Torna

BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Secció I. Disposicions generals

CONSELL DE GOVERN

Núm. 13133
Decret 32/2014 de 18 de juliol, pel qual s’estableix el currículum de l’educació primària a les Illes Balears

  • Contingut, oficial i autèntic, de la disposició: Document pdf  Versió PDF

Text

La Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa (BOE núm. 295, de 10 de desembre), modifica l’article 6 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, per definir el currículum com la regulació dels elements que determinen els processos d’ensenyament-aprenentatge per a cada un dels ensenyaments. El currículum ha d’estar integrat pels objectius de cada ensenyament i etapa educativa; les competències o capacitats per aplicar de manera integrada els continguts propis de cada ensenyament i etapa educativa, amb la finalitat d’aconseguir la realització adequada d’activitats i la resolució eficaç de problemes complexos; els continguts, o conjunts de coneixements, habilitats, destreses i actituds que contribueixen a l’assoliment dels objectius de cada ensenyament i etapa educativa i a l’adquisició de competències; la metodologia didàctica, que comprèn tant la descripció de les pràctiques docents com l’organització del treball dels docents; els estàndards i els resultats d’aprenentatge avaluables, i els criteris d’avaluació del grau d’adquisició de les competències i de l’assoliment dels objectius de cada ensenyament i etapa educativa. Els continguts s’ordenen en assignatures, que es classifiquen en matèries, àmbits, àrees i mòduls en funció dels ensenyaments, les etapes educatives o els programes en què participin els alumnes.

Segons el nou article 6 bis de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, introduït per la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, correspon al Govern de l’Estat, entre d’altres, el disseny del currículum bàsic, en relació amb els objectius, les competències, els continguts, els criteris d’avaluació, els estàndards i els resultats d’aprenentatge avaluables, que garanteixin el caràcter oficial i la validesa en tot el territori nacional de les titulacions a què es refereix aquesta Llei orgànica.

La disposició final cinquena de la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, estableix el calendari d’implantació. Les modificacions introduïdes en el currículum, l’organització, els objectius, la promoció i les avaluacions d’educació primària s’han d’implantar per als cursos primer, tercer i cinquè en el curs escolar 2014-2015, i per als cursos segon, quart i sisè en el curs escolar 2015-2016.

La Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears (BOIB núm. 32, d’1 de març), estableix en l’article 36.2 que correspon a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears la competència de desplegament legislatiu i d’execució de l’ensenyament en tota la seva extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats.

Mitjançant el Reial decret 1876/1997, de 12 de desembre, sobre el traspàs de funcions i serveis de l’Administració de l’Estat a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en matèria d’ensenyament no universitari (BOE núm. 14, de 16 de gener), i d’acord amb la disposició final quarta de la Llei orgànica 8/2013, de 8 de desembre, i l’apartat 1 b de l’article 3 del Reial decret 126/2014, de 28 de febrer, pel qual s’estableix el currículum bàsic de l’educació primària (BOE núm. 52, d’1 de març), correspon al Govern de les Illes Balears dictar, en l’àmbit de les seves competències, les disposicions que siguin necessàries per establir el currículum de l’educació primària.

La Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística (BOIB núm. 15, de 20 de maig), i el Decret 92/1997, de 4 de juliol, que regula l’ús i l’ensenyament de i en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, en els centres docents no universitaris de les Illes Balears (BOIB núm. 89, de 17 de juliol), en concordança amb el que s’estableix en els articles 4 i 35 de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, reconeixen la llengua catalana com a pròpia de les Illes Balears i, com a tal, llengua vehicular en l’àmbit de l’ensenyament i oficial en tots els nivells educatius; també s’estableix que les modalitats insulars de la llengua catalana han de ser objecte d’estudi i protecció, sens perjudici de la unitat de la llengua.

El Decret 15/2013, de 19 d’abril, pel qual es regula el tractament integrat de les llengües als centres docents no universitaris de les Illes Balears (BOIB núm. 53, de 20 d’abril), i el Decret llei 5/2013, de 6 de setembre, pel qual s’adopten determinades mesures urgents en relació amb la implantació, per al curs 2013-2014, del sistema de tractament integrat de les llengües als centres docents no universitaris de les Illes Balears (BOIB núm. 124, de 7 de setembre), tenen com a finalitat aconseguir que els alumnes de les Illes Balears adquireixin el domini de les dues llengües oficials i les competències adequades en la llengua estrangera del projecte educatiu del centre.

Aquest Decret regula el currículum de l’educació primària, una etapa especialment important, perquè inicia la formació bàsica i estableix les bases del desenvolupament acadèmic i personal dels alumnes, que es completarà en l’educació secundària obligatòria.

L’aprenentatge per competències afavoreix els propis processos d’aprenentatge i la motivació per aprendre, a causa de la forta interrelació entre els components: el coneixement de base conceptual no s’aprèn al marge del seu ús, del “saber fer”; tampoc s’adquireix un coneixement procedimental en absència d’un coneixement de base conceptual que permeti donar sentit a l’acció que es du a terme.

En l’educació primària s’adquireixen, a més, els instruments necessaris per assolir l’autonomia i la responsabilitat en la pròpia formació; per adquirir l’esperit crític, la participació i el compromís individual i col·lectiu amb l’entorn; per compartir el propi bagatge cultural, històric i lingüístic, i per aconseguir la salut i el benestar personals.

El procés d’ensenyament-aprenentatge en les diferents àrees, lògicament, està condicionat per l’edat i les característiques de cada un dels alumnes, però ha d’atendre especialment els aprenentatges imprescindibles per continuar construint en les etapes següents. Les habilitats, les capacitats, les destreses, les actituds i els continguts que assoleixin, fins i tot partint de l’entorn més proper, no seran complets, per tant, si no s’insereixen en el seu context, sobretot en el cas de les àrees humanístiques i socials. Les idees sobre els entorns naturals, socials i culturals de la nostra comunitat, de l’Estat espanyol i d’Europa, com a contextos principals, han d’estar presents en totes les àrees. El reconeixement i l’estima de les característiques, la cultura i la llengua de la nostra comunitat, des del respecte, el reconeixement i l’interès per les característiques, la cultura i les llengües d’altres indrets, són pilars culturals l’assumpció dels quals és el principal instrument d’integració social i d’adquisició de valors compartits.

El rol del docent és fonamental, ja que ha de ser capaç de dissenyar tasques o situacions d’aprenentatge que possibilitin la resolució de problemes i l’aplicació dels coneixements apresos. És fonamental una acció tutorial adequada, que atengui les característiques personals i del grup.

La configuració del currículum ha de desenvolupar-se amb prou flexibilitat perquè els centres, en l’ús de la seva autonomia, puguin adaptar-se a les diferències individuals i al seu entorn socioeconòmic i cultural per mitjà del projecte educatiu, de manera que tots els alumnes puguin arribar al grau de formació que les seves condicions els permetin.

La revisió curricular que implica aquest Decret pretén tenir en compte les noves necessitats d’aprenentatge, que han de proporcionar un coneixement sòlid dels continguts que garanteixi l’efectivitat en l’adquisició de les competències. Les claus d’aquest procés de canvi curricular són afavorir una visió interdisciplinària i, de manera especial, possibilitar més autonomia a la funció docent, de manera que permeti satisfer les exigències d’una personalització més gran de l’educació, tenint en compte el principi d’especialització dels professors.

A l’educació primària, les assignatures s’agrupen en tres blocs: assignatures troncals, assignatures específiques i assignatures de lliure configuració autonòmica. En el bloc d’assignatures troncals, es garanteixen els coneixements i les competències essencials que permetin adquirir una formació sòlida i continuar amb aprofitament les etapes posteriors en les assignatures que han de ser comunes a tots els alumnes. El bloc d’assignatures específiques permet una autonomia més gran a l’hora de fixar l’oferta, els horaris i els continguts de les assignatures. El bloc d’assignatures de lliure configuració autonòmica suposa el nivell més gran d’autonomia, en què les administracions educatives i, si escau, els centres poden oferir assignatures de disseny propi, entre les quals es troben les ampliacions de les matèries troncals o específiques. Aquesta distribució no obeeix a la importància o caràcter instrumental o fonamental de les assignatures, sinó a la distribució de competències entre l’Estat i les comunitats autònomes, d’acord amb la Constitució espanyola.

Els reptes dels canvis tecnològics i socials als quals ens enfrontam fan que, en aquesta etapa de l’educació primària, sigui necessari disposar d’ancoratges sòlids en què fonamentar tota actuació posterior i dipositar l’abundant informació que els alumnes han de gestionar, que els permetin i els estimulin a mantenir l’afany d’aprendre durant tota la vida. D’aquí la transcendència d’encoratjar l’interès per la lectura, el domini de l’escriptura i, en general, dels llenguatges essencials (lingüístic, matemàtic, tecnològic, corporal, musical, plàstic, etc.), incloent-hi el coneixement d’almenys una llengua estrangera, fonamental si tenim en compte el context europeu i la comunicació universalitzada del món en el qual vivim.

La nova organització de l’educació primària es desenvolupa en els articles 16-21 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, sobre organització de l’educació primària, modificats per la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre.

El currículum bàsic de les assignatures corresponents a l’educació primària s’ha dissenyat d’acord amb el que indiquen els articles esmentats de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, en un intent de simplificar-ne la regulació, que s’ha centrat en els elements curriculars indispensables.

Per tot això, a proposta de la consellera d’Educació, Cultura i Universitats, havent consultat el Consell Escolar, d’acord amb el Consell Consultiu i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió de dia 18 de juliol de 2014,

DECRET

Article 1

Objecte i àmbit d’aplicació

1. Aquest Decret, d’acord amb allò que estableix la disposició final quarta de la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa, constitueix el desplegament normatiu per a l’educació primària d’allò que disposa l’article 6 bis de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, i integra el que regula el Reial decret 126/2014, de 28 de febrer, pel qual s’estableix el currículum bàsic de l’educació primària.

2. Aquest Decret és d’aplicació en els centres docents públics i privats de les Illes Balears que imparteixen els ensenyaments d’educació primària.

Article 2

Principis generals

1. L’etapa de l’educació primària, que té caràcter obligatori i gratuït, consta de sis cursos acadèmics, que s’han de cursar ordinàriament entre els sis i els dotze anys.

2. L’acció educativa en aquesta etapa es basa en el principi de l’educació personalitzada i de l’orientació permanent, ha de procurar la integració de les diferents experiències i aprenentatges dels alumnes i s’ha d’adaptar als seus ritmes de treball, per garantir una progressió satisfactòria de tots els alumnes d’acord amb les capacitats i els interessos de cadascun.

3. La Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats ha de propiciar una distribució equilibrada dels alumnes entre els centres sostinguts amb fons públics, independentment del moment en què s’incorporin a l’etapa.

4. L’educació primària ha de ser impartida per mestres, que tenen competència docent en totes les àrees de l’etapa i en les tutories dels alumnes. Els ensenyaments de música (que formen part de l’àrea d’educació artística), d’educació física, d’idiomes estrangers o d’altres ensenyaments que es determinin han de ser impartits pels mestres amb l’especialització o la qualificació corresponent, d’acord amb el que estableix l’article 93 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació.

5. L’educació primària ha de mantenir la coherència necessària amb l’educació infantil i amb l’educació secundària obligatòria i garantir la coordinació entre les etapes, per assegurar una transició adequada dels alumnes i facilitar la continuïtat del seu procés educatiu.

6. L’Administració educativa ha de fomentar la qualitat, la coeducació, l’equitat, la inclusió educativa de les persones amb discapacitat, la igualtat d’oportunitats, la no-discriminació per raó de discapacitat, les mesures de flexibilització i les alternatives metodològiques, les adaptacions curriculars, l’accessibilitat universal, el disseny per a tothom, l’atenció a la diversitat i totes les mesures que siguin necessàries per aconseguir que els alumnes amb discapacitat puguin accedir a una educació de qualitat en igualtat d’oportunitats.

Article 3

Finalitats

La finalitat de l’educació primària és facilitar als alumnes els aprenentatges de l’expressió i la comprensió orals, la lectura, l’escriptura, el càlcul, l’adquisició de nocions bàsiques de la cultura, l’hàbit de convivència i els d’estudi i treball, el sentit artístic, la creativitat i l’afectivitat, amb l’objectiu de garantir una formació integral que contribueixi al ple desenvolupament de la personalitat dels alumnes i preparar-los per cursar amb aprofitament l’educació secundària obligatòria. Així mateix, té com a finalitat ajudar els alumnes a adquirir la consciència de pertànyer a la comunitat de les Illes Balears i valorar les actituds solidàries i no discriminatòries, per assumir els deures i exercir els drets com a ciutadans.

Article 4

Objectius

L’educació primària ha de contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats que els permetin:

1. Conèixer i apreciar els valors i les normes de convivència, aprendre a obrar-hi d’acord, preparar-se per a l’exercici actiu de la ciutadania i respectar els drets humans, així com el pluralisme propi d’una societat democràtica.

2. Desenvolupar hàbits de treball individual i d’equip, d’esforç i de responsabilitat en l’estudi, així com actituds de confiança en si mateixos, sentit crític, iniciativa personal, curiositat, interès i creativitat en l’aprenentatge i esperit de superació i emprenedor.

3. Adquirir habilitats per a la prevenció i per a la resolució pacífica de conflictes, que els permetin desenvolupar-se amb autonomia en l’àmbit familiar i domèstic, així com en els grups socials amb els quals es relacionen.

4. Conèixer, comprendre i respectar les diferents cultures i les diferències entre les persones, la igualtat de drets i oportunitats d’homes i dones i la no-discriminació de persones amb discapacitat.

5. Conèixer i utilitzar de manera apropiada la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i la llengua castellana, tant oralment com per escrit, de manera que puguin ser emprades com a llengües de comunicació i d’aprenentatge, i desenvolupar hàbits de lectura.

6. Adquirir en almenys una llengua estrangera la competència comunicativa bàsica que els permeti expressar i comprendre missatges senzills i desenvolupar-se en situacions quotidianes.

7. Desenvolupar les competències matemàtiques bàsiques i iniciar-se en la resolució de problemes que requereixin operacions elementals de càlcul, coneixements geomètrics i estimacions, així com ser capaços d’aplicar-los a les situacions de la vida quotidiana.

8. Conèixer els aspectes fonamentals de les ciències naturals, les ciències socials, la geografia, la història i la cultura, especialment els corresponents a les Illes Balears, i entendre la diversitat lingüística i cultural com un dret dels pobles i dels individus.

9. Iniciar-se en la utilització, per a l’aprenentatge, de les tecnologies de la informació i la comunicació i desenvolupar un esperit crític davant els missatges que reben i elaboren.

10. Utilitzar diferents representacions i expressions artístiques i iniciar-se en la construcció de propostes visuals i audiovisuals.

11. Valorar la tasca ben feta com a condició necessària per a l’aprofitament eficaç dels aprenentatges.

12. Valorar la higiene i la salut, acceptar el propi cos i el dels altres, respectar les diferències i emprar l’educació física i l’esport com a mitjans per afavorir el desenvolupament personal i social.

13. Conèixer i valorar els animals més propers a l’ésser humà i adoptar formes de comportament que n’afavoreixin la cura.

14. Desenvolupar les capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les relacions amb els altres, així com una actitud contrària a la violència, als prejudicis de qualsevol tipus i als estereotips sexistes.

15. Fomentar l’educació viària i actituds de respecte que incideixin en la prevenció dels accidents de trànsit.

Article 5

Definicions

1. Als efectes d’aquest Decret, s’entén per currículum la regulació dels aspectes que determinen els processos d’ensenyament-aprenentatge.

2. El currículum està integrat pels elements següents:

— Objectius: referents relatius als èxits que l’alumne ha d’assolir en finalitzar el procés educatiu, com a resultat de les experiències d’ensenyament-aprenentatge intencionalment planificades amb aquesta finalitat.

— Competències: capacitats per aplicar de manera integrada els continguts propis de l’etapa per aconseguir dur a terme activitats adequadament i resoldre problemes complexos eficaçment.

— Continguts: conjunt de coneixements, habilitats, destreses i actituds que contribueixen a assolir els objectius de l’etapa educativa i a adquirir competències. Els continguts s’ordenen en assignatures, que s’organitzen en àrees.

— Estàndards d’aprenentatge avaluables: especificacions dels criteris d’avaluació que permeten definir els resultats d’aprenentatge i que concreten el que l’alumne ha de saber, comprendre i saber fer en cada assignatura; han de ser observables, mesurables i avaluables i permetre graduar el rendiment o l’assoliment aconseguit. El seu disseny ha de contribuir i facilitar el disseny de proves estandarditzades i comparables.

— Criteris d’avaluació: són el referent específic per avaluar l’aprenentatge dels alumnes. Descriuen allò que es vol valorar i que els alumnes han d’aconseguir, tant en coneixements com en competències. Responen al que es pretén aconseguir en cada assignatura.

— Metodologia didàctica: conjunt d’estratègies, procediments i accions organitzades i planificades pels professors, de manera conscient i reflexiva, amb la finalitat de possibilitar l’aprenentatge dels alumnes i l’assoliment dels objectius plantejats.

Article 6

Competències

1. Als efectes d’aquest Decret, les competències del currículum són les següents:

— Competència en comunicació lingüística.

— Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.

— Competència digital.

— Aprendre a aprendre.

— Competències socials i cíviques.

— Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.

— Consciència i expressions culturals.

2. Per adquirir eficaçment les competències i integrar-les efectivament, s’han de dissenyar activitats d’aprenentatge que permetin als alumnes avançar cap als resultats d’aprenentatge de més d’una competència al mateix temps.

3. S’ha de potenciar el desenvolupament de la competència en comunicació lingüística i de la competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.

Article 7

Principis metodològics i pedagògics

1. La metodologia didàctica ha de ser fonamentalment reflexiva, comunicativa, activa i participativa, adreçada a l’assoliment dels objectius i, especialment, als aspectes més directament relacionats amb les competències.

2. L’acció educativa ha de procurar la integració dels aprenentatges posant de manifest les relacions entre les àrees i la seva vinculació amb la realitat lingüística, social, cultural i tecnològica. També s’ha de promoure el treball en equip i afavorir una progressiva autonomia dels alumnes que contribueixi a desenvolupar la capacitat d’aprendre per si mateixos.

Article 8

Procés d’aprenentatge i atenció individualitzada

1. En aquesta etapa s’ha de posar especial èmfasi en l’atenció a la diversitat dels alumnes, en l’atenció individualitzada i en la prevenció de les dificultats d’aprenentatge mitjançant diagnòstics precoços i mecanismes de reforç, tan aviat com es detectin aquestes dificultats, per aconseguir l’èxit escolar.

2. Per fomentar l’hàbit de la lectura s’hi ha de dedicar un temps diari, no inferior a trenta minuts, en qualsevol de les àrees del currículum.

3. L’acció tutorial ha d’orientar el procés educatiu individual i col·lectiu dels alumnes.

4. Cada grup d’alumnes ha de tenir un mestre com a tutor, designat pel director del centre. La funció tutorial implica dur a terme les activitats de tutoria i coordinar el conjunt d’accions educatives que contribueixen a adquirir les competències de l’alumne, a dirigir-lo, orientar-lo i donar-li suport en el procés educatiu per aconseguir la maduresa i l’autonomia.

5. Tot el conjunt de mestres que intervenen en un grup d’alumnes, amb la coordinació del tutor responsable del grup, ha d’exercir l’acció tutorial. Aquesta acció tutorial ha d’atendre al desenvolupament intel·lectual, afectiu, psicomotriu, social i moral dels alumnes des d’una perspectiva sistèmica de l’entorn.

6. L’acció tutorial ha de contribuir al desenvolupament d’una dinàmica positiva en el grup classe i a la implicació dels alumnes i les seves famílies en la dinàmica del centre.

7. S’ha d’afavorir la coordinació dels integrants dels equips docents i fomentar el treball en equip dels mestres. A aquest efecte, els docents dels tres primers cursos, d’una banda, i els dels tres darrers cursos, de l’altra, s’han d’organitzar en equips de coordinació educativa. Aquests equips han d’actuar sota la direcció d’un coordinador, nomenat pel director del centre, el qual, entre altres tasques que li puguin ser encomanades, s’ha de responsabilitzar de la coordinació efectiva entre les diferents programacions docents i de la seva adequació als currículums vigents.

Article 9

Estructura i organització

1. L’etapa d’educació primària s’organitza en àrees, que tenen un caràcter global i integrador. Aquestes àrees s’agrupen en tres blocs d’assignatures:

a) Assignatures troncals

b) Assignatures específiques

c) Assignatures de lliure configuració autonòmica

2. Els alumnes han de cursar les següents àrees del bloc d’assignatures troncals en cada un dels cursos:

a) Ciències naturals

b) Ciències socials

c) Llengua castellana i literatura

d) Matemàtiques

e) Llengua estrangera: anglès

3. Els alumnes han de cursar les següents àrees del bloc d’assignatures específiques en cada un dels cursos:

a) Educació artística

b) Educació física

c) Religió o valors socials i cívics, a elecció dels pares, mares o tutors legals

4. Els alumnes han de cursar la següent àrea del bloc d’assignatures de lliure configuració autonòmica en cada un dels cursos:

a) Llengua catalana i literatura

Els alumnes poden estar exempts, segons la normativa vigent, de ser avaluats d’aquesta assignatura.

Article 10

Currículums

1. Els centres docents han de desenvolupar, completar i concretar, si escau, el currículum de les diferents assignatures establert en els annexos d’aquest Decret mitjançant la concreció curricular corresponent.

2. Els currículums de les assignatures troncals es recullen en l’annex 1.

3. Els currículums de les assignatures específiques es recullen en l’annex 2.

4. El currículum de l’assignatura de lliure configuració autonòmica es recull en l’annex 3.

Article 11

Elements transversals

1. Sens perjudici del seu tractament específic en algunes de les assignatures de l’etapa, la comprensió lectora, l’expressió oral i l’escrita, la comunicació audiovisual, les tecnologies de la informació i la comunicació, l’emprenedoria i l’educació cívica i constitucional s’han de treballar en totes les assignatures.

2. S’ha de fomentar el desenvolupament dels valors que promoguin la igualtat efectiva entre homes i dones i la prevenció de la violència de gènere, i dels valors inherents al principi d’igualtat de tracte i de no-discriminació per qualsevol condició o circumstància personal o social. S’han d’evitar els comportaments i els continguts sexistes i els estereotips que suposin discriminació.

3. S’ha de fomentar l’aprenentatge de la prevenció i la resolució pacífica de conflictes en tots els àmbits de la vida personal, familiar i social, així com dels valors que sustenten la llibertat, la pau, la justícia, la igualtat, el pluralisme polític, la democràcia, el respecte als drets humans i el rebuig a la violència, el respecte i la consideració a les víctimes del terrorisme, la pluralitat, el respecte a l’Estat de dret i la prevenció del terrorisme i de qualsevol altre tipus de violència.

4. La Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats ha d’adoptar mesures perquè l’activitat física i la dieta equilibrada formin part del comportament infantil. A aquest efecte, s’ha de promoure que els alumnes practiquin diàriament esport i exercici físic durant la jornada escolar, en els termes i les condicions que, seguint les recomanacions dels organismes competents, garanteixin un desenvolupament adequat per afavorir una vida activa, saludable i autònoma. El disseny, la coordinació i la supervisió de les mesures que a aquest efecte s’adoptin al centre educatiu han de ser assumits pels professors amb qualificació o especialització adequada en aquests àmbits.

5. La Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats ha de fomentar les mesures perquè els alumnes participin en activitats que els permetin consolidar l’esperit emprenedor i la iniciativa empresarial a partir d’aptituds com la creativitat, l’autonomia, la iniciativa, el treball en equip, la confiança en un mateix i el sentit crític.

6. En l’àmbit de l’educació i la seguretat viàries, la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats ha de promoure accions per millorar la convivència i prevenir els accidents de trànsit, perquè els alumnes coneguin els seus drets i deures com a usuaris de les vies, en qualitat de vianants, viatgers i conductors de bicicletes, respectin les normes i els senyals, i s’afavoreixi la convivència, la tolerància, la prudència, l’autocontrol, el diàleg i l’empatia amb actuacions adequades tendents a evitar els accidents de trànsit i les seves seqüeles.

Article 12

Calendari escolar

1. El calendari escolar de l’educació primària ha de comprendre un mínim de 175 dies lectius.

2. En qualsevol cas, en el còmput del calendari escolar s’hi han d’incloure els dies dedicats a les avaluacions individualitzades de tercer curs i final d’educació primària.

Article 13

Horari

1. La distribució de l’horari lectiu setmanal s’ha d’establir mitjançant una ordre del conseller d’Educació, Cultura i Universitats.

2. L’horari assignat a cada assignatura s’ha d’entendre com el temps necessari per al treball en cadascuna de les àrees, sense deixar de considerar el caràcter global i integrador de l’etapa.

3. Els centres docents, a l’hora de formular la programació general anual, han d’organitzar l’horari escolar, el qual, d’acord amb la normativa vigent, ha de ser supervisat pel Departament d’Inspecció Educativa.

Article 14

Llengües d’ensenyament

1. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, la llengua castellana i la llengua anglesa han de ser objecte d’ensenyament i d’aprenentatge en les àrees lingüístiques corresponents i, alhora, una eina per impartir assignatures no lingüístiques.

2. Les modalitats insulars del català, de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, han de ser objecte d’estudi i protecció, sens perjudici de la unitat de la llengua.

3. Les àrees de llengua catalana i literatura i de llengua castellana i literatura han de rebre un tractament anàleg.

4. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i la llengua castellana només s’han d’emprar com a suport en les àrees impartides en llengua anglesa.

Article 15

Avaluació

1. L’avaluació dels processos d’aprenentatge dels alumnes ha de ser contínua i global i ha de tenir en compte el progrés en el conjunt de les àrees.

2. Els criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge avaluables que figuren en els annexos d’aquest Decret han de ser els referents per comprovar el grau d’adquisició de les competències i l’assoliment dels objectius de l’etapa en les avaluacions contínua i final de les assignatures.

3. Els mestres han d’avaluar tant els aprenentatges dels alumnes com els processos d’ensenyament i la mateixa pràctica docent, per a la qual cosa s’han d’establir indicadors d’assoliment en les programacions docents.

4. Els alumnes tenen el dret a una avaluació objectiva i que la dedicació, l’esforç i el rendiment siguin valorats i reconeguts, per a la qual cosa s’han d’establir els procediments oportuns.

5. En el context del procés d’avaluació contínua, quan el progrés d’un alumne no sigui l’adequat, s’han d’establir mesures de reforç educatiu. Aquestes mesures s’han d’adoptar en qualsevol moment del curs, tan aviat com es detectin les dificultats, i han d’estar dirigides a garantir l’adquisició dels aprenentatges imprescindibles per continuar el procés educatiu.

6. Els centres docents han de fer una avaluació individualitzada a tots els alumnes en finalitzar el tercer curs d’educació primària, en la qual s’ha de comprovar el grau d’adquisició de les destreses, capacitats i habilitats en expressió i comprensió oral i escrita i en càlcul i resolució de problemes amb relació a la competència en comunicació lingüística i la competència matemàtica. Les característiques de l’avaluació i el procediment per dur-la a terme s’han d’establir mitjançant una ordre del conseller d’Educació, Cultura i Universitats.

7. En finalitzar el sisè curs d’educació primària s’ha de fer una avaluació final individualitzada a tots els alumnes, en la qual s’ha de comprovar el grau d’adquisició de la competència en comunicació lingüística, de la competència matemàtica i de les competències en ciència i tecnologia, així com l’assoliment dels objectius de l’etapa. Aquesta avaluació s’ha de fer d’acord amb les característiques generals de les proves que estableixi el Govern de l’Estat, havent consultat prèviament les comunitats autònomes. Les característiques de l’avaluació i el procediment per dur-la a terme s’han d’establir mitjançant una ordre del conseller d’Educació, Cultura i Universitats.

Per a l’avaluació s’han d’utilitzar com a referents els criteris d’avaluació i els estàndards d’aprenentatge avaluables que figuren en els annexos d’aquest Decret.

El nivell obtingut per cada alumne s’ha de fer constar en un informe de caràcter informatiu i orientador, que s’ha de lliurar als pares, mares o tutors legals.

8. L’equip docent de grup, constituït pel conjunt de mestres de l’alumne coordinats pel tutor, ha d’actuar de manera col·legiada al llarg del procés d’avaluació i en l’adopció de les decisions que en resultin. El procés i els documents d’avaluació es regeixen pel Reial decret 126/2014, de 28 de febrer, pel qual s’estableix el currículum bàsic de l’educació primària, i per la corresponent ordre del conseller d’Educació, Cultura i Universitats.

Article 16

Promoció

1. En finalitzar cadascun dels cursos, i com a conseqüència del procés d’avaluació, l’equip docent, de forma col·legiada, ha de prendre les decisions corresponents sobre la promoció dels alumnes, i s’han de tenir en compte especialment la informació i el criteri del tutor.

2. L’alumne accedirà al curs o etapa següent sempre que es consideri que ha assolit els objectius que corresponguin al curs fet o els de l’etapa i el grau d’adquisició de les competències corresponent. S’hi accedirà, així mateix, sempre que els aprenentatges no assolits no impedeixin seguir amb aprofitament el nou curs o etapa. Si no és així, pot repetir curs una sola vegada durant l’etapa, amb un pla específic de reforç o recuperació i suport, que els centres docents han d’organitzar d’acord amb el que estableixi l’ordre corresponent del conseller d’Educació, Cultura i Universitats.

3. La repetició de curs es considera una mesura de caràcter excepcional i s’ha de prendre després d’haver esgotat la resta de mesures ordinàries de reforç i suport per solucionar les dificultats d’aprenentatge de l’alumne. Per adoptar aquesta mesura s’ha d’atendre especialment als resultats de l’avaluació individualitzada en finalitzar el tercer curs d’educació primària i al final d’educació primària.

4. Per facilitar la transició de l’educació primària a l’educació secundària obligatòria, s’ha de parar una especial atenció a la coordinació entre ambdues etapes per salvar les diferències pedagògiques i organitzatives i els desajustos que es puguin produir en el progrés acadèmic dels alumnes, per la qual cosa s’ha de tenir en compte, entre altres mecanismes, l’informe indicatiu del nivell obtingut en l’avaluació final d’etapa. L’Administració educativa ha de preveure les mesures necessàries per fer efectiva aquesta coordinació.

Article 17

Atenció a la diversitat

1. Tots els alumnes, amb independència de les especificitats individuals o de caràcter social, tenen dret a una educació adequada a les seves necessitats i característiques.

2. L’atenció a la diversitat fa referència a les decisions organitzatives, metodològiques i curriculars que caracteritzen una pràctica educativa orientada a afavorir el progrés educatiu, personal i social de tots i cada un dels alumnes.

3. El pla d’atenció a la diversitat és el marc en què es recullen les actuacions que el centre educatiu preveu per ajustar l’atenció educativa a les característiques i necessitats de tots els alumnes. Per tant, ha de fer referència tant a actuacions generals com a mesures específiques de suport, tot respectant els principis d’equitat, igualtat d’oportunitats i inclusió educativa.

Article 18

Alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu

1. D’acord amb el que indiquen els articles 71 a 79 bis de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, els alumnes que requereixin una atenció educativa diferent de l’ordinària —perquè presenten necessitats educatives especials, per dificultats específiques d’aprenentatge, per trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat, per altes capacitats intel·lectuals, per haver-se incorporat tard al sistema educatiu o per condicions personals o d’història escolar—, perquè puguin assolir el màxim desenvolupament possible de les seves capacitats personals i, en tot cas, els objectius establerts amb caràcter general per a tots els alumnes, han de rebre un suport educatiu específic i establir, si cal, les mesures curriculars i organitzatives oportunes que assegurin un progrés adequat. L’adopció de mesures de suport s’ha de dur a terme en qualsevol moment del curs quan es detectin les necessitats educatives dels alumnes.

2. La Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats ha d’adoptar les mesures necessàries per detectar els alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu de la forma més primerenca possible. La identificació i la valoració dels alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu s’ha de dur a terme mitjançant professionals amb la qualificació adient adscrits als serveis d’orientació.

3. La Direcció General de Planificació, Infraestructures Educatives i Recursos Humans ha d’escolaritzar els alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu que s’incorporen al sistema educatiu fent una distribució equilibrada d’alumnes i de recursos entre els centres sostinguts amb fons públics de cada zona.

4. L’escolarització dels alumnes que presenten necessitats específiques de suport educatiu s’ha de regir pels principis de normalització i inclusió i ha d’assegurar la no-discriminació i la igualtat efectiva en l’accés i la permanència en el sistema educatiu.

5. S’han d’establir les mesures més adequades perquè les condicions en què es duguin a terme les avaluacions s’adaptin a les necessitats dels alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu.

6. Els serveis d’orientació educativa han d’establir les condicions d’accessibilitat i recursos de suport que afavoreixin l’accés al currículum dels alumnes amb necessitats educatives especials i adaptar els instruments i, si escau, els temps i suports que assegurin una correcta avaluació d’aquests alumnes. Per facilitar l’accessibilitat al currículum, s’han d’establir els procediments oportuns quan sigui necessari fer adaptacions significatives dels elements del currículum, a fi d’atendre els alumnes amb necessitats educatives especials que les necessitin. Aquestes adaptacions s’han de fer cercant el màxim desenvolupament possible de les competències. L’avaluació contínua i la promoció han de prendre com a referent els elements fixats en aquestes adaptacions.

Sens perjudici de la permanència durant un curs més en l’etapa, prevista en l’article 20.2 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, l’escolarització d’aquests alumnes en l’etapa d’educació primària en centres ordinaris pot prolongar-se un any més, sempre que això afavoreixi la seva integració socioeducativa.

7. Els serveis d’orientació educativa han de vetllar perquè els centres adoptin mesures d’actuació per als alumnes amb altes capacitats intel·lectuals, identificats com a tals segons el procediment i en els termes que determini l’Administració educativa, que els permetin desenvolupar al màxim les seves capacitats, com ara adaptacions d’ampliació o enriquiment curricular i flexibilitzacions del període d’escolarització.

Les adaptacions d’ampliació o enriquiment curricular poden incloure tant la impartició de continguts i l’adquisició de competències propis de cursos superiors com l’ampliació de continguts i competències del curs corrent.

Les flexibilitzacions del període d’escolarització poden comportar anticipar un curs la incorporació a l’etapa o reduir-ne la durada, quan es prevegi que aquesta mesura és la més adequada per al desenvolupament del seu equilibri personal i la seva socialització. El conseller d’Educació, Cultura i Universitats, mitjançant una ordre, ha de dictar la normativa que reguli aquestes flexibilitzacions.

8. L’escolarització dels alumnes que s’incorporen de manera tardana al sistema educatiu a què es refereix l’article 78 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, s’ha de fer atenent a les seves circumstàncies, coneixements, edat i historial acadèmic.

Els que presentin un desfasament en el nivell de competència curricular de més de dos anys poden ser escolaritzats en el curs inferior al que els correspondria per edat. Per a aquests alumnes s’han d’adoptar les mesures de reforç necessàries que facilitin la integració escolar i la recuperació del desfasament i els permetin continuar amb aprofitament els estudis. En el cas de superar aquest desfasament, s’han d’incorporar al curs corresponent a la seva edat.

Article 19

Autonomia dels centres docents

1. Els centres docents disposen d’autonomia per elaborar, aprovar i executar un projecte educatiu i un projecte de gestió, així com les normes d’organització i de funcionament del centre en el marc de la legislació vigent.

2. La Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats ha de potenciar i promoure l’autonomia dels centres, de manera que els seus recursos econòmics, materials i humans puguin adequar-se als plans de treball i organització que elaborin, una vegada que siguin convenientment avaluats i valorats. Els centres sostinguts amb fons públics han de retre comptes dels resultats obtinguts.

3. Els centres, en l’exercici de la seva autonomia, poden adoptar experimentacions, plans de treball, formes d’organització, normes de convivència i ampliació del calendari escolar o de l’horari lectiu d’àrees o matèries, en els termes que estableixi la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats i dins les possibilitats que permeti la normativa aplicable, inclosa la laboral, sense que, en cap cas, s’imposin aportacions a les famílies ni exigències per a l’Administració educativa.

4. Els centres docents han de desenvolupar i completar el currículum i les mesures d’atenció a la diversitat establertes per les administracions educatives, adaptant-les a les característiques dels alumnes i a la seva realitat educativa per atendre tots els alumnes. Així mateix, han d’arbitrar mètodes que tenguin en compte els diferents ritmes d’aprenentatge dels alumnes, afavoreixin la capacitat d’aprendre per si mateixos i promoguin el treball en equip.

5. Els centres han de promoure, així mateix, compromisos amb les famílies i amb els mateixos alumnes en què s’especifiquin les activitats que els uns i els altres es comprometen a desenvolupar per facilitar el progrés educatiu.

6. Per impulsar l’autonomia dels centres, la Direcció General de Planificació, Infraestructures Educatives i Recursos Humans ha de potenciar la funció directiva mitjançant mesures específiques adreçades a reforçar el lideratge i la responsabilitat del director, de l’equip directiu i la coresponsabilitat dels òrgans de coordinació.

7. La Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats ha d’exercir les funcions de supervisió i d’avaluació corresponents per garantir l’exercici de l’autonomia dels centres i la defensa dels drets dels alumnes i de la comunitat educativa en general.

Article 20

Projecte educatiu

1. El projecte educatiu és un instrument de planificació institucional del centre, que concreta les intencions educatives consensuades per la comunitat educativa i serveix per donar sentit i orientar el conjunt de les activitats del centre.

2. Els centres han d’elaborar el projecte educatiu tenint en compte el context socioeconòmic i cultural del centre, les necessitats educatives específiques dels alumnes, les directrius i les propostes fetes pel consell escolar i pel claustre i les aportacions de les associacions d’alumnes i les de pares i mares d’alumnes.

3. El projecte educatiu ha d’incloure com a mínim els elements següents:

a) Els trets d’identitat del centre.

b) La concreció curricular.

c) El pla d’atenció a la diversitat.

d) El projecte lingüístic.

e) El reglament d’organització i funcionament.

4. Els centres han de fer públic el seu projecte educatiu i també els altres aspectes que puguin facilitar informació sobre el centre i orientació als alumnes i als pares, mares o tutors legals, de manera que s’afavoreixi una implicació més gran del conjunt de la comunitat educativa.

5. Els centres estan obligats, com a mínim cada cinc anys, a dur a terme la revisió i, si escau, la modificació del projecte educatiu de centre amb la participació de tota la comunitat educativa.

