la zona en la qual
viu i coneix les mesures de prevenció
que ha d’adoptar.
BLOC 6. ELS
ECOSISTEMES
Ecosistema: identificació dels
components.
Factors abiòtics i biòtics als
ecosistemes.
Ecosistemes aquàtics.
Ecosistemes terrestres.
Factors desencadenants de
desequilibris als ecosistemes.
Accions que afavoreixen la
conservació del medi ambient.
El sòl com a ecosistema.
Tipus d’ecosistemes més
1. Diferenciar els diversos components
d’un ecosistema. Identificar les
característiques dels principals tipus
d’ecosistemes de les Illes Balears.
1.1. Identifica els diferents components
d’un ecosistema.
2. Identificar en un ecosistema els
factors desencadenants de
desequilibris i establir estratègies per
restablir-ne l’equilibri.
2.1. Reconeix i enumera els factors
desencadenants de desequilibris en un

P
A
G
E

*
A
r
34
representatius de les Illes
Balears.
ecosistema.
3. Reconèixer i difondre accions que
afavoreixen la conservació del medi
ambient.
3.1. Selecciona accions que prevenen
la destrucció del medi ambient.
4. Analitzar els components del sòl i
esquematitzar les relacions que
s’estableixen entre aquests.
4.1. Reconeix que el sòl és el resultat
de les interaccions entre els
components biòtics i els abiòtics i
indica alguna interacció.
5. Valorar la importància del sòl i els
riscs que comporta sobreexplotar-lo,
degradar-lo o perdre’l.
5.1. Reconeix la fragilitat del sòl i valora
la necessitat de protegir-lo.
5.2.Seqüenciació de les unitats didàctiques
UNITATS DIDÀCTIQUES AVALUACIÓ
BLOC I: L’ÉSSER HUMÀ 1a 2a 3a
UD 1.- L’ÉSSER HUMÀ I LA SALUT
X
UD 2.- LA NUTRICIÓ
X
UD 3.- L’ALIMENTACIÓ
X
UD 4.- LA RELACIÓ: PERCEPCIÓ I ANÀLISI
X
UD 5.- LA RELACIÓ: RESPOSTA
X
UD 6.- LA REPRODUCCIÓ
X
BLOC II: LA TERRA
UD 7.- LA DINÀMICA INTERNA DE LA TERRA
X

P
A
G
E

*
A
r
35
UD 8.- LA DINÀMICA EXTERNA DE LA TERRA
X
UD 9.- LEL MEDI NATURAL
X
Per a impartir la matèria de biologia i geologia de 3r ESO s’utilitzaran diferents recursos com són
llibre de text de la editorial EDEBÉ, material elaborat pel professor com presentacions o activitats,
vídeos, audios, recursos de diferents pàgines web relacionats amb els continguts de la matèria,
etc. S’utilitzarà, per tant, diferent material TIC a l’aula com projector, pissarra digital, INTERNET,
ordinadors portàtils, etc.
Així mateix es realitzaran desdoblaments del grup cada dos setmanes per tal d’aprofundir en
aspectes relacionats amb la matèria realitzant diferents activitats a l’aula i pràctiques de laboratori.
5.3.-Seqüenciacio dels desdoblaments
1r TRIMESTRE
-Prova inicial.
UNITAT 1: L’ÉSSER HUMÀ i LA
SALUT
1 Els hàbits de salut pàg 26 Ús del microscopi.
Observació de cèl·lules.
2 Drogues i drogodependència,
pàg 22 i 23
Observació de teixits animals
.
UNITAT 2: LA NUTRICIÓ
3 Anàlisi de sang. Pàg 54 i 55 Dissecció de cor
4 Mesura i valoració de la
pressió arterial. Pàg 48.
Dissecció de ronyó
UNITAT 3: L’ALIMENTACIÓ
5 Experiment amb l’alimentació
de ratolins.
Pàg 74
Quantes calories té un
cacahuet?
6
2n TRIMESTRE
UNITAT 4: LA RELACIÓ:
PERCEPCIÓ i ANÀLISI.
7 Anatomia dels sentits.
Activitats interactives.
La percepció d’estímuls. Pàg
90