Article 21

Concreció curricular

1. La concreció curricular del centre és el document que desenvolupa, completa, adequa i concreta el currículum oficial a cada centre docent, i que forma part del projecte educatiu. Suposa l’establiment d’un marc comú, acordat pel claustre, que defineixi les línies educatives del centre i que doni coherència i continuïtat a les programacions docents que en formen part, al llarg de tota l’etapa educativa.

2. La concreció curricular ha de contenir com a mínim els elements següents:

a) Les programacions docents.

b) Els criteris generals de promoció.

c) El tractament de la lectura i de les tecnologies de la informació i comunicació al llarg de l’etapa.

d) Les mesures de coordinació entre els cursos.

3. Per fomentar la innovació i promoure l’autonomia dels centres, la concreció curricular es pot dur a terme mitjançant projectes específics adreçats a millorar l’èxit escolar, que assegurin als alumnes l’adquisició de les competències i els objectius del currículum.

Article 22

Programacions docents

1. Els centres docents han de desenvolupar, completar, adequar i concretar els currículums mitjançant la programació docent per a cadascun dels cursos.

2. L’equip docent, amb la coordinació del tutor, és el responsable de l’elaboració de la programació docent de cada curs. En l’elaboració d’aquesta programació s’han de tenir en compte les característiques dels alumnes i de l’entorn del centre.

3. La programació docent ha d’incloure, com a mínim, els elements següents:

a) L’adequació i la seqüenciació dels objectius generals de les àrees.

b) La seqüència dels continguts al llarg de cada curs.

c) Els mètodes pedagògics.

d) La distribució espai-temps.

e) Les activitats d’ampliació i de reforç.

f) Els criteris d’avaluació i de qualificació.

g) Els estàndards d’aprenentatge avaluables.

h) Els elements transversals tractats.

i) Els materials i recursos didàctics que s’utilitzaran.

j) Els procediments de suport i de recuperació.

k) Les estratègies i els procediments d’avaluació del procés d’ensenyament-aprenentatge.

l) Les activitats complementàries i extraescolars que es pretenen fer des de l’equip docent.

4. La programació docent ha de comprendre, com a mínim en algun curs de l’etapa, la prevenció de la violència de gènere, de la violència terrorista i de qualsevol forma de violència, racisme o xenofòbia, inclòs l’estudi de qualsevol crim contra la humanitat.

5. La programació ha de preveure les adequacions necessàries per atendre els alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu. També ha d’incloure els plans d’actuació i les mesures de suport amb la finalitat de facilitar a aquests alumnes el desenvolupament de les competències i l’assoliment dels objectius d’aquesta etapa.

6. Les programacions docents són públiques i han d’estar a l’abast de la comunitat educativa. Els centres han de donar publicitat especial als objectius educatius, als criteris d’avaluació, als estàndards avaluables, als criteris de qualificació i a les mesures de recuperació.

7. Les programacions docents de curs s’han de desplegar en programacions d’aula, organitzades en unitats seqüenciades. Les programacions d’aula han d’estar a disposició de l’equip directiu.

Article 23

Recursos

1. Els centres han d’estar dotats dels recursos educatius, humans i materials necessaris per oferir un ensenyament de qualitat i garantir la igualtat d’oportunitats en l’accés a l’educació.

2. La Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats pot assignar més dotació de recursos i arbitrar mesures de caràcter extraordinari en determinats centres sostinguts amb fons públics per raó dels projectes innovadors en matèria d’atenció a la diversitat i/o per compensar les condicions d’especial necessitat de la població que escolaritzen.

3. Els centres docents públics poden obtenir recursos complementaris, en els termes que estableixi la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats i d’acord amb la normativa vigent.

4. En el procés d’aplicació de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats ha de proveir els recursos necessaris per garantir:

a) Un nombre màxim de 25 alumnes per aula.

b) La posada en funcionament d’un pla de foment de la lectura.

c) L’establiment de programes de reforç i suport educatiu i de millora dels aprenentatges.

d) L’establiment de programes de reforç de l’aprenentatge de la llengua estrangera.

e) L’atenció a la diversitat dels alumnes i en especial l’atenció als que presenten necessitats específiques de suport educatiu.

f) L’establiment de programes de reforç de l’aprenentatge de les tecnologies de la informació i la comunicació.

g) L’adopció de mesures de suport i d’incentivació als professors.

h) L’existència de serveis o professionals especialitzats en l’orientació educativa, psicopedagògica i professional.

i) L’adopció de mesures d’orientació a les famílies dels alumnes pel que fa al desenvolupament del procés d’aprenentatge.

5. La Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats ha de promoure la coordinació dels serveis externs amb els centres educatius per assegurar una acció conjunta i efectiva.

Article 24

Materials curriculars

1. La Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats ha de fomentar l’elaboració de materials curriculars per afavorir el desenvolupament i l’aplicació del currículum i ha de dictar les disposicions que orientin el treball dels professors en aquest sentit, a més de regular-ne els procediments de supervisió.

2. Correspon als centres educatius, en el marc de la seva autonomia pedagògica, triar, si escau, els materials curriculars, sempre que s’adaptin al rigor científic adequat a l’edat dels alumnes i al currículum establert per la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. Els materials han de reflectir i fomentar el respecte als principis, valors, llibertats, drets i deures constitucionals i estatutaris, així com als principis i valors recollits en la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral davant la violència de gènere, als quals ha d’ajustar-se tota l’activitat educativa. Les administracions educatives han de vetllar perquè en els materials educatius s’eliminin els estereotips sexistes o discriminatoris i perquè fomentin la igualtat entre dones i homes.

3. La supervisió dels llibres de text i la resta del material curricular ha de formar part del procés ordinari d’inspecció que exerceix l’Administració educativa.

Article 25

Participació dels pares, mares i tutors legals en el procés educatiu

1. De conformitat amb el que estableix l’article 4.2 e de la Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l’educació, els pares, mares o tutors legals han de participar i donar suport a l’evolució del procés educatiu dels fills o tutelats, així com conèixer les decisions relatives a l’avaluació i la promoció, i col·laborar en les mesures de suport o reforç que adopten els centres per facilitar el seu progrés educatiu, i han de tenir accés als documents oficials d’avaluació i als exàmens i documents de les avaluacions que es facin als seus fills o tutelats.

2. El professor tutor ha de coordinar la intervenció educativa del conjunt dels professors dels alumnes que tutoritza i, en conseqüència, ha de mantenir una relació permanent amb la família, a fi de facilitar l’exercici dels drets reconeguts en l’article 4.1 d i g de la Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l’educació.

3. Els centres han de cooperar estretament amb els pares, mares o tutors i establir mecanismes per afavorir la seva participació en el procés educatiu dels fills.

4. Els centres han d’adoptar mesures de comunicació periòdica amb els pares, mares o tutors, per informar-los i orientar-los sobre els processos d’ensenyament, aprenentatge i avaluació dels infants.

Disposició addicional primera

Ensenyaments de religió

1. Els ensenyaments de religió s’han d’incloure en l’educació primària d’acord amb el que estableix el Reial decret 126/2014, de 28 de febrer, pel qual s’estableix el currículum bàsic de l’educació primària.

2. La Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats ha de garantir que, a l’inici de cada curs, els pares o tutors dels alumnes puguin triar si els seus fills han de fer l’assignatura de religió o la de valors socials i cívics. En el cas que cursin religió, poden triar entre l’ensenyament de les confessions religioses amb les quals l’Estat té subscrits acords internacionals o de cooperació en matèria educativa.

3. La determinació del currículum de l’àrea de religió és competència de la corresponent autoritat religiosa.

4. L’avaluació de l’àrea de religió s’ha de fer en els mateixos termes i amb els mateixos efectes que la de les altres àrees de l’educació primària.

Disposició addicional segona

Sistema de préstec de llibres de text

La Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats ha de promoure el préstec gratuït de llibres de text i altres materials curriculars per a l’educació bàsica en els centres sostinguts amb fons públics.

Disposició addicional tercera

Adaptació de referències

Les referències fetes per la normativa vigent a les assignatures d’educació primària s’han d’entendre fetes a les assignatures corresponents recollides en aquest Decret.

Disposició addicional quarta

Nombre màxim d’alumnes per aula

Tenint en compte el que disposa l’apartat 4 de l’article 23 d’aquest Decret, i d’acord amb l’apartat 2 de l’article 87 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, es pot autoritzar un increment de fins a un deu per cent del nombre màxim d’alumnes per aula en els centres públics i privats concertats d’una mateixa àrea d’escolarització per atendre necessitats immediates d’escolarització dels alumnes d’incorporació tardana.

Disposició derogatòria única

Derogació de normativa

1. Queden derogades totes les disposicions de rang igual o inferior en els punts que s’oposen al que disposa aquest Decret.

2. A partir de la implantació d’acord amb la disposició final primera, queda derogat l’articulat, en allò que afecta l’educació primària, del Decret 67/2008, de 6 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació general dels ensenyaments de l’educació infantil, l’educació primària i l’educació secundària obligatòria a les Illes Balears, i la totalitat del Decret 72/2008, de 27 de juny, pel qual s’estableix el currículum de l’educació primària a les Illes Balears.

3. A partir del curs 2014-2015, queda derogat l’apartat 4 de l’article 33 del Decret 39/2011, de 29 d’abril, pel qual es regula l’atenció a la diversitat i l’orientació educativa als centres educatius no universitaris sostinguts amb fons públics.

Disposició final primera

Calendari d’implantació

Les modificacions introduïdes en el currículum, l’organització, els objectius, la promoció i les avaluacions d’educació primària s’han d’implantar per als cursos primer, tercer i cinquè en el curs escolar 2014-2015, i per als cursos segon, quart i sisè en el curs escolar 2015-2016.

Disposició final segona

Desplegament

S’autoritza el conseller d’Educació, Cultura i Universitats a dictar totes les disposicions que siguin necessàries per aplicar i desplegar aquest Decret.

 

Disposició final tercera

Entrada en vigor

Aquest Decret entra en vigor l’endemà d’haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears. D’acord amb el que estableix la disposició final primera, aquest Decret s’ha d’aplicar a partir de l’any acadèmic 2014-2015 en els cursos de primer, tercer i cinquè, i a partir de l’any acadèmic 2015-2016 en els cursos de segon, quart i sisè.

 

Palma, 18 de juliol de 2014

El president

José Ramón Bauzá Díaz

La consellera d’Educació, Cultura i Universitats

Joana Maria Camps Bosch

ANNEX 1

CIÈNCIES NATURALS

Introducció

Finalitat de l’àrea

El currículum de l’àrea de ciències naturals tracta de posar les bases perquè els alumnes entenguin el món natural que els envolta i puguin comprometre’s a tenir-ne cura i conservar-lo, i ajudar-los a comprendre els fenòmens naturals i a desenvolupar actituds, valors i competències per a la feina individual i en equip, fent servir els mitjans tecnològics que estan al seu abast.

Estructura del currículum

• Orientacions metodològiques

El currículum d’aquesta assignatura parteix del nivell cognitiu i emocional dels alumnes en aquesta etapa, de la concreció del seu pensament, de les seves possibilitats de desenvolupament intel·lectual, del seu interès per aprendre i relacionar-se amb els iguals i amb l’entorn, per arribar a un pensament abstracte al final de l’etapa.

Els alumnes haurien de desenvolupar estratègies comunicatives, d’observació, de descripció, de recerca d’informació, de selecció i d’anàlisi.

Les diferents activitats haurien d’anar encaminades a fomentar l’actitud investigadora per explorar la realitat.

• Contribució de l’àrea al desenvolupament de les competències

Cal que els alumnes adquireixin autonomia en la planificació i l’execució d’accions i treballs, i incentivar la iniciativa en la presa de decisions en cada un dels projectes que desenvolupi al llarg de l’etapa. Igualment, s’han d’aprendre estratègies per fer la feina tant de manera individual com en equip, conèixer les tècniques de primers auxilis, les normes d’ús i seguretat dels instruments i materials de treball, així com establir relacions amb els elements de l’entorn.

• Objectius

Els objectius d’aquesta assignatura estan encaminats a comprendre la realitat del món que ens envolta i les transformacions a què està sotmès, i valorar els avenços científics i tecnològics i les investigacions que ens permeten millorar la qualitat de vida.

• Continguts

En la selecció de continguts s’han prioritzat els que contribueixin a la consecució dels objectius de l’etapa i al desenvolupament de les competències. S’han estructurat en cinc blocs:

— Bloc 1. Iniciació a l’activitat científica.

— Bloc 2. L’ésser humà i la salut.

— Bloc 3. Els éssers vius.

— Bloc 4. Matèria i energia.

— Bloc 5. Tecnologia, objectes i màquines.

En el bloc 1 es planteja la necessitat social de més educació científica. És per aquest motiu que es proposa treballar des de la perspectiva d’observar, pensar, experimentar i comunicar els continguts de l’assignatura. És convenient que els alumnes s’iniciïn en el desenvolupament del pensament científic a través de la utilització de mitjans propis de l’observació i entrin en contacte amb la ciència consultant i utilitzant documents escrits, imatges i gràfics.

En el bloc 2 s’hi inclou el coneixement del cos humà: anatomia, fisiologia, funcionament, funcions vitals, malalties i importància de tenir hàbits saludables.

El bloc 3 està orientat al coneixement, respecte i estima pels éssers vius en tota la seva diversitat.

El bloc 4 inclou continguts relatius als fenòmens físics, les substàncies i els canvis químics, bàsics per a aprenentatges posteriors.

En el bloc 5 es presenten els avenços científics com a present i futur de la societat i la importància de les fonts d’energia en el desenvolupament de les màquines i els aparells, i es fomenta un ús responsable de les tecnologies de la informació i la comunicació per prevenir conductes de risc.

• Criteris d’avaluació

Els alumnes haurien de saber fer una recerca i una selecció d’informació, i arribar a unes conclusions, relacionar-les amb els coneixements previs, presentar projectes i informes per comunicar-ho de manera clara i ordenada, reflexionar sobre el procés seguit, mostrar actituds positives envers la tasca i valorar l’esforç. Tots aquests processos s’haurien d’adequar al seu nivell i ritme d’aprenentatge.

• Estàndards d’aprenentatge avaluables

En acabar aquesta etapa l’alumne hauria de ser capaç de seleccionar i organitzar la informació obtinguda i utilitzar-la per als seus projectes, així com incorporar els coneixements adquirits per millorar la vida quotidiana i valorar la conservació i la protecció del medi ambient.

Orientacions metodològiques

Mètodes i propostes didàctiques

Es proposa fer projectes i presentar informes en paper o en suport digital, recollir informació per diferents fonts i mitjans, i exposar oralment les experiències ajudant-se d’imatges i textos escrits. Igualment es treballa i es dóna importància al fet que la presentació de treballs es faci de manera ordenada, clara i neta.

En el currículum de l’àrea de ciències naturals els continguts són instruments que hem de fer servir per arribar a aconseguir els objectius; s’haurien de presentar de manera interessant i variada, aprofitant la interacció amb l’entorn natural. La millor manera de conèixer l’entorn és sortir a veure’l; així es pot explorar, observar, analitzar, comparar, descobrir, manipular, reflexionar… Per tant, convé aprofitar les sortides i excursions per construir els aprenentatges i comprovar els efectes i l’impacte de l’activitat humana en el medi natural. Cal utilitzar estratègies en què els alumnes es plantegin interrogants i puguin establir relacions i reconèixer la causalitat dels fenòmens.

És un context adient per tenir bona cura de les exposicions orals i presentacions de treballs escrits, fent especial incidència en l’extracció de les idees principals mitjançant resums, esquemes, i valorant la validesa de les informacions obtingudes.

L’estudi del propi cos, la importància d’adquirir hàbits saludables, l’ús responsable dels recursos naturals, la preservació del medi ambient i el consum responsable s’haurien d’iniciar a partir d’experiències properes als alumnes, donant importància a la reflexió i a la presentació de conclusions.

El coneixement de l’entorn hauria de partir de la localització i l’obtenció d’informació que ajudi l’alumne a comprendre fenòmens a través de l’observació, la manipulació, el registre de dades, esquemes senzills, representacions gràfiques com a referències.

Els continguts de les ciències naturals es poden demostrar a través de l’experimentació i per això és bàsic la utilització de la lògica. Es recomana que l’aula o un altre espai del centre pugui convertir-se en un laboratori on els alumnes experimentin i comprovin algunes propostes científiques, com la fotosíntesi, els circuits elèctrics, els imants, canvis d’estat...

Recursos didàctics

La recerca d’informació a través de textos escrits (diaris, revistes…), mitjans audiovisuals, tecnologies de la informació i la comunicació, les experiències pròpies i d’altres persones i l’observació directa esdevenen fonamentals.

L’ús de les noves tecnologies contribueix a fer que els alumnes adquireixin fonaments sòlids de cultura científica per arribar a comprendre el paper de la ciència en el progrés de la humanitat.

S’haurien de facilitar als alumnes els instruments necessaris per poder entendre i interpretar les informacions a les quals tenen accés i poder trobar respostes vàlides a qüestions formulades que siguin coherents amb els criteris científics actualitzats, sempre partint de l’experiència.

Cal fomentar l’actitud investigadora per explorar la realitat per mitjà de diferents activitats, entre les quals hi ha els treballs de camp.

És recomanable la manipulació de materials que puguin ajudar a millorar els coneixements científics, com representacions del cos humà.

La importància de tenir cura del nostre cos per poder gaudir d’una bona salut ha de ser una prioritat. S’han de treballar pautes de comportament i alimentació saludables i anar avançant en la incorporació durant tota l’etapa d’actituds positives per evitar els riscs de conductes que poden perjudicar la nostra salut. Una proposta interessant seria recollir tota aquesta tasca en un dossier.

Participació de les famílies

És important la implicació de les famílies per donar suport i continuïtat a la feina iniciada des del centre, ja que en la seva vida quotidiana poden aplicar els aprenentatges adquirits sobre conservació del seu entorn més proper, optimització dels recursos, consum responsable, prevenció i cura de la salut. La coordinació família-escola facilita que aquests aprenentatges es puguin reforçar de manera natural.

El paper dels docents

El docent esdevé un guia per orientar la recerca d’informació i dirigir els procediments de recollida, selecció i anàlisi.

Els docents haurien d’adaptar les programacions a les necessitats reals dels alumnes en relació amb els objectius i els continguts.

Cal fomentar l’actitud investigadora per explorar la realitat.

S’ha d’afavorir el treball en equip, l’esperit crític i l’esforç com a elements essencials del procés d’aprenentatge.

Cal procurar una atenció individualitzada als alumnes.

És important que el docent animi els alumnes a fer-se preguntes del món que els envolta, a cercar respostes i posar en pràctica actituds positives de protecció, cura, prevenció… envers l’entorn i envers un mateix, i poder establir relacions i valoracions en àmbits allunyats de la seva realitat.

El docent, a través de la recerca d’informació, és important que vetlli perquè els alumnes hagin aconseguit una bona comprensió lectora i una correcta expressió oral en l’exposició dels treballs.

Distribució espai-temps

Les sortides extraescolars permeten experimentar i viure de manera directa el món que els envolta, perquè el puguin entendre, valorar, respectar i es puguin implicar en la seva conservació.

S’haurien d’adaptar els continguts per aconseguir els objectius i seqüenciar-los en les programacions.

La distribució del temps ha d’anar en funció de la importància de les activitats proposades, de les necessitats del grup i de la resposta dels alumnes, sempre respectant els diferents ritmes d’aprenentatge.

Aquesta àrea és ideal per fer treballs en grups, projectes, aprenentatge cooperatiu, la qual cosa possibilita l’esforç que s’ha de fer per arribar a acords, la participació de tots els membres de l’equip, l’esperit crític i la demostració científica.

La creació d’ambients d’aprenentatge dins l’aula facilita la comprensió i l’experimentació dels fenòmens científics, així com també la manipulació de materials per arribar a conèixer el funcionament i la cura del nostre cos.

Tipologia d’agrupaments

La feina en grup permet el repartiment de tasques i l’assumpció de responsabilitats, la col·laboració entre iguals, accions que ajuden al procés d’aprenentatge, i a adoptar actituds participatives, a expressar opinions pròpies, a desenvolupar l’esperit crític. Combinar la feina en grup amb la individual, flexibilitzar els grups classe són estratègies que possibiliten l’adaptació dels continguts a les necessitats dels alumnes.

Els treballs encomanats en aquesta assignatura permeten treballar per parelles, petits grups i grans grups per exposar les conclusions.

Avaluació

Partir d’una avaluació inicial ens donarà el punt de partida per plantejar els objectius que s’han d’aconseguir.

L’observació directa, el registre d’activitats, l’esforç i l’interès que demostra l’alumne esdevenen pilars bàsics. L’ordre i la netedat en la presentació de les tasques són fonamentals.

L’avaluació durant el procés d’aprenentatge hauria d’incidir en les formes de planificació del pensament i l’acció, i tenir en compte els progressos en l’assoliment de competències i la consecució d’objectius, autonomia i planificació a l’hora de fer les tasques proposades.

La capacitat que té l’alumne per valorar les seves aportacions i les dels altres, l’actitud crítica i la d’arribar a acords en els treballs fets en grup o cooperatius s’han de tenir en compte a l’hora d’avaluar.

És convenient que els alumnes participin del propi procés d’avaluació i que aprenguin a autoavaluar-se, així com també que coneguin els criteris amb què se’ls ha d’avaluar.

Durant el procés d’aprenentatge, el docent ha de canviar les estratègies metodològiques i adaptar-les al ritme d’aprenentatge del grup si detecta que els alumnes no aconsegueixen assolir els objectius proposats i exigits en els estàndards.

L’avaluació final ha de ser global i comprovar el desenvolupament de les competències partint de situacions o problemes en què hagin d’aplicar els coneixements apresos per donar-hi resposta.

És convenient adaptar l’avaluació tenint en compte les necessitats individuals dels alumnes.

Tractament disciplinari

La recerca d’informació és un element imprescindible com a procediment per adquirir coneixements.

Presentar els continguts i els treballs en contextos quotidians els fa veure la relació i l’aplicació de les ciències amb el món que ens envolta.

La selecció, l’organització i la interpretació de les informacions obtingudes són objecte prioritari d’aprenentatge en aquesta assignatura. La seva competència en comunicació lingüística, especialment en comprensió lectora i expressió oral, és bàsica per entendre la informació i exposar les conclusions i els treballs.

Aprofitar les experiències i vivències dels alumnes en altres camps enriqueix l’aprenentatge i permet adaptar-lo als diferents nivells que hi pugui haver dins la classe.

Contribució de l’àrea al desenvolupament de les competències

La competència matemàtica i les competències bàsiques en ciència i tecnologia contribueixen a la interacció de l’ésser humà amb l’entorn que l’envolta i l’ajuda a interpretar-lo i també a saber com es construeix el món científic: adquirir informació, definir problemes, analitzar diverses solucions, dissenyar estratègies, analitzar resultats i comunicar-los. També hi contribueix la utilització de tècniques matemàtiques, com percentatges o representacions gràfiques.

La competència digital és imprescindible per a molts dels aprenentatges, especialment en aquesta àrea, en què la recerca guiada d’informacions és bàsica.

La riquesa que suposa l’augment significatiu de vocabulari específic, l’exposició clara i ordenada dels treballs i els intercanvis comunicatius entre docent i alumne i entre iguals contribueixen a la competència lingüística.

Aquesta àrea, en la qual és important treballar en equip, memoritzar, fer resums i esquemes, afavoreix la competència d’aprendre a aprendre, així com reflexionar sobre el que s’ha après, com s’ha après i com es transmet.

El desenvolupament d’habilitats i sobretot d’actituds de protecció del medi ambient i de l’entorn contribueix a les competències socials i cíviques i a la competència de consciència i expressions culturals.

Quant a la competència de sentit d’iniciativa i esperit emprenedor, aquesta àrea inclou continguts que hi estan directament relacionats, ja que ensenya a prendre decisions des del coneixement d’un mateix i de manera autònoma que són beneficioses per a la seva salut i la preservació i la conservació de l’entorn.

Objectius específics

1. Iniciar l’activitat científica, utilitzant les diferents fonts d’informació (directes, textos...), fent ús de les noves tecnologies per seleccionar informació, simular processos, com a instruments per aprendre i compartir coneixements i presentar conclusions.

2. Conèixer el cos humà i el seu funcionament per ajudar a construir la pròpia identitat i autonomia personal i les relacions amb els altres.

3. Respectar els hàbits de salut i de prevenció de malalties i accidents, i comportar-s’hi d’acord per evitar els efectes nocius de conductes irresponsables que poden perjudicar-la.

4. Identificar els avenços de la ciència que milloren la salut.

5. Observar els éssers vius i la seva relació amb el medi.

6. Analitzar els beneficis i riscs de les tecnologies i la ciència valorant la seva contribució a la millora de les condicions de vida de les persones.

7. Estudiar i classificar materials segons les propietats, i observar i fer experiments per entendre les característiques d’alguns fenòmens.

8. Participar en treballs d’investigació relacionats amb aspectes rellevants de les ciències naturals.

9. Analitzar la intervenció humana en el medi fent una valoració crítica i fomentant actituds de protecció i conservació de l’entorn.

Continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge avaluables

Del primer al tercer curs

BLOC 1. INICIACIÓ A L’ACTIVITAT CIENTÍFICA

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

- Aproximació a alguns experiments senzills.

- Utilització de diverses fonts d’informació (llibres i materials propis de ciències naturals).

- Utilització de les TIC per cercar i seleccionar informació.

- Hàbits de prevenció de malalties i accidents a l’aula i al centre.

- Feina individual i en grup.

- Desenvolupament d’hàbits de treball, esforç i responsabilitat.

1. Obtenir informació sobre fets o fenòmens naturals a través de l’observació i a partir de consultes i comunicar els resultats.

2. Formar criteris propis dels esdeveniments naturals i dels que són provocats a través d’experiments.

3. Comunicar de forma oral i escrita els resultats obtinguts després de fer diverses experiències.

4. Treballar de forma cooperativa, tenint cura de la pròpia seguretat i de la dels companys i de les eines i materials utilitzats en els experiments.

5. Elaborar projectes senzills i presentar informes de les conclusions a què s’ha arribat.

1.1. Cerca, selecciona, organitza i analitza informacions i n’obté conclusions, reflexiona sobre quin procés ha seguit i ho comunica de forma oral i escrita.

1.2. Utilitza l’observació.

1.3. Consulta documents escrits, imatges i gràfics.

2.1. Demostra autonomia en la planificació i l’execució d’accions i tasques i en la presa de decisions.

3.1. Utilitza de manera adequada el vocabulari que ha après en cada bloc de continguts.

3.2. Exposa oralment de forma ordenada continguts relacionats amb l’àrea.

4.1. Inicia la utilització de les TIC com a recurs.

4.2. Presenta els treballs de forma ordenada i neta en paper.

4.3. Utilitza estratègies per arribar a fer els treballs de forma individual o en equip i solucionar els conflictes que puguin sorgir.

4.4. Coneix i respecta les normes d’ús dels instruments i dels materials de treball.

5.1. Du a terme experiències senzilles i petites investigacions: planteja problemes, fa hipòtesis, arriba a conclusions i comunica els resultats.

5.2. Elabora un projecte senzill fet de forma individual o en equip i el presenta en paper.

BLOC 2. L’ÉSSER HUMÀ I LA SALUT

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

- El cos humà i el seu funcionament: parts, diferències amb els dels altres, canvis al llarg de la vida.

- Funcions vitals dels éssers humans. La respiració. La nutrició: importància que té en relació amb la salut, la prevenció de malalties i el creixement. Funció de relació: òrgans dels sentits i aparell locomotor.

- Adquisició d’hàbits saludables d’alimentació identificant aliments diaris necessaris, exercici físic, descans…

- Adopció d’hàbits per evitar malalties que afecten l’ésser humà i accidents domèstics.

- Coneixement d’un mateix i dels altres. La identitat i l’autonomia personal. La relació amb els altres. La presa de decisions i les seves conseqüències. Aprendre a solucionar conflictes de forma pacífica.

1. Identificar i localitzar les parts del cos humà i alguns òrgans implicats en les funcions vitals.

2. Conèixer el funcionament del cos humà: les funcions vitals de respiració, nutrició i relació.

3. Relacionar la bona salut amb els hàbits i estils de vida saludables: bona alimentació, descans, exercici físic, prevenció de malalties i higiene personal.

1.1. Identifica i localitza les parts del cos i alguns òrgans implicats en les funcions vitals de respiració, nutrició i relació.

2.1. Descriu les principals característiques de les funcions vitals de l’ésser humà.

3.1. Reconeix estils de vida saludables i els efectes beneficiosos que tenen per a la salut.

3.2. Valora i adopta hàbits saludables per prevenir malalties.

3.3. Coneix i explica dietes equilibrades i beneficioses per a la salut.

3.4. Observa, identifica i descriu alguns avenços de la ciència que milloren la salut: medicina, conservació d’aliments…

3.5. Identifica algunes emocions i sentiments dels companys i dels adults i manifesta conductes empàtiques.

3.6. S’inicia en les estratègies d’estudi i de treball eficaç.

3.7. Reflexiona sobre les feines fetes, treu conclusions de la manera com treballa i aprèn, i cerca noves estratègies per continuar l’aprenentatge.

3.8. Planifica de forma autònoma activitats d’oci i temps lliure de forma individual i en grup.

BLOC 3. ELS ÉSSERS VIUS

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

- Diferenciació entre éssers vius i inerts. Observació de múltiples formes de vida.

- Els éssers vius i les seves característiques. Descobriment dels principals animals i plantes de l’entorn i les funcions de nutrició, relació i reproducció.

- Classificació dels animals segons les característiques. Diferències entre vertebrats i invertebrats: característiques i classificació.

- Diferenciació de les parts de les plantes i les seves funcions. Tipus de plantes segons les diferències o les similituds.

- Les relacions entre els éssers vius: cadenes alimentàries.

- Característiques d’alguns ecosistemes propers. Parcs naturals de les Illes.

- Respecte per les normes d’ús, de seguretat i de manteniment dels instruments d’observació i dels materials de treball.

- Interès per l’observació i l’estudi dels éssers vius.

- Hàbits de respecte i cura cap als éssers vius.

- Algunes normes de prevenció de riscs.

- Ús de mitjans tecnològics per estudiar els éssers vius.

1. Conèixer les característiques dels éssers vius: tipus i algunes funcions i relacions.

2. Conèixer les característiques d’alguns ecosistemes més propers.

3. Emprar alguns mitjans tecnològics, respectar les normes d’ús, de seguretat i de manteniment dels materials de treball, mostrar interès per l’observació i l’estudi dels éssers vius i tenir hàbits de respecte i cura cap als éssers vius.

1.1. Identifica i explica les diferències entre éssers vius i éssers inerts.

1.2. Observa, identifica, descriu i classifica els éssers vius segons les característiques.

1.3. Observa directament i indirectament, identifica característiques i classifica animals vertebrats i invertebrats.

1.4. Observa, identifica característiques i classifica plantes.

2.1. Explica algunes relacions entre els éssers vius: cadenes alimentàries, ecosistemes propers.

2.2. Coneix les característiques d’algunes plantes i alguns animals autòctons.

2.3. Observa i identifica les característiques més importants dels ecosistemes més propers: litoral, albufera...

2.4. Observa i identifica diferents hàbitats dels éssers vius.

3.1. Mostra conductes de respecte i cura cap als éssers vius.

3.2. Empra els ordinadors i les pissarres digitals per fer alguns treballs.

3.3. Observa i registra algun procés associat a la vida dels éssers vius utilitzant mitjans audiovisuals o tecnològics apropiats i comunica oralment els resultats.

3.4. Respecta les normes d’ús, de seguretat i de manteniment dels instruments i materials de treball.

BLOC 4. MATÈRIA I ENERGIA

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

- Estudi i classificació d’alguns materials segons textura, color, forma... i utilitat d’alguns productes o materials per al progrés de la societat.

- Observació d’alguns fenòmens físics observables: pes, massa, estat, volum, atracció magnètica i relació amb l’ús que se’n fa.

- Predicció de canvis en el moviment o en la forma dels objectes.

- Identificació de fonts i usos d’energia. Observació de la intervenció de l’energia en els canvis de la vida quotidiana.

- Concepte d’energia. Fonts d’energia renovables i no renovables. Valoració d’un ús responsable. La llum com a font d’energia.

- Observació i anàlisi del comportament dels cossos davant la llum i la calor (descomposició de la llum, reflexió, refracció…).

- Identificació de mescles en alguns aliments, productes o objectes de la vida quotidiana.

- Planificació i realització d’experiències senzilles per estudiar les propietats de materials d’ús comú.

- Utilitat d’alguns productes i materials per a la societat.

1. Estudiar i classificar materials segons les propietats.

2. Conèixer el procediment per mesurar la massa.

3. Identificar forces conegudes. Aplicar forces d’atracció i repulsió.

4. Identificar fonts i usos de l’energia i la seva relació amb els canvis de la vida quotidiana.

5. Valorar i fer un ús responsable de les energies.

6. Planificar i dur a terme senzilles investigacions per estudiar el comportament dels cossos davant la llum i altres petits experiments.

1.1. Observa, descriu i classifica alguns materials segons les propietats.

2.1. Utilitza algun procediment per mesurar la massa.

3.1. Planifica i du a terme experiències senzilles, preveu canvis en el moviments, la forma o l’estat dels cossos per l’efecte de les forces o l’energia, i comunica el procés seguit i el resultat obtingut.

4.1. Identifica i explica algunes de les principals característiques de les formes d’energia: lumínica i elèctrica.

4.2. Identifica i explica algunes de les principals característiques de les energies renovables i no renovables.

5.1. Identifica i explica els beneficis i els riscs relacionats amb la utilització de l’energia (esgotament, contaminació, etc.).

6.1. Separa els components d’una mescla senzilla.

6.2. Observa, aprecia i explica els efectes de la calor en l’augment de la temperatura.

6.3. Identifica alguns canvis d’estat i hi experimenta.

6.4. Investiga a través d’experiències senzilles per estudiar les propietats de matèries d’ús comú, en fa prediccions i n’extreu conclusions.

6.5. Respecta les normes d’ús, de seguretat i de conservació dels instruments i materials de treball utilitzats.

BLOC 5. TECNOLOGIA, OBJECTES I MÀQUINES

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

- Màquines i eines senzilles de la vida quotidiana i utilitat que tenen.

- Construcció d’estructures senzilles que serveixin per a una funció concreta.

- L’electricitat com a font d’energia per al funcionament de les màquines.

- La ciència: present i futur de la societat.

- Alguns beneficis i riscs de les tecnologies i dels seus productes.

- Alguns descobriments i invents: roda, engranatge, fre…

- Recerca guiada d’informació a la xarxa. Control de temps i ús responsable de les tecnologies de la informació i la comunicació.

1. Conèixer els principis bàsics de les eines i les màquines estudiades.

2. Planificar la construcció d’estructures senzilles.

3. Fer experiències senzilles i petites investigacions sobre diferents fenòmens físics de la matèria.

1.1 Identifica diferents tipus de màquines i eines senzilles.

1.2. Identifica i descriu alguns dels components de les màquines o les eines.

1.3. Identifica algunes de les aplicacions de les màquines i la utilitat que tenen per facilitar les activitats humanes.

2.1. Construeix alguna estructura senzilla amb peces modulades.

3.1. Identifica alguns efectes de l’electricitat.

3.2. Explica alguns dels grans invents i descobriments que han millorat la vida de la humanitat.

3.3. Valora la influència del desenvolupament tecnològic en les condicions de vida i de feina.

3.5. Coneix i explica alguns avenços de la ciència i les tecnologies de la informació i la comunicació a la llar, la medicina, l’oci, l’art i la música que faciliten la vida quotidiana.

3.6. Fa recerques guiades d’informació a la xarxa.

3.7. Coneix i aplica algunes estratègies o recursos al seu abast proporcionats per les tecnologies de la informació per comunicar-se.

Del quart al sisè curs

BLOC 1. INICIACIÓ A L’ACTIVITAT CIENTÍFICA

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

- Iniciació a l’activitat científica. Aproximació experimental a algunes qüestions.

- Utilització de diverses fonts de informació (directes, llibres).

- Lectura de textos propis de l’àrea.

- Utilització de les TIC per cercar i seleccionar informació, simular processos i presentar conclusions.

- Hàbits de prevenció de malalties i accidents a l’aula i al centre.

- Utilització de diversos materials, tenint en compte les normes de seguretat.

- Treball individual i en grup.

- Tècniques d’estudi i de feina. Desenvolupament d’hàbits de treball. Esforç i responsabilitat.

- Planificació de projectes i presentació d’informes.

- Elaboració de projectes.

1. Obtenir informació rellevant sobre fets o fenòmens prèviament delimitats, fer prediccions sobre esdeveniments naturals, integrar dades de l’observació directa i la indirecta a partir de la consulta de fonts directes i indirectes i comunicar-ne els resultats.

2. Establir conjectures tant respecte d’esdeveniments que ocorren d’una forma natural com sobre els que ocorren quan es provoquen a través d’un experiment o una experiència.

3. Comunicar de forma oral i escrita els resultats obtinguts després de fer diverses experiències i presentar-los en suport gràfic.

4. Treballar de forma cooperativa vetllant per la seguretat pròpia i la dels companys, tenint cura de les eines i fent un ús correcte dels materials.

5. Elaborar projectes i presentar informes.

1.1. Cerca, selecciona i organitza informació concreta i rellevant, l’analitza, obté conclusions, comunica la seva experiència, reflexiona sobre el procés seguit i el comunica oralment i per escrit.

1.2. Utilitza mitjans propis de l’observació.

1.3. Consulta i utilitza documents escrits, imatges i gràfics.

1.4. Desenvolupa estratègies adequades per accedir a la informació dels textos de caràcter científic.

2.1. Manifesta autonomia en la planificació i l’execució d’accions i tasques i té iniciativa en la presa de decisions.

3.1. Utilitza de manera adequada el vocabulari corresponent a cada un dels blocs de continguts.

3.2. Exposa oralment de forma clara i ordenada continguts relacionats amb l’àrea i demostra que comprèn textos orals i/o escrits.

4.1. Usa de forma autònoma el tractament de textos (ajustar la pàgina, inserir il·lustracions o notes, etc.).

4.2. Fa un ús adequat de les tecnologies de la informació i la comunicació com a recurs d’oci.

4.3. Coneix i aplica les mesures de protecció i seguretat personals quan empra les tecnologies de la informació i la comunicació.

4.4. Presenta els treballs de forma ordenada, clara i neta en paper i en suport digital.

4.5. Utilitza estratègies per fer treballs de forma individual i en equip i mostra habilitats per a la resolució pacífica de conflictes.

4.6. Coneix i respecta les normes de l’ús i de seguretat dels instruments i dels materials de treball.

5.1. Du a terme experiències senzilles i petites investigacions: planteja problemes, enuncia alguna hipòtesi, selecciona el material necessari, fa, arriba a conclusions i comunica els resultats.

5.2. Fa un projecte, treballant de forma individual o en equip, i presenta un informe utilitzant el paper i/o el suport digital, recollint informació de diferents fonts (directes, llibres, Internet) amb diferents mitjans i comunicant de forma oral l’experiència duta a terme amb ajuda d’imatges i textos escrits.

BLOC 2. L’ÉSSER HUMÀ I LA SALUT

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

- El cos humà i el seu funcionament: anatomia i fisiologia, aparells i sistemes.

- Les funcions vitals en l’ésser humà. Funció de relació (òrgans dels sentits, sistema nerviós, aparell locomotor). Funció de nutrició (aparells respiratori, digestiu, circulatori i excretor). Funció de reproducció (aparell reproductor).

- Salut i malaltia. Principals malalties que afecten els aparells i sistemes de l’organisme humà.

- Hàbits saludables per prevenir malalties. Dieta mediterrània. La conducta responsable. Efectes nocius del consum d’alcohol i drogues.

- Avenços de la ciència que milloren la vida.

- Coneixement d’actuacions bàsiques de primers auxilis.

- Coneixement d’un mateix i dels altres. La identitat i l’autonomia personal.

- La relació amb els altres. La presa de decisions: criteris i conseqüències. La resolució pacífica de conflictes.

- La igualtat entre homes i dones.

1. Identificar i localitzar els principals òrgans implicats en les funcions vitals del cos humà, i establir algunes relacions fonamentals entre aquestes i determinats hàbits de salut.

2. Conèixer el funcionament del cos humà: cèl·lules, teixits, òrgans, aparells, sistemes (localització, forma, estructura, funcions, etc).

3. Relacionar determinades pràctiques de vida amb l’adequat funcionament del cos, adoptar estils de vida saludables i saber les repercussions per a la salut de la manera de viure.

1.1. Identifica i localitza els principals òrgans implicats en les funcions vitals del cos humà: nutrició (aparell respiratori, digestiu, circulatori i excretor), reproducció (aparell reproductor) i relació (òrgans dels sentits, sistema nerviós, aparell locomotor).

2.1. Identifica i descriu les principals característiques de les funcions vitals de l’ésser humà.

2.2. Identifica les principals característiques dels aparells (respiratori, digestiu, reproductor, circulatori, excretor i locomotor) i n’explica les principals funcions.

3.1. Reconeix estils de vida saludables i els seus afectes sobre la cura i el manteniment dels diferents òrgans i aparells.

3.2. Identifica i valora hàbits saludables per prevenir malalties i manté una conducta responsable.

3.3. Identifica i adopta hàbits d’higiene, cura i descans.

3.4. Coneix i explica els principis de les dietes equilibrades i identifica les pràctiques saludables per prevenir i detectar els riscs per a la salut.

3.5. Reconeix els efectes nocius del consum d’alcohol i drogues.

3.6. Observa, identifica i descriu alguns avenços de la ciència que milloren la salut: medicina, producció i conservació d’aliments, potabilització d’aigua, etc.

3.7. Coneix i utilitza tècniques de primers auxilis en situacions simulades i reals.

3.8. Identifica emocions i sentiments propis, dels companys i dels adults i manifesta conductes empàtiques.

3.9. Coneix i aplica estratègies per estudiar i treballar de manera eficaç.

3.10. Reflexiona sobre la feina feta, treu conclusions de la manera com treballa i aprèn, i elabora estratègies per continuar aprenent.

3.11. Planifica de forma autònoma i creativa activitats d’oci i temps lliure, individuals i en grup.

3.12. Manifesta autonomia en la planificació i l’execució d’accions i tasques, desenvolupa iniciativa en la presa de decisions i identifica els criteris i les conseqüències de les decisions preses.

BLOC 3. ELS ÉSSERS VIUS

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

- Éssers vius, éssers inerts. Diferenciació.

- Organització interna dels éssers vius. Estructura dels éssers vius: cèl·lules, teixits: tipus; òrgans; aparells i sistemes: principals característiques i funcions.

- Els éssers vius: característiques, classificació i tipus.

- Els animals vertebrats i invertebrats: característiques i classificació.

- Estructura i fisiologia de les plantes. Plantes autòctones de les Illes. La fotosíntesi i la seva importància per a la vida a la Terra.

- Les relacions entre els éssers vius. Cadenes alimentàries. Poblacions, comunitats i ecosistemes.

- Característiques i components d’un ecosistema. Ecosistemes propers (pradera, bassa, bosc, litoral i ciutat) i els éssers vius. Parcs naturals de les Illes. Animals autòctons. Espècies protegides d’animals.

- La biosfera, diferents hàbitats dels éssers vius.

- Respecte per les normes d’ús, de seguretat i de manteniment dels instruments d’observació i dels materials de treball.

- Interès per l’observació i l’estudi rigorós de tots els éssers vius.

- Hàbits de respecte i cura cap als éssers vius.

- Normes de prevenció de riscs.

- Ús de mitjans tecnològics per estudiar els éssers vius.

1. Conèixer l’estructura dels éssers vius: cèl·lules, teixits, òrgans, aparells i sistemes, i identificar-ne les principals característiques i funcions.

2. Conèixer diferents nivells de classificació dels éssers vius, atenent a les característiques i tipus.

3. Conèixer les característiques i els components d’un ecosistema.

4. Emprar mitjans tecnològics, respectant-ne les normes d’ús, de seguretat i de manteniment dels instruments d’observació i dels materials de treball, mostrar interès per l’observació i l’estudi rigorós de tots els éssers vius i tenir hàbits de respecte i cura cap als éssers vius.

1.1. Identifica i explica les diferències entre éssers vius i éssers inerts.

1.2. Identifica i descriu l’estructura dels éssers vius (cèl·lules, teixits, òrgans, aparells i sistemes), i n’identifica les principals característiques i funcions.

2.1. Observa i identifica les característiques dels éssers vius i els classifica: regne animal, regne de les plantes, regne dels fongs, altres regnes.

2.2. Observa directament i indirecta, identifica característiques, reconeix i classifica animals invertebrats.

2.3. Observa directament i indirecta, identifica característiques, reconeix i classifica animals vertebrats.

2.4. Observa directament i indirecta, identifica característiques i classifica plantes.

2.5. Utilitza guies en la identificació d’animals i plantes.

2.6. Explica la importància de la fotosíntesi per a la vida a la Terra.

3.1. Identifica i explica les relacions entre els éssers vius: cadenes alimentàries, poblacions, comunitats i ecosistemes.

3.2. Identifica i explica algunes de les causes de l’extinció de les espècies.

3.3. Observa i identifica les principals característiques i els components d’un ecosistema.

3.4. Reconeix i explica alguns ecosistemes (pradera, bassa, bosc, litoral i ciutat) i els éssers vius que hi habiten.

3.5. Observa i identifica diferents hàbitats dels éssers vius.

4.1. Mostra conductes de respecte i cura cap als éssers vius.

4.2. Utilitza la lupa i altres mitjans tecnològics a diferents treballs que fa.

4.3. Manifesta una certa precisió i rigor en l’observació i en l’elaboració dels treballs corresponents.

4.4. Observa i registra qualque procés associat a la vida dels éssers vius, utilitzant els instruments i els mitjans audiovisuals i tecnològics apropiats, i comunica de forma oral i escrita els resultats.

4.5. Respecta les normes d’ús, de seguretat i de manteniment dels instruments d’observació i dels materials de treball.

BLOC 4. MATÈRIA I ENERGIA

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

- Estudi i classificació d’alguns materials segons les propietats. Utilitat d’alguns avenços, productes i materials per al progrés de la societat.

- Diferents procediments per mesurar la massa i el volum d’un cos.

- Explicació de fenòmens físics observables en termes de diferències de densitat. La flotabilitat en un líquid.

- Predicció de canvis en el moviment o en la forma dels cossos per efecte de les forces.

- Concepte d’energia. Diferents formes d’energia. Fonts d’energia i matèries primeres: origen. Energies renovables i no renovables.

- La llum com a font d’energia. Electricitat: el corrent elèctric. Circuits elèctrics. Magnetisme: el magnetisme terrestre. L’imant: la brúixola.

- Planificació i realització d’experiències diverses per estudiar les propietats de materials d’ús comú i el seu comportament davant la llum, el so, la calor, la humitat i l’electricitat.

- Observació d’alguns fenòmens de naturalesa elèctrica i els seus efectes (llum i calor). Atracció i repulsió de càrregues elèctriques.

- Separació de components d’una mescla mitjançant destil·lació, filtració, evaporació o dissolució.

- Reaccions químiques: la combustió, l’oxidació i la fermentació.

- Utilitat d’alguns avenços, productes i materials per a la societat.

- El desenvolupament energètic, sostenible i equitatiu.

1. Estudiar i classificar materials segons les propietats.

2. Conèixer els procediments per mesurar la massa, el volum i la densitat d’un cos.

3. Conèixer lleis bàsiques que regeixen fenòmens, com la reflexió de la llum, la transmissió del corrent elèctric, el canvi d’estat o les reaccions químiques (la combustió, l’oxidació i la fermentació).

4. Planificar i dur a terme investigacions senzilles per estudiar el comportament dels cossos davant la llum, l’electricitat, el magnetisme, la calor o el so.

5. Fer experiències senzilles i petites investigacions sobre diferents fenòmens físics i químics de la matèria.

1.1. Observa, identifica, descriu i classifica alguns materials per les seves propietats (duresa, solubilitat, estat d’agregació, conductivitat tèrmica).

2.1. Utilitza diferents procediments per mesurar la massa i el volum d’un cos.

2.2. Identifica i explica fenòmens físics observables en termes de diferències de densitat.

2.3. Identifica i explica les principals característiques de la flotabilitat en un líquid.

3.1. Coneix les lleis bàsiques que regeixen fenòmens, com la reflexió de la llum o la transmissió del corrent elèctric.

3.2. Coneix les lleis bàsiques que regeixen el canvi d’estat i les reaccions químiques (la combustió, l’oxidació i la fermentació).

4.1. Planifica i du a terme experiències senzilles i prediu canvis en el moviment, en la forma o en l’estat dels cossos per efecte de les forces o de les aportacions d’energia, i comunica el procés seguit i el resultat obtingut.

4.2. Identifica i explica algunes de les principals característiques de les diferents formes d’energia: mecànica, lumínica, sonora, elèctrica, tèrmica, química.

4.3. Identifica i explica algunes de les principals característiques de les energies renovables i no renovables, i identifica les diferents fonts d’energia i matèries primeres i l’origen del qual provenen.

4.4. Identifica i explica els beneficis i els riscs relacionats amb la utilització de l’energia (esgotament, pluja àcida, radioactivitat), i exposa possibles actuacions per a un desenvolupament sostenible.

4.5. Du a terme experiències senzilles per separar els components d’una mescla mitjançant destil·lació, filtració, evaporació o dissolució, i comunica de forma oral o escrita el procés seguit i el resultat obtingut.

5.1. Identifica i exposa les principals característiques de les reaccions químiques (combustió, oxidació i fermentació).

5.2. Separa els components d’una mescla mitjançant destil·lació, filtració, evaporació o dissolució.

5.3. Observa de manera sistemàtica, aprecia i explica els efectes de la calor en l’augment de temperatura i la dilatació d’alguns materials.

5.4. Identifica, experimenta, exemplifica i argumenta alguns canvis d’estat i la seva reversibilitat.

5.5. Investiga a través d’experiències senzilles sobre diferents fenòmens físics i químics de la matèria: planteja problemes, enuncia alguna hipòtesi, selecciona el material necessari, n’extreu conclusions, comunica resultats, i manifesta competència en cada una de les fases, així com en el coneixement de les lleis bàsiques que regeixen els fenòmens estudiats.

5.6. Investiga a través d’experiències senzilles per acostar-se al coneixement de les lleis bàsiques que regeixen fenòmens, com la reflexió de la llum, la transmissió del corrent elèctric, el canvi d’estat, les reaccions químiques (la combustió, l’oxidació i la fermentació).

5.7. Respecta les normes d’ús, de seguretat i de conservació dels instruments i dels materials de treball a l’aula i al centre.

BLOC 5. TECNOLOGIA, OBJECTES I MÀQUINES

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

- Màquines i aparells. Tipus de màquines en la vida quotidiana i utilitat que tenen.

- Anàlisi d’operacions i utilització en la construcció d’un aparell.

- Construcció d’estructures senzilles que compleixen una funció o condició per resoldre un problema a partir de peces modulades.

- L’electricitat en el desenvolupament de les màquines.

- Elements dels circuits elèctrics.

- Efectes de l’electricitat.

- Conductors i aïllants.

- Relació entre electricitat i magnetisme.

- La ciència: present i futur de la societat.

- Beneficis i riscs de les tecnologies i productes.

- Importants descobriments i invents.

- Tractament de textos. Cerca guiada d’informació a la xarxa. Control del temps i ús responsable de les tecnologies de la informació i la comunicació.

1. Conèixer els principis bàsics que regeixen màquines i aparells.

2. Planificar la construcció d’objectes i aparells amb una finalitat prèvia, utilitzant fonts energètiques, operadors i materials apropiats, fer la feina individualment i en equip, i proporcionar informació sobre les estratègies que s’han emprat.

3. Conèixer les lleis bàsiques que regeixen els fenòmens, com la reflexió de la llum, la transmissió del corrent elèctric.

4. Fer experiències senzilles i petites investigacions sobre diferents fenòmens físics de la matèria: plantejant problemes, enunciant alguna hipòtesi, seleccionant el material necessari, muntant, fent, arribant a conclusions, comunicant resultats, aplicant coneixements bàsics de les lleis bàsiques que regeixen aquests fenòmens, com la reflexió de la llum o la transmissió del corrent elèctric.

1.1. Identifica diferents tipus de màquines, i les classifica segons el nombre de peces, la manera d’accionar-les i l’acció que fan.

1.2. Observa, identifica i descriu alguns dels components de les màquines.

1.3. Observa i identifica alguna de les aplicacions de les màquines i aparells, i la seva utilitat per facilitar les activitats humanes.

2.1. Construeix alguna estructura senzilla que compleixi una funció o condició per resoldre un problema a partir de peces modulades (escala, pont, etc.).

3.1. Observa i identifica els elements d’un circuit elèctric i els aplica per construir-ne un altre.

3.2. Observa, identifica i explica alguns efectes de l’electricitat.

3.3. Exposa exemples de materials conductors i aïllants, i argumenta la seva exposició.

3.4. Observa i identifica les principals característiques i els imants, i relaciona l’electricitat i el magnetisme.

3.5. Coneix i explica alguns dels grans descobriments i invents de la humanitat.

4.1. Elabora un informe com a tècnica per registrar un pla de treball, i comunica de forma oral o escrita les conclusions.

4.2. Valora i descriu la influència del desenvolupament tecnològic en les condicions de vida i en la feina.

4.3. Coneix i explica alguns avenços de la ciència i les tecnologies de la informació i la comunicació a la llar i la vida quotidiana, la medicina, la cultura i l’oci, l’art, la música, el cinema i l’esport.

4.4. Fa recerques guiades d’informació a la xarxa.

4.5. Coneix i aplica estratègies d’accés i de feina a Internet.

4.6. Utilitza alguns recursos proporcionats per les tecnologies de la informació per comunicar-se i col·laborar.

CIÈNCIES SOCIALS

Introducció

Finalitat de l’àrea

La finalitat de l’àrea de ciències socials és estudiar les persones com a éssers que viuen dins una societat i la seva realitat en els aspectes geogràfics, sociològics, econòmics i històrics. També és aprendre a viure en societat, a conèixer els mecanismes fonamentals de la democràcia i a respectar les regles de la vida col·lectiva.

Estructura del currículum

• Orientacions metodològiques

Una part molt important del currículum són les orientacions metodològiques. Hi ha multitud de formes diferents de transmetre coneixement a part de les clàssiques classes magistrals, en què el docent és el centre de l’activitat a l’aula i els alumnes són simple receptors de coneixements. S’ha de fer un esforç per adaptar-se a les necessitats dels alumnes i ser flexibles al llarg del procés d’ensenyament-aprenentatge. Distints alumnes i distints objectius necessiten distintes metodologies.

• Contribució de l’àrea al desenvolupament de les competències

Les competències s’han d’assolir mitjançant les àrees, i l’àrea de ciències socials fa aportacions clau a totes les competències del currículum. No hem d’oblidar que l’adquisició de competències és un dels objectius bàsics de l’educació primària. No ens interessen alumnes que aprenen simplement continguts, sinó alumnes que poden aplicar aquests coneixements a la vida quotidiana.

• Objectius

L’àrea de ciències socials té com a objectiu principal el desenvolupament d’hàbits de feina individual i en equip. És molt important que l’alumne aprengui que el seu esforç és imprescindible per poder avançar en l’aprenentatge. També ha d’aprendre els conceptes de temps i de canvi i com les societats avancen, sempre condicionades pels fets anteriors. Per poder assolir aquests objectius els alumnes han de treballar les tècniques pròpies de la geografia i la història, adquirint el vocabulari bàsic i seleccionant informació. Tots aquests aprenentatges s’han d’assolir aprofitant tots els recursos disponibles, que avui dia passen per les tecnologies de la informació i la comunicació.

És molt important que els alumnes mostrin actituds de respecte vers els drets humans i que entenguin la igualtat com a base de la democràcia. Han d’entendre les diferències entre les distintes cultures i religions i respectar-les. La finalitat darrera de l’àrea de ciències socials és crear persones lliures, crítiques i respectuoses, amb valors com la solidaritat, la tolerància, la igualtat, el respecte i la justícia. Els alumnes han d’estar preparats per exercir la ciutadania i participar de la vida social i econòmica del país.

• Continguts

Els continguts es divideixen en quatre blocs.

El bloc 1 estableix les característiques del currículum comunes a tota l’àrea. Els alumnes han de treballar i assolir les tècniques de treball descrites en aquest bloc al llarg de tot el curs durant l’estudi dels altres tres blocs.

En el bloc 2, que versa sobre el món que ens envolta, s’estudia la geografia, tant de l’entorn de l’alumne com la més llunyana. L’alumne ha de partir de l’estudi de l’Univers i el sistema solar per arribar al del planeta Terra, el seu clima i el seu relleu. Ha de desenvolupar un esperit crític davant les actuacions de l’ésser humà vers el medi ambient i aprendre què és el desenvolupament sostenible i el canvi climàtic.

El bloc 3 es dedica a l’estudi de l’organització de la nostra societat i la nostra forma de govern, des de les comunitats autònomes fins a la Unió Europea. Els alumnes han d’analitzar com les poblacions dels llocs canvien al llarg del temps i quines condicions provoquen aquests canvis i migracions. També formen part d’aquest bloc de continguts els sectors productius i l’educació vial.

En el darrer bloc l’alumne ha de prendre consciència del pas del temps i de com les societats canvien segons el esdeveniments que es produeixen. Ha d’aprendre la importància de conèixer els fets passats i de respectar el patrimoni cultural.

És molt important en l’educació primària que l’aprenentatge tengui sempre com a punt de partida l’entorn proper dels alumnes i a partir d’aquest puguin anar assolint continguts cada vegada més llunyans, tant en l’espai com en el temps.

• Criteris d’avaluació

Els criteris d’avaluació han d’ajudar el docent a poder valorar el grau d’adquisició dels objectius i les competències dels alumnes. El docent els ha de tenir en compte quan programi la tasca docent. És important recordar que la superació de les avaluacions no és l’objectiu de l’educació, sinó que aquestes són un mitjà per millorar el procés d’ensenyament-aprenentatge.

Estàndards d’aprenentatge avaluables

Són una especificació dels criteris d’avaluació, i com a tal els hem de tractar. Són uns criteris clars i inequívocs que han de permetre elaborar unes proves objectives en igualtat de condicions per a tots els alumnes.

Orientacions metodològiques

Mètodes i propostes didàctiques

El centre ha d’adaptar aquest currículum a les necessitats dels alumnes. Cada centre és diferent, amb un alumnat divers i un entorn distint. Això s’ha de tenir en compte, especialment en l’àrea de ciències socials, ja que una part important dels continguts de l’àrea es dediquen a l’estudi de l’entorn.

Dins les aules trobam diferents ritmes d’aprenentatge i diferents perfils personals, socials i culturals. Hem d’intentar atendre de la millor manera possible tota aquesta diversitat i adaptar-nos a les seves necessitats d’aprenentatge. Els alumnes han d’aprendre a treballar individualment i en grup, a investigar, a fer projectes. En resum, el docent ha d’emprar totes les tècniques pedagògiques necessàries perquè tots els seus alumnes puguin assolir els objectius.

El docent ha de canviar el rol tradicional i ha de transformar-se en un guia. Ha de conduir el procés d’aprenentatge dels alumnes obligant-los a plantejar-se preguntes, a qüestionar per què passen les coses, i ajudant-los a trobar respostes. No pot ser tan sols un presentador de continguts, sinó que ha d’ensenyar els alumnes on trobar la informació que necessiten i, encara més important, ha d’ensenyar-los a ser crítics amb aquesta informació.

Un dels objectius principals de l’àrea és el treball en equip. Mitjançant la col·laboració amb els companys, l’alumne ha d’adquirir conceptes tan importants com l’esforç, la responsabilitat, la iniciativa personal, el respecte per les opinions dels altres, la defensa de les conviccions pròpies, el desenvolupament d’un esperit crític, conceptes molt necessaris perquè posteriorment els alumnes es desenvolupin fora de l’escola.

No es pot entendre l’estudi del medi social sense interactuar-hi. Els alumnes han de sortir de l’aula i conèixer de primera mà la realitat històrica, cultural i social de la nostra comunitat autònoma. Han d’explorar i observar l’entorn i mitjançant altres fonts, com les bibliogràfiques i les tecnologies de la informació i la comunicació, han d’estudiar les realitats més llunyanes. És clau en aquest estudi l’ús de diverses tècniques, com registrar dades, representar-les, fer esquemes i resums. També les sortides culturals, les excursions, les visites a museus i empreses han de formar part de les programacions.

Recursos didàctics

Els recursos bibliogràfics són la base de la metodologia, però no s’han de reduir al llibre de text. Avui dia les fonts d’informació s’han ampliat fins a pràcticament l’infinit gràcies a les tecnologies de la informació i la comunicació. Els alumnes han de ser capaços de consultar textos, diaris (també els digitals), escoltar notícies, mirar vídeos, consultar enciclopèdies, llibres, etc.

Els recursos, però, no acaben amb les diverses fonts bibliogràfiques. Hem de posar al seu abast mapes, globus terraqüis, reproduccions d’objectes… És important també aprofitar els recursos que es troben al nostre voltant i fer sortides per l’entorn. Sempre serà millor poder veure i visitar allò que l’alumne està estudiant que no llegir-ho o veure’n una fotografia. Aquestes sortides serviran també perquè l’alumne prengui consciència de la nostra riquesa cultural i perquè aprengui a respectar-la i a estimar-la.

Participació de les famílies

Les famílies són una part clau del procés d’ensenyament-aprenentatge. S’ha de procurar que l’aprenentatge no sigui exclusiu de l’escola i que aquest es prolongui a casa, i perquè això passi és imprescindible la col·laboració i la implicació de la família.

Aquest rol no acaba, però, amb l’ajuda i el control de les tasques escolars a casa, sinó que les famílies poden entrar a l’escola i aportar-hi molt, no tan sols als seus fills, sinó també a la resta de companys. Totes les famílies tenen coses per aportar i l’àrea de ciències socials és ideal perquè ho puguin fer. Poden compartir les diverses realitats culturals que tenen les distintes famílies, donar a conèixer les seves activitats professionals, la seva experiència en la vida empresarial, la seva experiència com a emprenedors… Com a docents tenim l’obligació d’aprofitar aquests coneixements tan valuosos.

Distribució espai-temps

La metodologia a primària ens permet ser flexibles, tant pel que fa al temps com pel que fa a l’espai. El docent ha de programar el temps de la sessió intentant donar temps a distints tipus d’interacció. Hi ha d’haver temps per a una explicació o una exposició de continguts al gran grup; també els alumnes han de tenir temps per poder treballar individualment i per debatre i intercanviar idees.

Tipologies d’agrupaments

Hi ha diversos tipus d’agrupament. Aquests han de canviar segons els objectius del docent. Quan el docent vol “transmetre” coneixements, la millor manera i la més efectiva és el gran grup. Aquest agrupament també és ideal per poder fer debats i confrontació d’opinions. El treball individual és important perquè l’alumne adquireixi autonomia i independència i per prendre consciència del procés d’aprenentatge. El treball en grup serveix perquè pugui contrastar idees i punts de vista i perquè aprengui a respectar aquestes idees i aquests punts de vista. El treball en grup pot ser per a tasques puntuals o per a tasques de llarga durada, ja siguin dins l’aula o a casa.

El paper dels docents

El docent tradicionalment, i més en l’àrea de ciències socials, ha tingut un paper a l’aula de simple transmissor de coneixements als alumnes. Avui dia aquest paper ha canviat, i s’ha transformat més en un guia, en una figura que ajuda l’alumne a trobar les fonts de coneixement i a filtrar-ne el contingut. També ajuda els alumnes a interpretar i crear gràfics, taules, esquemes i mapes conceptuals, i els dóna eines per poder treballar en equip.

Aquest nou rol és clau per a la formació permanent de l’alumne, per ajudar-lo, una vegada hagi abandonat l’escola, a poder continuar l’aprenentatge. Cada vegada ha de ser més autònom i no ha de dependre tant de la figura del docent. Per aquest motiu, el docent ha de procurar que l’alumne faci esquemes i mapes conceptuals, projectes i treballs, tant individuals com en grup, i que a poc a poc l’alumne estigui cada vegada més en el centre del procés d’aprenentatge.

Avaluació

Els referents per a l’avaluació han de ser els criteris d’avaluació i els estàndards d’aprenentatge avaluables. L’avaluació ha de ser contínua i global. Quan el progrés de l’alumne no sigui l’adequat, s’han de prendre mesures de reforç, tan aviat com es detectin les dificultats. L’esforç de l’alumne i la feina diària han de ser aspectes clau i han de ser tinguts en compte en l’avaluació.

L’avaluació inicial és vital per poder conèixer els coneixements previs de l’alumne i poder adaptar la programació docent al seu nivell. Ens permet també detectar les idees prèvies i ens dóna un punt de partida clar. Gràcies a l’avaluació, durant el procés d’aprenentatge podrem anar modificant i adaptant la metodologia per aconseguir que els alumnes vagin assolint els objectius fixats.

El docent ha de tenir prevista una avaluació final, en la qual s’han de reflectir els criteris d’avaluació i que ha de comprovar el desenvolupament de les competències de l’alumne, mitjançant la resolució de situacions o problemes complexos.

L’avaluació no tan sols l’ha de fer el docent respecte de l’alumne. Els alumnes han de poder, progressivament, fer autoavaluacions del procés d’aprenentatge. Aquestes autoavaluacions han de permetre a l’alumne prendre consciència del punt del procés d’aprenentatge en el qual es troba i poder adaptar el nivell d’esforç a l’exigència de l’àrea. Un altre nivell d’avaluació és l’avaluació entre iguals, amb la qual no tan sols aprèn l’alumne que és avaluat, sinó també el que avalua.

El docent no només ha d’avaluar els alumnes. Una part vital de l’avaluació és l’autoavaluació del docent. Aquest ha preveure quan programi la feina quins indicadors ha de tenir en compte per fer-la. El docent ha de controlar en tot moment el procés d’ensenyament-aprenentatge per poder fer les modificacions necessàries i que tots els alumnes arribin a assolir els objectius plantejats.

Contribució de l’àrea al desenvolupament de les competències

L’àrea de ciències socials és una part fonamental del currículum per a la competència en comunicació lingüística. La gran majoria dels recursos amb què es treballa són escrits, en diverses tipologies, i aporten una gran riquesa al vocabulari dels alumnes. Aquests estan en continu contacte amb diverses fonts d’informació, no tan sols escrites, sinó orals, visuals, etc. Els infants han de resumir, extreure la part rellevant dels textos i també elaborar treballs escrits, projectes, resums, esquemes...

Respecte de la competència matemàtica i les competències bàsiques en ciència i tecnologia, l’àrea de ciències socials hi contribueix fent als alumnes crear i interpretar tot tipus de gràfics i taules. Quan se’ls presenti una taula han de poder entendre què volen dir aquestes dades i igualment crear aquest mateix gràfic a partir d’unes dades, ja siguin recollides per ells mateixos o donades per un text.

La competència digital ha de ser un dels pilars de l’àrea. Els alumnes poden accedir a una enorme quantitat d’informació mitjançant les tecnologies de la informació i la comunicació que mai abans havia estat a l’abast de cap estudiant. Tant els docents com els alumnes han d’aprofitar aquesta nova situació, i s’han de dotar els alumnes de les estratègies per poder accedir a aquesta informació i, encara més important, de les estratègies necessàries per poder filtrar i ser crítics amb aquesta informació. Les tecnologies de la informació i la comunicació han d’estar presents a l’aula, i els alumnes han de poder crear-hi materials d’una manera eficaç.

En l’àrea de ciències socials els alumnes han de processar una gran quantitat d’informació. Després han de memoritzar, analitzar, opinar, resumir, fer esquemes, mapes conceptuals… Totes aquestes tasques contribueixen a fer que els alumnes puguin assolir la competència d’aprendre a aprendre. Els alumnes haurien de reflexionar com han après per després poder aplicar les tècniques emprades en qualsevol àrea del currículum i en la vida diària.

Gràcies a l’estudi de la nostra societat i dels canvis que ha sofert en el temps, els alumnes podran afrontar amb esperit crític les situacions i els conflictes quotidians. Podran apreciar valors com el respecte a la diferència, la democràcia, la igualtat entre homes i dones, el respecte a les opinions dels altres i molts altres. Tècniques d’estudi bàsiques en aquesta àrea, com el treball en equip, ajuden a assolir les competències socials i cíviques i permeten que els alumnes aprenguin que les opinions dels altres són igual de valuoses que les seves.

La competència del sentit d’iniciativa i esperit emprenedor ha de ser treballada en aquesta àrea mitjançant l’estudi del món de l’empresa. Els alumnes han d’entendre que l’empresa i els emprenedors són una font importantíssima de riquesa per a qualsevol país.

Mitjançant l’estudi de l’entorn proper primer i de realitats més llunyanes després els alumnes poden prendre consciència de les expressions culturals que hi ha al seu voltant i de la importància que tenen per a tots els pobles i civilitzacions. Poden aprendre que les expressions culturals són clau per poder conèixer a fons qualsevol cultura i que són una font d’informació i de plaer importantíssima. Els alumnes haurien de sortir de l’aula quan sigui possible i poder visitar aquestes expressions culturals de primera mà. L’àrea de ciències socials és clau perquè els alumnes aprenguin que l’única manera de mantenir la identitat pròpia de la nostra comunitat autònoma és conèixer la nostra cultura primer per poder arribar després a respectar-la.

Objectius específics

1. Conèixer les característiques socials i culturals de la nostra comunitat, de l’Estat espanyol i de la Unió Europea i entendre’n l’organització i el funcionament.

2. Participar activament en activitats de grup, desenvolupant habilitats socials que condueixin a adoptar un comportament responsable, constructiu, solidari i dialogant, respectant els principis bàsics del funcionament democràtic.

3. Prendre consciència de la pertinença a grups socials i culturals amb característiques pròpies i valorar l’enriquiment que suposen les diverses cultures que integren el món sobre la base d’uns valors compartits i la necessitat de respecte pel docent, pels companys i pels drets humans.

4. Aprendre a respectar la diversitat cultural de la societat actual i valorar l’enriquiment que suposa el contacte entre diverses cultures i la possibilitat de conviure amb companys d’origen divers.

5. Ser crítics amb la intervenció humana en el medi, aprendre de quina manera la vida humana afecta l’entorn i adquirir hàbits i actituds de defensa i recuperació del medi ambient, així com del patrimoni cultural de la nostra comunitat i de l’Estat espanyol.

6. Apreciar les diferències en el medi social i cultural que es produeixen amb el pas del temps i aplicar-les a l’estudi de la història de les Illes Balears i de l’Estat espanyol.

7. Representar i interpretar fets i conceptes del medi social i cultural mitjançant codis numèrics, gràfics, cartogràfics i d’altres.

8. Identificar, plantejar-se i resoldre interrogants i qüestions relacionats amb elements significatius de l’entorn, utilitzant estratègies de recerca i tractament de la informació, formulació i comprovació de conjectures, exploració de solucions alternatives i reflexió sobre el propi procés d’aprenentatge, utilitzant també les competències comunicatives pròpies de l’àrea (descripció, explicació, justificació, interpretació i argumentació).

9. Utilitzar la lectura i les tecnologies de la informació i la comunicació per obtenir informació i com a instrument per aprendre i compartir coneixements. Descobrir les possibilitats que ens ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació i aplicar-les habitualment a l’aula.

10. Participar en l’elaboració i l’avaluació de treballs d’investigació relacionats amb aspectes rellevants de l’entorn social i cultural, amb la conservació del medi i del patrimoni i amb les accions solidàries tant individualment com en grup.

11. Adquirir hàbits de feina diària i apreciar l’esforç com a qualitat necessària per assolir els objectius proposats en qualsevol tasca.

Continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge avaluables

Del primer al tercer curs

BLOC 1. CONTINGUTS COMUNS

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

- Iniciació al coneixement científic i com s’aplica en les ciències socials.

- Recollida d’informació del tema que s’ha de tractar, fent servir diferents fonts (directes i indirectes).

- Utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació per cercar i seleccionar informació, simular processos i presentar conclusions.

- Desenvolupament d’estratègies per organitzar, memoritzar i recuperar informació obtinguda mitjançant diferents mètodes i fonts.

- Tècniques de treball individual.

- Utilització i lectura de diferents llenguatges textuals i gràfics.

- Estratègies per desenvolupar la responsabilitat, la capacitat d’esforç i la constància en l’estudi.

- Foment de tècniques d’animació a la lectura de textos de divulgació de les ciències socials (de caràcter social, geogràfic i històric).

- Utilització de tècniques per potenciar la cohesió del grup i el treball cooperatiu.

- Ús correcte de diversos materials amb els quals es treballa.

- Planificació i gestió de projectes amb el fi d’aconseguir objectius. Iniciativa emprenedora.

- Estratègies per resoldre conflictes, utilització de les normes de convivència i valoració de la convivència pacífica i tolerant.

1. Obtenir informació concreta i rellevant sobre fets o fenòmens prèviament delimitats, fent servir diferents fonts (directes i indirectes).

2. Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació per obtenir informació i com a instrument per aprendre i expressar continguts sobre ciències socials.

3. Desenvolupar la responsabilitat, la capacitat d’esforç i la constància en l’estudi.

4. Fer presentacions i treballs senzills individualment i en grup que suposin la cerca, la selecció i l’organització de textos de caràcter social, geogràfic o històric, demostrant habilitat per treballar tant individualment com col·laborativament dins un equip.

5. Valorar la feina en equip, mostrar actituds de cooperació i participació responsable i acceptar les diferències amb respecte i tolerància vers les idees i aportacions alienes en els diàlegs i debats.

6. Respectar la varietat dels grups humans i valorar la importància d’una convivència pacífica i tolerant entre tots sobre la base dels valors democràtics i els drets humans universalment compartits.

7. Participar d’una manera eficaç i constructiva en la vida social creant estratègies per resoldre conflictes.

8. Valorar la cooperació i el diàleg com a forma d’evitar i resoldre conflictes, i fomentar així els valors democràtics.

9. Desenvolupar la creativitat i l’esperit emprenedor i augmentar les capacitats per aprofitar la informació, les idees, i per presentar conclusions innovadores.

10. Desenvolupar actituds de cooperació i de treball en equip, així com l’hàbit d’assumir nous rols en una societat en constant canvi.

1.1. Cerca, selecciona i organitza informació relacionada amb les ciències socials i ho comunica oralment i/o per escrit.

2.1. Utilitza les tecnologies de la informació i la comunicació (Internet, blogs, xarxes socials…) per elaborar treballs.

2.2. Analitza informacions relacionades amb l’àrea i fa servir imatges, taules, gràfics, esquemes, resums i les tecnologies de la informació i la comunicació.

3.1. Fa les tasques encomanades i presenta els treballs de manera ordenada, clara i neta.

3.2. Utilitza el vocabulari adquirit per elaborar treballs amb la terminologia adequada als temes tractats.

3.3. Exposa oralment continguts relacionats amb l’àrea, que manifesten la comprensió de textos orals i/o escrits.

4.1. Fa treballs i presentacions individuals i en grup.

5.1. Utilitza estratègies per fer treballs de forma individual i en equip, i mostra habilitats per a la resolució pacífica de conflictes.

5.2. Participa en activitats de grup adoptant un comportament responsable, constructiu i solidari i respecta els principis bàsics del funcionament democràtic.

6.1. Valora la importància d’una convivència pacífica i tolerant entre els diferents grups humans sobre la base dels valors democràtics i els drets humans universalment compartits.

7.1. Participa d’una manera eficaç i constructiva en la vida de l’aula i del centre i crea estratègies per resoldre conflictes.

7.2. Identifica i utilitza els codis de conducta i els usos generalment acceptats en les distintes societats i entorns (escola, família, barri, etc.).

8.1. Valora la cooperació i el diàleg com a forma d’evitar i resoldre conflictes i fomenta els valors democràtics.

9.1. Mostra actituds de confiança en si mateix, sentit crític, iniciativa personal, curiositat, interès, creativitat en l’aprenentatge i esperit emprenedor que el fan actiu davant les circumstàncies que l’envolten.

9.2. Manifesta autonomia en la planificació i l’execució d’accions i tasques i té iniciativa en la presa de decisions.

10.1. Desenvolupa i manifesta actituds de cooperació i de treball en equip, valora les idees alienes i reacciona amb intuïció, amplitud de mires i flexibilitat davant seu.

BLOC 2. EL MÓN QUE ENS ENVOLTA

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

- L’Univers i el sistema solar: el Sol, els planetes.

- El planeta Terra i la Lluna, el seu satèl·lit. Característiques. Moviments i conseqüències.

- La representació de la Terra. Orientació en l’espai.

- Globus terraqüis. Identificació dels pols, l’eix i els hemisferis.

- Cartografia: plànols i mapes, escales.

- Punts de la Terra: els paral·lels i els meridians.

- Coordenades geogràfiques: latitud i longitud.

- El planisferi: físic i polític.