P
A
G
E

*
A
r
36
8 Consum d’alcohol i
maduració del cervell. Pàg
96.
DVD cervell.
UNITAT 5: LA RELACIÓ: EMISSIÓ
DE RESPOSTES.
9 Hipoglucèmia i
hiperglucèmia. Pàg 118-119.
Dissecció cuixa de pollastre.
Pàg 112
UNITAT 6: REPRODUCCIÓ I
SEXUALITAT.
10 Estudi del cicle endometrial
pàg 134
DVD la gestació.
11 La síndrome premenstrual.
Pàg 140.
Els mètodes anticonceptius i
les MTS. Pàg 132 i 133.
3r TRIMESTRE
UNITAT 7: DINÀMICA INTERNA
12 Distribució de volcans i
terratrèmols. Pàg 160 i 161.
Elaboració pangea.
13 Les plaques tectòniques. Pàg
170 i 171.
Identificació dels principals
minerals i roques.
UNITAT 8: DINÀMICA EXTERNA
14 Els biomes pàg 202 i 203 Mapa topogràfic. Pàg 184.
15 Estudi d’un ecosistema pàg
208.
Mapa topogràfic.
UNITAT 9: EL MEDI NATURAL.
16 Estudi d’un ecosistema pàg
214.
Mapa topogràfic.
Final Prova final Prova final
6.BIOLOGIA I GEOLOGIA QUART CURS
A quart curs de l’educació secundària obligatòria, els alumnes s’inicien en les grans
teories que han permès el desenvolupament més actual de la biologia i la geologia
—la tectònica de plaques, la teoria cel·lular i la teoria de l’evolució— i, finalment,
s’estudien els ecosistemes.
Bloc 1. L’evolució de la vida
El primer bloc comprèn l’estudi de la cèl·lula i el cicle cel·lular, així com els
mecanismes bàsics de transmissió dels caràcters hereditaris segons les lleis de

P
A
G
E

*
A
r
37
Mendel i de la genètica molecular. Aquest bloc inclou també els fonaments bàsics
de l’enginyeria genètica i de la biotecnologia, l’origen i l’evolució dels éssers vius
en general i de l’ésser humà en particular, i les principals teories sobre el procés
evolutiu.
Bloc 2. La dinàmica de la Terra
Correspon a aquest bloc estudiar l’origen i l’evolució de la Terra, l’estructura i la
composició d’aquest planeta i la dinàmica terrestre segons la teoria de la tectònica
de plaques.
Bloc 3. Ecologia i medi ambient
Aquest bloc inclou l’estudi dels ecosistemes i dels components i la dinàmica
d’aquests, així com els principals problemes ambientals provocats per l’acció
humana.
Aquest bloc inclou el disseny, la realització i l’exposició d’un projecte de recerca en
equip relacionat amb el tema d’algun dels blocs exposats anteriorment.
6.2 Estructura del currículum, continguts, criteris d’avaluació i estàndards
d’aprenentatge.
BLOC CONTINGUTS ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE
BLOC 1.
L’EVOLUCIÓ
DE LA VIDA
La cèl·lula.
Cicle cel·lular.
Els àcids nucleics.
ADN i genètica molecular.
Procés de replicació de l’ADN.
Concepte de gen.
Expressió de la informació
genètica. Codi genètic.
Mutacions. Relacions amb
l’evolució.
L’herència i la transmissió de
caràcters. Introducció i
desenvolupament de les lleis de
Mendel.
Base cromosòmica de les lleis de
Mendel.
Aplicacions de les lleis de Mendel.
Enginyeria genètica: tècniques i
aplicacions. Biotecnologia.
Bioètica.
Origen i evolució dels éssers vius.
1. Determinar les analogies i les
diferències en l’estructura de les
cèl·lules procariotes i les eucariotes i
interpretar les relacions evolutives entre
aquestes cèl·lules.
1.1. Compara la cèl·lula procariota i
l’eucariota i l’animal i la vegetal, i
reconeix la funció dels orgànuls
cel·lulars i la relació entre morfologia i
funció.
2. Identificar el nucli cel·lular i
l’organització d’aquest segons les fases
del cicle cel·lular a través de
l’observació directa o indirecta.
2.1. Distingeix els diferents components
del nucli i la funció que tenen segons les
diferents etapes del cicle cel·lular.
3. Comparar l’estructura dels
cromosomes i de la cromatina.
3.1. Reconeix les parts d’un cromosoma
i l’utilitza per construir un cariotip.

P
A
G
E

*
A
r
38
Hipòtesis sobre l’origen de la vida a
la Terra.
Teories de l’evolució. El fet i els
mecanismes de l’evolució.
L’evolució humana: procés
d’hominització.
4. Formular els principals processos que
tenen lloc en la mitosi i la meiosi i
revisar-ne el significat i la importància
biològica.
4.1. Reconeix les fases de la mitosi i la
meiosi, diferencia ambdós processos i
en distingeix el significat biològic.
5. Comparar els tipus d’àcids nucleics i
la composició d’aquests i relacionar-los
amb la funció que tenen.
5.1. Distingeix els diferents àcids
nucleics i n’enumera els components.
6. Relacionar la replicació de l’ADN amb
la conservació de la informació
genètica.
6.1. Reconeix la funció de l’ADN com a
portador de la informació genètica i el
relaciona amb el concepte de gen.
7. Comprendre com s’expressa la
informació genètica utilitzant el codi
genètic.
7.1. Il·lustra els mecanismes de
l’expressió genètica per mitjà del codi
genètic.
8. Valorar el paper de les mutacions en
la diversitat genètica i comprendre la
relació entre mutació i evolució.
8.1. Reconeix i explica en què
consisteixen les mutacions i els tipus
existents.
9. Formular els principis bàsics de la
genètica mendeliana i aplicar les lleis de
l’herència en la resolució de problemes
senzills.
9.1. Reconeix els principis bàsics de la
genètica mendeliana i resol problemes
pràctics d’encreuaments amb un o dos
caràcters.
10. Diferenciar l’herència del sexe de la
lligada al sexe i establir la relació que
existeix entre aquestes.
10.1. Resol problemes pràctics sobre
l’herència del sexe i l’herència lligada al
sexe.
11. Conèixer algunes malalties
hereditàries, la forma de prevenir-les i
l’abast social que tenen.
11.1. Identifica les malalties hereditàries
més freqüents i l’abast social que tenen.
12. Identificar les tècniques de

P
A
G
E

*
A
r
39
l’enginyeria genètica: ADN recombinant
i PCR.
12.1. Diferencia tècniques de feina en
enginyeria genètica.
13. Comprendre el procés de clonació.
13.1. Descriu les tècniques de clonació
animal i distingeix clonació terapèutica i
reproductiva.
14. Reconèixer les aplicacions de
l’enginyeria genètica: OMG (organismes
modificats genèticament).
14.1. Analitza les implicacions ètiques,
socials i mediambientals de l’enginyeria
genètica.
15. Valorar les aplicacions de la
tecnologia de l’ADN recombinant a
l’agricultura, la ramaderia, el medi
ambient i la salut.
15.1. Interpreta críticament les
conseqüències dels avenços actuals en
el camp de la biotecnologia.
16. Conèixer les proves de l’evolució.
Comparar lamarckisme, darwinisme i
neodarwinisme.
16.1. Distingeix les característiques
diferenciadores del lamarckisme, el
darwinisme i el neodarwinisme
17. Comprendre els mecanismes de
l’evolució i destacar la importància de la
mutació i la selecció. Analitzar el debat
entre gradualisme, saltacionisme i
neutralisme.
17.1. Estableix la relació entre
variabilitat genètica, adaptació i selecció
natural.
18. Interpretar arbres filogenètics,
incloent-hi l’humà.
18.1. Interpreta arbres filogenètics.
19. Descriure l’hominització.
19.1. Reconeix i descriu les fases de
l’hominització.
BLOC 2. LA
DINÀMICA
DE LA
TERRA
La història de la Terra.
L’origen de la Terra. El temps
geològic: idees històriques sobre
l’edat de la Terra. Principis i
procediments que permeten
reconstruir-ne la història. Utilització
de l’actualisme com a mètode
1. Reconèixer, recopilar i contrastar fets
que mostrin la Terra com un planeta
canviant.
1.1. Identifica i descriu fets que mostren
la Terra com un planeta canviant i els
relaciona amb els fenòmens que
succeeixen actualment.