- L’atmosfera. Fenòmens atmosfèrics.

- El temps atmosfèric. Medició i predicció.

- Mapes de temps. Símbols convencionals.

- El clima i factors climàtics.

- Les grans zones climàtiques del planeta.

- Els tipus de clima de les Illes Balears i les seves zones d’influència.

- Els tipus de clima d’Espanya i les seves zones d’influència.

- La hidrosfera. Distribució de l’aigua en el planeta. El cicle de l’aigua.

- La litosfera: característiques i tipus de roca.

- Roques i minerals: propietats, usos i utilitats.

- Paisatges naturals de les Illes Balears.

- La serra de Tramuntana i Eivissa i Formentera com a Patrimoni de la Humanitat.

- Menorca, Reserva de la Biosfera.

- Els parcs naturals i nacionals de les Illes Balears.

- La diversitat geogràfica dels paisatges de les Illes Balears: relleu i hidrografia.

- La diversitat geogràfica dels paisatges d’Espanya: relleu i hidrografia.

- La diversitat geogràfica dels paisatges d’Europa: relleu, climes i hidrografia.

- La intervenció humana en el medi.

- El desenvolupament sostenible.

- Els problemes de la contaminació.

- El canvi climàtic: causes i conseqüències.

- Consum responsable.

1. Explicar com és i de quina forma es va originar l’Univers i els seus principals components.

2. Descriure les principals característiques del sistema solar i identificar diferents tipus d’astre i les seves característiques.

3. Ubicar el planeta Terra i la Lluna en el sistema solar i explicar-ne característiques, moviments i conseqüències.

4. Identificar les capes de la Terra segons l’estructura, ja sigui interna o externa.

5. Explicar les distintes formes de representar la superfície terrestre.

6. Descriure correctament plànols i mapes senzills interpretant-ne l’escala i els signes convencionals.

7. Identificar l’atmosfera com a escenari dels fenòmens meteorològics i explicar la importància de tenir-ne cura.

8. Explicar la diferència entre clima i temps atmosfèric i interpretar mapes del temps.

9. Identificar els elements que influeixen en el clima, explicar com hi actuen i adquirir una idea bàsica de clima i dels factors que el determinen.

10. Reconèixer les zones climàtiques mundials i els tipus de clima d’Espanya i de les Illes Balears i identificar-ne algunes de les característiques bàsiques.

11. Explicar la hidrosfera, identificar i anomenar masses i cursos d’aigua, diferenciar aigües superficials i aigües subterrànies, conques i vessants hidrogràfics, i descriure el cicle de l’aigua.

12. Adquirir el concepte de litosfera, conèixer alguns tipus de roca i la seva composició i identificar distints minerals i unes quantes propietats.

13. Explicar què és un paisatge i identificar els principals elements que el componen.

14. Localitzar en un mapa els elements més importants del relleu d’Espanya i de les Illes Balears i la seva xarxa hidrogràfica i descriure’n les característiques.

15. Explicar la influència del comportament humà en el medi natural, identificar l’ús sostenible dels recursos naturals, proposar una sèrie de mesures necessàries per al desenvolupament sostenible de les societats i especificar-ne els efectes positius.

16. Explicar les conseqüències que tenen les nostres accions sobre el clima i el canvi climàtic.

1.1. Descriu com és l’Univers i els seus principals components, i identifica galàxia, estrella, planeta i satèl·lit.

2.1. Descriu els components i els moviments del sistema solar i localitza el Sol al centre.

3.1. Defineix i representa el moviment de translació terrestre, l’eix de gir i els pols geogràfics i associa les estacions de l’any amb l’efecte combinat d’aquests moviments.

3.2. Explica el dia i la nit com a conseqüència de la rotació terrestre i com a unitats per mesurar el temps.

3.3. Defineix la translació de la Lluna, i identifica i anomena les fases lunars.

4.1. Identifica les capes de la Terra.

5.1. Explica les distintes representacions de la Terra: plànols, mapes, planisferis i globus terraqüis.

6.1. Identifica i classifica els diferents tipus de mapa i interpreta els signes convencionals més habituals que hi poden aparèixer.

7.1. Identifica i anomena fenòmens atmosfèrics.

7.2. Explica la importància de tenir cura de l’atmosfera i les conseqüències de no fer-ho.

8.1. Explica quina és la diferència entre temps atmosfèric i clima.

8.2. Identifica els distints aparells de mesura que s’utilitzen per recollir dades atmosfèriques.

8.3. Descriu una estació meteorològica, explica quina funció té i confecciona i interpreta gràfics senzills de temperatures i precipitacions.

8.4. Interpreta mapes meteorològics senzills i en distingeix els elements principals.

9.1. Defineix clima, n’anomena els elements i identifica els factors que el determinen.

10.1. Explica què és una zona climàtica.

11.1. Defineix hidrosfera, identifica i anomena masses i cursos d’aigua i explica com es formen les aigües subterrànies.

11.2. Descriu ordenadament les fases del cicle de l’aigua.

11.3. Identifica i anomena els trams d’un riu.

12.1. Observa, identifica i explica la composició de les roques i n’anomena alguns tipus.

12.2. Identifica i explica les diferències entre roques i minerals.

13.1. Defineix paisatge i n’identifica els elements.

14.1. Localitza en un mapa les mars i els oceans que envolten Espanya.

15.1. Explica l’ús sostenible dels recursos naturals, i proposa i adopta una sèrie de mesures i actuacions que condueixen a millorar les condicions ambientals del nostre planeta.

16.1. Explica les causes i les conseqüències del canvi climàtic i les actuacions responsables per frenar-lo.

BLOC 3. VIURE EN SOCIETAT

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

- L’organització social, política i territorial de l’Estat espanyol.

- Drets i deures dels ciutadans.

- La Constitució de 1978.

- L’Estatut d’autonomia.

- Forma de govern: la monarquia parlamentària.

- Entitats territorials i òrgans de govern.

- Manifestacions culturals i lingüístiques d’Espanya.

- La Unió Europea.

- La població. Factors que modifiquen la població d’un territori.

- Població absoluta. Densitat de població.

- Variables demogràfiques.

- Distribució espacial, creixement natural i creixement real de la població. Representació gràfica.

- Població d’Espanya i de les Illes Balears: distribució i evolució. Els moviments migratoris.

- Població d’Europa: distribució i evolució.

- Les activitats productives: recursos naturals, matèries primeres.

- Productes elaborats. Artesania i indústria. Les formes de producció.

- El sector de serveis i la seva importància a les Illes Balears.

- Les activitats econòmiques i els sectors productius de les Illes Balears, d’Espanya i d’Europa.

- La producció de béns i serveis. El consum i la publicitat.

- Educació financera. Els doblers. L’estalvi.

- Ocupabilitat i esperit emprenedor. L’empresa. Activitats i funcions.

- Educació vial. Adquisició de coneixements que contribueixen a consolidar conductes i hàbits vials correctes.

1. Explicar la importància de la Constitució i l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, així com els drets, deures i llibertats que hi apareixen recollits.

2. Identificar les institucions polítiques que es deriven de la Constitució.

3. Descriure l’organització territorial de les Illes Balears i de l’Estat espanyol.

4. Valorar la diversitat cultural, social, política i lingüística de l’Estat espanyol, i respectar les diferències.

5. Identificar l’estructura i les finalitats de la Unió Europea i explicar alguns avantatges derivats del fet de formar part de la Unió Europea.

6. Comprendre els principals conceptes demogràfics i la relació que tenen amb els factors geogràfics, socials, econòmics o culturals.

7. Distingir els principals trets de la població de les Illes Balears, espanyola i europea, i explicar-ne l’evolució i la distribució representant-la gràficament.

8. Descriure els moviments migratoris de la població a les Illes Balears i a Espanya.

9. Explicar les diferències entre matèries primeres i productes elaborats, i identificar les activitats que es fan per obtenir-los.

10. Identificar les activitats que pertanyen a cadascun dels sectors econòmics, descriure’n les característiques i reconèixer les principals activitats econòmiques de les Illes Balears, d’Espanya i d’Europa.

11. Descriure el funcionament de la publicitat i les seves tècniques, i distingir publicitat educativa i publicitat consumista.

12. Prendre consciència del valor dels doblers i l’ús que se’n fa mitjançant un consum responsable i el sentit de l’estalvi.

13. Comprendre els beneficis que ofereix l’esperit emprenedor.

14. Explicar les característiques essencials d’una empresa, especificar les diferents formes d’organització que poden tenir i les activitats que poden desenvolupar i distingir entre els diversos tipus d’empresa.

15. Conèixer i respectar les normes de circulació i fomentar la seguretat vial en tots els aspectes.

1.1. Identifica, respecta i valora els principis democràtics més importants establerts en la Constitució.

2.1. Identifica les principals institucions de l’Estat espanyol.

3.1. Explica l’organització territorial d’Espanya, anomena les estructures bàsiques de govern i localitza en mapes polítics les principals comunitats autònomes que formen Espanya.

4.1. Valora, partint de la realitat de l’Estat espanyol, la diversitat cultural, social, política i lingüística en un mateix territori com a font d’enriquiment cultural.

5.1. Explica què és la Unió Europea i localitza en un mapa els principals estats membres.

6.1. Defineix demografia i comprèn els principals conceptes demogràfics.

6.2. Defineix població d’un territori i identifica els principals factors que hi incideixen.

7.1. Descriu els principals trets de la població espanyola i l’europea.

7.2. Descriu els factors que condicionen la distribució de la població espanyola i l’europea.

7.3. Descriu la densitat de població.

8.1. Identifica i descriu els principals problemes actuals de la població: superpoblació, envelliment, etc.

9.1. Identifica i defineix matèries primeres i producte elaborat.

9.2. Descriu ordenadament el procés d’obtenció d’un producte fins a la venda i identifica els sectors als quals pertanyen.

10.1. Identifica els tres sectors d’activitats econòmiques i classifica distintes activitats en el grup al qual pertanyen.

11.1. Valora amb esperit crític la funció de la publicitat.

12.1. Diferencia entre diferents tipus de despesa.

12.2. Planifica els estalvis per a despeses futures elaborant un petit pressupost personal.

13.1. Desenvolupa la creativitat.

14.1. Identifica diferents tipus d’empresa segons la mida i el sector econòmic al qual pertanyen les activitats que duen a terme.

15.1. Explica normes bàsiques de circulació i les conseqüències derivades de desconèixer-les i incomplir-les.

15.2. Coneix alguns senyals i normes de trànsit, reconeix la importància de respectar-los i els fa servir com a vianant i com a usuari dels mitjans de transport (fermar-se el cinturó, no molestar el conductor…).

BLOC 4. LES EMPREMTES DEL TEMPS

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

- La història: el temps històric i la seva mesura.

- Les fonts històriques i la seva classificació.

- Les edats de la història: duració i datació dels fets històrics que les delimiten. Les línies del temps.

- La península Ibèrica i les Illes Balears a la prehistòria.

- La península Ibèrica i les Illes Balears a l’edat antiga.

- Els regnes peninsulars i les Illes Balears a l’edat mitjana.

- La monarquia hispànica a l’edat moderna.

- Espanya a l’edat contemporània (I): el segle xix.

- Espanya a l’edat contemporània (II): els segles xx i xxi.

- El nostre patrimoni històric i cultural.

1. Explicar les característiques de cada temps històric i certs esdeveniments que han determinat canvis fonamentals en el rumb de la història.

2. Utilitzar les nocions bàsiques de successió, duració i simultaneïtat per ordenar temporalment alguns fets històrics i altres fets rellevants.

3. Identificar i localitzar en el temps i en l’espai els processos i esdeveniments històrics més rellevants de la història d’Espanya i de les Illes Balears per adquirir una perspectiva global de la seva evolució.

4. Desenvolupar la curiositat per conèixer les formes de vida humana en el passat i valorar la importància que tenen les restes per conèixer i estudiar la història i com a patrimoni cultural que hem de cuidar i llegar.

5. Valorar la importància dels museus, llocs i monuments històrics com a espais on s’ensenya i s’aprèn, mostrar una actitud de respecte cap a l’entorn i la seva cultura i apreciar l’herència cultural.

1.1. Defineix el concepte de prehistòria i identifica la idea d’edat a la història.

1.2. Explica i valora la importància de l’escriptura, l’agricultura i la ramaderia com a descobriments que canviaren profundament les societats humanes.

2.1. Reconeix el segle com a unitat de mesura del temps històric i localitza fets situant-los temporalment (aC o dC).

2.2. Fa servir diferents tècniques per localitzar en el temps i en l’espai fets del passat i percep la duració, la simultaneïtat i les relacions entre els esdeveniments.

3.1. Situa en una línia del temps les etapes històriques més importants de les distintes edats de la història.

3.2. Explica aspectes relacionats amb la forma de vida o organització social d’Espanya de les diferents èpoques històriques estudiades.

4.1. Identifica, valora i respecta el patrimoni històric, cultural i artístic i assumeix les responsabilitats que suposa conservar-lo i millorar-lo.

4.2. Respecta les restes històriques i les valora com un patrimoni que hem de llegar, i reconeix el valor que el patrimoni arqueològic monumental ens aporta per conèixer el passat.

5.1. Respecta i assumeix el comportament que s’ha de tenir quan es visita un museu o un edifici antic.

5.2. Aprecia l’herència cultural a escala local, nacional i europea com a riquesa compartida que hem de conèixer, preservar i cuidar.

Del quart al sisè curs

BLOC 1. CONTINGUTS COMUNS

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

- Iniciació al coneixement científic i com s’aplica en les ciències socials.

- Recollida d’informació del tema que s’ha de tractar, fent servir diferents fonts (directes i indirectes).

- Utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació per cercar i seleccionar informació, simular processos i presentar conclusions.

- Desenvolupament d’estratègies per organitzar, memoritzar i recuperar informació obtinguda mitjançant diferents mètodes i fonts.

- Tècniques de treball individual.

- Utilització i lectura de diferents llenguatges textuals i gràfics.

- Estratègies per desenvolupar la responsabilitat, la capacitat d’esforç i la constància en l’estudi.

- Foment de tècniques d’animació a la lectura de textos de divulgació de les ciències socials (de caràcter social, geogràfic i històric).

- Utilització de tècniques per potenciar la cohesió del grup i el treball cooperatiu.

- Ús correcte de diversos materials amb els quals es treballa.

- Planificació i gestió de projectes amb el fi d’assolir objectius. Iniciativa emprenedora.

- Estratègies per resoldre conflictes, utilització de les normes de convivència i valoració de la convivència pacífica i tolerant.

1. Obtenir informació concreta i rellevant sobre fets o fenòmens prèviament delimitats, fent servir diferents fonts (directes i indirectes).

2. Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació per obtenir informació i com a instrument per aprendre i expressar continguts sobre ciències socials.

3. Desenvolupar la responsabilitat, la capacitat d’esforç i la constància en l’estudi.

4. Fer presentacions i treballs individualment i en grup que suposin la cerca, la selecció i l’organització de textos de caràcter social, geogràfic o històric, demostrant habilitat per treballar tant individualment com col·laborativament dins un equip.

5. Valorar la feina en equip, mostrar actituds de cooperació i participació responsable i acceptar les diferències amb respecte i tolerància vers les idees i aportacions alienes en els diàlegs i debats.

6. Respectar la varietat dels grups humans i valorar la importància d’una convivència pacífica i tolerant entre tots sobre la base dels valors democràtics i els drets humans universalment compartits.

7. Participar d’una manera eficaç i constructiva en la vida social creant estratègies per resoldre conflictes.

8. Valorar la cooperació i el diàleg com a forma d’evitar i resoldre conflictes, i fomentar així els valors democràtics.

9. Desenvolupar la creativitat i l’esperit emprenedor i augmentar les capacitats per aprofitar la informació, les idees, i per presentar conclusions innovadores.

10. Desenvolupar actituds de cooperació i de treball en equip, així com l’hàbit d’assumir nous rols en una societat de constant canvi.

1.1. Cerca, selecciona i organitza informació relacionada amb les ciències socials, concreta i rellevant, l’analitza, n’obté conclusions, reflexiona sobre el procés seguit i ho comunica oralment i/o per escrit.

2.1. Utilitza les tecnologies de la informació i la comunicació (Internet, blogs, xarxes socials…) per elaborar treballs amb la terminologia adequada als temes tractats.

2.2. Analitza informacions relacionades amb l’àrea i fa servir imatges, taules, gràfics, esquemes, resums i les tecnologies de la informació i la comunicació.

3.1. Fa les tasques encomanades i presenta els treballs de manera ordenada, clara i neta.

3.2. Utilitza amb rigor i precisió el vocabulari adquirit per elaborar treballs amb la terminologia adequada als temes tractats.

3.3. Exposa oralment, de forma clara i ordenada, continguts relacionats amb l’àrea, que manifesten la comprensió de textos orals i/o escrits.

4.1. Fa treballs i presentacions individuals i en grup que suposen la cerca, la selecció i l’organització de textos de caràcter, geogràfic, social i històric.

5.1. Utilitza estratègies per fer treballs de forma individual i en equip, i mostra habilitats per a la resolució pacífica de conflictes.

5.2. Participa en activitats de grup adoptant un comportament responsable, constructiu i solidari i respecta els principis bàsics del funcionament democràtic.

6.1. Valora la importància d’una convivència pacífica i tolerant entre els diferents grups humans sobre la base dels valors democràtics i els drets humans universalment compartits.

7.1. Participa d’una manera eficaç i constructiva en la vida de l’aula i del centre i crea estratègies per resoldre conflictes.

7.2. Identifica i utilitza els codis de conducta i els usos generalment acceptats en les distintes societats i entorns (escola, família, barri, etc.).

8.1. Valora la cooperació i el diàleg com a forma d’evitar i resoldre conflictes i fomenta els valors democràtics.

9.1. Mostra actituds de confiança en si mateix, sentit crític, iniciativa personal, curiositat, interès, creativitat en l’aprenentatge i esperit emprenedor que el fan actiu davant les circumstàncies que l’envolten.

9.2. Manifesta autonomia en la planificació i l’execució d’accions i tasques i té iniciativa en la presa de decisions.

10.1. Desenvolupa i manifesta actituds de cooperació i de treball en equip, valora les idees alienes i reacciona amb intuïció, obertura i flexibilitat davant seu.

10.2. Planifica treballs en grup, mostra actituds per coordinar equips, pren decisions i accepta responsabilitats.

BLOC 2. EL MÓN QUE ENS ENVOLTA

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

- Univers i el sistema solar: el Sol, els planetes.

- El planeta Terra i la Lluna, el seu satèl·lit. Característiques. Moviments i conseqüències.

- La representació de la Terra. Orientació en l’espai.

- Globus terraqüis. Identificació dels pols, l’eix i els hemisferis.

- Cartografia: plànols i mapes, escales.

- Punts de la Terra: els paral·lels i els meridians.

- Coordenades geogràfiques: latitud i longitud.

- El planisferi: físic i polític.

- L’atmosfera. Fenòmens atmosfèrics.

- El temps atmosfèric. Medició i predicció.

- Mapes del temps. Símbols convencionals.

- El clima i factors climàtics.

- Les grans zones climàtiques del planeta.

- Els tipus de clima de les Illes Balears i les seves zones d’influència.

- Els tipus de clima d’Espanya i les seves zones d’influència.

- La hidrosfera. Distribució de l’aigua en el planeta. El cicle de l’aigua.

- La litosfera: característiques i tipus de roca.

- Roques i minerals: propietats, usos i utilitats.

- Paisatges naturals de les Illes Balears.

- La serra de Tramuntana i Eivissa i Formentera com a Patrimoni de la Humanitat.

- Menorca, Reserva de la Biosfera.

- Els parcs naturals i nacionals de les Illes Balears.

- La diversitat geogràfica dels paisatges de les Illes Balears: relleu i hidrografia.

- La diversitat geogràfica dels paisatges d’Espanya: relleu i hidrografia.

- La diversitat geogràfica dels paisatges d’Europa: relleu, climes i hidrografia.

- La intervenció humana en el medi.

- El desenvolupament sostenible.

- Els problemes de la contaminació.

- El canvi climàtic: causes i conseqüències.

- Consum responsable.

1. Explicar com és i de quina forma es va originar l’Univers i els seus principals components.

2. Descriure les principals característiques del sistema solar i identificar diferents tipus d’astre i les seves característiques.

3. Ubicar el planeta Terra i la Lluna en el sistema solar i explicar-ne característiques, moviments i conseqüències.

4. Identificar les capes de la Terra segons l’estructura, ja sigui interna o externa.

5. Explicar les distintes formes de representar la superfície terrestre.

6. Descriure correctament plànols i mapes senzills interpretant-ne l’escala i els signes convencionals.

7. Identificar i emprar els conceptes de paral·lel, meridià i coordenada geogràfica.

8. Identificar l’atmosfera com a escenari dels fenòmens meteorològics i explicar la importància de tenir-ne cura.

9. Explicar la diferència entre clima i temps atmosfèric i interpretar mapes del temps.

10. Identificar els elements que influeixen en el clima, explicar com hi actuen i adquirir una idea bàsica de clima i dels factors que el determinen.

11. Reconèixer les zones climàtiques mundials i els tipus de clima d’Espanya i de les Illes Balears i identificar-ne algunes de les característiques bàsiques.

12. Explicar la hidrosfera, identificar i anomenar masses i cursos d’aigua, diferenciar aigües superficials i aigües subterrànies, conques i vessants hidrogràfics, i descriure el cicle de l’aigua.

13. Adquirir el concepte de litosfera, conèixer alguns tipus de roca i la seva composició i identificar distints minerals i unes quantes propietats.

14.Explicar què és un paisatge i identificar els principals elements que el componen.

15. Localitzar en un mapa els elements més importants del relleu d’Espanya i de les Illes Balears i la seva xarxa hidrogràfica i descriure’n les característiques.

16. Identificar les principals unitats del relleu, la xarxa hidrogràfica i els climes d’Europa i localitzar-los en un mapa.

17. Explicar la influència del comportament humà en el medi natural, identificar l’ús sostenible dels recursos naturals, proposar una sèrie de mesures necessàries per al desenvolupament sostenible de les societats i especificar-ne els efectes positius. Conèixer què representa ser declarat Patrimoni de la Humanitat. Conèixer què significa Reserva de la Biosfera, parc natural i parc nacional.

18. Explicar les conseqüències que tenen les nostres accions sobre el clima i el canvi climàtic.

1.1. Descriu com és i de quina forma es va originar l’Univers, és capaç d’explicar-ne els principals components i identifica galàxia, estrella, planeta, satèl·lit, asteroide i cometa.

2.1. Descriu les característiques, els components i els moviments del sistema solar i localitza el Sol al centre i els planetes segons la proximitat.

3.1. Defineix i representa el moviment de translació terrestre, l’eix de gir i els pols geogràfics i associa les estacions de l’any amb l’efecte combinat d’aquests moviments.

3.2. Explica el dia i la nit com a conseqüència de la rotació terrestre i com a unitats per mesurar el temps.

3.3. Defineix la translació de la Lluna, i identifica i anomena les fases lunars.

4.1. Identifica, anomena i descriu les capes de la Terra.

5.1. Explica les distintes representacions de la Terra: plànols, mapes, planisferis i globus terraqüis.

6.1. Identifica i classifica els diferents tipus de mapa, incloent-hi els planisferis, defineix què és l’escala en un mapa i utilitza i interpreta els signes convencionals més habituals que hi poden aparèixer.

7.1. Localitza diferents punts de la Terra fent servir els paral·lels i meridians i les coordenades geogràfiques.

8.1. Identifica i anomena fenòmens atmosfèrics i descriu les causes que produeixen la formació dels núvols i les precipitacions.

8.2. Explica la importància de tenir cura de l’atmosfera i les conseqüències de no fer-ho.

9.1. Explica quina és la diferència entre temps atmosfèric i clima.

9.2. Identifica els distints aparells de mesura que s’utilitzen per recollir dades atmosfèriques i els classifica segons la informació que proporcionen.

9.3. Descriu una estació meteorològica, explica quina funció té i confecciona i interpreta gràfics senzills de temperatures i precipitacions.

9.4. Interpreta mapes meteorològics senzills i en distingeix els elements principals.

10.1. Defineix clima, n’anomena els elements i identifica els factors que el determinen.

11.1. Explica què és una zona climàtica, anomena les tres zones climàtiques del planeta i en descriu les característiques principals.

11.2. Descriu i assenyala en un mapa els tipus de clima d’Espanya i les zones que afecta cadascun, interpreta i analitza climogrames de distints territoris d’Espanya i els relaciona amb el clima a què pertanyen.

12.1. Defineix hidrosfera, identifica i anomena masses i cursos d’aigua i explica com es formen les aigües subterrànies, com sorgeixen i com s’hi accedeix.

12.2. Descriu ordenadament les fases del cicle de l’aigua.

12.3. Diferencia conques i vessants hidrogràfics.

12.4. Identifica i anomena els trams d’un riu i les característiques de cadascun.

13.1. Observa, identifica i explica la composició de les roques i n’anomena alguns tipus.

13.2. Identifica i explica les diferències entre roques i minerals, en descriu els usos i utilitats i classifica alguns minerals segons les propietats.

14.1. Defineix paisatge, n’identifica els elements, explica les característiques dels principals paisatges d’Espanya i d’Europa i valora la diversitat existent.

15.1. Localitza en un mapa les principals unitats del relleu i els vessants hidrogràfics d’Espanya.

15.2. Localitza en un mapa els grans rius d’Espanya i les mars i els oceans que l’envolten.

16.1. Localitza en un mapa el relleu, els vessants hidrogràfics i els climes d’Europa.

16.2. Reconeix els principals trets del relleu, els rius i el clima d’Europa.

17.1. Explica l’ús sostenible dels recursos naturals, i proposa i adopta una sèrie de mesures i actuacions que condueixen a millorar les condicions ambientals del nostre planeta.

18.1. Explica les causes i les conseqüències del canvi climàtic i les actuacions responsables per frenar-lo.

BLOC 3. VIURE EN SOCIETAT

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

- L’organització social, política i territorial de l’Estat espanyol.

- Drets i deures dels ciutadans.

- La constitució de 1978.

- L’Estatut d’autonomia.

- Forma de govern: la monarquia parlamentària.

- Entitats territorials i òrgans de govern.

- Manifestacions culturals i lingüístiques d’Espanya.

- La Unió Europea.

- La població. Factors que modifiquen la població d’un territori.

- Població absoluta. Densitat de població.

- Variables demogràfiques.

- Distribució espacial, creixement natural i creixement real de la població. Representació gràfica.

- Població d’Espanya i de les Illes Balears: distribució i evolució. Els moviments migratoris.

- Població d’Europa: distribució i evolució.

- Les activitats productives: recursos naturals, matèries primeres.

- Productes elaborats. Artesania i indústria. Les formes de producció.

- El sector de serveis i la seva importància a les Illes Balears.

- Les activitats econòmiques i els sectors productius de les Illes Balears, d’Espanya i d’Europa.

- La producció de béns i serveis. El consum i la publicitat.

- Educació financera. Els doblers. L’estalvi.

- Ocupabilitat i esperit emprenedor. L’empresa. Activitats i funcions.

- Educació vial. Adquisició de coneixements que contribueixen a consolidar conductes i hàbits vials correctes.

1. Explicar la importància de la Constitució i l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, així com els drets, deures i llibertats que hi apareixen recollits.

2. Identificar les institucions polítiques que es deriven de la Constitució.

3. Descriure l’organització territorial de les Illes Balears i de l’Estat espanyol.

4. Valorar la diversitat cultural, social, política i lingüística de l’Estat espanyol, i respectar les diferències.

5. Identificar l’estructura i les finalitats de la Unió Europea i explicar alguns avantatges derivats del fet de formar part de la Unió Europea.

6. Comprendre els principals conceptes demogràfics i la relació que tenen amb els factors geogràfics, socials, econòmics o culturals.

7. Distingir els principals trets de la població de les Illes Balears, espanyola i europea, i explicar-ne l’evolució i la distribució representant-la gràficament.

8. Descriure els moviments migratoris de la població a les Illes Balears i a Espanya.

9. Explicar les diferències entre matèries primeres i productes elaborats, i identificar les activitats que es fan per obtenir-los.

10. Identificar les activitats que pertanyen a cadascun dels sectors econòmics descriure’n les característiques i reconèixer les principals activitats econòmiques de les Illes Balears, d’Espanya i d’Europa.

11. Descriure el funcionament de la publicitat i les seves tècniques, i distingir publicitat educativa i publicitat consumista.

12. Prendre consciència del valor dels doblers i l’ús que se’n fa mitjançant un consum responsable i el sentit de l’estalvi.

13. Comprendre els beneficis que ofereix l’esperit emprenedor.

14. Explicar les característiques essencials d’una empresa, especificar les diferents formes d’organització que poden tenir i les activitats que poden desenvolupar i distingir entre els diversos tipus d’empresa.

15. Conèixer i respectar les normes de circulació i fomentar la seguretat vial en tots els aspectes.

1.1. Identifica, respecta i valora els principis democràtics més importants establerts en la Constitució i explica la importància que té la Constitució per al funcionament de l’Estat espanyol.

2.1. Identifica les principals institucions de l’Estat espanyol i en descriu les funcions i l’organització.

2.2. Identifica i comprèn la divisió de poders de l’Estat i quines són les funcions recollides en la Constitució per a cadascun.

3.1. Explica l’organització territorial d’Espanya, anomena les estructures bàsiques de govern i localitza en mapes polítics les distintes comunitats autònomes que formen Espanya, així com les seves províncies.

4.1. Valora, partint de la realitat de l’Estat espanyol, la diversitat cultural, social, política i lingüística en un mateix territori com a font d’enriquiment cultural.

5.1. Explica què és la Unió Europea i quins són els seus objectius polítics i econòmics, i localitza en un mapa els estats membres i les seves capitals.

5.2. Identifica les principals institucions i els seus òrgans de govern a la Unió Europea, en reconeix els símbols i explica en què consisteix el mercat únic i la zona euro.

6.1. Defineix demografia, comprèn els principals conceptes demogràfics i els calcula a partir de les dades de població.

6.2. Defineix població d’un territori, identifica els principal factors que hi incideixen i els defineix correctament.

6.3. Interpreta una piràmide de població i altres gràfics usats en l’estudi de la població.

7.1. Descriu els principals trets de la població espanyola i l’europea.

7.2. Explica el procés de l’evolució de la població a Espanya i a Europa i descriu la incidència que han tingut factors com l’esperança de vida o la natalitat.

7.3. Descriu els factors que condicionen la distribució de la població espanyola i l’europea.

7.4. Situa en un mapa els nuclis de població més grans a Espanya i les zones més densament poblades.

7.5. Descriu la densitat de població d’Espanya i la compara mitjançant gràfics amb la mitjana de la Unió Europea.

8.1. Explica l’èxode rural i l’emigració a Europa i l’arribada d’immigrants al nostre país.

8.2. Identifica i descriu els principals problemes actuals de la població: superpoblació, envelliment, etc.

9.1. Identifica i defineix matèries primeres i producte elaborat i els associa amb les activitats mitjançant les quals s’obtenen.

9.2. Descriu ordenadament el procés d’obtenció d’un producte fins a la venda i identifica els sectors als quals pertanyen.

10.1. Identifica els tres sectors d’activitats econòmiques i classifica distintes activitats en el grup al qual pertanyen.

10.2. Explica les activitats rellevants dels sectors primari, secundari i terciari a Espanya i a Europa i on es localitzen en els territoris corresponents.

11.1. Valora amb esperit crític la funció de la publicitat, reconeix i explica les tècniques publicitàries més habituals i n’analitza exemples concrets.

12.1. Diferencia entre diferents tipus de despesa i adapta el seu pressupost a cada tipus.

12.2. Planifica els estalvis per a despeses futures elaborant un petit pressupost personal.

12.3. Investiga distintes estratègies de compra, comparant preus i recopilant informació.

13.1. Desenvolupa la creativitat i valora la capacitat emprenedora dels membres d’una societat.

14.1. Identifica diferents tipus d’empresa segons la mida i el sector econòmic al qual pertanyen les activitats que duen a terme.

14.2. Descriu diverses formes d’organització empresarial.

14.3. Defineix termes senzills relacionats amb el món de l’empresa i l’economia i il·lustra les definicions amb exemples.

15.1. Explica normes bàsiques de circulació i les conseqüències derivades de desconèixer-les i incomplir-les.

15.2. Coneix alguns senyals i normes de trànsit, reconeix la importància de respectar-los i els fa servir com a vianant i com a usuari dels mitjans de transport (fermar-se el cinturó, no molestar el conductor…).

BLOC 4. LES EMPREMTES DEL TEMPS

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

- La història: el temps històric i la seva mesura.

- Les fonts històriques i la seva classificació.

- Les edats de la història: duració i datació dels fets històrics que les delimiten. Les línies del temps.

- La península Ibèrica i les Illes Balears a la prehistòria.

- La península Ibèrica i les Illes Balears a l’edat antiga.

- Els regnes peninsulars i les Illes Balears a l’edat mitjana.

- La monarquia hispànica a l’edat moderna.

- Espanya a l’edat contemporània (I): el segle xix.

- Espanya a l’edat contemporània (II): els segles xx i xxi.

- El nostre patrimoni històric i cultural.

1. Explicar les característiques de cada temps històric i certs esdeveniments que han determinat canvis fonamentals en el rumb de la història.

2. Utilitzar les nocions bàsiques de successió, duració i simultaneïtat per ordenar temporalment alguns fets històrics i altres fets rellevants.

3. Identificar i localitzar en el temps i en l’espai els processos i esdeveniments històrics més rellevants de la història d’Espanya i de les Illes Balears per adquirir una perspectiva global de la seva evolució.

4. Desenvolupar la curiositat per conèixer les formes de vida humana en el passat i valorar la importància que tenen les restes per conèixer i estudiar la història i com a patrimoni cultural que hem de cuidar i llegar.

5. Valorar la importància dels museus, llocs i monuments històrics com a espais on s’ensenya i s’aprèn, mostrar una actitud de respecte cap a l’entorn i la seva cultura i apreciar l’herència cultural.

1.1. Defineix el concepte de prehistòria, identifica la idea d’edat en la història i data les edats de la història, associades als fets que marquen els inicis i finals, i anomena algunes fonts de la història representatives de cadascuna.

1.2. Explica i valora la importància de l’escriptura, l’agricultura i la ramaderia com a descobriments que canviaren profundament les societats humanes.

2.1. Reconeix el segle com a unitat de mesura del temps històric i localitza fets situant-los temporalment (aC o dC).

2.2. Fa servir diferents tècniques per localitzar en el temps i en l’espai fets del passat i percep la duració, la simultaneïtat i les relacions entre els esdeveniments.

3.1. Situa en una línia del temps les etapes històriques més importants de les distintes edats de la història a Espanya.

3.2. Identifica i localitza en el temps i en l’espai els fets fonamentals de la història d’Espanya i en descriu les principals característiques.

3.3. Explica aspectes relacionats amb la forma de vida o organització social d’Espanya de les diferents èpoques històriques estudiades.

3.4. Descriu en ordre cronològic els principals moviments artístics i culturals de les distintes etapes de la història d’Espanya i n’anomena els representants més significatius.

3.5. Explica la diferència entre els dos períodes en què es divideix la prehistòria i descriu les característiques bàsiques de les formes de vida en aquestes dues èpoques.

3.6. Data l’edat antiga i descriu les característiques bàsiques de la vida en aquell temps, en especial les referides a la romanització.

3.7. Identifica els trets distintius de les cultures que visqueren en els regnes peninsulars durant l’edat mitjana i en descriu l’evolució política i els diferents models socials.

3.8. Explica les característiques de l’edat moderna i certs esdeveniments que han determinat canvis fonamentals en el rumb de la història. La monarquia dels Àustria (segles xvi-xvii) i la monarquia borbònica (segle xviii).

3.9. Explica els principals esdeveniments que es varen produir durant els segles xix i xx i que determinen la nostra història contemporània.

3.10. Explica els trets principals de la societat espanyola actual i en valora el caràcter democràtic i plural, així com la pertinença a la Unió Europea.

4.1. Identifica, valora i respecta el patrimoni històric, cultural i artístic i assumeix les responsabilitats que suposa conservar-lo i millorar-lo.

4.2. Respecta les restes històriques i les valora com un patrimoni que hem de llegar, i reconeix el valor que el patrimoni arqueològic monumental ens aporta per conèixer el passat.

5.1. Respecta i assumeix el comportament que s’ha de tenir quan es visita un museu o un edifici antic.

5.2. Aprecia l’herència cultural a escala local, nacional i europea com a riquesa compartida que hem de conèixer, preservar i cuidar.

LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA

Introducció

Finalitat de l’àrea

L’ensenyament de l’assignatura de llengua i literatura castellana té com a finalitat el desenvolupament de les destreses bàsiques de l’ús de la llengua (escoltar, parlar, llegir i escriure) de forma integrada. Aquest desenvolupament és un dels eixos fonamentals de l’educació primària.

La finalitat de l’educació primària és facilitar als alumnes els aprenentatges de l’expressió i la comprensió orals, la lectura i l’escriptura, amb la finalitat de garantir una formació integral per al ple desenvolupament de la personalitat dels alumnes.

Estructura del currículum

• Orientacions metodològiques

El procés d’ensenyament-aprenentatge es constitueix mitjançant la feina amb diferents tipus de text, l’assimilació dels continguts i la realització d’activitats individuals i col·lectives, tant orals com escrites, dins i fora de l’aula.

• Contribució de l’àrea al desenvolupament de les competències

La concepció del currículum d’aquesta àrea, que posa l’èmfasi en l’ús social de la llengua en diferents contextos comunicatius, evidencia la contribució directa que fa al desenvolupament de tots els aspectes que conformen la competència en comunicació lingüística.

Cal també destacar que les estratègies que constitueixen la competència en comunicació lingüística s’adquireixen des d’una llengua determinada, però no es refereixen exclusivament a saber emprar aquesta llengua, sinó a l’ús del llenguatge en general. Aquesta característica de l’aprenentatge lingüístic té una gran importància, ja que els aprenentatges d’una llengua s’apliquen a l’aprenentatge d’altres; aquests coneixements contribueixen, per tant, a augmentar la competència sobre l’ús del llenguatge en general.

• Objectius

L’educació primària ha de contribuir a desenvolupar en els infants les capacitats incloses en els objectius de l’àrea de llengua castellana i literatura.

L’objectiu és desenvolupar la competència comunicativa dels alumnes i aportar les eines i els coneixements necessaris per desfer-se’n satisfactòriament en qualsevol situació comunicativa de la vida familiar, social, etc. Aquests coneixements són els que articulen els processos de comprensió i expressió orals, per una banda, i de compressió i expressió escrites, per una altra. L’estructuració del pensament de l’ésser humà es fa mitjançant el llenguatge; per això, aquesta capacitat de comprendre i d’expressar-se és el millor i més eficaç instrument d’aprenentatge.

Un dels objectius generals d’aquesta etapa és conèixer i utilitzar de manera apropiada la llengua castellana i desenvolupar hàbits de lectura.

• Continguts

L’assignatura de llengua castellana i literatura està estructurada a partir de cinc blocs.

Els blocs de continguts referits a les habilitats lingüístiques -bloc 1, “Comunicació oral: parlar i escoltar”; bloc 2, “Comunicació escrita: llegir”, i bloc 3, “Comunicació escrita: escriure”- apareixen separats per abordar de manera específica els aspectes essencials de cada tipus d’ús, encara que en nombroses situacions es relacionin aquests aprenentatges perquè es donin suport mutu.

L’objectiu és que l’alumne vagi adquirint les habilitats necessàries per comunicar amb precisió les seves pròpies idees, escoltar activament les idees dels altres i saber interpretar correctament el que escolta (bloc 1).

La lectura i l’escriptura (blocs 2 i 3) són els instruments a través dels quals es posen en marxa els processos cognitius que elaboren el coneixement del món. Tenen un paper fonamental per adquirir nous aprenentatges al llarg de la vida.

El bloc 4, “Coneixement de la llengua”, integra els continguts relacionats amb la reflexió sobre els mecanismes lingüístics que regulen la comunicació. Serveix de base per un ús correcte de la llengua.

Finalment, en el bloc 5, “Educació literària”, el currículum agrupa els continguts de lectura i interpretació de textos literaris. L’objectiu és fer dels escolars bons lectors, afavorir experiències agradables amb la lectura i la recreació de textos literaris i crear l’hàbit lector perquè continuï al llarg de la seva vida. A més, a través de la lectura de diferents textos literaris, de la seva comprensió i reflexió, els alumnes adquiriran les destreses comunicatives.

• Criteris d’avaluació

Un dels elements que integren el currículum són els criteris d’avaluació, que han de servir per avaluar el grau d’assoliment de les competències.

• Estàndards avaluables d’aprenentatge

Un altre dels elements del currículum són els estàndards avaluables d’aprenentatge.

El plantejament del currículum en aquesta etapa s’ha de prolongar en l’educació secundària, els objectius de la qual s’han de vincular als establerts per a l’educació primària i suposen una progressió respecte de les habilitats i dels sabers assolits des de l’inici de la vida escolar.

Orientacions metodològiques

Mètodes i propostes didàctiques

• Bloc 1. Comunicació oral: parlar i escoltar

En tota l’educació primària s’ha de parar una atenció especial al llenguatge oral, que constitueix una eina fonamental per a l’ensenyament per diversos motius: perquè l’expressió oral incideix directament en la pròpia activitat, perquè parlar i escoltar són activitats més habituals que la lectura i l’escriptura, perquè és el punt de partida per a la llengua escrita (l’ús de la llengua oral repercuteix necessàriament en l’escriptura) i també pel fet que, en la major part d’activitats de llengua, l’expressió oral i l’escrita van unides. Les activitats destinades específicament al desenvolupament de les destreses orals han d’estar presents en les programacions didàctiques: debats, discursos, jocs, jocs de rol, dramatitzacions, resums, diàlegs, planificació d’activitats, exposició de conclusions o resultats, etc., tant de manera individual com en grup, i s’ha de tenir en compte també l’exposició pública, a classe o en altres situacions, per desenvolupar la comprensió activa.

En les produccions orals cal incidir en l’organització i en la claredat del discurs, que s’ha de servir d’elements no lingüístics per guanyar en expressivitat; en el rebuig de les formes que suposin algun tipus de discriminació; en la participació activa i cooperadora en les situacions d’interacció, i en el respecte per les aportacions de les altres persones i per les normes que regeixen l’intercanvi comunicatiu. A parlar s’aprèn parlant.

Pel que fa a la comprensió oral, al llarg de l’etapa s’han d’oferir als alumnes textos que els permetin anar més enllà de les idees explícites de manera progressiva, descobrir sentits figurats o missatges no implícits. La selecció dels textos, que han de ser adequats a l’edat i als interessos, incideix directament en la motivació per escoltar, que també s’ha de treballar a l’aula. En aquest sentit, adquireix una rellevància especial el text literari.

L’anàlisi de les característiques dels textos, el resum de les idees principals i les activitats que potencien la memòria comprensiva (memorització, cançons, embarbussaments, dites, refranys, etc.), per millorar l’atenció, el gest, l’expressió, la desinhibició, etc., són alguns dels aspectes que cal incloure en el treball de la comprensió de textos orals.

La forma de parlar i escoltar d’una persona determina la percepció que els altres en tenen. Per tant, és imprescindible donar als alumnes estratègies que afavoreixin un correcte aprenentatge d’aquesta dimensió oral de la competència comunicativa i que li assegurin un ús efectiu de les situacions de comunicació en l’àmbit personal, escolar, etc., assolint les habilitats necessàries per comunicar amb precisió les seves idees, comunicar-se i escoltar activament.

• Blocs 2 i 3. Comunicació escrita: llegir i escriure

Per a l’aprenentatge de la lectoescriptura, el clima de l’aula ha de potenciar la necessitat de llegir i d’escriure (posant al seu abast tot tipus de material imprès, de manipulació, digital, audiovisual, tecnològic, etc.), ha de despertar l’interès per fer-ho i per accedir a nous coneixements a través de la lectura i de l’escriptura. L’expressió oral és espontània però, almenys en els primers moments d’accés al codi, la lectura i l’escriptura es focalitzen en aquelles situacions en què és necessari escriure o llegir, per la qual cosa els continguts referits al codi han d’estar vinculats a situacions i necessitats. La difusió dels escrits respon també a la funcionalitat d’aquestes situacions.

Cal dedicar diàriament temps per llegir dins o fora de l’aula (lectura silenciosa, en veu alta, comprensiva, individual, col·lectiva, dramatització...). S’hauria d’abordar des d’un pla de lectura en què es garantís l’activitat de forma sistemàtica amb l’objectiu d’imprimir l’hàbit lector i el plaer per llegir als alumnes.

De la mateixa manera, és convenient elaborar un pla d’escriptura per incidir en les primeres estratègies del procés de producció de textos escrits, que s’ampliaran al llarg de l’etapa (tallers per treballar la producció de textos de diferents tipologia, partint de la necessitat d’escriure el text, de la funcionalitat...).

La motivació i l’interès per la lectura i per l’escriptura des dels primers moments són imprescindibles. La selecció de lectures engrescadores, la multiplicitat de recursos, l’ús de la biblioteca d’aula, de centre i de municipi, la lectura comentada, la participació en activitats literàries de l’escola o d’altres àmbits, són útils per aconseguir aquesta motivació i aquest interès. S’han de preveure moments perquè els alumnes seleccionin amb llibertat les lectures que més els cridin l’atenció, perquè desenvolupin criteris personals en les seves preferències, i moments per parlar dels llibres, per recomanar-ne i per expressar les emocions que ens transmeten.

Partint de la lectura com a recurs lúdic, s’aconseguirà que l’infant comprengui que pot utilitzar-la per adquirir nous coneixents i fomentar-ne l’aprenentatge, i ensenyar-li estratègies per aconseguir-ho, i així aconseguir “llegir per aprendre”.

• Bloc 4. Coneixement de la llengua

És necessari que aprenguin a emprar el que han après en gramàtica i ortografia (fent resums orals o escrits, que siguin ells mateixos que facin les preguntes comprensives d’una lectura tant que hagin escoltat com que hagin llegit ells mateixos...), sense paràmetres definits, tant en activitats orals com escrites. Conèixer la gramàtica i l’ortografia no significa que sàpiguen usar-les. Se’ls ho ha de requerir perquè és quan entren a aplicar-les.

L’ortografia es pot treballar mitjançant activitats de caire lúdic (baralles ortogràfiques, oques, etc.), en què els alumnes han d’arribar a deduir la regla ortogràfica. Les paraules que no segueixen una norma concreta es poden treballar visualment.

La creació d’un clima de reflexió dins l’aula, que valori l’error i l’aprofiti de manera creativa, permet analitzar en un primer moment aspectes ortogràfics i lingüístics bàsics, fins a arribar a l’observació i l’experimentació d’aspectes gramaticals, lèxics o sintàctics, entre d’altres, i a l’explicitació de coneixements que es tenen de manera intuïtiva.

• Bloc 5. Educació literària

L’alumne ha d’anar adquirint, amb la guia del docent, els recursos personals propis d’un lector actiu, capaç de veure en l’obra literària una finestra oberta a la realitat i a la fantasia i un mirall en el qual prendre consciència d’un mateix i del món que l’envolta. El mestre hauria d’afavorir aquesta adquisició mitjançant activitats lúdiques i creatives perquè l’alumne produeixi textos personals d’intenció literària.

Recursos didàctics

S’hauria d’emprar materials de diferent tipologia que permetin l’adaptació a diferents ritmes d’aprenentatge, que guiïn l’aprenentatge i transmetin la informació per diversos canals: llibres de text, quaderns de treball, jocs, làmines, CD, etc.

Els recursos de les biblioteques (d’aula, de centre, etc.) són eines indispensables per aconseguir que els alumnes gaudeixin amb la lectura i adquireixin l’hàbit lector. La implicació dels infants en l’organització i en la gestió de la biblioteca contribueix a establir vincles amb els llibres i amb el món de la lectura.

S’ha de prioritzar l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació. Hem de tenir en compte que l’impacte d’aquestes tecnologies fa que sigui distinta la seva manera d’aprendre, de comunicar-se, de concentrar l’atenció o d’abordar una tasca.

El desenvolupament de les destreses bàsiques en l’ús de la llengua ha d’ajustar-se a les condicions canviants d’un individu que viu immers en una societat digital, ja que és capaç de cercar informació en una realitat immediata a través de les TIC.

Els recursos audiovisuals i les tecnologies de la informació i la comunicació són atractius i adequats per a l’àrea: l’enregistrament de produccions orals per analitzar-les posteriorment, l’enregistrament en vídeo de dramatitzacions i d’interaccions comunicatives, la visualització d’anuncis i de presentacions per valorar-ne els missatges, l’ús de programes informàtics de processament de textos i d’altres que complementin les activitats de llengua, la recerca d’informació a través d’Internet i els recursos concrets per als alumnes amb necessitat específica de suport educatiu són algunes de les utilitats a l’escola.

Participació de les famílies

Les famílies són un eix fonamental per a l’educació dels alumnes. La seva participació en el món escolar és un bon recurs que s’ha d’aprofitar. La participació de les famílies en l’escola és un dels requisits per a una escola inclusiva, i la seva cooperació té un impacte positiu en els índexs de qualitat dels centres.

Les famílies poden cooperar en distintes activitats que es desenvolupen en el procés d’ensenyament-aprenentatge.

Poden participar d’una forma més sistemàtica, regular i estable, de forma planificada i organitzada, com per exemple en tallers d’animació a la lectura (contes, poemes, cançons...) i projectes (aportant informació, llibres, fotos, jocs, visita d’un “expert”...).

També poden participar esporàdicament, en determinats moments del curs, com per exemple en festes (receptes gastronòmiques, com les que celebraven ells quan eren petits...), resolució de conflictes (quan l’infant arriba a casa i se sent malament per conflictes de pati o d’aula que ens puguin haver passat desapercebuts (currículum ocult).

L’activitat de portes obertes o de família convidada permet la interacció del triangle família-alumne-escola: fent entrevistes als pares, aprenent poemes, jocs o cançons populars, contant contes, dramatitzant petites representacions teatrals en què els pares puguin ser personatges o protagonistes, compartint informació dels diferents oficis...

Distribució espai-temps

Els espais i el temps han de ser flexibles, s’han de poder redistribuir segons les necessitats. La flexibilitat ha de ser un criteri fonamental per permetre un desenvolupament correcte de les activitats que formen part de la tasca o les tasques que s’han de dur a terme. La flexibilitat del temps permetrà un aprenentatge globalitzador.

Tots els espais de l’escola són espais educatius. El criteri fonamental per a l’organització ha de ser l’adequació. Així doncs, hauríem d’usar tots els espais escolars (biblioteca, pati, aula...) i els extraescolars (barri, biblioteca municipal, teatre...) en funció de les activitats programades.

És interessant habilitar un lloc (preferentment fora de l’aula) per fer expressió oral (debats, exposicions, dramatitzacions o representacions, pràctica oral de situacions quotidianes, entrevistes, jocs de vocabulari...), engrescadora per a l’alumne, que l’animi a parlar de manera desinhibida, en la qual gaudeixi de tants d’estímuls com sigui possible.

Els racons de lectura, espaiosos, amb comoditats (estores, coixins, flassades, aromes, llums...), han de ser bons espais per gaudir d’una bona lectura en moments determinats del dia, en els quals hi ha d’haver un gran ventall de material imprès a l’abast.

Tipologia d’agrupaments

L’ensenyament de la llengua castellana es fonamenta en la diversitat de situacions comunicatives. Cada situació necessita un tipus diferent d’agrupament (individual, en parelles, en gran o en petit grup, assemblees, tutories, etc.). Hauríem de preveure una organització de l’aula en la qual convisquin al mateix temps el gran grup (per desenvolupar dinàmiques generals), grups o equips flexibles heterogenis o homogenis (quan la diversitat en els ritmes d’aprenentatge per fer exercicis de diferent nivell o quan els alumnes amb un millor domini de la competència ajudin els qui tenguin un ritme més lent), grups o equips fixos heterogenis (per a aquelles activitats en les quals la participació dels alumnes i la necessitat de prestar ajuda o fomentar el diàleg i el debat són necessàries o convenients) i la feina individual (quan són autònoms per a l’estudi, la memorització, l’exercitació o l’aplicació, per al reforç...).

El paper dels docents

El docent ha d’assegurar aprenentatges significatius i possibilitar que l’alumne els dugui a terme per si mateix mitjançant una modificació dels seus esquemes de coneixement, a través de l’experimentació i la realització intensa d’activitats.

En totes les situacions d’aprenentatge els docents tenen el paper de model i de referent de llengua. És recomanable aprofitar aquest aspecte, de manera que els alumnes associïn una llengua amb una persona i augmentin les oportunitats de comunicació en llengua castellana.

L’actitud dels docents ha de ser respectuosa amb la diversitat lingüística, ha d’enriquir dinàmiques i aprenentatges a l’aula perquè els infants interioritzin una actitud positiva cap a la llengua. Els docents han de potenciar la iniciativa i l’autonomia dels alumnes, perquè adquireixin la confiança necessària i no depenguin sempre dels estímuls que se’ls ofereixen.

El docent ha de propiciar condicions que permetin l’oportú canvi metodològic, de forma que l’alumne sigui un element actiu en el procés d’aprenentatge. L’alumne ha de ser el protagonista del seu aprenentatge.

Avaluació

El procés d’aprenentatge dels alumnes ha de ser avaluat a l’inici (avaluació inicial), durant el procés (avaluació formativa) i al final (avaluació sumatòria o final).

L’avaluació dels processos d’aprenentatge dels alumnes ha de ser contínua i global i ha de tenir en compte el progrés en el conjunt de l’àrea.

L’autoavaluació és molt important, per la qual cosa hi hauria d’haver un temps dedicat a aquesta tasca. Igualment la coavaluació (intercanviant-se dictats, creacions literàries, activitats...), sempre enfocada en positiu, resulta molt motivant i engrescadora.

S’haurien d’establir les mesures més adequades perquè les condicions de l’avaluació s’adaptin a les necessitats dels alumnes amb necessitats educatives especials.

S’han de fer avaluacions individualitzades, parant especial esment a l’atenció individualitzada dels alumnes, els diagnòstics precoços i l’establiment de mecanismes de reforços per aconseguir l’èxit escolar.

L’avaluació s’hauria de dur a terme en situacions tan reals i funcionals com sigui possible, amb l’objectiu que tant els docents com els alumnes siguin conscients de les mancances i els progressos per millorar.

S’haurien d’incorporar dins l’aula moments tant per a la reflexió i la valoració dels progressos com per a les dificultats pròpies dels infants. En aquest seguiment, s’han de tractar aspectes ortogràfics, morfològics i sintàctics de les seves produccions que permetin a l’alumne autocorregir-se.

Els docents també han d’avaluar la pràctica docent i valorar tant els resultats com el procés, per reajustar les actuacions. S’ha de fer una anàlisi del procés d’ensenyament i de la pràctica docent de tots els procediments que siguin susceptibles de mesurament, anàlisi i canvi si és necessari.

Tractament disciplinari

S’ha de posar en pràctica, de manera progressiva, una metodologia que permeti el desenvolupament i l’assoliment de les competències. Per aconseguir aquest objectiu, s’ha d’emprar una metodologia variada però amb unes característiques comunes com són la funcionalitat i l’enfocament multidisciplinari. Per treballar d’aquesta manera, ens hauríem de proposar dur a terme tasques que treballin de manera globalitzada diverses àrees curriculars.

Les habilitats lingüístiques s’han d’abordar des de la globalitat del currículum, perquè són el requisit primer per a totes les àrees del currículum.

La major part de les capacitats lingüístiques que es treballen al llarg de l’educació primària són comunes a tots els cursos i àrees. Varia, en canvi, l’amplitud i la profunditat d’aquestes, la diversificació de les situacions i dels contextos comunicatius, el grau d’adequació a les situacions comunicatives que s’exigeix, la tipologia i les característiques dels textos, el grau de correcció gramatical i, especialment, la consideració de les situacions d’aprenentatge.

Contribució de l’àrea al desenvolupament de les competències

Des de l’àrea de llengua castellana i literatura es contribueix al desenvolupament de totes les competències i de forma especial a la competència en comunicació lingüística.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia. Establir la seqüència temporal d’una història mitjançant la numeració i l’ordenació de vinyetes, conèixer i usar paraules que expressin quantitats, explicar processos que requereixin una successió ordenada de passes... són propostes de l’àrea de llengua castellana i literatura que contribueixen al desenvolupament d’aquesta competència.

També l’ordenació espacial, íntimament relacionada amb les destreses matemàtiques, és bàsica en les descripcions i en la comprensió d’algunes nocions lingüístiques (com paraules agudes, planes i esdrúixoles).

S’ofereixen textos informatius relacionats amb el món físic que permeten conèixer millor els elements de la naturalesa i les relaciones dels éssers humans amb l’espai on viuen, així com la manera com hi influeixen.

A més, per resoldre algunes activitats es promou l’ús d’algunes eines tecnològiques adequades a l’edat dels alumnes.

Competència digital. L’àrea de llengua castellana i literatura proporciona coneixements i destreses per a la recerca, la selecció, la comprensió i la transmissió de la informació. El programari de comprensió i anàlisi de textos, les activitats relacionades amb les imatges, la interpretació de marques tipogràfiques o el registre i la classificació de la informació en diferents formats contribueixen a desenvolupar aquesta competència.

A més, per resoldre algunes activitats es promou l’ús d’algunes eines informàtiques adequades a l’edat dels alumnes.

Competència d’aprendre a aprendre. L’ús correcte de la llengua és una de les eines bàsiques de l’aprenentatge. La lectura possibilita l’accés al coneixement, i l’escriptura permet reelaborar-lo i assimilar-lo. Qüestions com la millora de la lectura o la comprensió i l’exercitació de l’expressió escrita contribueixen al desenvolupament d’aquesta competència.

A més, la prevenció de dificultats de lectura i escriptura i els repassos trimestrals o les activitats finals estan directament relacionats amb la presa de consciència de l’alumne de les seves capacitats.

Presentar el continguts de manera atractiva també desperta en els alumnes el gust per aprendre, una altra de les dimensions d’aquesta competència.

Competències socials i cíviques. Atès que la llengua és la base de la comunicació dels éssers humans, són notables les contribucions de l’àrea al desenvolupament d’aquesta competència.

Comunicar-se amb els altres i comprendre el que els altres transmeten és fonamental per formar la dimensió social dels alumnes. A més, la llengua també els permet prendre contacte amb realitats diferents de la seva i facilita l’eradicació de prejudicis i estereotips.

Certes normes que regeixen els intercanvis comunicatius orals (escoltar amb respecte les opinions dels altres, no interrompre...) estan molt relacionades amb aquesta competència.

Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor. La construcció de coneixements a través del llenguatge està relacionada amb la competència de sentit d’iniciativa i esperit emprenedor. La llengua permet analitzar problemes, fer plans i prendre decisions, és a dir, orienta la nostra activitat amb progressiva autonomia. Qualsevol avanç en el domini de la llengua contribueix al desenvolupament d’aquesta competència.

Presentació de tasques que els alumnes puguin fer autònomament, ús de materials que puguin emprar autònomament...

Activitats d’expressió oral en què els alumnes es posin en el lloc d’un altre, expressar gusts, opinions, etc., també promouen aquesta competència.

Consciència i expressions culturals. Atès que la llengua és un element cultural de primer ordre, és fàcil entendre la contribució de l’àrea de llengua castellana i literatura al desenvolupament d’aquesta competència. La lectura i la comprensió d’obres literàries i el coneixement d’alguns recursos literaris i d’altres conceptes bàsics també l’afavoreixen.

D’altra banda, el treball amb les il·lustracions i fotografies que acompanyen els textos permeten desenvolupar habilitats pròpies de l’educació artística.

Objectius específics de l’àrea

L’ensenyament de la llengua castellana en l’etapa d’educació primària té com a objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats següents:

1. Comprendre i expressar-se oralment i per escrit de forma adequada en els diferents contextos de l’activitat social i cultural i analitzar-los amb sentit crític.

2. Conèixer, respectar i valorar la realitat plurilingüe de l’Estat espanyol i de l’espanyol d’Amèrica com un patrimoni cultural comú i com un fet enriquidor.

3. Fer ús de la llengua en diverses situacions de comunicació i utilitzar-la de manera adequada en l’activitat social i cultural, aplicant les regles bàsiques de la comunicació i adoptant una actitud respectuosa i de cooperació, per prendre consciència dels propis sentiments i idees i per controlar la pròpia conducta.

4. Utilitzar les diverses classes d’escrits mitjançant els quals es produeix la comunicació amb les institucions públiques o privades, en situacions relacionades amb l’escola i la seva activitat.

5. Emprar els mitjans de comunicació social i les tecnologies de la informació i la comunicació amb esperit crític i emprenedor, per obtenir, interpretar i valorar informacions de diversos tipus i opinions diferents i com a instrument de treball i aprenentatge.

6. Fer servir les destreses bàsiques de la llengua eficaçment, amb iniciativa personal, responsabilitat i esforç tant per cercar, recollir i processar informació com per escriure textos propis de l’àmbit acadèmic.

7. Llegir diferents tipus de text adaptats a l’edat per aprendre i informar-se, amb fluïdesa i entonació adequades, i com a mitjà per ampliar el vocabulari i fixar l’ortografia.

8. Utilitzar la lectura com a font de plaer i d’enriquiment personal i apropar-se a les obres escrites en espanyol d’autors del nostre país o de països americans per desenvolupar hàbits de lectura.

9. Comprendre textos literaris de gèneres diversos adequats quant a temàtica i complexitat, així com iniciar-se en els coneixements de les convencions específiques del llenguatge literari.

10. Produir textos personals creatius i d’iniciativa personal amb intenció literària.

11. Emprar els coneixements sobre la llengua i les normes de l’ús lingüístic per escriure i parlar de manera adequada, coherent, correcta i amb confiança en un mateix i per comprendre textos orals i escrits.

12. Reflexionar sobre els diferents usos socials de les llengües per evitar estereotips lingüístics que suposen judicis de valor i prejudicis classistes, racistes, sexistes i de tot tipus.

13. Posar en pràctica hàbits i estratègies d’aprenentatge mitjançant l’estudi i el treball individual i d’equip amb esforç i responsabilitat.

Continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge avaluables

Del primer al tercer curs

BLOC 1. COMUNICACIÓ ORAL: PARLAR I ESCOLTAR

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

- Situacions de comunicació, espontànies o dirigides, utilitzant un discurs ordenat i coherent.

- Comprensió i expressió de missatges verbals i no verbals.

- Estratègies i normes per a l’intercanvi comunicatiu: participació; exposició clara; escolta; respecte del torn de paraula; entonació adequada; respecte pels sentiments, experiències, idees, opinions i coneixements dels altres.

- Expressió i producció de textos orals segons la tipologia: narratius i descriptius.

- Creació de textos literaris en prosa, valorant la creativitat: contes, endevinalles, cançons i teatre.

- Comprensió de textos orals segons la tipologia: narratius i descriptius. Sentit global del text. Idees principals. Ampliació del vocabulari. Bancs de paraules.

- Audició i reproducció de textos breus, senzills i que estimulin l’interès de l’infant.

- Dramatitzacions de textos literaris adaptats a l’edat.

- Estratègies per emprar el llenguatge oral com a instrument de comunicació i aprenentatge: escoltar, demanar. Comentari oral.

1. Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies, respectant les normes de la comunicació: respectar el torn de paraula, organitzar el discurs, escoltar i incorporar les intervencions dels altres.

2. Integrar i reconèixer la informació verbal i no verbal dels discursos orals.

3. Expressar-se de forma oral per satisfer necessitats de comunicació en diferents situacions amb vocabulari precís i estructura coherent.

4. Comprendre missatges orals.

5. Ampliar el vocabulari per aconseguir una expressió precisa.

6. Comprendre el sentit global dels textos orals i identificar-ne les idees principals.

7. Memoritzar i reproduir textos breus i senzills propers als seus gusts i interessos, utilitzant amb correcció i creativitat les distintes estratègies de comunicació oral que ha estudiat.

8. Comprendre textos orals segons la tipologia: narratius i descriptius.

9. Produir textos orals breus i senzills dels gèneres més habituals, relacionant-los directament amb les activitats de l’aula, imitant models: narratius i descriptius.

10. Utilitzar de forma efectiva el llenguatge oral per comunicar-se i aprendre essent capaç d’escoltar activament, demanar i tornar a demanar i expressar oralment amb claredat l’opinió personal, d’acord amb l’edat.

1.1. Empra la llengua oral amb distintes finalitats (acadèmica, social i lúdica) i com a forma de comunicació i d’expressió personal (sentiments, emocions...) en distints àmbits.

1.2. Transmet les idees amb claredat, coherència i correcció.

1.3. Escolta atentament les intervencions dels companys i segueix les estratègies i normes per a l’intercanvi comunicatiu mostrant respecte i consideració per les idees, sentiments i emocions dels altres.

1.4. Aplica les normes sociocomunicatives: escolta activa, espera de torns, participació respectuosa, adequació a la intervenció de l’interlocutor i certes normes de cortesia.

2.1. Empra conscientment recursos lingüístics i no lingüístics per comunicar-se en les interaccions orals.

3.1. S’expressa amb una pronunciació i una dicció correctes: articulació, ritme, entonació i volum.

3.2. Expressa les seves pròpies idees comprensiblement.

3.3. Participa activament en la conversació responent preguntes.

3.4. Participa activament i de forma constructiva en les feines de l’aula.

4.1. Mostra una actitud d’escolta activa.

4.2. Comprèn la informació general en textos orals d’ús habitual.

4.3. Interpreta el sentit d’elements bàsics del text necessaris per a la comprensió global (lèxic, locucions).

5.1. Utilitza un vocabulari adequat a l’edat i expressions adequades a les diferents funcions del llenguatge.

5.2. Diferencia pel context el significat de correspondències fonema-grafia idèntiques (polisèmiques).

6.1. Identifica el tema del text.

6.2. És capaç d’obtenir les principals idees d’un text.

7.1. Reprodueix de memòria breus textos literaris o no literaris propers als seus gusts i interessos, utilitzant la correcció i la creativitat de les distintes estratègies de comunicació oral que ha estudiat.

8.1. Actua en resposta a les ordres o instruccions donades per dur a terme les activitats diverses.

8.2. Respon de forma correcta a preguntes concernents a la comprensió literal, interpretativa i crítica del text, i infereix el sentit d’elements no explícits en els textos orals.

8.3. Utilitza la informació recollida per dur a terme diverses activitats en situacions d’aprenentatge individual o col·lectiu.

9.1. Reprodueix comprensiblement textos orals senzills i breus imitant models.

9.2. Recorda algunes idees bàsiques d’un text escoltant i les expressa oralment en resposta a preguntes directes.

9.3. Organitza i planifica el discurs adequant-se a la situació de comunicació i a les diferents necessitats comunicatives (narrar, descriure, informar-se, dialogar) utilitzant els recursos lingüístics pertinents.

10.1. Utilitza de forma efectiva el llenguatge oral per comunicar-se i aprendre escoltant activament.

BLOC 2. COMUNICACIÓ ESCRITA: LLEGIR

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

- Recursos gràfics a la comunicació escrita. Consolidació del sistema de lectoescriptura.

- Comprensió de textos llegits en veu alta i en silenci.

- Audició de diferents tipus de text.

- Comprensió de textos segons la tipologia.

- Lectura de distints tipus de text: descriptius, expositius i literaris.

- Estratègies per a la comprensió lectora: títol, il·lustracions, capítols, relectura, anticipació d’hipòtesis i comprovació, tipus de text, context, diccionari, sentit global del text, idees principals i resum.

- Gust per la lectura. Hàbit lector. Lectura de diferents textos com a font de delit i de diversió.

- Identificació dels missatges i valors transmesos pel text.

- Ús de la biblioteca com a font d’aprenentatge.

- Selecció de llibres segons el gust personal.

- Pla lector.

1. Llegir en veu alta diferents textos, amb fluïdesa i entonació adequada.

2. Comprendre distints tipus de text adaptats a l’edat i utilitzant la lectura com a mitjà per ampliar el vocabulari.

3. Llegir en silenci diferents textos.

4. Resumir un text llegit destacant-ne les idees principals.

5. Utilitzar estratègies per comprendre textos de diversa índole.

6. Llegir per pròpia iniciativa diferents tipus de text.

7. Concentrar-se a entendre i interpretar el significat dels textos llegits.

8. Utilitzar les TIC de manera eficient i responsable per cercar i tractar la informació.

9. Dur a terme el pla de lectura que doni resposta a una planificació sistemàtica de millora de l’eficàcia lectora i fomenti el gust per la lectura.

1.1. Llegeix en veu alta diferents tipus de text apropiats a l’edat amb velocitat, fluïdesa i entonació adequades.

2.1. Entén el missatge, de manera global, i identifica les idees principals dels textos llegits en veu alta.

2.2. Mostra comprensió, amb cert grau de detall, de diferents tipus de text no literaris (narratius i descriptius) i de la vida quotidiana.

3.1. Llegeix en silenci amb la velocitat adequada textos de diferent complexitat.

3.2. Fa lectures en silenci i resumeix amb brevetat els textos llegits.

4.1. Identifica les parts de l’estructura organitzativa dels textos.

4.2. Elabora resums de textos llegits.

5.1. Interpreta el valor del títol i les il·lustracions.

5.2. Activa els coneixements previs i se’n serveix per comprendre un text.

5.4. Formula hipòtesis.

6.1. Té programat un temps setmanal per llegir diferents textos.

6.2. Llegeix voluntàriament textos proposats pel mestre.

7.1. Estableix relacions entre les il·lustracions i els continguts dels textos, planteja hipòtesis, fa prediccions i identifica amb la lectura el tipus de text i la intenció.

8.1. Sap utilitzar els mitjans informàtics per obtenir informació.

9.1. Empra la biblioteca per localitzar un llibre determinat amb seguretat i autonomia, aplicant les normes de funcionament d’una biblioteca.

9.2. Exposa els arguments de lectures fetes donant compte d’algunes referències bibliogràfiques: autor, editorial, gènere, il·lustracions…

9.3. Selecciona lectures amb criteri personal, expressa el gust per la lectura com a font d’entreteniment i manifesta la seva opinió sobre els textos llegits.

BLOC 3. COMUNICACIÓ ESCRITA: ESCRIURE

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

- Producció de textos per comunicar coneixements, experiències i necessitats: narracions, descripcions i diàlegs.

- Cohesió del text: enllaços i puntuació.

- Creació de textos utilitzant el llenguatge verbal i el no verbal amb intenció informativa: cartells publicitaris, còmics, etc.

- Normes i estratègies per produir textos: planificació (funció, destinatari, estructura...), revisió i millora del text.

- Aplicació de les normes ortogràfiques i signes de puntuació (punt, coma, dos punts, guió i signes d’entonació).

- Cal·ligrafia. Ordre i presentació.

- Dictats.

  • Plans d’escriptura.

1. Produir textos respectant-ne l’estructura, aplicant les regles ortogràfiques i cuidant la cal·ligrafia, l’ordre i la presentació.

2. Aplicar les fases del procés d’escriptura en la producció de textos escrits de distinta índole: revisió i reescriptura, redactant els textos amb claredat, revisant-los per millorar-los.

3. Utilitzar el diccionari com a recurs per resoldre dubtes sobre la llengua, l’ús o l’ortografia de les paraules.

4. Cercar una millora progressiva en l’ús de la llengua, explorant camins que desenvolupin la creativitat.

5. Dur a terme el pla d’escriptura que doni resposta a una planificació sistemàtica de millora de l’eficàcia escriptora i fomenti la creativitat.

6. Utilitzar les TIC de manera eficient i responsable per presentar les produccions.

1.1. Escriu en diferents suports textos propis de l’àmbit de la vida quotidiana: diaris, cartes, missatges electrònics, etc., imitant textos model.

1.2. Escriu textos usant el registre adequat, organitzant les idees amb claredat, enllaçant enunciats en seqüències lineals cohesionades i respectant les normes gramaticals i ortogràfiques.

1.3. Escriu diferents tipus de text encaminats a desenvolupar la seva capacitat creativa en l’escriptura.

2.1. Resumeix el contingut de textos propis de l’àmbit de la vida personal i de l’àmbit escolar, recollint les idees fonamentals.

2.2. Aplica correctament els signes de puntuació i ortogràfiques.

2.3. Reprodueix textos dictats amb correcció.

3.1. Utilitza el diccionari en el procés d’escriptura.

4.1. Posa interès i s’esforça per escriure correctament de forma personal.

5.1. Planifica i redacta textos seguint uns passos: planificació, redacció, revisió i millora. Determina amb antelació com serà el text: l’extensió, el tractament autor-lector, la presentació, etc. Adapta l’expressió a la intenció tenint en compte l’interlocutor i l’assumpte de què tracta. Presenta amb netedat, claredat, precisió i ordre els escrits. Reescriu el text.

5.2. Valora la producció escrita pròpia, així com la producció escrita dels companys.

6.1. Empra amb eficàcia les tecnologies de la informació i la comunicació per escriure i presentar els textos.

BLOC 4. CONEIXEMENT DE LA LLENGUA

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

- La paraula.

- Reconeixement de les distintes classes de paraula (nom, verb, adjectiu, pronom, article). Característiques i ús de cadascuna d’aquestes classes.

- Classes de nom: comuns, propis, individuals i col·lectius.

- Els temps verbals simples: present, passat i futur.

- La síl·laba.

- Vocabulari: sinònims i antònims, família de paraules, paraules polisèmiques, paraules derivades, paraules compostes, paraules col·lectives, paraules onomatopeiques, parònims i paraules homòfones. Augmentatius i diminutius. Frases fetes. Formació de substantius, adjectius i verbs. Recursos de derivació: prefixos i sufixos en la formació de noms, adjectius i verbs.

- Ús eficaç del diccionari per ampliar vocabulari i per fer consultes ortogràfiques i gramaticals.

- Ortografia: utilització de les regles bàsiques d’ortografia. Signes de puntuació.

- Les relacions gramaticals.

- Reconeixement de les relacions que s’estableixen entre el substantiu i la resta dels components del grup nominal.

- Reconeixement i observació reflexiva dels constituents oracionals de l’oració simple: subjecte i predicat.

- Reconeixement i ús d’alguns connectors textuals (d’ordre) i dels principals mecanismes de referència interna lèxics (el·lipsis i substitucions mitjançant sinònims i hiperònims).

- Coneixement general de la realitat plurilingüe d’Espanya i valoració com a font d’enriquiment personal i com una mostra de la riquesa del nostre patrimoni històric i cultural.

1. Aplicar els coneixements bàsics sobre l’estructura de la llengua, la gramàtica (categories gramaticals), el vocabulari (formació i significat de les paraules i camps semàntics), així com les regles d’ortografia per afavorir una comunicació més eficaç.

2. Desenvolupar les destreses i competències lingüístiques a través de l’ús de la llengua.

3. Sistematitzar l’adquisició de vocabulari a través dels textos.

4. Desenvolupar estratègies per millorar la comprensió oral i l’escrita a través del coneixement de la llengua.

5. Utilitzar programes educatius digitals per fer tasques i avançar en l’aprenentatge.

6. Conèixer la varietat lingüística d’Espanya i de l’espanyol com a font d’enriquiment cultural. Mostrar respecte tant cap a les llengües que es parlen a Espanya i els seus dialectes com cap a l’espanyol d’Amèrica.

1.1. Coneix i reconeix algunes de les categories gramaticals per la seva funció a la llengua: presentar, substituir i expressar característiques del nom, expressar accions o estats, enllaçar o relacionar paraules o oracions, etc.

1.2. Empra amb correcció tots els temps simples.

1.3. Diferencia famílies de paraules.

2.1. Coneix, reconeix i empra sinònims i antònims, paraules polisèmiques i frases fetes.

2.2. Reconeix paraules compostes, prefixos i sufixos, i és capaç de crear paraules derivades.

2.3. Identifica i classifica els diferents tipus de paraula en un text.

2.4. Reconeix els connectors bàsics necessaris que donen cohesió al text (anàfores, dixis, el·lipsis, sinònims, connectors).

2.5. Identifica les oracions com a unitats de significat complet. Reconeix l’oració simple, diferencia subjecte i predicat.

3.1. Coneix l’estructura del diccionari i l’usa per cercar el significat de qualsevol paraula, els seus derivats, plurals, formes verbals, sinònims, etc.

3.2. Coneix les normes ortogràfiques i les aplica en les seves produccions escrites.

4.1. Utilitza correctament les normes de la concordança de gènere i de nombre en l’expressió oral i l’escrita.

4.2. Classifica les paraules d’un text.

4.3. Usa amb correcció els signes de puntuació.

4.4. Empra una sintaxi adequada en les produccions escrites pròpies.

5.1. Utilitza distints programes educatius digitals com a ajuda i reforç de l’aprenentatge.

6.1. Coneix i valora la varietat lingüística d’Espanya i l’espanyol d’Amèrica.

BLOC 5. EDUCACIÓ LITERÀRIA

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

- Coneixement dels contes tradicionals: contes meravellosos, contes de fórmules, d’animals…

- Distinció entre conte i llegenda. Coneixement de llegendes espanyoles.