P
A
G
E

*
A
r
40
d’interpretació.
Els eons, les eres geològiques i els
períodes geològics: ubicació dels
esdeveniments geològics i
biològics importants.
Estructura i composició de la Terra.
Models geodinàmic i geoquímic.
La tectònica de plaques i les seves
manifestacions. Evolució històrica:
de la deriva continental a la
tectònica de plaques.
2. Registrar i reconstruir alguns dels
canvis més notables de la història de la
Terra i associar-los a la seva situació
actual.
2.1. Reconstrueix alguns canvis
notables a la Terra mitjançant la
utilització de models temporals a escala
i reconeix les unitats temporals en la
història geològica.
3. Interpretar talls geològics senzills i
perfils topogràfics com a procediment
per estudiar una zona o un terreny.
3.1. Interpreta un mapa topogràfic i fa
perfils topogràfics.
3.2. Resol problemes simples de datació
relativa aplicant-hi els principis de
superposició d’estrats, superposició de
processos i correlació.
4. Categoritzar i integrar els processos
geològics més importants de la història
de la Terra.
4.1. Discrimina els principals
esdeveniments geològics, climàtics i
biològics que han tingut lloc al llarg de la
història de la Terra i reconeix alguns
animals i plantecaracterístiques de cada
era.
5. Reconèixer i datar els eons, les eres i
els períodes geològics utilitzant el
coneixement dels fòssils guia.
5.1. Relaciona algun dels fòssils guia
més característics amb la seva era
geològica.
6. Comprendre els diferents models que
expliquen l’estructura i la composició de
la Terra.
6.1. Analitza i compara els diferents
models que expliquen l’estructura i la
composició de la Terra.
7. Combinar el model dinàmic de
l’estructura interna de la Terra amb la
teoria de la tectònica de plaques.
7.1. Relaciona les característiques de
l’estructura interna de la Terra i les
associa als fenòmens superficials.
8. Reconèixer les evidències de la
deriva continental i de l’expansió del
fons oceànic.
8.1. Expressa algunes evidències
actuals de la deriva continental i

P
A
G
E

*
A
r
41
l’expansió del fons oceànic.
9. Interpretar alguns fenòmens
geològics associats al moviment de la
litosfera i relacionar-los amb la seva
ubicació en mapes terrestres.
Comprendre els fenòmens naturals
produïts en els contactes de les
plaques.
9.1. Coneix i explica raonadament els
moviments relatius de les plaques
litosfèriques.
9.2. Interpreta les conseqüències que
tenen en el relleu els moviments de les
plaques.
10. Explicar l’origen de les serralades,
els arcs d’illes i els orògens tèrmics.
10.1. Identifica les causes que originen
els principals relleus terrestres.
11. Contrastar els tipus de plaques
litosfèriques associant els mateixos
moviments i conseqüències.
11.1. Relaciona els moviments de les
plaques amb diferents processos
tectònics.
12. Reconèixer que l’origen i l’evolució
del relleu són el resultat de la interacció
entre els processos geològics interns i
els externs.
12.1. Interpreta l’evolució del relleu sota
la influència de la dinàmica externa i la
interna.
BLOC
3.
ECOLOGIA I
MEDI
AMBIENT
Estructura dels ecosistemes.
Components de l’ecosistema:
comunitat i biòtop.
Tipus d’ecosistemes més
representatius de les Illes Balears.
Relacions tròfiques: cadenes i
xarxes.
Hàbitat i nínxol ecològic.
Factors limitants i adaptacions.
Límit de tolerància.
Autoregulació de l’ecosistema, de
la població i de la comunitat.
Dinàmica de l’ecosistema.
Cicle de matèria i flux d’energia.
Piràmides ecològiques.
Cicles biogeoquímics i successions
1. Categoritzar els factors ambientals i
la influència que exerceixen sobre els
éssers vius. Identificar als ecosistemes
de les Illes Balears els factors
ambientals característics.
1.1. Reconeix els factors ambientals que
condicionen el desenvolupament dels
éssers vius en un ambient determinat i
valora la importància que tenen a l’hora
de conservar-lo.
2. Reconèixer els conceptes de factor
limitant i límit de tolerància.
2.1. Interpreta les adaptacions dels
éssers vius a un ambient determinat i
relaciona les adaptacions amb el factor
o els factors ambientals que les