- Lectura guiada de textos narratius de tradició oral, literatura infantil, adaptacions d’obres clàssiques i literatura actual.

- Lectura comentada de poemes, relats i obres teatrals.

- Comprensió, memorització i recitació de poemes amb el ritme, l’entonació i la dicció adequades.

- Creació de textos literaris en prosa valorant-ne la creativitat: contes, endevinalles, cançons i teatre.

- Dramatització i lectura dramatitzada de textos literaris.

- Valoració dels textos literaris com a vehicle de comunicació, com a font de coneixement d’altres mons, temps i cultures i com a goig personal.

1. Apreciar el valor dels textos literaris, emprar la lectura com a font d’entreteniment i informació, i considerar-la com un mitjà d’aprenentatge i d’enriquiment personal de màxima importància.

2. Integrar la lectura expressiva i la comprensió i la interpretació de textos literaris narratius en la pràctica escolar, reconeixent i interpretant alguns recursos del llenguatge literari (jocs de paraules).

3. Conèixer i valorar els recursos literaris de la tradició oral: poemes, cançons, contes, refranys, endevinalles.

4. Produir a partir de models donats textos literaris en prosa, amb sentit de creativitat: contes, endevinalles, cançons i fragments teatrals.

5. Participar amb interès en dramatitzacions de textos literaris adaptats a l’edat i de produccions pròpies o dels companys, utilitzant adequadament els recursos bàsics dels intercanvis orals i de la tècnica teatral.

1.1. Reconeix i valora les característiques fonamentals dels textos literaris narratius, poètics i dramàtics.

2.1. Fa lectures guiades de textos narratius de tradició oral, literatura infantil, adaptacions d’obres clàssiques i literatura actual.

2.2. Interpreta jocs de paraules en textos literaris.

3.2. Utilitza comparacions, augmentatius, diminutius i sinònims en textos literaris.

4.1. Crea textos literaris (contes, cançons i petites obres teatrals) a partir de pautes o models donats.

5.1. Fa dramatitzacions individualment i en grup de textos literaris apropiats o adequats a l’edat i de textos de producció pròpia.

5.2. Memoritza i reprodueix textos orals breus i senzills: contes, poemes, cançons, refranys, endevinalles, embarbussaments.

Del quart al sisè curs

BLOC 1. COMUNICACIÓ ORAL: PARLAR I ESCOLTAR

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

- Situacions de comunicació, espontànies o dirigides, utilitzant un discurs ordenat i coherent.

- Comprensió i expressió de missatges verbals i no verbals.

- Estratègies i normes per a l’intercanvi comunicatiu: participació; exposició clara; organització del discurs; escolta; respecte del torn de paraula; paper de moderador; entonació adequada; respecte pels sentiments, experiències, idees, opinions i coneixements dels altres.

- Expressió i producció de textos orals segons la tipologia: narratius, descriptius, argumentatius, expositius, instructius, informatius i persuasius.

- Creació de textos literaris en prosa o en vers, valorant el sentit estètic i la creativitat: contes, poemes, endevinalles, cançons i teatre.

- Comprensió de textos orals segons la tipologia: narratius, descriptius, informatius, instructius, argumentatius, etc. Sentit global del text. Idees principals i secundàries. Ampliació del vocabulari. Bancs de paraules.

- Valoració dels continguts transmesos pel text. Deducció de les paraules pel context. Reconeixement d’idees no explícites. Resum oral.

- Audició i reproducció de textos breus, senzills i que estimulin l’interès de l’infant.

- Dramatitzacions de textos literaris adaptats a l’edat i de producció pròpies.

- Estratègies per emprar el llenguatge oral com a instrument de comunicació i aprenentatge: escoltar, recopilar dades, demanar. Participació en enquestes i entrevistes. Comentari oral i judici personal.

1. Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies, respectant les normes de la comunicació: respectar el torn de paraula, organitzar el discurs, escoltar i incorporar les intervencions dels altres.

2. Integrar i reconèixer la informació verbal i no verbal dels discursos orals.

3. Expressar-se de forma oral per satisfer necessitats de comunicació en diferents situacions amb vocabulari precís i estructura coherent.

4. Comprendre missatges orals i analitzar-los amb sentit crític.

5. Ampliar el vocabulari per aconseguir una expressió precisa utilitzant el diccionari com a recurs bàsic.

6. Comprendre el sentit global dels textos orals, reconèixer-ne les idees principals i les secundàries i identificar-hi idees o valors no explícits.

7. Memoritzar i reproduir textos breus i senzills propers als seus gusts i interessos, utilitzant amb correcció i creativitat les distintes estratègies de comunicació oral que ha estudiat.

8. Comprendre textos orals segons la tipologia: narratius, descriptius, informatius, instructius, argumentatius, etc.

9. Produir textos orals breus i senzills dels gèneres més habituals i relacionar-los directament amb les activitats de l’aula, imitant models: narratius, descriptius, argumentatius, expositius, instructius, informatius i persuasius.

10.Utilitzar de forma efectiva el llenguatge oral per comunicar-se i aprendre essent capaç d’escoltar activament, de recollir dades pertinents als objectius de comunicatius, de demanar i tornar a demanar, de participar en enquestes i entrevistes i d’expressar oralment amb claredat l’opinió personal, d’acord amb l’edat.

11. Valorar els mitjans de comunicació social com a instrument d’aprenentatge i d’accés a informacions i experiències d’altres persones.

1.1. Empra la llengua oral amb distintes finalitats (acadèmica, social i lúdica) i com a forma de comunicació i d’expressió personal (sentiments, emocions...) en distints àmbits.

1.2. Transmet les idees amb claredat, coherència i correcció.

1.3. Escolta atentament les intervencions dels companys i segueix les estratègies i normes per a l’intercanvi comunicatiu mostrant respecte i consideració per les idees, sentiments i emocions dels altres.

1.4. Aplica les normes sociocomunicatives: escolta activa, espera de torns, participació respectuosa, adequació a la intervenció de l’interlocutor i certes normes de cortesia.

2.1. Empra conscientment recursos lingüístics i no lingüístics per comunicar-se en les interaccions orals.

3.1. S’expressa amb una pronunciació i una dicció correctes: articulació, ritme, entonació i volum.

3.2. Expressa les seves pròpies idees comprensiblement, substituint elements bàsics del model donat.

3.3. Participa activament en la conversació responent preguntes i fent comentaris relacionats amb el tema de la conversació.

3.4. Participa activament i de forma constructiva en les feines de l’aula.

4.1. Mostra una actitud d’escolta activa.

4.2. Comprèn la informació general en textos orals d’ús habitual.

4.3. Interpreta el sentit d’elements bàsics del text necessaris per a la comprensió global (lèxic, locucions).

5.1. Utilitza un vocabulari adequat a l’edat i expressions adequades a les diferents funcions del llenguatge.

5.2. Utilitza el diccionari de forma habitual en la feina escolar.

5.3. Diferencia pel context el significat de correspondències fonema-grafia idèntiques (paraules homòfones, homònimes, polisèmiques, parònims).

6.1. Identifica el tema del text.

6.2. És capaç d’obtenir les principals idees d’un text.

6.3. Resumeix un text i en distingeix les idees principals i les secundàries.

7.1. Reprodueix de memòria breus textos literaris o no literaris propers als seus gusts i interessos, utilitzant la correcció i la creativitat de les distintes estratègies de comunicació oral que ha estudiat.

8.1. Actua en resposta a les ordres o instruccions donades per dur a terme les activitats diverses.

8.2. Respon de forma correcta a preguntes concernents a la comprensió literal, interpretativa i crítica del text, i infereix el sentit d’elements no explícits en els textos orals.

8.3. Utilitza la informació recollida per dur a terme diverses activitats en situacions d’aprenentatge individual o col·lectiu.

9.1. Reprodueix comprensiblement textos orals senzills i breus imitant models.

9.2. Recorda algunes idees bàsiques d’un text escoltant i les expressa oralment en resposta a preguntes directes.

9.3. Organitza i planifica el discurs adequant-se a la situació de comunicació i a les diferents necessitats comunicatives (narrar, descriure, informar-se, dialogar) utilitzant els recursos lingüístics pertinents.

10.1. Utilitza de forma efectiva el llenguatge oral per comunicar-se i aprendre escoltant activament i recollint dades pertinents als objectius de la comunicació.

11.1. Resumeix entrevistes, noticies, debats infantils… procedents de la ràdio, la televisió o Internet.

11.2. Transforma en notícies fets quotidians propers a la seva realitat ajustant-se a l’estructura i al llenguatge propis del gènere i imitant models.

11.3. Fa entrevistes dirigides.

11.4. Prepara reportatges sobre temes d’interès propers, seguint models.

BLOC 2. COMUNICACIÓ ESCRITA: LLEGIR

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

- Recursos gràfics a la comunicació escrita. Consolidació del sistema de lectoescriptura.

- Comprensió de textos llegits en veu alta i en silenci.

- Audició de diferents tipus de text.

- Comprensió de textos segons la tipologia.

- Lectura de distints tipus de text: descriptius, argumentatius, expositius, instructius, literaris.

- Estratègies per a la comprensió lectora de textos: títol, il·lustracions, paraules clau, capítols, relectura, anticipació d’hipòtesis i comprovació, síntesi, estructura del text, tipus de text, context, diccionari, sentit global del text, idees principals i secundàries, i resum.

- Gust per la lectura. Hàbit lector. Lectura de diferents textos com a font d’informació, de delit i de diversió.

- Identificació i valoració crítica dels missatges i valors transmesos pel text.

- Ús de la biblioteca per cercar informació i com a font d’aprenentatge.

- Crítica dels missatges i valors transmesos per un text senzill.

- Selecció de llibres segons el gust personal.

- Pla lector.

1. Llegir en veu alta diferents textos, amb fluïdesa i entonació adequada.

2. Comprendre distints tipus de text adaptats a l’edat i utilitzant la lectura com a mitjà per ampliar el vocabulari i fixar l’ortografia correcta.

3. Llegir en silenci diferents textos valorant el progrés en velocitat i comprensió.

4. Resumir un text llegit reflectint-ne l’estructura i destacant-ne les idees principals i secundàries.

5. Utilitza estratègies per comprendre textos de diversa índole.

6. Llegir per pròpia iniciativa diferents tipus de text.

7. Utilitzar textos científics en diferents suports per recollir informació, ampliar coneixements i aplicar-los a treballs personals.

8. Concentrar-se a entendre i interpretar el significat dels textos llegits.

9. Utilitzar les TIC de manera eficient i responsable per cercar i tractar la informació.

10. Dur a terme el pla de lectura que doni resposta a una planificació sistemàtica de millora de l’eficàcia lectora i fomenti el gust per la lectura.

1.1. Llegeix en veu alta diferents tipus de text apropiats a l’edat amb velocitat, fluïdesa i entonació adequades.

1.2. Descodificada amb precisió i rapidesa tot tipus de paraula.

2.1. Entén el missatge, de manera global, i identifica les idees principals i les secundàries dels textos llegits en veu alta.

2.2. Mostra comprensió, amb cert grau de detall, de diferents tipus de text no literaris (expositius, narratius, descriptius i argumentatius) i de textos de la vida quotidiana.

3.1. Llegeix en silenci amb la velocitat adequada textos de diferent complexitat.

3.2. Fa lectures en silenci i resumeix amb brevetat els textos llegits.

4.1. Capta el propòsit dels textos llegits. Identifica les parts de l’estructura dels textos i n’analitza la progressió temàtica.

4.2. Elabora resums de textos llegits. Identifica els elements característics dels diferents tipus de text.

4.3. Reconeix alguns mecanismes de cohesió en diferents tipus de text.

4.4. Produeix esquemes a partir de textos expositius.

5.1. Interpreta el valor del títol i les il·lustracions.

5.2. Marca les paraules clau d’un text que ajuden a la comprensió global.

5.3. Activa els coneixements previs i se’n serveix per comprendre un text.

5.4. Fa inferències i formula hipòtesis.

5.5. Comprèn la informació continguda en els gràfics i estableix relacions amb la informació que apareix en el text.

5.6. Interpreta esquemes de clau, nombres i mapes conceptuals senzills.

6.1. Té programat un temps setmanal per llegir diferents textos.

6.2. Llegeix voluntàriament textos proposats pel mestre.

7.1. És capaç de consultar diferents fonts bibliogràfiques i textos en suport informàtic per obtenir dades i informació per dur a terme treballs individuals o en grup.

8.1. Dedueix el significat de paraules i expressions amb ajuda del context.

8.2. Comprèn textos periodístics i publicitaris. N’identifica la intenció comunicativa. Diferencia entre informació, opinió personal i publicitat.

8.3. Infereix, interpreta i formula hipòtesis sobre el contingut. Sap relacionar els elements lingüístics amb els no lingüístics en els textos periodístics i publicitaris.

8.4. Estableix relacions entre les il·lustracions i els continguts dels textos, planteja hipòtesis, fa prediccions i identifica a la lectura el tipus de text i la intenció.

8.5. Interpreta el llenguatge figurat, metàfores, personificacions, hipèrboles i jocs de paraules en textos publicitaris.

9.1. Sap utilitzar els mitjans informàtics per obtenir informació.

9.2. És capaç d’interpretar la informació i fer-ne un resum.

10.1. Empra la biblioteca per localitzar un llibre determinat amb seguretat i autonomia, aplicant les normes de funcionament d’una biblioteca.

10.2. Exposa els arguments de lectures fetes donant compte d’algunes referències bibliogràfiques: autor, editorial, gènere, il·lustracions…

10.3. Selecciona lectures amb criteri personal, expressa el gust per la lectura de diversos gèneres literaris com a font d’entreteniment i manifesta la seva opinió sobre els textos llegits.

BLOC 3. COMUNICACIÓ ESCRITA: ESCRIURE

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

- Producció de textos per comunicar coneixements, experiències i necessitats: narracions, descripcions, textos expositius, argumentatius i persuasius, poemes, diàlegs, entrevistes i enquestes.

- Cohesió del text: enllaços, substitucions lèxiques, manteniment del temps verbal, puntuació.

- Creació de textos utilitzant el llenguatge verbal i el no verbal amb intenció informativa: cartells publicitaris, anuncis i còmics.

- Normes i estratègies per produir textos: planificació (funció, destinatari, estructura...), revisió i millora del text.

- Aplicació de les normes ortogràfiques i signes de puntuació (punt, coma, punt i coma, guionet, dos punts, guió, signes d’entonació, parèntesi, cometes). Accentuació.

- Cal·ligrafia. Ordre i presentació.

- Dictats.

- Plans d’escriptura.

1. Produir textos amb diferents intencions comunicatives amb coherència, respectant-ne l’estructura, aplicant les regles ortogràfiques i cuidant la cal·ligrafia, l’ordre i la presentació.

2. Aplicar les fases del procés d’escriptura en la producció de textos escrits de distinta índole: planificació, textualització, revisió i reescriptura, utilitzant esquemes i mapes conceptuals, aplicant estratègies de tractament de la informació, redactant els textos amb claredat, precisió i correcció, revisant-los per millorar-los i avaluant, amb l’ajuda dels models, les produccions pròpies i les dels altres.

3. Utilitzar el diccionari com a recurs per resoldre dubtes sobre la llengua, l’ús o l’ortografia de les paraules.

4. Elaborar projectes individuals o col·lectius sobre diferents temes de l’àrea.

5. Cercar una millora progressiva en l’ús de la llengua, explorant camins que desenvolupin la sensibilitat, la creativitat i l’estètica.

6. Afavorir a través del llenguatge la formació d’un pensament crític que impedeixi discriminacions i prejudicis.

7. Dur a terme el pla d’escriptura que doni resposta a una planificació sistemàtica de millora de l’eficàcia escriptora i fomenti la creativitat.

8. Utilitzar les TIC de manera eficient i responsable per presentar les produccions.

1.1. Escriu en diferents suports textos propis de l’àmbit de la vida quotidiana: diaris, cartes, missatges electrònics, etc., imitant textos model.

1.2. Escriu textos usant el registre adequat, organitzant les idees amb claredat, enllaçant enunciats en seqüències lineals cohesionades i respectant les normes gramaticals i ortogràfiques.

1.3. Escriu diferents tipus de text adequant el llenguatge a les característiques del gènere, seguint models, encaminats a desenvolupar la seva capacitat creativa en l’escriptura.

2.1. Resumeix el contingut de textos propis de l’àmbit de la vida personal i de l’àmbit escolar, recollint les idees fonamentals, evitant parafrasejar el text i utilitzant una expressió personal.

2.2. Aplica correctament els signes de puntuació i les regles d’accentuació i ortogràfiques.

2.3. Reprodueix textos dictats amb correcció.

2.4. Empra estratègies de recerca i selecció de la informació: prendre notes, elaborar esquemes, guions, mapes conceptuals.

3.1. Utilitza habitualment el diccionari en el procés d’escriptura.

4.1. Elabora gràfics a partir de dades seleccionades i organitzades procedents de diferents textos (llibres de consulta, periodístics, revistes, etc.).

4.2. Presenta un informe de forma ordenada i clara, utilitzant el paper i el suport digital, sobre problemes o situacions senzilles, recollint informació de diferents fonts (directes, llibres, Internet), seguint un pla de treball i expressant conclusions.

4.3. Elabora un informe seguint un guió establert que suposi cercar, seleccionar i organitzar la informació de textos de caràcter científic, geogràfic o històric.

5.1. Posa interès i s’esforça per escriure correctament de forma personal.

6.1. Expressa, per escrit, opinions, reflexions i valoracions argumentades.

7.1. Planifica i redacta textos seguint uns passos: planificació, redacció, revisió i millora. Determina amb antelació com serà el text: l’extensió, el tractament autor-lector, la presentació, etc. Adapta l’expressió a la intenció tenint en compte l’interlocutor i l’assumpte de què tracta. Presenta amb netedat, claredat, precisió i ordre els escrits. Reescriu el text.

7.2. Valora la producció escrita pròpia, afixi com la producció escrita dels companys.

8.1. Empra amb eficàcia les tecnologies de la informació i la comunicació per escriure, presentar els textos i cercar informació.

8.2. Utilitza Internet i les TIC (reproductor de vídeos, reproductor de DVD, ordinador, reproductor de CD-àudio, càmera de fotos digital i gravadora d’àudio) com a recursos per dur a terme feines diverses: escriure i modificar un text, crear taules i gràfics, etc.

BLOC 4. CONEIXEMENT DE LA LLENGUA

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

- La paraula.

- Reconeixement de les distintes classes de paraules (nom, verb, adjectiu, preposició, adverbi, conjunció, pronom, article, interjecció) i explicació reflexiva de com s’empren en situacions concretes de comunicació. Característiques i ús de cada classe de paraula.

- Classes de nom: comuns, propis, individuals, col·lectius, concrets i abstractes.

- Conjugació dels verbs regulars i irregulars més freqüents.

- La síl·laba. Diftongs i hiats.

- Vocabulari: sinònims i antònims, família de paraules, paraules polisèmiques, paraules derivades, paraules compostes, paraules col·lectives, paraules onomatopeiques, parònims i paraules homòfones. Augmentatius i diminutius. Arcaismes, neologismes i estrangerismes. Frases fetes. Formació de substantius, adjectius i verbs. Recursos de derivació: prefixos i sufixos en la formació de noms, adjectius i verbs. Sigles i abreviatures.

- Ús eficaç del diccionari per ampliar vocabulari i per fer consultes ortogràfiques i gramaticals.

- Ortografia: utilització de les regles bàsiques d’ortografia. Regles d’accentuació. Signes de puntuació.

- Les relacions gramaticals.

- Reconeixement i explicació reflexiva de les relacions que s’estableixen entre el substantiu i la resta dels components del grup nominal.

- Reconeixement i observació reflexiva dels constituents oracionals de l’oració simple: subjecte i predicat.

- Reconeixement i ús d’alguns connectors textuals (d’ordre, contrast i explicació) i dels principals mecanismes de referència interna, tant gramaticals (substitucions pronominals) com lèxics (el·lipsis i substitucions mitjançant sinònims i hiperònims).

- Les varietats de la llengua.

- Coneixement general de la realitat plurilingüe d’Espanya i valoració com a font d’enriquiment personal i com una mostra de la riquesa del nostre patrimoni històric i cultural.

1. Aplicar els coneixements bàsics sobre l’estructura de la llengua, la gramàtica (categories gramaticals), el vocabulari (formació i significat de les paraules i camps semàntics), així com les regles d’ortografia per afavorir una comunicació més eficaç.

2. Desenvolupar les destreses i competències lingüístiques a través de l’ús de la llengua.

3. Sistematitzar l’adquisició de vocabulari a través dels textos.

4. Desenvolupar estratègies per millorar la comprensió oral i l’escrita a través del coneixement de la llengua.

5. Utilitzar programes educatius digitals per fer tasques i avançar en l’aprenentatge.

6. Conèixer la varietat lingüística d’Espanya i de l’espanyol com a font d’enriquiment cultural. Mostrar respecte tant cap a les llengües que es parlen a Espanya i els seus dialectes com cap a l’espanyol d’Amèrica.

1.1. Coneix i reconeix totes les categories gramaticals per la seva funció a la llengua: presentar, substituir i expressar característiques del nom, expressar accions o estats, enllaçar o relacionar paraules o oracions, etc.

1.2. Conjuga i empra amb correcció tots els temps simples i composts en les formes personals i no personals del mode indicatiu i el subjuntiu de tots els verbs.

1.3. Diferencia famílies de paraules.

2.1. Coneix, reconeix i empra sinònims i antònims, paraules polisèmiques i homònimes, arcaismes, estrangerismes i neologismes, frases fetes, sigles i abreviatures.

2.2. Reconeix paraules compostes, prefixos i sufixos i és capaç de crear paraules derivades.

2.3. Identifica i classifica els diferents tipus de paraula en un text.

2.4. Reconeix els connectors bàsics necessaris que donen cohesió al text (anàfores, dixis, el·lipsis, sinònims, connectors).

2.5. Identifica les oracions com a unitats de significat complet. Reconeix l’oració simple, diferencia subjecte i predicat.

3.1. Coneix l’estructura del diccionari i l’usa per cercar el significat de qualsevol paraula, els seus derivats, plurals, formes verbals, sinònims, etc.

3.2. Selecciona l’accepció correcta segons el context entre les que li ofereix el diccionari.

3.3. Coneix les normes ortogràfiques i les aplica en les seves produccions escrites.

4.1. Assenyala les característiques que defineixen les diferents classes de paraula: classificació i ús per construir el discurs en els diferents tipus de producció.

4.2. Utilitza correctament les normes de la concordança de gènere i de nombre en l’expressió oral i l’escrita.

4.3. Aplica correctament les normes d’accentuació i classifica les paraules d’un text.

4.4. Usa amb correcció els signes de puntuació.

4.5. Aplica les regles d’ús de l’accent.

4.6. Utilitza una sintaxi adequada en les produccions escrites pròpies.

5.1. Utilitza distints programes educatius digitals com a ajuda i reforç de l’aprenentatge.

6.1. Coneix i valora la varietat lingüística d’Espanya i l’espanyol d’Amèrica.

6.2. Reconeix i identifica algunes de les característiques (històriques, socioculturals, geogràfiques i lingüístiques) de les llengües oficials a Espanya.

BLOC 5. EDUCACIÓ LITERÀRIA

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

- Coneixement dels contes tradicionals: contes meravellosos, contes de fórmules, d’animals…

- Distinció entre conte i llegenda. Coneixement de llegendes espanyoles i d’altres països.

- Lectura guiada de textos narratius de tradició oral, literatura infantil, adaptacions d’obres clàssiques i literatura actual.

- Lectura comentada de poemes, relats i obres teatrals.

- Comprensió, memorització i recitació de poemes amb el ritme, entonació i dicció adequades.

- Creació de textos literaris en prosa o en vers, valorant el sentit estètic i la creativitat: contes, poemes, endevinalles, cançons, i teatre.

- Identificació de recursos literaris.

- Dramatització i lectura dramatitzada de textos literaris.

- Valoració dels textos literaris com a vehicle de comunicació i com a font de coneixement d’altres mons, temps i cultures i com a goig personal.

1. Apreciar el valor dels textos literaris i utilitzar la lectura com a font d’entreteniment i informació i considerar-la com a un mitja d’aprenentatge i enriquiment personal de màxima importància.

2. Integrar la lectura expressiva i la comprensió i interpretació de textos literaris narratius, lírics i dramàtics a la practica escolar, reconeixent i interpretant alguns recursos del llenguatge literari (metàfores, personificacions, hipèrboles i jocs de paraules) i diferenciant les principals convencions formals dels generes.

3. Conèixer i valorar els recursos literaris de la tradició oral: poemes, cançons, contes, refranys, endevinalles.

4. Produir a partir de models donats textos literaris en prosa o en vers, amb sentit estètic i creativitat: contes, poemes, endevinalles, cançons i fragments teatrals.

5. Participar amb interès a dramatitzacions de textos literaris adaptats a l’edat i de produccions pròpies o dels companys, utilitzant adequadament els recursos bàsics dels intercanvis orals i de la tècnica teatral.

1.1. Reconeix i valora les característiques fonamentals dels textos literaris narratius, poètics i dramàtics.

2.1. Fa lectures guiades de textos narratius de tradició oral, literatura infantil, adaptacions d’obres clàssiques i literatura actual.

2.2. Interpreta el llenguatge figurat, metàfores, personificacions, hipèrboles i jocs de paraules en textos literaris.

3.1. Distingeix alguns recursos retòrics i mètrics propis dels poemes.

3.2. Utilitza comparacions, metàfores, augmentatius, diminutius i sinònims en textos literaris.

4.1. Crea textos literaris (contes, poemes, cançons i petites obres teatrals) a partir de pautes o models donats utilitzant-hi recursos lèxics, sintàctics, fònics i rítmics.

5.1. Fa dramatitzacions individualment i en grup de textos literaris apropiats o adequats a l’edat i de textos de producció pròpia.

5.2. Memoritza i reprodueix textos orals breus i senzills: contes, poemes, cançons, refranys, endevinalles, embarbussaments.

MATEMÀTIQUES

Introducció

Finalitat

Les matemàtiques constitueixen una forma de mirar i interpretar el món que ens envolta, reflecteixen la capacitat creativa, expressen amb precisió conceptes i arguments, estructuren el coneixement que s’obté de la realitat, permeten el tractament de gran varietat de situacions i afavoreixen la capacitat per aprendre a aprendre. El seu caràcter instrumental és la base fonamental per adquirir nous coneixements, especialment en el procés científic i tecnològic, tan important en el món actual.

Estructura del currículum

• Orientacions metodològiques

Les matemàtiques contribueixen de manera especial al desenvolupament del pensament i el raonament, en particular del pensament lògic, deductiu i algorítmic, i entrenen l’habilitat d’observar i interpretar fenòmens, alhora que afavoreixen la creativitat o el pensament geomètric i espacial; per tant, fan progressar en la formació intel·lectual dels alumnes.

S’hauria de treballar la deducció, la precisió, el rigor i la seguretat, però també l’estimació, l’aproximació i la temptativa, sempre respectant el ritme d’aprenentatge individual.

L’alumne hauria d’aconseguir ser capaç de descriure el procés seguit per arribar a trobar solucions i reflexionar amb sentit comú sobre la veracitat de les respostes.

La resolució de problemes i els projectes d’investigació són eixos fonamentals en el procés d’ensenyament-aprenentatge de les matemàtiques.

Contribució de l’àrea al desenvolupament de les competències

Els ciutadans es troben davant situacions que impliquen interpretar conceptes de caràcter quantitatiu, espacial, probabilístic, qualitatiu, lògic i estadístic. La informació que ens arriba a través dels mitjans de comunicació sovint s’expressa en forma de taules, fórmules, diagrames o gràfics que requereixen coneixements matemàtics per comprendre’ls correctament. Els contextos en què poden aparèixer són múltiples: de matemàtiques, economia, tecnologia, ciències naturals i socials, medicina, comunicacions, esports, etc. Per tant, es fa necessari adquirir una competència matemàtica que permeti elaborar hipòtesis i contrastar-les, dissenyar estratègies de resolució de problemes, ajudar en la presa de decisions adients i analitzar la veracitat de la solució.

En els processos matemàtics hi poden intervenir altres competències, a més de la matemàtica:

— Competència en comunicació lingüística, per llegir comprensivament, reflexionar i comunicar els resultats.

— Competència digital, per tractar de manera adient la informació.

— Competència d’aprendre a aprendre, per establir un pla de treball que es revisa i modifica sempre que sigui necessari després de valorar l’error com a element orientador.

— Competències socials i cíviques, per mantenir una actitud oberta davant diferents solucions.

— Competència de sentit d’iniciativa i esperit emprenedor, per veure diverses solucions a un mateix problema i comprovar-ne les solucions.

— Competència de consciència i expressions culturals en la mesura que el coneixement matemàtic i l’art tenen lligams comuns.

• Objectius

Els objectius de l’assignatura de matemàtiques estan encaminats a aconseguir que els alumnes siguin capaços d’entendre i actuar amb èxit davant els processos matemàtics que es trobaran en la vida quotidiana.

• Continguts

El currículum bàsic s’ha de desenvolupar de forma global, comuna i transversal, no en blocs de continguts separats. És imprescindible la relació entre els coneixements, les competències i els valors per arribar als estàndards d’aprenentatge, sempre partint dels coneixements previs dels alumnes.

Els continguts s’organitzen en cinc blocs, que responen als objectius matemàtics i que s’han d’abordar de manera relacionada:

— Bloc 1. “Processos, mètodes i actituds matemàtiques”. Per planificar, analitzar i resoldre problemes, desenvolupar estratègies, plantejar petites investigacions i afrontar amb confiança la tasca matemàtica.

— Bloc 2. “Nombres”. Operacions entre nombres, adquisició d’algoritmes bàsics, coneixement de la formació de diferents tipus de nombre, les relacions entre aquests i les seves aplicacions.

— Bloc 3. “La mesura”. Per conèixer el sistema mètric decimal de les magnituds bàsiques i les relacions entre aquestes, el temps, els angles i el sistema monetari.

— Bloc 4. “Geometria”. Per saber la situació i la representació en el pla i en l’espai i les característiques de les figures bidimensionals i tridimensionals.

— Bloc 5. “Estadística i probabilitat”. Per interpretar i fer taules i gràfics, analitzar-los, extreure’n informacions i fer estimacions.

• Criteris d’avaluació

Els alumnes han de saber resoldre situacions de la vida quotidiana aplicant els continguts matemàtics apresos, reflexionar sobre el procés seguit, mostrar actituds positives envers la tasca i valorar l’esforç i la satisfacció que produeix arribar a trobar respostes encertades, adequades al nivell i al ritme d’aprenentatge.

• Estàndards d’aprenentatge avaluables

En acabar aquesta etapa l’alumne ha de saber emprar estratègies i processos de raonament, reflexionar i prendre decisions per resoldre els problemes plantejats, aplicar els conceptes de les operacions entre nombres, utilitzar els algoritmes bàsics, dominar el sistema decimal, utilitzar les mesures més usuals i les relacions entre aquestes, conèixer les principals figures i cossos geomètrics i la situació en el plànol i l’espai, entendre i interpretar gràfics senzills i preveure les probabilitats dels fets.

Orientacions metodològiques

Mètodes i propostes didàctiques

El punt de partida del procés de construcció del coneixement matemàtic ha de ser l’experiència pràctica i quotidiana que els infants tenen de forma intuïtiva, és a dir, partir de l’entorn familiar i proper en contextos relacionats amb situacions de la vida diària, per anar adquirint progressivament coneixements més complexos en contextos menys propers a la seva realitat immediata.

En aquesta etapa els alumnes haurien d’adquirir capacitat per actuar amb èxit en situacions en les quals intervenguin els nombres i les relacions entre aquests. Sense prescindir del domini dels algoritmes del càlcul escrit, s’ha de potenciar l’aprenentatge d’estratègies de càlcul mental, l’ús de la calculadora i el material manipulatiu per comprendre les operacions i les seves propietats.

Les representacions i l’expressió dels processos que fan els alumnes els permeten ordenar i organitzar el pensament, i donen al docent les imatges mentals que tenen els alumnes sobre el seu domini i les seves idees. Pot ser a través de dibuixos, gests, símbols, diagrames... L’ús de les representacions ajuden l’alumne a explicar el seu raonament i a trobar les solucions.

Els processos de resolució de problemes haurien de ser un dels eixos principals de l’activitat matemàtica durant tota l’etapa, ja que requereixen l’ús de moltes capacitats bàsiques: llegir, reflexionar, planificar, cercar estratègies, revisar, modificar la planificació, comprovar la solució i finalment comunicar els resultats.

Quant als alumnes amb dificultats d’aprenentatge, els esforços han d’anar enfocats a adquirir els aprenentatges matemàtics fonamentals per facilitar la resolució dels problemes quotidians a què s’enfrontaran a la vida.

S’hauria d’iniciar els alumnes en algunes nocions bàsiques d’economia i què significa dins la nostra vida.

Recursos didàctics

En aquesta assignatura la manipulació de materials genera una activitat cerebral que facilita la comprensió i desenvolupa altres destreses i habilitats: raonament, experimentació i simulació. Aquesta manipulació ajuda especialment els alumnes d’atenció a la diversitat a fer més significatiu l’aprenentatge.

L’ús de la calculadora, l’ús de materials manipulatius com els blocs multibase, geoplans, àbacs, pentòminos, geoplans, mosaics, tàngrams, cordes, regletes, peses, litres, monedes i fitxes, entre d’altres, faciliten comptar, comprendre el sistema de numeració decimal i passar de la concreció a l’abstracció.

Les tecnologies de la informació i la comunicació juguen un paper important tan motivador com essencial en la recerca d’informació, la manipulació virtual i la investigació per facilitar el procés d’ensenyament-aprenentatge. Exemples d’aquestes eines són les bases de dades estadístiques, el programari de geometria dinàmica i els fulls de càlcul.

Participació de les famílies

La implicació de les famílies és bàsica per donar suport i continuïtat a la feina iniciada des del centre, ja que en la vida quotidiana es donen moltes situacions en què es poden aplicar els coneixements matemàtics apresos. La coordinació família-escola facilita que aquests aprenentatges es puguin reforçar de manera natural.

El paper dels docents

És essencial que el docent creï ambients matemàtics diferents com a motivació per als alumnes:

— Plantejar-los problemes com a reptes.

— Demanar-los que expliquin el seu punt de vista de manera raonada adient al nivell i que comparin les diferents opcions que vagin sorgint.

— Animar-los a pensar, a demanar, a resoldre problemes i a comparar i debatre les idees, estratègies i solucions.

— Plantejar situacions diversificades evitant repeticions, observar les connexions que estableixen i emprar aquesta informació per programar activitats que enriqueixin els coneixements i produeixen connexions noves.

Distribució espai-temps

Es poden aprofitar els diferents espais del centre per posar en pràctica alguns dels coneixements que s’han d’adquirir (mesurar espais, pesar ingredients). Les sortides escolars també poden contribuir a l’observació i la pràctica de situacions matemàtiques de l’entorn (elements geomètrics, compres, plànols).

La distribució del temps ha d’anar en funció de la importància de les activitats proposades, de les necessitats del grup i de la resposta dels alumnes, sempre respectant els diferents ritmes d’aprenentatge.

Tipologia d’agrupaments

Segons les activitats que es plantegen, és recomanable fer diferents tipus d’agrupament: flexibles, petits grups, gran grup, parelles, treball cooperatiu. Tots contribueixen al raonament, la reflexió, el diàleg, la presa de decisions, el respecte i l’acceptació de les opinions dels altres, i han de facilitar que tots els infants puguin anar avançant.

És important també la feina individual i l’esforç.

Avaluació

Partir d’una avaluació inicial dóna el punt de partida per plantejar els objectius que s’han d’aconseguir.

L’observació directa, el registre d’activitats, l’esforç i l’interès que demostra l’alumne esdevenen eines bàsiques per a una avaluació correcta. L’ordre i la netedat en la presentació de les tasques és fonamental. L’explicació del procés seguit en la planificació i la resolució de problemes és una eina per saber com pensa, compara, argumenta, reflexiona, fa inferències i extreu conclusions, en definitiva el seu raonament lògic.

S’han de valorar les actuacions en el treball cooperatiu o en grups i la capacitat de respectar les opinions dels altres, arribar a acords i consensuar les possibles solucions.

L’autoavaluació hauria de donar a l’alumne la satisfacció d’haver arribat a uns resultats d’acord amb el seu esforç.

El docent, durant el procés d’ensenyament-aprenentatge, hauria de ser capaç de canviar les estratègies metodològiques si comprova que els alumnes no arriben a assolir uns resultats satisfactoris segons els objectius proposats i exigits en els estàndards.

En l’avaluació final s’hauria de valorar la seguretat de l’alumne a l’hora de resoldre situacions matemàtiques de la vida quotidiana i del seu entorn més proper aplicant els continguts apresos.

És convenient adaptar l’avaluació tenint en compte les necessitats individuals dels alumnes.

Tractament disciplinari

Presentar els continguts i els treballs en contextos quotidians els fa veure la relació de les matemàtiques amb altres assignatures i la seva aplicació en el món que ens envolta.

La competència en comunicació lingüística, especialment la comprensió lectora, és bàsica per arribar a la solució de problemes.

Aprofitar les experiències i vivències dels alumnes en altres camps enriqueix l’aprenentatge.

Contribució de l’àrea al desenvolupament de les competències

La contribució a la competència matemàtica s’aconsegueix en la mesura que l’aprenentatge dels continguts és útil per enfrontar-se a la resolució de les situacions matemàtiques fora de l’aula.

A la competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia hi contribueix amb el desenvolupament de la concepció espacial (útil per interpretar mapes, planificar rutes, dissenyar plànols), amb el millor coneixement de la realitat (mitjançant la mesura) i amb la destresa en la utilització de les representacions gràfiques (per obtenir informació per conèixer i analitzar millor la realitat).

A la competència en comunicació lingüística hi contribueix amb la incorporació del llenguatge matemàtic, la descripció i la interpretació dels raonaments i dels processos que configuren la pròpia comprensió, l’esperit crític i les destreses comunicatives.

A la competència digital hi contribueix en la mesura que proporciona destreses associades a l’ús dels nombres (comparació, estimació, relacions…), a la utilització dels llenguatges gràfic i estadístic (interpretació de la informació sobre la realitat) i a la iniciació en l’ús de calculadores i eines tecnològiques.