P
A
G
E

*
A
r
42
ecològiques.
Impacte i valoració de les activitats
humanes en els ecosistemes.
La superpoblació i les seves
conseqüències: desforestació,
sobreexplotació, incendis, etc.
L’activitat humana i el medi
ambient.
Els recursos naturals i tipus de
recursos. Conseqüències
ambientals del consum humà
d’energia.
Els residus i la gestió d’aquests.
Coneixement de tècniques
senzilles per saber el grau de
contaminació i depuració del medi
ambient.
Principals problemes ambientals de
les Illes Balears.
desencadenen.
3. Identificar les relacions
intraespecífiques i interespecífiques
com a factors de regulació dels
ecosistemes.
3.1. Reconeix i descriu diferents
relacions i la influència que exerceixen
en la regulació dels ecosistemes.
4. Explicar els conceptes de biòtop,
població, comunitat, ecotò, cadenes
tròfiques i xarxes tròfiques.
4.1. Analitza les relacions entre biòtop i
biocenosi i avalua la importància que
tenen per mantenir l’equilibri de
l’ecosistema.
5. Comparar les adaptacions dels
éssers vius a diferents medis mitjançant
la utilització d’exemples.
5.1. Reconeix els diferents nivells tròfics
i les seves relacions als ecosistemes i
valora la importància que té per a la vida
en general el manteniment d’aquestes
relacions.
6. Expressar com es produeix la
transferència de matèria i energia al
llarg d’una cadena o xarxa tròfica i
deduir-ne les conseqüències pràctiques
en la gestió sostenible d’alguns recursos
per part de l’ésser humà6.1. Compara
les conseqüències pràctiques de la
gestió sostenible d’alguns recursos per
part de l’ésser humà i en valora
críticament la importància.
7. Relacionar les pèrdues energètiques
produïdes en cada nivell tròfic amb
l’aprofitament dels recursos alimentaris
del planeta des d’un punt de vista
sostenible.
7.1. Estableix la relació entre les
transferències d’energia dels nivells
tròfics i la seva eficiència energètica.
8. Contrastar algunes actuacions
humanes sobre diferents ecosistemes,
valorar-ne la influència i argumentar les
raons de certes actuacions individuals i
col·lectives per evitar el deteriorament
dels ecosistemes. Reconèixer els
principals problemes ambientals de les
Illes Balears.
8.1. Argumenta sobre les actuacions

P
A
G
E

*
A
r
43
humanes que tenen una influència
negativa sobre els ecosistemes:
contaminació, desertització,
exhauriment de recursos, etc.
8.2. Defensa possibles actuacions per
millorar el medi ambient.
9. Concretar diferents processos de
tractament de residus.
9.1. Descriu els processos de
tractament de residus i valora
críticament la recollida selectiva
d’aquests.
10. Contrastar arguments a favor de la
recollida selectiva de residus i la
repercussió que té en l’àmbit familiar i
en el social.
10.1. Argumenta els pros i els contres
del reciclatge i de la reutilització de
recursos materials.
11. Indicar la importància que té per al
desenvolupament sostenible la
utilització d’energies renovables.
11.1. Destaca la importància de les
energies renovables per al
desenvolupament sostenible del
planeta.
BLOC 4.
PROJECTE
DE
RECERCA
Projecte de recerca 1. Planejar, aplicar i integrar les
destreses i habilitats pròpies del treball
científic.
1.1. Integra i aplica les destreses
pròpies dels mètodes de la ciència.
2. Elaborar hipòtesis i contrastar-les a
través de l’experimentació o l’observació
i l’argumentació.
2.1. Utilitza arguments i justifica les
hipòtesis que proposa.
3. Discriminar les fonts d’informació i els
mètodes emprats per obtenir-la i
prendre decisions sobre aquesta.
3.1. Utilitza diferents fonts d’informació,
basant-se en les TIC, per elaborar i
presentar la seva recerca.
4. Valorar i respectar la feina individual i
en grup i participar-hi
4.1. Valora i respecta la feina individual i
en grup i hi participa.
5. Presentar i defensar en públic el