A la competència d’aprendre a aprendre hi contribueix amb la verbalització del procés seguit, la reflexió, la perseverança i l’esforç davant situacions complexes, l’esperit crític, l’habilitat per comunicar el procés i els resultats del treball propi, i el desenvolupament d’estratègies.

A les competències socials i cíviques hi contribueix en la mesura que s’accepten i respecten altres punts de vista, que es treballa en equip, que s’empra el diàleg per consensuar estratègies i que es valora la responsabilitat.

Al sentit d’iniciativa i esperit emprenedor hi contribueixen tots els continguts associats amb la resolució de problemes: comprendre la situació, planificar estratègies, prendre decisions, gestionar els recursos, valorar els resultats (acceptant l’error com un element constructiu), confiar en la pròpia capacitat, replantejar-se alternatives per superar l’error.

Les matemàtiques contribueixen a la competència de consciència i expressions culturals en la mesura que el coneixement matemàtic forma part del desenvolupament cultural de la humanitat.

Objectius específics

1. Valorar el paper de les matemàtiques en la vida quotidiana i reconèixer el valor d’actituds com l’exploració de diferents alternatives, la conveniència de la precisió o aproximació i l’esforç en la recerca de solucions.

2. Expressar verbalment i de forma raonada el procés seguit per solucionar problemes de l’entorn proper.

3. Utilitzar processos de lectura, reflexió, raonament i estratègies de resolució de problemes, fer els càlculs necessaris i comprovar les solucions.

4. Aconseguir la capacitat d’afrontar amb èxit les situacions en les quals intervenen els nombres, valorant i adquirint seguretat en les pròpies habilitats matemàtiques.

5. Elaborar i emprar instruments i estratègies personals (aproximació, estimació de càlculs mentals, mesures, orientació espacial...), per fer prediccions i en la resolució de problemes.

6. Elaborar i presentar informes sobre els resultats i les conclusions dels processos d’investigació.

7. Identificar i resoldre problemes de la vida quotidiana, relacionar la realitat i les matemàtiques i valorar els coneixements matemàtics per resoldre aquests problemes.

8. Conèixer l’existència d’algunes unitats i aparells de mesura tradicional a les Illes Balears.

9. Reconèixer l’aportació de diferents cultures al món matemàtic: sistemes de numeració, unitats i aparells de mesures, instruments de càlcul, etc.

10. Fer servir habitualment de manera adequada els mitjans tecnològics per facilitar el càlcul i la recerca d’informació i per tractar i representar diverses informacions.

11. Identificar formes geomètriques de l’entorn per comprendre i descriure la realitat.

12. Desenvolupar estratègies de comprensió lectora en els missatges transmesos pels textos escrits emprats en l’àrea.

13. Posar en pràctica hàbits i estratègies que permetin tant l’activitat individual com la col·laboració activa i la responsabilitat en l’aprenentatge cooperatiu.

Continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge avaluables

Del primer al tercer curs

BLOC 1. PROCESSOS MATEMÀTICS

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

— Comprensió de l’enunciat de les activitats proposades.

— Elaboració d’un dibuix, esquema, taula de la situació.

— Seguretat en les pròpies capacitats per afrontar les dificultats que es presenten en l’elaboració de treballs.

— Iniciació en la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació i dels mitjans tecnològics en el procés d’aprenentatge.

1. Expressar verbalment el procés que s’ha seguit en la resolució d’un problema.

2. Utilitzar processos de raonament i estratègies de resolució de problemes.

3. Identificar i resoldre problemes de la vida quotidiana adequats al nivell i establir relacions entre la realitat i les matemàtiques.

4. Iniciar-se en el plantejament de preguntes i en la recerca de respostes tant en l’estudi de conceptes com en la resolució de problemes.

5. Iniciar-se en la utilització de mitjans tecnològics en el procés d’aprenentatge.

1.1. Comunica verbalment el procés seguit en la resolució de problemes.

1.2. Comprèn l’enunciat del problema i les dades que conté.

2.1. Reflexiona sobre tot el procés de resolució de problemes: revisa les operacions utilitzades, les unitats dels resultats, comprova la solució i cerca altres maneres de resoldre’ls.

2.2. Identifica i interpreta dades numèriques senzilles.

2.3. Fa estimacions dels resultats esperats i en contrasta la validesa.

2.4. És ordenat i organitzat per planificar el treball.

3.1. Mostra actituds adequades per al treball en matemàtiques: esforç, perseverança i flexibilitat.

4.1. S’inicia en el plantejament de preguntes i en la recerca de respostes adients.

5.1. Utilitza algunes eines tecnològiques per resoldre situacions i com a mitjà d’aprenentatge.

BLOC 2. NOMBRES

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

— Grafia i direccionalitat de les xifres. Nom i escriptura correcta dels nombres fins a cinc xifres.

— Nombres naturals.

— L’ordre numèric. Ordinals. Comparació de nombres.

— Equivalències dins el sistema decimal: unitats, desenes, centenes, unitats de miler i desenes de miler. Valor posicional de les xifres.

— Aproximació a les desenes, centenes i milers.

— Operacions amb nombres naturals: addició, subtracció i multiplicació.

— Iniciació al concepte de divisió.

— Utilització i automatització dels algoritmes de suma, resta i multiplicació.

— Descomposició de nombres segons el valor posicional de les xifres.

— Construcció de sèries.

— Construcció i memorització de les taules de multiplicar.

— Estratègies de càlcul mental.

— Iniciació a l’ús de la calculadora.

— Aplicació de les operacions a la resolució de problemes.

— Iniciació al concepte de fracció.

1. Identificar i escriure les grafies de les xifres. Llegir, escriure i ordenar nombres de fins a cinc xifres.

2. Interpretar els nombres naturals segons el seu valor en situacions de la vida quotidiana.

3. Emprar els nombres naturals per interpretar i intercanviar informació en contextos de la vida quotidiana.

4. Conèixer, utilitzar i automatitzar algoritmes de la suma, la resta i la multiplicació en contextos de resolució de problemes. Fer operacions emprant el càlcul mental.

5. Identificar i resoldre problemes de la vida quotidiana, establir connexions entre la realitat i les matemàtiques i valorar la utilitat dels coneixements matemàtics per resoldre problemes.

1.1. Llegeix, escriu i ordena nombres naturals.

1.2. Utilitza els nombres ordinals en contextos reals.

1.3. Descompon nombres de fins a cinc xifres segons el valor posicional de les xifres.

1.4. Fa sèries numèriques ascendents i descendents.

2.1. Interpreta en textos numèrics els nombres naturals i reconeix el valor de la posició de les xifres.

2.2. Descompon nombres naturals.

3.1. Empra els nombres en contextos reals, establint equivalències entre aquests i emprant-los com a operadors per resoldre problemes.

4.1. Estima i comprova els resultats obtinguts.

4.2. Fa operacions amb nombres naturals emprant algoritmes i el càlcul mental: suma, resta, multiplicació i iniciació a la divisió.

4.3. Utilitza i automatitza els algoritmes de sumar, restar i multiplicar, i els aplica a la resolució de problemes.

4.4. Construeix, memoritza i fa servir les taules de multiplicar.

5.1. Resol problemes que impliquen el domini dels continguts treballats, pren decisions i en valora les conseqüències.

5.2. Revisa les operacions que ha emprat, els resultats, i comprova les solucions.

BLOC 3. MESURA

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

— Unitats del sistema mètric decimal de longitud, capacitat i massa, i expressió en forma simple d’aquestes mesures.

— Comparació i ordenació de mesures d’una mateixa magnitud.

— Tria de la unitat més adient per expressar una mesura.

— Realització de mesuraments.

— Estimació de longituds, capacitats i masses d’objectes coneguts i tria de les unitats corresponents.

— Explicació oral dels processos seguits en qualsevol dels procediments anteriors.

— Mesura del temps: unitats de mesura (dia, setmana, any) i lectura en rellotges analògics i digitals (hores, mitges hores, quarts i minuts).

— El sistema monetari de la Unió Europea. Unitat principal: l’euro. Valor de les diferents monedes i bitllets.

— Equivalències entre monedes i bitllets.

— Resolució de problemes de mesura.

1. Seleccionar els instruments i les unitats de mesura més usuals, fer estimacions i expressar mesures senzilles de longitud, massa, capacitat i temps en contextos reals.

2. Emprar algunes unitats de mesura i convertir-les en altres de la mateixa magnitud.

3. Conèixer les unitats més usuals de la mesura del temps i saber l’hora en els dos tipus de rellotge.

4. Conèixer el valor de les monedes i els bitllets del sistema monetari europeu i les equivalències entre aquests.

5. Resoldre problemes senzills de mesures de la vida quotidiana i establir connexions entre la realitat i les matemàtiques.

1.1. Identifica algunes unitats del sistema mètric decimal de longitud, capacitat i massa.

2.1. Estima algunes mesures de longitud, capacitat i massa, tria els instruments que s’utilitzen i expressa els resultats.

2.2. Mesura amb els instruments proposats.

2.3. Compara i ordena mesures d’una mateixa magnitud.

3.1. Coneix i utilitza les unitats de mesura del temps i les relacions entre aquestes: hora, mitges hores, quarts, dia, setmana, any...

3.2. Reconeix l’hora en els dos tipus de rellotge.

4.1. Coneix el valor i les equivalències entre les diferents monedes i bitllets i resol problemes de situacions reals.

5.1. Explica de forma oral els processos que ha seguit i les estratègies emprades en tots els procediments que ha fet.

5.2. Resol problemes utilitzant les unitats de mesura apreses.

5.3. Resol problemes senzills de la vida quotidiana emprant les mesures temporals apreses.

BLOC 4. GEOMETRIA

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

— Situació en el plànol i en l’espai i interpretació.

— Noció d’angle.

— Representació de gràfics senzills.

— Figures geomètriques i els seus elements: polígons, triangles, quadrilàters i cercles.

— Identificació i denominació de polígons atenent al nombre de costats.

— La circumferència i el cercle. Elements bàsics: centre, radi i diàmetre.

— Identificació, comparació i classificació dels cossos geomètrics en objectes familiars (cubs, prismes, piràmides, cilindres i esferes).

— Reconeixement de simetries.

— Interpretació de missatges amb informacions sobre relacions espacials.

1. Utilitzar les nocions geomètriques de paral·lelisme, perpendicularitat, línia recta, corba, simetria i perímetre en situacions de la vida quotidiana.

2. Conèixer les figures planes: triangle, rectangle, quadrat.

3. Descriure i representar la situació d’un objecte de l’entorn proper en un croquis o plànol.

4. Identificar figures planes i cossos geomètrics senzills en imatges o materials de l’entorn.

5. Relacionar els conceptes d’angle i gir.

1.1. Identifica i representa posicions relatives de rectes.

1.2. Identifica en situacions senzilles la simetria i construeix figures simètriques respecte d’un eix.

2.1. Coneix i representa figures planes i en sap els elements.

3.1. Descriu objectes i situacions fent servir el vocabulari geomètric que coneix, explica un recorregut i s’orienta en l’espai.

4.1. Identifica els cossos geomètrics i els seus elements: cares, vèrtexs i arestes.

5.1. Identifica i representa angles (agut, obtús, recte) en diferents posicions.

5.2. Descriu posicions i moviments mitjançant angles i girs.

BLOC 5. ESTADÍSTICA I PROBABILITAT

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

— Interpretació de gràfics i estadístiques senzills.

— Recollida i classificació de dades quantitatives.

— Elaboració i interpretació de gràfics senzills amb diagrames de barres.

— Anàlisi de les informacions presentades a través de gràfics.

— Iniciació intuïtiva a la probabilitat d’un succés.

1. Recollir i registrar informacions quantitatives en diagrames de barres lineals.

2. Llegir i interpretar representacions gràfiques senzilles.

3. Fer estimacions basades en les experiències de probabilitat amb monedes, cartes…

4. Resoldre problemes que impliquin el domini dels continguts propis de l’estadística i la probabilitat.

1.1.Recull i classifica dades de situacions de l’entorn.

2.1. Fa i interpreta gràfics molt senzills amb diagrames de barres amb dades obtingudes de situacions molt properes.

3.1. Fa estimacions sobre les informacions que es presenten mitjançant gràfics estadístics.

4.1. Identifica situacions de caràcter aleatori.

4.2. Fa conjectures i estimacions sobre alguns jocs (monedes, daus, cartes, loteria...).

Del quart al sisè curs

BLOC 1. PROCESSOS MATEMÀTICS

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

— Planificació del procés de resolució de problemes: anàlisi i comprensió de l’enunciat, estratègies i procediments posats en pràctica (un dibuix, una taula, un esquema de la situació, assaig i error raonat, operacions matemàtiques adients, etc.), resultats obtinguts.

— Plantejament de petites investigacions en contextos numèrics, geomètrics i funcionals.

— Apropament al mètode de treball científic mitjançant l’estudi d’alguna de les seves característiques i la pràctica en situacions senzilles.

— Confiança en les pròpies capacitats per desenvolupar actituds adients i afrontar les dificultats pròpies del treball científic.

— Utilització de mitjans tecnològics en el procés d’aprenentatge per obtenir informació, fer càlculs numèrics, resoldre problemes i presentar resultats.

— Integració de les tecnologies de la informació i la comunicació en el procés d’aprenentatge.

1. Expressar verbalment de manera raonada el procés seguit en la resolució d’un problema.

2. Utilitzar processos de raonament i estratègies de resolució de problemes, fer els càlculs necessaris i comprovar les solucions obtingudes.

3. Descriure i analitzar situacions de canvi per trobar patrons, regularitats i lleis matemàtiques en contextos numèrics, geomètrics i funcionals, i valorar-ne la utilitat per fer prediccions.

4. Aprofundir en problemes resolts, plantejant petites variacions en les dades, fent altres preguntes…

5. Fer i presentar informes senzills sobre el desenvolupament, els resultats i les conclusions obtinguts en el procés d’investigació.

6. Identificar i resoldre problemes de la vida quotidiana adequats al nivell, establir connexions entre la realitat i les matemàtiques i valorar la utilitat dels coneixements matemàtics adients per resoldre problemes.

7. Conèixer algunes característiques del mètode de treball científic en contextos de situacions problemàtiques que s’han de resoldre.

8. Planificar i controlar les fases del mètode de treball científic en situacions adequats al nivell.

9. Desenvolupar i cultivar actituds inherents a la tasca matemàtica.

10. Superar bloquejos i inseguretats davant la resolució de situacions desconegudes.

11. Reflexionar sobre les decisions preses i aprendre per a situacions similars futures.

12. Emprar els mitjans tecnològics de manera habitual en el procés d’aprenentatge cercant, analitzant i seleccionant informació rellevant a Internet o altres fonts, elaborant documents propis, fent-ne exposicions i argumentacions.

13. Seleccionar i utilitzar eines tecnològiques i estratègies per al càlcul, per conèixer els principis matemàtics i per resoldre problemes.

1.1. Comunica verbalment de manera raonada el procés seguit en la resolució d’un problema de matemàtiques o en contextos de la realitat.

2.1. Analitza i comprèn l’enunciat dels problemes (dades, relacions entre les dades, context del problema).

2.2. Fa servir estratègies heurístiques i processos de raonament de problemes.

2.3. Reflexiona sobre el procés de resolució de problemes: revisa les operacions utilitzades, les unitats dels resultats, comprova i interpreta les solucions en el context de la situació, cerca altres formes de resolució, etc.

2.4. Fa estimacions i elabora conjectures sobre els resultats del problemes que s’han de resoldre, en contrasta la validesa i en valora la utilitat i l’eficàcia.

2.5. Identifica i interpreta dades i missatges de textos numèrics senzills de la vida quotidiana (factures, fullets publicitaris, rebaixes...).

3.1. Identifica patrons, regularitats i lleis matemàtiques en situacions de canvi, en contextos numèrics, geomètrics i funcionals.

3.2. Fa prediccions sobre els resultats esperats utilitzant patrons i lleis trobades, analitzant-ne la idoneïtat i els errors que es produeixen.

4.1. Aprofundeix en problemes una vegada resolts, analitzant la coherència de la solució i cercant altres maneres de resoldre’ls.

4.2. Es planteja nous problemes a partir d’un de resolt: variant-ne les dades, proposant noves preguntes, connectant-lo amb la realitat, cercant altres contextos, etc.

5.1. Elabora informes sobre el procés d’investigació fet, exposant-ne les fases i valorant els resultats i les conclusions obtinguts.

6.1. Practica el mètode científic, i és ordenat, organitzat i sistemàtic.

6.2. Planifica el procés de treball amb preguntes adients: què vull esbrinar?, què tenc?, què cerc?, com ho puc fer?, no m’he equivocat en fer-ho?, la solució és adequada?

7.1. Fa estimacions sobre els resultats esperats, en contrasta la validesa i valora els pro i els contra d’emprar-los.

8.1. Elabora conjectures i cerca arguments que les validin en situacions que s’han de resoldre, en contextos numèrics, geomètrics i funcionals.

9.1. Desenvolupa i mostra actituds adients per al treball en matemàtiques: esforç, perseverança, flexibilitat i acceptació de la crítica raonada.

9.2. Es planteja la resolució de reptes i problemes amb la precisió, l’atenció i l’interès adequats al nivell educatiu i a la dificultat de la situació.

9.3. Distingeix entre problemes i exercicis i aplica les estratègies adequades per a cada cas.

9.4. S’inicia en el plantejament de preguntes i en la recerca de respostes adients, tant en l’estudi dels conceptes com en la resolució de problemes.

9.5. Desenvolupa i aplica estratègies de raonament (classificació, reconeixement de les relacions, ús de contraexemples) per crear i investigar conjectures i construir i defensar arguments.

10.1. Pren decisions en els processos de resolució de problemes valorant-ne les conseqüències i la conveniència per la seva senzillesa i utilitat.

10.2. Reflexiona sobre els problemes resolts i els processos desenvolupats, valora les idees clau, aprèn per a situacions futures similars, etc.

10.3. Utilitza eines tecnològiques per fer càlculs numèrics, per aprendre i per resoldre problemes, conjectures, i construir i defensar arguments.

11.1. S’inicia en la reflexió sobre els problemes resolts i els processos desenvolupats, valora les idees clau, aprèn per a situacions futures similars, etc.

12.1. S’inicia en l’ús d’eines tecnològiques per fer càlculs numèrics, per aprendre i per resoldre problemes.

12.2. S’inicia en l’ús de la calculadora per fer càlculs numèrics, per aprendre i per resoldre problemes.

13.1. Du a terme un projecte, elabora i presenta un informe creant documents digitals propis (textos, presentació, imatge, vídeo, so...), cercant, analitzant i seleccionant la informació rellevant, utilitzant l’eina tecnològica adient i compartint-ho amb els companys.

BLOC 2. NOMBRES

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

— Nombres enters, decimals i fraccions.

— La numeració romana.

— L’ordre numèric. Utilització dels nombres ordinals. Comparació de nombres.

— Nom i grafia dels nombres de més de sis xifres.

— Equivalències entre els elements del sistema de numeració decimal: unitats, desenes, centenes, etc.

— El sistema de numeració decimal: valor posicional de les xifres.

— El nombre decimal: dècimes, centèsimes i mil·lèsimes.

— Concepte de fracció com a relació entre les parts i el tot.

— Fraccions pròpies i impròpies. Nombre mixt. Representació gràfica.

— Fraccions equivalents, reducció de dues o més fraccions a comú denominador.

— Els nombres decimals: valor de posició.

— Arrodoniment de nombres decimals a la dècima, centèsima o mil·lèsima més propera.

— Relació entre fracció i nombre decimal, aplicació a l’ordenació de fraccions.

— Divisibilitat: múltiples, divisors, nombres primers i nombres composts. Criteris de divisibilitat.

— Nombres positius i negatius.

— Estimació de resultats.

— Comprovació de resultats mitjançant estratègies aritmètiques.

— Arrodoniment de nombres naturals a les desenes, centenes i milers.

— Operació de conjunts de nombres de diferent tipus.

Operacions:

— Operacions amb nombres naturals: addició, subtracció, multiplicació i divisió.

— La multiplicació com a suma de sumands iguals i viceversa. Les taules de multiplicar.

— Potència com a producte de factors iguals. Quadrats i cubs. Potències de base 10.

— Identificació i ús dels termes propis de la divisió.

— Propietats de les operacions i relacions entre aquestes emprant nombres naturals.

— Operacions amb fraccions.

— Operacions amb nombres decimals.

— Percentatges i proporcionalitat.

Percentatges:

— Expressió de parts emprant percentatges.

— Correspondència entre fraccions senzilles, decimals i percentatges.

— Augments i disminucions percentuals.

— Proporcionalitat directa.

— La regla de tres en situacions de proporcionalitat directa: llei del doble, triple, meitat.

— Resolució de problemes de la vida quotidiana.

Càlcul:

— Utilització dels algoritmes estàndard de suma, resta, multiplicació i divisió.

— Automatització dels algoritmes.

— Descomposició, de manera additiva i de manera additivomultiplicadora.

— Descomposició de nombres naturals atenent al valor posicional de les xifres.

— Construcció de sèries ascendents i descendents.

— Construcció i memorització de les taules de multiplicar.

— Obtenció dels primers múltiples d’un nombre donat.

— Obtenció de tots els divisors de qualsevol nombre menor de 100.

— Descomposició de nombres decimals atenent al valor posicional de les xifres.

— Càlcul de percentatges en situacions reals.

— Elaboració i ús d’estratègies de càlcul mental.

— Ús de la calculadora.

— Aplicació de les operacions en la resolució de problemes.

1. Llegir, escriure i ordenar utilitzant raonaments apropiats, diferents tipus de nombre (romans, naturals, fraccions i decimals fins a les mil·lèsimes).

2. Interpretar diferents tipus de nombre segons el seu valor, en situacions de la vida quotidiana.

3. Fer operacions i càlculs numèrics mitjançant diferents procediments, inclòs el càlcul mental, fent referència implícita a les propietats de les operacions, en situacions de resolució de problemes.

4. Utilitzar les propietats de les operacions, les estratègies personals i els diferents procediments que s’usen segons la naturalesa del càlcul que s’ha de fer (algoritmes escrits, càlcul mental, tempteig, estimació, calculadora).

5. Emprar els nombres enters, decimals, fraccionaris i els percentatges senzills per interpretar i intercanviar informació en contextos de la vida quotidiana.

6. Operar amb els nombres tenint en compte la jerarquia de les operacions, aplicant les seves propietats, les estratègies personals i els diferents procediments que s’utilitzen segons la naturalesa del càlcul que s’ha de fer (algoritmes escrits, càlcul mental, tempteig, estimació, calculadora), emprant el més adient.

7. Iniciar-se en l’ús dels percentatges i la proporcionalitat directa per interpretar i intercanviar informació i resoldre problemes en contextos de la vida quotidiana.

8. Conèixer, utilitzar i automatitzar algoritmes estàndard de suma, resta, multiplicació i divisió amb diferents tipus de nombre, en comprovació dels resultats en contextos de resolució de problemes i en situacions de la vida quotidiana.

9. Identificar i resoldre problemes de la vida quotidiana adequats al nivell, establir connexions entre la realitat i les matemàtiques, valorar la utilitat dels coneixements matemàtics adients i reflexionar sobre el procés aplicat per resoldre problemes.

1.1. Identifica les xifres romanes i aplica el coneixement a la comprensió de datacions.

1.2. Llegeix, escriu i ordena en textos numèrics i de la vida quotidiana nombres (naturals, fraccions i decimals fins a les mil·lèsimes), emprant raonaments adients i interpretant el valor posicional de cada xifra.

2.1. Empra els nombres ordinals en contextos reals.

2.2. Interpreta en textos numèrics i de la vida quotidiana nombres (naturals, fraccions i decimals fins a les mil·lèsimes), emprant raonaments adients i interpretant el valor posicional de cada xifra.

2.3. Descompon, compon i arrodoneix nombres naturals i decimals, interpretant el valor posicional de cada xifra.

2.4. Ordena nombres enters, decimals i fraccions bàsiques per comparació, representació en la recta numèrica i transformació d’uns en altres.

2.5. Utilitza els nombres negatius en contextos reals.

3.1. Redueix dues o més fraccions a comú denominador i calcula fraccions equivalents.

3.2. Arrodoneix nombres decimals a la dècima, centèsima o mil·lèsima més propera.

3.3. Ordena fraccions aplicant la relació entre fracció i nombre decimal.

4.1. Coneix i aplica els criteris de divisibilitat per 2, 3, 5, 9 i 10.

5.1. Opera amb els nombres coneixent la jerarquia de les operacions.

5.2. Empra diferents tipus de nombre en contextos reals, establint equivalències entre aquests, identificant-los i emprant-los com a operadors en la interpretació i la resolució de problemes.

5.3. Estima i comprova resultats mitjançant diferents estratègies.

6.1. Fa operacions amb nombres naturals: suma, resta, multiplicació i divisió.

6.2. Identifica i empra els termes propis de la multiplicació i de la divisió.

6.3. Resol problemes emprant la multiplicació per fer recomptes, en disposicions rectangulars en què intervé la llei del producte.

6.4. Calcula quadrats, cubs i potències de base 10.

6.5. Aplica les propietats de les operacions i les relacions entre aquestes.

6.6. Fa sumes i restes de fraccions amb el mateix denominador. Calcula el producte d’una fracció per un nombre.

6.7. Fa operacions amb nombres decimals.

6.8. Aplica la jerarquia de les operacions i els usos del parèntesi.

6.9. Calcula percentatges d’una quantitat.

7.1. Empra els percentatges per expressar parts.

7.2. Estableix la correspondència entre fraccions senzilles, decimals i percentatges.

7.3. Calcula augments i disminucions percentuals.

7.4. Empra la regla de tres en situacions de proporcionalitat directa: llei del doble, triple, meitat, per resoldre problemes de la vida diària.

7.5. Resol problemes de la vida quotidiana emprant percentatges i regla de tres en situacions de proporcionalitat directa i explica oralment i per escrit el significat de les dades, la situació plantejada, el procés seguit i les solucions obtingudes.

8.1. Utilitza i automatitza algoritmes estàndard de suma, resta, multiplicació i divisió amb diferents tipus de nombre, en comprovació de resultats en contextos de resolució de problemes i en situacions quotidianes.

8.2. Descompon de forma additiva i de forma additivomultiplicadora nombres menors d’un milió atenent al valor posicional de les xifres.

8.3. Construeix sèries numèriques, ascendents i descendents de cadències 2, 10 i 100 a partir de qualsevol nombre i de cadències 5, 25 i 50 a partir de múltiples de 5, 25 i 50.

8.4. Descompon nombres naturals atenent al valor posicional de les xifres.

8.5 Construeix i memoritza les taules de multiplicar i les empra per fer càlcul mental.

8.6. Identifica múltiples i divisors, i empra les taules de multiplicar.

8.7. Calcula els primers múltiples d’un nombre donat.

8.8. Calcula tots els divisors de qualsevol nombre menor que 100.

8.9. Calcula el mínim comú múltiple i el màxim comú divisor.

8.10. Descompon nombres decimals atenent al valor posicional de les xifres.

8.11. Calcula tants per cent en situacions reals.

8.12. Elabora i usa estratègies de càlcul mental.

8.13. Estima i arrodoneix el resultat d’un càlcul i valora la resposta.

8.14. Empra la calculadora i aplica les regles de funcionament per investigar i resoldre problemes.

9.1. Resol problemes que impliquin domini dels continguts treballats, emprant estratègies heurístiques, de raonament (classificació, reconeixement de les relacions, ús de contraexemples), creant conjectures, construint, argumentant i prenent decisions, i en valora les conseqüències i la conveniència d’utilitzar-les.

9.2. Reflexiona sobre el procés aplicat en la resolució de problemes: revisa les operacions utilitzades, les unitats dels resultats, comprova i interpreta les solucions en el context i cerca altres maneres de resoldre’l.

BLOC 3. MESURA

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

— Unitats del sistema mètric decimal. Longitud, capacitat, massa, superfície i volum.

— Mesures tradicionals de les Illes Balears.

— Equivalències entre les mesures de capacitat i volum.

— Expressió en forma simple d’un mesurament de longitud, capacitat o massa, en forma complexa i viceversa.

— Comparació i ordenació de mesures d’una mateixa magnitud.

— Desenvolupament d’estratègies per mesurar figures de manera exacta i aproximada.

— Tria de la unitat més adient per expressar una mesura.

— Realització de mesuraments.

— Comparació de superfícies de figures planes per superposició, descomposició i mesurament.

— Sumar i restar mesures de longitud, capacitat, massa, superfície i volum.

— Estimació de longituds, capacitats, masses, superfícies i volums d’objectes i espais coneguts, i tria de les unitats i dels instruments més adients per mesurar i expressar una mesura.

— Explicació oral i escrita del procés seguit i de l’estratègia emprada en qualsevol dels procediments utilitzats.

Mesura del temps:

— Unitats de mesura del temps i les relacions entre aquestes.

— Equivalències i transformacions entre hores, minuts i segons.

— Lectura en rellotges analògics i digitals.

— Càlculs amb mesures temporals.

Mesura d’angles:

— El sistema sexagesimal.

— L’angle com a unitat de mesura d’un angle. Mesura d’angles.

Sistemes monetaris:

— El sistema monetari de la Unió Europea. Unitat principal: l’euro. Valor de les diferents monedes i bitllets.

— Múltiples i submúltiples de l’euro.

— Equivalències entre monedes i bitllets.

— Resolució de problemes de mesura.

1. Seleccionar instruments i unitats de mesura usuals, fer prèviament estimacions i expressar amb precisió mesures de longitud, superfície, pes/massa, capacitat i temps en contextos reals.

2. Triar els instruments de mesura més pertinents en cada cas i estimar la mesura de magnituds de longitud, capacitat, massa i temps fent previsions raonables.

3. Operar amb diferents mesures.

4. Emprar les unitats de mesura més usuals, convertir unes unitats en altres de la mateixa magnitud, expressar els resultats en les unitats de mesura més adequades, explicar oralment i per escrit el procés seguit i aplicar-lo en la resolució de problemes.

5. Conèixer les unitats de mesura del temps i les relacions entre aquestes, i emprar-les per resoldre problemes de la vida diària.

6. Conèixer el sistema sexagesimal per fer càlculs amb mesures angulars.

7. Conèixer el valor i les equivalències entre les diferents monedes i bitllets del sistema monetari de la Unió Europea.

8. Identificar i resoldre problemes de la vida quotidiana adequats al nivell, establir les connexions entre la realitat i les matemàtiques, valorar la utilitat dels coneixements matemàtics adients i reflexionar sobre el procés aplicat per resoldre problemes.

1.1. Identifica les unitats del sistema mètric decimal. Longitud, capacitat, massa, superfície i volum.

2.1. Estima longituds, capacitats, masses, superfícies i volums d’objectes i espais coneguts, tria la unitat i els instruments més adients per mesurar i explica de manera oral el procés seguit i l’estratègia emprada.

2.2. Mesura amb instruments, utilitza estratègies i unitats convencionals i no convencionals i tria la unitat més adient per expressar una mesura.

3.1. Suma i resta mesures de longitud, capacitat, massa, superfície i volum en forma simple i dóna el resultat en la unitat determinada en principi.

3.2. Expressa en forma simple la mesura de longitud, capacitat o massa donada en forma complexa i viceversa.

3.3. Compara i ordena mesures d’una mateixa magnitud.

3.4. Compara superfícies de figures planes per superposició, descomposició i mesurament.

4.1. Coneix i utilitza les equivalències entre les mesures de capacitat i volum

4.2. Explica de forma oral i per escrit els processos seguits i les estratègies emprades en tots els procediments.

4.3. Resol problemes emprant les unitats de mesura més usuals, converteix unes unitats en altres de la mateixa magnitud, expressa els resultats en les unitats de mesura més adients i explica oralment i per escrit el procés seguit.

5.1. Coneix i utilitza les unitats de mesura del temps i les relacions entre aquestes: segon, minut, hora, dia, setmana, any...

5.2. Fa equivalències i transformacions entre hores, minuts i segons.

5.3. Llegeix en rellotges analògics i digitals.

5.4. Resol problemes de la vida diària emprant mesures temporals i les relacions entre aquestes.

6.1. Identifica l’angle com a mesura d’un gir o obertura.

6.2. Mesura angles emprant instruments convencionals.

6.3. Resol problemes fent càlculs amb mesures angulars.

7.1. Coneix la funció, el valor i les equivalències entre les diferents monedes i bitllets del sistema monetari de la Unió Europea i les empra per resoldre problemes tant en situacions reals com en figurades.

7.2. Calcula múltiples i submúltiples de l’euro.

8.1. Resol problemes de mesura, emprant estratègies heurístiques, de raonament (classificació, reconeixement de les relacions, ús de contraexemples), creant conjectures, construint, argumentant i prenent decisions, i en valora les conseqüències i la conveniència d’utilitzar-les.

8.2. Reflexiona sobre el procés seguit en la resolució de problemes: revisa les operacions, les unitats dels resultats, comprova i interpreta les solucions en el context i cerca altres maneres de resoldre’ls.

BLOC 4. GEOMETRIA

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

— La situació en el plànol i en l’espai.

— Posicions relatives de rectes i circumferències.

— Angles en diferents posicions: consecutius, adjacents, oposats pel vèrtex...

— Sistema de coordenades cartesianes. Descripció de posicions i moviments.

— La representació elemental de l’espai: escales i gràfics senzills.

— Formes planes i espacials: figures planes. Elements, relacions i classificació.

— Classificació de triangles atenent als costats i als angles.

— Classificació de quadrilàters atenent al paral·lelisme dels costats. Classificació dels paral·lelograms.

— Concavitat i convexitat de figures planes.

— Identificació i denominació de polígons atenent al nombre de costats.

— Perímetre i àrea.

— La circumferència i el cercle. Elements bàsics: centre, radi, diàmetre, corda, arc, tangent i sector circular.

— Cossos geomètrics: elements, relació i classificació.

— Poliedres. Elements bàsics: vèrtex, cares i arestes. Tipus de poliedre.

— Cossos rodons: con, cilindre i esfera.

— Regularitats i simetries: reconeixement de les regularitats.

1. Utilitzar les nocions geomètriques de paral·lelisme, perpendicularitat, simetria, perímetre i superfície per descriure i comprendre situacions de la vida quotidiana.

2. Conèixer les figures planes: quadrat, rectangle, romboide, triangle, trapezi i rombe.

3. Comprendre el mètode de calcular l’àrea d’un paral·lelogram, triangle, trapezi i rombe. Calcular l’àrea de figures planes.

4. Fer servir les propietats de les figures planes per resoldre problemes.

5. Conèixer les característiques i aplicar-les per classificar poliedres, prismes, piràmides, cossos rodons: cilindre, con i esfera, i els seus elements bàsics.

6. Interpretar representacions espacials especials fetes a partir de sistemes de referència i d’objectes o situacions familiars.

7. Identificar i resoldre problemes de la vida quotidiana adequats al nivell, establir connexions entre la realitat i les matemàtiques, valorar la utilitat dels coneixements matemàtics adients i reflexionar sobre el procés aplicat per resoldre problemes.

1.1. Identifica i representa posicions relatives de rectes i circumferències.

1.2. Identifica i representa angles en diferents posicions: consecutius, adjacents, oposats pel vèrtex…

1.3. Descriu posicions i moviments per mitjà de coordenades, distàncies, angles, girs...

1.4. Fa escales i gràfics senzills per fer representacions elementals en l’espai.

1.5. Identifica en situacions molt senzilles la simetria de tipus axial i especular.

1.6. Traça una figura plana simètrica d’una altra respecte d’un eix.

1.7. Fa ampliacions i reduccions.

2.1. Classifica triangles atenent als costats i als angles, identificant les relacions entre els costats i els angles.

2.2. Empra instruments de dibuix i eines tecnològiques per construir i explorar formes geomètriques.

3.1. Calcula l’àrea i el perímetre d’un rectangle, quadrat, triangle.

3.2. Aplica els conceptes de perímetre i superfície de figures per fer càlculs sobre plànols i espais reals i per interpretar situacions de la vida diària.

4.1. Classifica quadrilàters atenent al paral·lelisme dels costats.

4.2. Identifica i diferencia els elements bàsics de circumferència i cercle: centre, radi, diàmetre, corda, arc, tangent i sector circular.

4.3. Calcula el perímetre i l’àrea de la circumferència i el cercle.

4.4. Utilitza la composició i la descomposició per formar figures planes i cossos geomètrics a partir d’unes altres.

5.1. Identifica i anomena polígons atenent al nombre de costats.

5.2. Reconeix i identifica poliedres, prismes i piràmides, i els seus elements bàsics: vèrtex, cares i arestes.

5.3. Reconeix i identifica cossos rodons: con, cilindre i esfera, i els seus elements bàsics.

6.1. Comprèn i descriu situacions de la vida quotidiana, i interpreta i elabora representacions espacials (plànols, croquis d’itineraris, maquetes...) emprant les nocions geomètriques bàsiques (situació, moviment, paral·lelisme, perpendicularitat, escala, simetria, perímetre, superfície).

6.2. Interpreta i descriu situacions, missatges i fets de la vida quotidiana emprant el vocabulari geomètric adient: indica una adreça, explica un recorregut, s’orienta en l’espai.

7.1. Resol problemes geomètrics que impliquen domini dels continguts treballats, emprant estratègies heurístiques, de raonament (classificació, reconeixement de les relacions, ús de contraexemples), creant conjectures, construint, argumentant i prenent decisions, i en valora les conseqüències i la conveniència d’utilitzar-les.

7.2. Reflexiona sobre el procés de resolució de problemes: revisa les operacions emprades, les unitats dels resultats, comprova i interpreta les solucions en el context i proposa altres maneres de resoldre’ls.

BLOC 5. ESTADÍSTICA I PROBABILITAT

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

— Gràfics i paràmetres estadístics.

— Recollida i classificació de dades qualitatives i quantitatives.

— Construcció de taules de freqüència absolutes i relatives.

— Iniciació intuïtiva al rang i a les mesures de centralització: la mitjana aritmètica, la moda.

— Elaboració i interpretació de gràfics senzills: diagrames de barres, poligonals i sectorials.

— Anàlisi crítica de les informacions presentades a través de gràfics estadístics.

— Caràcter aleatori d’algunes experiències.

— Iniciació intuïtiva al càlcul de la probabilitat d’un succés.

1. Recollir i registrar una informació quantificable, emprant alguns recursos senzills de representació gràfica: taules de dades, blocs de barres, diagrames lineals, i comunicar la informació.

2. Fer, llegir i interpretar representacions gràfiques d’un conjunt de dades relatives a l’entorn immediat.

3. Fer estimacions basades en les experiències sobre el resultat (possible, impossible, segur, més o menys probable) de situacions senzilles en què intervengui l’atzar i comprovar el resultat.