P
A
G
E

*
A
r
44
projecte de recerca.
5.1. Dissenya petits treballs de recerca
sobre animals i/o plantes, els
ecosistemes del seu entorn o
l’alimentació i la nutrició humanes per
presentar-los i defensar-los a l’aula.
5.2. Expressa les conclusions de la seva
recerca amb precisió i coherència, tant
oralment com per escrit.
6.3. Seqüenciació d’unitats didàctiques i temporalització.
UNITATS DIDÀCTIQUES AVALUACIÓ
BLOC 1:LA TERRA. GENÈTICA I EVOLUCIO. 1a 2a 3a
UD 1.-LA HISTORIA DE LA TERRA.
X
UD 2.- GEODINÀMICA INTERNA.
X
UD 3.-GEODINÀMICA EXTERNA.
X
UD 4.-ELS ECOSISTEMES.
X
UD 5.- RECURSOS I MEDI AMBIENT.
X
BLOC 2:LES BASES DE LA VIDA
UD 6.- LA CÈL.LULA: ESTRUCTURA I REPRODUCCIÓ.
X
UD 7.-LA INFORMACIÓ GENÈTICA.
X
UD 8.-L’HERÈNCIA GENÈTICA. X
UD 9.-ORÍGEN DE LA VIDA I EVOLUCIÓ. X
Per a impartir la matèria de biologia i geologia de 4t ESO s’utilitzaran diferents recursos com són
llibre de text de la editorial EDEBÉ, material elaborat pel professor com presentacions o activitats,
vídeos, audios, recursos de diferents pàgines web relacionats amb els continguts de la matèria,
etc. S’utilitzarà, per tant, diferent material TIC a l’aula com projector, pissarra digital, INTERNET,
ordinadors portàtils, etc.
Així mateix es realitzaran desdoblaments del grup cada dos setmanes per tal d’aprofundir en
aspectes relacionats amb la matèria realitzant diferents activitats a l’aula i pràctiques de laboratori.
6.3. Seqüenciació dels desdoblaments.

P
A
G
E

*
A
r
45
1r TRIMESTRE
-Prova inicial.
UNITAT 6: LA CÈL·LULA.
1 Vídeo sobre la cèl·lula Cariotips
UNITAT 7: LA INFORMACIÓ
GENÈTICA
2 Codigene Retallable de Nucleòtids
3 Codigene Construcció de l’ADN
UNITAT 8: L’HERÈNCIA GENÈTICA
4 Problemes de genètica Problemes de genètica.
5 Problemes de genètica Problemes de genètica
6 Creuant escarabats pàg 188 Elaboració arbre genealògic.
SEGON TRIMESTRE
UNITAT 4: ECOSISTEMES
7 Càlcul de cobertura vegeta Càlcul de cobertura vegeta
8 Successions, incendis Successions, incendis
UNITAT 5: RECURSOS I
MEDIAMBIENT
9 Espècies invasores. Estudi de les praderies de
posidònia.
10 La petjada de carboni Impacte ambiental del centre
educatiu
UNITAT 9: ORIGEN DE LA VIDA I
EVOLUCIÓ
11 Vídeo: Darwin Identificació de fòssils
TERCER TRIMESTRE

P
A
G
E

*
A
r
46
UNITAT 1 LA HISTÒRIA DE LA
TERRA
12 Vídeo: La formació de la
Terra.
La tira cronològica
13 Vídeo: La formació de la
Terra.
Muntatge tira cronològica
UNITAT 2 GEODINÀMICA INTERNA
14 Volcans Visu minerals
15 Terratrèmols Visu roques
UNITAT 3 GEODINÀMICA
EXTERNA
16 Reconeixement d’imatges del
relleu d’Eivissa.
Mapa topogràfic i geològic.
17 Reconeixement d’imatges del
relleu d’Eivissa.
Mapa topogràfic i geològic.
18 Prova final
7.CRITERIS DE QUALIFICACIÓ I PROCEDIMENTS DE RECUPERACIÓ A L’ESO
La matèria de Biologia i Geologia es qualificarà emprant els següents instruments d’avaluació:
- Proves escrites, les quals comptaran un 60% de la nota. A més a més per a poder realitzar la
mitjana amb la resta de proves escrites cal obtenir com a mínim un 3,5.
Els exàmens no realitzats sense justificar comptaran com un zero, i per tant, pot fer suspendre
l’avaluació. Es decisió del professorat responsable el repetir o no l’examen.
Es descomptarà 0,1 per falta d’ortografia fins a un màxim d’un punt i mig.
- Treballs i exposicions orals, activitats de classe, diferents pràctiques, deures, quadern,
etc. representaran un 30% de la nota. També es realitzarà el mateix descompte respecte a les
faltes d’ortografia en els diferents treballs o activitats.
- Comportament, participació, actitud i interès en les diferents activitats realitzades al llarg de la
matèria representen el 10 %.
La nota mitjana dels diferents apartats ha de ser superior a 5 per aprovar.
Un no presentat a qualsevol prova escrita sense justificació mèdica, serà una qualificació de 0. En
cas de no tenir una justificació mèdica “greu”, aquesta unitat es recuperarà en la setmana prèvia a
l’avaluació.
Un treball, informe o tasca no lliurat dins del termini establert suposarà un 0 en l’apartat
corresponent a treballs (30 %). En el termini dels 15 dies següents a la data límit, es podrà lliurar
la tasca per recupera-la, però amb una qualificació màxima de 6.
La qualificació final de la matèria serà la mitjana de cadascuna de les avaluacions aprovades (és a
dir, amb una nota igual o superior a 5).

P
A
G
E

*
A
r
47
En cas que l’alumne no superi el curs, haurà de recuperar-la en setembre realitzant una prova
escrita que correspondrà a la part completa del curs i/o lliurant els treballs corresponents.
RECUPERACIONS:
La recuperació d’una avaluació es realitzarà durant els primers dies de l’avaluació següent que
consistirà en un examen i/o en el lliurament de treballs.
Els continguts a recuperar seran els de l’avaluació completa.
Només es podrà fer una recuperació de l’examen d’una unitat didàctica en el cas que aquest no
arribi a la nota mínima establerta per fer mitja i la mitjana de l’avaluació sigui igual o superior a 5.
Si l’avaluació que s’ha de recuperar és la tercera, havent aprovat la primera i la segona avaluació,
es calcularà la nota mitjana del curs segons els criteris establerts. En el cas de què aquesta nota
sigui inferior a 5, es pot recuperar en la tercera avaluació en la convocatòria extraordinària de
setembre.
8.-PROGRAMACIÓ DE BIOLOGIA I GEOLOGIA DE PRIMER DE BATXILLERAT
8.1-Finalitat de l’assignatura
Al batxillerat, la matèria de biologia i geologia aprofundeix en els coneixements adquirits a
l’educació́ secundaria obligatòria, analitzant amb més detall l’organització́ , la biodiversitat i la
distribució́ dels éssers vius i els factors que hi influeixen, així́ com el comportament de la Terra
com un planeta amb continua activitat. La matèria de biologia i geologia en aquest nivell no tan
sols descriu fenòmens de l’entorn natural, sinó́ que els explica a partir de les dues grans teories
que varen revolucionar aquestes ciències en el moment en què es varen formular: la teoria de la
tectònica de plaques a geologia i la teoria de l’evolució́ a biologia. L’estudi d’aquestes teories
permet evidenciar l’avenç continu de la ciència i les implicacions socials que ha tingut al llarg de la
història.
La biologia, partint de la base dels coneixements que els alumnes han adquirit a l’educació́
secundaria obligatòria, s’inicia amb l’estudi dels nivells d’organització́ dels essers vius: composició́
química, organització́ cel·lular i estudi dels teixits animals i vegetals. En aquesta etapa, també́ es
desenvolupa i completa l’estudi de la classificació́ i l’organització́ dels essers vius, especialment
des del punt de vista del funcionament i l’adaptació́ al medi en què habiten. La geologia
aprofundeix en continguts ja tractats a quart de l’educació́ secundaria obligatòria i pren com a fil
conductor la teoria de la tectònica de plaques. A partir d’aquesta teoria, es fa èmfasi en la
composició́ , l’estructura i la dinàmica de l’interior de la Terra, es continua amb l’anàlisi dels
moviments de les plaques i les conseqüències que aquests tenen i, finalment, s’estudia la
geodinàmica externa.
Els continguts d’aquesta assignatura son la base d’estudis posteriors a assignatures de segon de
batxillerat, com la biologia, la geologia i les ciències de la Terra i el medi ambient.
Ates que la biologia i la geologia son ciències que estudien la naturalesa, se n’han de relacionar
els continguts amb l’entorn mes acostat als alumnes, es a dir, l’entorn natural de les Illes Balears.
Aquest tractament permet conèixer millor el medi natural i acostar-s’hi, la qual cosa fa que se’l
respecti i valori mes i fomenta actituds responsables pel que fa a tenir-ne cura i preservar-lo. En el
nostre cas, hem de tenir en compte les característiques climàtiques, geològiques i de biodiversitat
de les nostres illes, considerar les peculiaritats de cada illa i l’especial fragilitat dels nostres

Programació bg 2016 17 ies balàfia definitiva

Programació bg 2016 17 ies balàfia definitiva

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (18)

Similar to Programació bg 2016 17 ies balàfia definitiva

Similar to Programació bg 2016 17 ies balàfia definitiva (20)

More from Biologia i Geologia

More from Biologia i Geologia (20)

Programació bg 2016 17 ies balàfia definitiva