4. Observar i constatar que hi ha successos impossibles, successos que amb quasi tota seguretat es produeixen, o que es repeteixen, i que aquesta repetició és més o menys probable.

5. Identificar i resoldre problemes de la vida quotidiana adequats al nivell, establir connexions entre la realitat i les matemàtiques, valorar la utilitat dels coneixements matemàtics adients i reflexionar sobre el procés aplicat per resoldre problemes.

1.1. Identifica dades qualitatives i quantitatives en situacions familiars.

2.1. Recull i classifica dades qualitatives i quantitatives, de situacions de l’entorn, i les emprant per construir taules de freqüències absolutes i relatives.

2.2. Aplica de forma intuïtiva a situacions familiars el rang i les mesures de centralització: la mitjana aritmètica i la moda.

2.3. Fa i interpreta gràfics molt senzills: diagrames de barres, poligonals i sectorials, amb dades obtingudes de situacions molt properes.

3.1. Fa una anàlisi crítica argumentada sobre les informacions que es presenten mitjançant gràfics estadístics.

4.1. Identifica situacions de caràcter aleatori.

4.2. Fa conjectures i estimacions sobre alguns jocs (monedes, daus, cartes, loteria, etc.).

5.1. Resol problemes que impliquin domini dels continguts propis de l’estadística i la probabilitat, emprant estratègies heurístiques, de raonament (classificació, reconeixement de les relacions, ús de contraexemples), creant conjectures, construint, argumentant i prenent decisions, i en valora les conseqüències i la conveniència d’utilitzar-les.

5.2. Reflexiona sobre el procés de resolució de problemes: revisa les operacions emprades, les unitats dels resultats, comprova i interpreta les solucions en el context i proposa altres maneres de resoldre’ls.

PRIMERA LLENGUA ESTRANGERA: ANGLÈS

Introducció

Consideracions generals

Un dels objectius de l’educació des de les edats més primerenques és dotar els ciutadans d’instruments útils per desenvolupar competències que els permetin adaptar-se adequadament a una nova societat cada vegada més interdependent i global.

L’aprenentatge de llengües estrangeres adquireix una especial rellevància en aquest sentit, ja que la capacitat de comunicació és el primer requisit perquè l’individu es desenvolupi en un context creixentment pluricultural i plurilingüe. Així ho han reconegut tots els governs de la Unió Europea, que al llarg dels darrers anys han programat diverses actuacions comunitàries en matèria d’educació amb l’objectiu de fer possible que cada ciutadà tengui un coneixement pràctic d’almenys dos idiomes a més de la seva llengua primera. D’aquesta manera, l’individu està més ben preparat per integrar-se i participar en una varietat de contextos i de situacions que suposen un estímul i millors oportunitats per al seu desenvolupament en els àmbits personal, públic, educatiu o acadèmic, ocupacional, laboral o professional.

La llengua és l’instrument per excel·lència de l’aprenentatge i la comunicació. Tant les llengües primeres com les llengües estrangeres formen part del bagatge vital de les persones en un món en què les relacions entre individus, països i organismes es fan més freqüents i més estretes.

Comunicació i interculturalitat

El coneixement de diverses llengües potencia el domini de les llengües pròpies i la valoració de la pròpia cultura. Amb l’arribada a la nostra comunitat de ciutadans d’altres nacionalitats amb idiomes distints dels nostres, la comunicació en una llengua estrangera és un vehicle de relacions socials i d’entesa cultural, alhora que afavoreix la comprensió de costums i formes de vida diferents, la tolerància i el respecte entre persones de distintes procedències. A més, el fet que la nostra comunitat autònoma sigui una de les principals destinacions del turisme internacional fa necessària la comunicació en llengua estrangera, no tan sols en altres països, sinó dins la mateixa comunitat on els alumnes viuen.

Model lingüístic i aprenentatge

El model lingüístic aportat per l’escola és, sovint, la primera i una de les principals fonts de coneixement i aprenentatge de l’idioma. Els discursos utilitzats a l’aula, que han de ser eminentment lúdics, són alhora vehicle i objecte d’aprenentatge. El currículum, doncs, atén el coneixement dels elements lingüístics però, sobretot, la capacitat d’emprar-los per acomplir tasques comunicatives.

En l’etapa d’educació primària és essencial treballar la interacció comunicativa i la comprensió i producció de textos en contextos familiars, de manera que puguin aprofitar els coneixements prèviament adquirits i les capacitats i experiències que posseeixen. Cal, doncs, fomentar un ús de la llengua contextualitzat en situacions comunicatives pròpies d’àmbits diversos i que permeten un ús de la llengua real i motivador. L’ús del joc, sobretot els primers anys, i la realització de tasques conjuntes són elements essencials per establir adequadament les bases per adquirir una llengua i fan de la llengua estrangera un instrument de socialització al servei del grup.

La llengua com a acció, segons el Marc europeu comú de referència per a les llengües, demana una metodologia que se centri en l’alumne, en les seves necessitats d’aprenentatge i en la responsabilitat que aquest ha d’assumir en el procés; una metodologia que aconsegueixi integrar, de manera coherent i transparent, tots els components curriculars, i que tengui com a meta el desenvolupament de la capacitat d’actuar fent servir la llengua per produir i comprendre textos en els possibles contextos reals que es recullen en el currículum per a aquesta etapa educativa.

Estructura del currículum

Aquest currículum conté els apartats següents: orientacions metodològiques, contribució de l’àrea al desenvolupament de les competències, objectius específics, continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge avaluables.

Els objectius específics de l’àrea són el conjunt d’aprenentatges definits en termes de capacitats, que concreten el que s’espera que els alumnes adquireixin.

Els continguts són els objectes d’aprenentatge i els coneixements que col·laboren en l’adquisició dels objectius i de les competències.

Els criteris d’avaluació expressen el tipus i el grau d’aprenentatge que s’espera que obtenguin els alumnes d’acord amb els objectius i els continguts plantejats.

Els estàndards d’aprenentatge avaluables constitueixen una eina d’avaluació que dóna informació als docents sobre què s’ha aconseguit i què no s’ha assolit i, per tant, permeten conèixer els avanços dels alumnes i planificar i modificar el procés d’ensenyament.

El currículum s’estructura en dues seccions: de primer a tercer curs i de quart a sisè curs. Cada secció conté quatre blocs que corresponen a les activitats de llengua tal com es descriuen en el Marc europeu comú de referència per a les llengües: bloc 1: comprensió oral; bloc 2: producció (expressió i interacció) oral, bloc 3: comprensió escrita, i bloc 4: producció (expressió i interacció) escrita. Per a cadascun d’aquests quatre blocs s’especifiquen els continguts, els criteris d’avaluació i els estàndards d’aprenentatge avaluables.

Orientacions metodològiques

Les recomanacions següents s’han d’entendre com una guia per orientar docents i educadors en la recerca de la metodologia més adequada a cada situació d’aprenentatge concreta, a les característiques dels alumnes i a la línia de centre, una recerca que hauria de començar a l’aula.

Ús quotidià de la llengua en edats primerenques

L’àrea de llengua estrangera afronta el repte de formar persones que puguin emprar aquesta llengua per comprendre i expressar-se. Per això, l’ús quotidià de la llengua estrangera s’ha d’iniciar en el començament de l’aprenentatge. D’aquesta manera ajudam els infants a evolucionar com a individus autònoms, a ser capaços de dur a terme aprenentatges diversos i a desenvolupar-se amb èxit en una societat pluricultural.

El clima comunicatiu

L’aula ha de ser un espai agradable, motivador, comunicatiu i relaxat que permeti l’aprenentatge individual i cooperatiu, on s’estableixen normes negociades de conducta i de reforç positiu.

Model de llengua

La llengua s’ha d’emprar com a instrument de comunicació, no tant com a objecte d’estudi. Al llarg del procés d’ensenyament-aprenentatge d’aquesta etapa s’han de proporcionar bons models de llengua estrangera procedents de fonts auditives, audiovisuals i escrites diverses perquè els infants s’acostumin a un input extens i variat. El docent ha de ser un model de parla de la llengua que ensenya, ja que els alumnes inicien les produccions orals a partir de la repetició de models. En un començament es poden presentar grups de paraules per a l’aprenentatge de vocabulari específic, però s’ha de procurar que el model de llengua es basi en frases simples i progressivament en oracions més complexes.

Immersió en la llengua estrangera

És important que la immersió en la llengua estrangera tengui lloc des dels primers moments de contacte amb aquesta. La creació de situacions motivadores, funcionals i significatives que prioritzin la comunicació oral sobre l’escrita (especialment en el primer cicle), que afavoreixin la participació i que potenciïn la sociabilitat i la interacció comunicativa, suscitarà la necessitat de comunicar-se entre els infants i facilitarà l’adquisició de coneixements, destreses i capacitats que desenvolupen la competència en comunicació lingüística.

Recursos didàctics

Els materials didàctics que s’empren han de despertar la curiositat, mantenir l’interès i l’atenció i generar situacions comunicatives perquè els alumnes esdevenguin usuaris i aprenents capaços de comunicar-se. L’ús de materials didàctics adaptats a l’edat i als interessos dels infants afavoreix l’augment de la confiança en les pròpies capacitats.

Materials convencionals i mitjans audiovisuals

Cal tenir a l’abast tant materials específicament dissenyats per a l’aprenentatge de la llengua estrangera com llibres, cançons, fitxes i jocs, i altres materials adequats a l’edat com contes, revistes, documentals, objectes, recursos procedents de les tecnologies de la informació i la comunicació i d’Internet, anuncis, programes de ràdio i de televisió, textos divulgatius i narratius, enciclopèdies, catàlegs, jocs, etiquetes d’aliments, peces de vestir, diccionaris, etc.

Les TIC

Les tecnologies de la informació i la comunicació són un recurs important per a l’aprenentatge de la llengua estrangera, ja que permeten l’accés a nombroses fonts d’informació en altres llengües i presenten la llengua de maneres diferents, en distints contextos o amb mitjans i suports diferents. Així doncs, permeten adaptar l’ensenyament a les diverses capacitats i interessos dels alumnes perquè desenvolupin estratègies d’aprenentatge autònom. L’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació ha de tenir importants repercussions en la manera en què les llengües estrangeres s’ensenyen i s’aprenen.

La biblioteca

Per desenvolupar l’hàbit lector i la competència en comunicació lingüística s’han d’aprofitar els recursos de la biblioteca de centre i/o d’aula, que els alumnes han de conèixer i usar amb assiduïtat.

El joc, representació de la realitat

Les activitats han de tenir un caràcter lúdic, de manera que l’adquisició de la llengua estrangera es produeixi de forma indirecta, natural i no conscient. Les activitats a classe han de seguir els principis de la metodologia comunicativa, és a dir, cada activitat s’ha de generar a partir de temes d’interès per als alumnes i d’una situació de comunicació que ha de tenir sentit per ella mateixa i pot formar part d’una unitat més gran o tasca final.

Treball per tasques, projectes, racons, grups interactius, ambients

La programació amb metodologies que van mes enllà de l’ús del llibre de text com a única eina en el procés d’ensenyament i aprenentatge dels alumnes facilita l’aprenentatge significatiu. Hi ha diferents opcions per a l’organització del curs amb aquests tipus d’aprenentatge.

La programació per tasques i projectes comparteix un mateix enfocament d’aprenentatge de la llengua a traves de l’acció, anomenat aprenentatge vivencial, en què l’èmfasi i l’atenció se centren en el procés i el contingut de la tasca, que han de controlar els alumnes. Es planifiquen activitats comunicatives per aconseguir un producte final, per exemple l’elaboració d’una guia turística d’una de les illes d’aquesta comunitat.

El treball per racons és una proposta per delimitar dins l’aula diferents espais on els alumnes poden fer simultàniament activitats de tipus cognitiu, manipulatiu i simbòlic. És una manera d’organitzar la classe que ofereix una gran varietat de propostes perquè hi accedeixin de forma oberta. Les activitats es poden fer autònomament, amb altres companys o amb l’adult.

Els grups interactius són una concreció de l’aprenentatge dialògic dins les comunitats d’aprenentatge. L’aprenentatge dialògic és una percepció comunicativa de l’aprenentatge en què aquest depèn principalment de les interaccions entre persones. Els grups interactius són una pràctica que organitza l’aula en diferents grups i activitats i que compta amb la participació de persones adultes voluntàries, i en què la interacció i la comunicació adquireixen un paper protagonista.

Els ambients d’aprenentatge permeten construir els aprenentatges dels infants a partir del joc, l’experimentació, la relació i la comunicació amb els altres. Són ambients acollidors, que transmeten benestar i calidesa, amb varietat de materials estructurats i no estructurats que, mantenint una estètica agradable, conviden a fer que s’hi creïn situacions d’experimentació, de descoberta i de relació. Hi ha ambients en què predomina un aspecte més social o més científic o més artístic amb l’objectiu d’afavorir i respectar els interessos i les capacitats de cada infant. En algun d’aquests ambients s’hi poden treballar objectius i continguts de l’àrea de llengua estrangera.

Portafolis europeu de llengües

El portafolis europeu de llengües és un document personal promogut pel Consell d’Europa i utilitzat en molts països de la Unió Europea per desenvolupar progressivament estratègies d’aprenentatge, per prendre consciència dels propis progressos i per valorar el procés d’aprenentatge. El portafolis consta de tres parts: el passaport de llengües, que reflecteix allò que l’alumne sap fer en diferents llengües mitjançant el quadre d’autoavaluació, que descriu les competències per destreses; la biografia lingüística, que descriu les experiències de l’alumne en cadascuna de les llengües, dissenyada per servir de guia a l’hora de planificar i avaluar el seu progrés, i el dossier, que conté exemples de treballs personals per il·lustrar les capacitats i els coneixements lingüístics.

Projectes europeus i internacionals

La participació en els programes europeus contribueix a estendre l’ús de la llengua estrangera com a vehicle de comunicació i d’aprenentatge fora de l’aula, facilita el desenvolupament de les destreses comunicatives orals i escrites dels alumnes en combinació amb les tecnologies de la informació i la comunicació, i permet l’aprenentatge col·laboratiu en un context motivador.

La diversitat

La diversitat i l’heterogeneïtat dels alumnes a les aules s’ha d’interpretar com un factor enriquidor. La flexibilitat en el disseny i en la realització de les activitats permet atendre les diferències individuals i garantir que tots els aprenents assoleixin un mínim de capacitats i progressin significativament segons els seus interessos i possibilitats.

Distribució espai-temps i agrupaments

L’organització de l’aula ha de ser prou flexible per fer possible el treball individual, en petit grup o parelles, i en gran grup. La combinació de diferents tipus d’agrupaments permet aprofitar les diferències d’interessos, de formes d’aprenentatge, de capacitats, de motivacions i de comportaments per desenvolupar les competències comunicatives individuals i socials.

El paper dels docents

El paper i l’actitud dels docents són importants en tot el procés d’aprenentatge de la llengua estrangera. Els docents no poden limitar-se a ser simples transmissors de coneixements, sinó que han d’oferir informacions variades i significatives, proporcionar recursos per obtenir informació, fer suggeriments, ajudar a prendre decisions, modelar la realització de les tasques, proposar reptes, estructurar i guiar les experiències d’aprenentatge, animar els alumnes a desenvolupar la seva creativitat i establir connexions amb altres àrees del currículum. El docent ha de donar suport als alumnes en tot moment, parar atenció a les seves característiques personals i garantir que els alumnes siguin en tot moment el centre del procés d’ensenyament-aprenentatge.

Predomini de les destreses orals

És aconsellable que al llarg de tota l’etapa educativa es treballin les quatre destreses bàsiques (comprensió i expressió orals, comprensió i expressió escrites) de forma integrada. En els primers cursos només s’ha de treballar la comprensió oral. A mesura que els alumnes adquireixin un bagatge mínim en llengua estrangera es pot iniciar la producció oral, per finalment anar introduint progressivament les destreses escrites, una vegada fixats els continguts bàsics de les llengües catalana i castellana.

L’aprenentatge de les segones llengües ha d’aproximar-se al procés d’adquisició de les llengües primeres per produir uns resultats de caràcter natural i directament aplicables a l’ús lingüístic en el món real.

Aprenentatge significatiu

L’aprenentatge de la llengua estrangera ha d’anar lligat al coneixement previ que els alumnes tenen del món, ha d’estar adaptat als seus interessos i al seu nivell maduratiu, i ha de ser funcional i pràctic.

Transdisciplinarietat

Alguns continguts es treballen des de diferents àrees i sovint des de punts de vista diversos. A l’hora de programar cal demanar-se amb quins continguts d’altres disciplines connecten els nous aprenentatges. Molt especialment cal tenir-ho en compte a l’hora de treballar continguts relacionats amb processos generals o bé associats a contextos d’aprenentatge determinats.

Formulació d’hipòtesis i resolució de problemes

La creació d’activitats didàctiques que requereixen formulació d’hipòtesis o plantegen problemes relacionats amb fets reals, amb problemes quotidians o d’abast significatiu per als alumnes, esdevé una forma d’aprenentatge estimulant, ja que permet identificar problemes, aprendre a fer-se preguntes, imaginar-se com haurien de ser les coses, en definitiva, copsar la utilitat dels aprenentatges per entendre com és el món on vivim.

Avaluació

L’avaluació ha d’acomplir la tasca formativa i no ha de ser tan sols acumulativa o sumatòria, sinó que ha d’informar sobre l’estadi d’aprenentatge en què es troba cada alumne, ajudar-lo a progressar i verificar de quina manera és capaç d’emprar la llengua apresa amb una finalitat comunicativa. L’avaluació ha de tenir en compte que l’aprenentatge és un procés continu i, per tant, no es pot basar només en proves puntuals.

Per consolidar l’autonomia dels alumnes s’ha de promoure la reflexió sobre el propi procés d’aprenentatge i oferir pautes per a la pràctica de l’autoavaluació i per a l’autocorrecció dels errors. D’aquesta manera, l’aprenentatge de la llengua estrangera contribueix de forma directa, no tan sols al desenvolupament de la comunicació lingüística, sinó també al de les habilitats i competències personals, emocionals i socials de cadascun dels alumnes. El portafolis europeu de llengües és una eina útil per implicar els alumnes en el procés d’avaluació.

Els errors han de ser considerats com una part del procés d’aprenentatge i, encara que dificulten la comunicació i poden arribar a bloquejar-la, són els indicadors que mostren per on s’ha de reconduir el procés d’aprenentatge.

Contribució de l’àrea al desenvolupament de les competències

L’estudi d’una llengua estrangera contribueix al desenvolupament de la competència en comunicació lingüística d’una manera directa, en el mateix sentit en què ho fa la primera llengua.

L’activitat lingüística es fa en gran mesura avui dia a través de mitjans tecnològics. Aquests mitjans estan recollits en el currículum com a suports naturals dels textos orals o escrits que l’alumne ha de produir, comprendre i processar, de manera que la competència digital s’entén com a part substancial de la competència en comunicació lingüística. Les tecnologies de la informació i la comunicació ofereixen la possibilitat de comunicar-se en temps real amb altres persones de qualsevol part del món i també faciliten l’accés senzill i immediat a un flux d’informació que augmenta cada dia. El coneixement d’una llengua estrangera possibilita l’accés a aquesta universalitat de la informació i de la comunicació, i crea contextos reals i funcionals de comunicació.

L’aprenentatge d’una llengua estrangera es rendibilitza enormement si s’hi inclou la reflexió sobre l’aprenentatge personal, de manera que cada infant identifiqui com aprèn millor. S’han de preparar els alumnes perquè avancin autònomament en el coneixement i l’ús d’aquesta llengua.

L’àrea contribueix també al desenvolupament de les competències socials i cíviques. Aprendre una llengua estrangera implica el coneixement de trets i de fets culturals de les diferents comunitats de parlants d’aquesta llengua. Aquest aprenentatge, ben orientat des de l’escola, s’ha de traduir en un interès per conèixer altres cultures i per relacionar-se amb altres persones, parlants o aprenents d’aquesta llengua. D’aquesta manera, s’afavoreix la tolerància i la integració.

Finalment, encara que en menor mesura, aquesta àrea col·labora en el desenvolupament de la competència de consciència i expressions culturals a través de la introducció de textos i models lingüístics de caire literari i cultural.

Objectius específics

L’ensenyament de la llengua estrangera en aquesta etapa té com a objectiu el desenvolupament de les capacitats següents:

1. Escoltar i comprendre missatges orals dins un context i amb suport visual, utilitzant les informacions rebudes per fer tasques relacionades amb la situació i amb la seva experiència.

2. Expressar-se oralment amb correcció i amb una entonació adequada en situacions quotidianes o properes a la realitat, emprant els procediments verbals i no verbals adequats a la situació i amb una actitud respectuosa i de cooperació.

3. Llegir de forma comprensiva paraules, frases, oracions i textos diversos, amb una bona pronunciació, i ser capaç d’extreure’n informació general i específica d’acord amb una finalitat prèvia i com a font de plaer i satisfacció personal.

4. Escriure paraules, frases, oracions i textos amb finalitats variades sobre temes tractats prèviament a l’aula amb l’ajut, si cal, de models.

5. Identificar trets fonètics i rítmics, d’accentuació i d’entonació, així com estructures lingüístiques i aspectes lèxics de la llengua estrangera, i usar-los com a elements bàsics de la comunicació.

6. Desenvolupar la competència en comunicació lingüística oral i escrita per comunicar-se i interactuar amb els altres, aprendre, expressar les opinions, transmetre les riqueses culturals i satisfer les necessitats personals.

7. Aprendre a fer servir amb progressiva autonomia els mitjans convencionals, els mitjans audiovisuals, la biblioteca i les tecnologies de la informació i la comunicació com a instruments per comunicar-se i per aprendre la llengua estrangera.

8. Utilitzar els coneixements, habilitats, destreses i experiències prèvies amb altres llengües per adquirir d’una manera més ràpida, eficaç i autònoma la llengua estrangera.

9. Emprar estratègies per aprendre a aprendre, com l’ús de recursos gestuals, fer preguntes, utilitzar diccionaris, cercar, recopilar i organitzar informació en diferents suports per contrastar i comprovar informació, i identificar alguns aspectes que ajudin a aprendre millor.

10. Mostrar una actitud receptiva, d’interès, d’esforç i de confiança amb la pròpia capacitat d’aprenentatge i d’ús de la llengua estrangera.

11. Desenvolupar l’interès per gaudir de l’aprenentatge de la llengua estrangera en un ambient divertit i lúdic.

12. Valorar la llengua estrangera i les llengües en general com a mitjans de comunicació i entesa entre persones de procedències i cultures diverses i com a eines d’aprenentatge.

Continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge avaluables

Del primer al tercer curs

BLOC 1. COMPRENSIÓ DE TEXTOS ORALS (LISTENING)

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

1.1. Estratègies de comprensió

— Ús d’informació prèvia sobre el tipus de tasca i tema.

— Formulació d’hipòtesis sobre el contingut i el context.

— Inferència i formulació d’hipòtesis sobre el significat a partir de la comprensió d’elements significatius, lingüístics i paralingüístics: ús del context visual i no verbal, repetició, coneixements previs sobre el tema o sobre la situació transferits des de les llengües conegudes.

1.2. Aspectes socioculturals i sociolingüístics

— Normes de cortesia i convencions socials.

— Costums i actituds.

— Llenguatge no verbal.

1.3. Funcions comunicatives

— Salutacions i presentacions, permís, disculpes i gràcies...

— Habilitat, gust, sentiment, intenció.

— Descripció de persones, activitats, llocs, objectes, hàbits.

— Petició d’ajuda, informació, instruccions i objectes.

1.4. Estructures sintacticodiscursives

— Expressió de relacions lògiques: conjunció (and), disjunció (or), oposició (but), causa (because).

— Relacions temporals (before, after).

— Afirmació (affirmative sentences, short answers: yes + tag).

— Negació (negative sentences with not, no (adj.); short answers: no + tag).

— Interrogació (wh- questions, aux. questions).

— Expressió del temps: present (simple present).

— Expressió de l’aspecte: puntual (simple tenses), habitual (simple tenses).

— Expressió de la modalitat: factualitat (declarative sentences: Birds fly), capacitat (can), obligació (imperative), permís (can, may).

— Expressió de l’existència (there is/are), l’entitat (nouns, pronouns, articles, demonstratives), la qualitat (very + adj.).

— Expressió de la quantitat (singular or plural, cardinal numerals up to four digits, ordinal numerals up to two digits; quantity: all, many, a lot of, some, more, a bottle of, a glass of, a piece of; degree: very).

— Expressió de l’espai (prepositions, adverbs of location, position and distance).

— Expressió del temps (points: quarter past five; divisions of time: half an hour, summer; indications of time: now, tomorrow, tomorrow morning).

— Expressió de la manera (adverbs of manner: slowly, well).

1.5. Lèxic oral d’ús freqüent (recepció)

— Identificació personal, colors, nombres, formes, mesures, noms d’objectes habituals de l’aula i de la llar, parts del cos, membres de la família, roba, animals, aliments, mitjans de transport, joguines, esports, temps atmosfèric, habitatge, activitats de cada dia, les hores, família i amics, feina i ocupacions, temps lliure, lleure i esport, educació i estudi, medi natural i tecnologies de la informació i la comunicació.

1.6. Patrons de so, accentuals, de ritme i entonació

— Introducció d’alguns aspectes fonètics diferents de l’idioma a través de paraules i estructures significatives.

— Acostament a pautes de ritme, accentuació i entonació característiques, mitjançant rutines, rimes, cançons, encadenaments, dramatitzacions i relats, sempre a partir de models.

Identificar el sentit general, la informació essencial i els punts principals en textos orals, molt breus i senzills, en llengua estàndard, amb estructures simples i vocabulari d’ús molt freqüent, articulats amb claredat i lentament i transmesos per la veu o per mitjans tècnics, de qüestions comunes i específiques relacionades amb les pròpies experiències, necessitats i interessos en contextos quotidians previsibles o relatius a àrees de necessitat immediata en l’àmbit personal, públic i educatiu, sempre que les condicions acústiques siguin bones i no distorsionin el missatge, es pugui tornar a escoltar el que s’ha dit o demanar confirmació i sempre que es disposi de suport visual o d’un referent contextual.

Conèixer i saber aplicar les estratègies bàsiques més apropiades per comprendre el sentit general, la informació essencial o els punts principals del text.

Identificar aspectes socioculturals i sociolingüístics bàsics, concrets i significatius sobre la vida quotidiana (hàbits, horaris, activitats, celebracions), les condicions de vida (habitatge, entorn), les relacions interpersonals (família, amistat, escola), el comportament (gests habituals, ús de la veu, contacte físic) i les convencions socials (normes de cortesia), i aplicar aquests coneixements adquirits per comprendre correctament el text.

Distingir la funció o les funcions de comunicació principals del text ( demanar informació, donar una ordre, fer un oferiment, etc.) utilitzant un repertori limitat dels exponents més habituals i els patrons discursius bàsics (salutacions, comiats, etc.).

Reconèixer els significats associats a les estructures sintàctiques bàsiques de comunicació oral.

Reconèixer un repertori limitat de lèxic oral d’ús freqüent en situacions quotidianes i de temes habituals i concrets relacionats amb els propis interessos, experiències i necessitats, i inferir de les indicacions del context i la informació continguda en el text el significat probable de paraules i expressions desconegudes.

Discriminar els patrons sonors, accentuals, rítmics i d’entonació bàsics, i reconèixer-ne el significat i les intencions comunicatives.

Comprèn la informació essencial dels textos orals sobre objectes treballats a classe.

Comprèn missatges que contenen instruccions, indicacions o altres tipus d’informació.

Identifica l’assumpte d’una conversa quotidiana que té lloc en presència seva.

Entén informació essencial en converses breus i senzilles en les quals participa sobre temes treballats (un mateix, família, escola, temps d’oci, descripció d’un objecte o un lloc).

Comprèn les idees principals de les presentacions senzilles i ben estructurades sobre temes familiars o d’interès (música, esport, etc.), sempre que es disposi de suport visual i es parli a poc a poc i amb claredat.

Comprèn el sentit general i l’essencial provinent de material audiovisual del seu àmbit d’interès (personatges coneguts, assumptes quotidians temps lliure, activitats de lleure).

BLOC 2. PRODUCCIÓ DE TEXTOS ORALS: EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ (SPEAKING)

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

2.1. Estratègies de producció

— Expressió de missatges breus i senzills relacionats amb els camps semàntics treballats.

— Producció de textos orals breus treballats prèviament a través de rutines, representacions, cançons, rimes, dramatitzacions i relats molt senzills amb suports visuals o gestuals.

— Ús de coneixements previs (llenguatge “prefabricat”, expressions memoritzades, etc.).

— Ús de procediments paralingüístics o paratextuals per compensar les mancances lingüístiques, per exemple demanar ajuda, assenyalar objectes, utilitzar el llenguatge corporal culturalment pertinent (gests, expressions facials, postures, contacte visual o corporal), emprar sons extralingüístics i qualitats prosòdiques convencionals.

2.2. Aspectes socioculturals i sociolingüístics

— Normes de cortesia i convencions socials.

— Costums i actituds.

— Llenguatge no verbal.

2.3. Funcions comunicatives

— Salutacions i presentacions, permís, disculpes i gràcies.

— Expressió de capacitat, gust, sentiment, intenció.

— Descripció de persones, activitats, llocs, objectes, hàbits.

— Petició d’ajuda, informació, instruccions i objectes.

2.4. Estructures sintacticodiscursives

— Expressió de relacions lògiques: conjunció (and), disjunció (or), oposició (but), causa (because).

— Relacions temporals (before, after).

— Afirmació (affirmative sentences, short answers: yes + tag).

— Negació (negative sentences with not, no (adj.); short answers: no + tag).

— Interrogació (wh- questions, aux. questions).

— Expressió del temps: present (simple present).

— Expressió de l’aspecte: puntual (simple tenses), habitual (simple tenses).

— Expressió de la modalitat: factualitat (declarative sentences: Birds fly), capacitat (can), obligació (imperative), permís (can, may).

— Expressió de l’existència (there is /are), l’entitat (nouns, pronouns, articles, demonstratives), la qualitat (very + adj.).

— Expressió de la quantitat (singular or plural, cardinal numerals up to four digits, ordinal numerals up to two digits; quantity: all, many, a lot of, some, more, a bottle of, a glass of, a piece of; degree: very).

— Expressió de l’espai (prepositions, adverbs of location, position and distance).

— Expressió del temps (points: quarter past five; divisions of time: half an hour, summer; indications of time: now, tomorrow, tomorrow morning).

— Expressió de la manera (adverbs of manner: slowly, well).

2.5. Lèxic oral d’ús freqüent (producció)

— Identificació personal, colors, nombres, formes, mesures, noms d’objectes habituals de l’aula i de la llar, parts del cos, membres de la família, roba, animals, aliments, mitjans de transport, joguines, esports, temps atmosfèric, habitatge, activitats de cada dia, les hores, família i amics, feina i ocupacions, temps lliure, lleure i esport, educació i estudi, medi natural i tecnologies de la informació i la comunicació.

2.6. Patrons de so, accentuals, de ritme i entonació

— Introducció d’alguns aspectes fonètics diferents de l’idioma a través de paraules i estructures significatives.

— Acostament a pautes de ritme, accentuació i entonació característiques, mitjançant rutines, rimes, cançons, encadenaments, dramatitzacions i relats, sempre a partir de models.

Participar en converses senzilles molt breus que requereixen un intercanvi d’informació en àrees de necessitat immediata o sobre temes molt familiars (un mateix, l’entorn immediat, persones, llocs, objectes i activitats, gusts i opinions), en un registre neutre o informal, utilitzant expressions i frases simples i d’ús freqüent, normalment aïllades o enllaçades amb connectors bàsics, encara que de vegades la pronunciació no sigui molt clara, hi hagi pauses i vacil·lacions i es faci necessària la repetició, la paràfrasi i la cooperació de l’interlocutor per mantenir la comunicació.

Conèixer i saber aplicar les estratègies bàsiques per produir textos orals monològics o dialògics molt curts i senzills, utilitzant fórmules i llenguatge “prefabricat”, expressions memoritzades, etc., o gests per donar suport a allò que es vol expressar.

Conèixer aspectes socioculturals i sociolingüístics bàsics, concrets i significatius, i aplicar aquests coneixements a una producció oral adequada al context, respectant les convencions comunicatives més elementals.

Acomplir la funció o les funcions de comunicació principals del text (una felicitació, un intercanvi d’informació, un oferiment, etc.) utilitzant un repertori limitat dels exponents més habituals i els patrons discursius bàsics (salutacions, comiats, etc.).

Emprar estructures sintàctiques bàsiques (per exemple, enllaçar paraules o grups de paraules amb connectors bàsics com and).

Conèixer i emprar un repertori limitat de lèxic oral d’ús freqüent en situacions quotidianes i temes habituals i concrets relacionats amb els propis interessos, experiències i necessitats.

Articular un repertori molt limitat de patrons sonors, accentuals, rítmics i d’entonació bàsics, adaptant-los a la funció comunicativa.

Interactuar de forma molt bàsica, utilitzant tècniques molt simples, lingüístiques o no verbals (gests, contacte físic, etc.) en una conversa breu.

Fa presentacions breus i senzilles, prèviament preparades i assajades, sobre temes quotidians i del seu interès: presentar-se i presentar els altres, donar informació bàsica sobre un mateix, la família i els companys; indicar les aficions i els interessos i les principals activitats de la vida quotidiana; descriure breument i de forma senzilla el menjar preferit, un objecte; dir què li agrada i què li no agrada.

Participa en converses cara a cara per donar les gràcies, saludar, acomiadar-se, adreçar-se a algú, disculpar-se, presentar-se, interessar-se per l’estat d’algú, felicitar algú, intercanviar informació personal i sobre temes quotidians, expressar sentiments, oferir una cosa a algú, demanar alguna cosa.

Participa en una entrevista entre companys per demanar i donar informació personal.

BLOC 3. COMPRENSIÓ DE TEXTOS ESCRITS (READING)

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

3.1. Estratègies de comprensió

— Ús d’informació prèvia sobre el tipus de tasca i tema.

— Formulació d’hipòtesis sobre el contingut i el context.

— Inferència i formulació d’hipòtesis sobre el significat a partir de la comprensió d’elements significatius, lingüístics i paralingüístics: ús del context visual i no verbal, repetició, coneixements previs sobre el tema o sobre la situació transferits des de les llengües conegudes.

3.2. Aspectes socioculturals i sociolingüístics

— Normes de cortesia i convencions socials.

— Costums i actituds.

— Llenguatge no verbal.

3.3. Funcions comunicatives

— Salutacions i presentacions, permís, disculpes i gràcies.

— Habilitat, gust, sentiment, intenció.

— Descripció de persones, activitats, llocs, objectes, hàbits.

— Petició d’ajuda, informació, instruccions i objectes.

3.4. Estructures sintacticodiscursives

— Expressió de relacions lògiques: conjunció (and), disjunció (or), oposició (but), causa (because).

— Relacions temporals (before, after).

— Afirmació (affirmative sentences, short answers: yes + tag).

— Negació (negative sentences with not, no (adj.); short answers: no + tag).

— Interrogació (wh- questions, aux. questions).

— Expressió del temps: present (simple present).

— Expressió de l’aspecte: puntual (simple tenses), habitual (simple tenses).

— Expressió de la modalitat: factualitat (declarative sentences: Birds fly), capacitat (can), obligació (imperative), permís (can, may).

— Expressió de l’existència (there is/are), l’entitat (nouns, pronouns, articles, demonstratives), la qualitat (very + adj.).

— Expressió de la quantitat (singular or plural, cardinal numerals up to four digits, ordinal numerals up to two digits; quantity: all, many, a lot of, some, more, a bottle of, a glass of, a piece of; degree: very).

— Expressió de l’espai (prepositions, adverbs of location, position and distance).

— Expressió del temps (points: quarter past five; divisions of time: half an hour, summer; indications of time: now, tomorrow, tomorrow morning).

— Expressió de la manera (adverbs of manner: slowly, well).

3.5. Lèxic escrit d’ús freqüent (recepció)

— Identificació personal, colors, nombres, formes, mesures, noms d’objectes habituals de l’aula i de la llar, parts del cos, membres de la família, roba, animals, aliments, mitjans de transport, joguines, esports, temps atmosfèric, habitatge, activitats de cada dia, les hores, família i amics, feina i ocupacions, temps lliure, lleure i esport, educació i estudi, medi natural i tecnologies de la informació i la comunicació.

3.6. Patrons gràfics i convencions d’ortografia

— Associació de grafia, significat i pronunciació del vocabulari bàsic per mitjà d’activitats, jocs, rimes, cançons, relats, etc.

Identificar el tema i la informació de paraules, frases i oracions simples, tant en format imprès com en suport digital, dels temes treballats a classe.

Conèixer i saber aplicar les estratègies bàsiques per comprendre paraules, frases i oracions simples.

Identificar aspectes socioculturals i sociolingüístics bàsics, concrets i significatius sobre la vida quotidiana (hàbits, horaris, activitats, celebracions), condicions de vida (habitatge, entorn), relacions interpersonals (família, amistat, escola) i convencions socials (normes de cortesia), i aplicar aquests coneixements en la comprensió del text.

Distingir la funció o les funcions comunicatives principals del text (una salutació, una felicitació, un oferiment, una petició d’informació, etc.) utilitzant un repertori limitat dels exponents més habituals i els patrons discursius bàsics (inici i tancament d’una carta, estructura d’un missatge de correu electrònic, etc.).

Reconèixer els significats més comuns associats a les estructures sintàctiques bàsiques de la comunicació escrita (estructura interrogativa per demanar informació, respostes curtes, etc.).

Reconèixer un repertori limitat de lèxic escrit d’ús freqüent en situacions quotidianes i temes habituals i concrets relacionats amb els propis interessos, experiències i necessitats.

Reconèixer els signes ortogràfics bàsics (punt, coma, etc.), així com símbols d’ús freqüent (☺, @, etc.), i identificar-ne els significats i les intencions comunicatives generals.

Comprèn les instruccions i la informació bàsica en rètols, missatges, etc., sempre que es tracti de paraules, frases o oracions simples.

Comprèn informació essencial i localitza informació específica en material informatiu senzill com menús, horaris, catàlegs, llistes de preus, directoris telefònics, anuncis, publicitat, fullets turístics, programacions culturals o d’esdeveniments, etc.

Comprèn correspondència breu i simple (missatgeria instantània, missatges de correu electrònic, postals), que tracta sobre temes familiars com, per exemple, un mateix, la família, l’escola, el temps lliure, la descripció d’un objecte o un lloc, etc.

Comprèn la informació essencial de contes breus i ben estructurats i n’identifica els personatges principals, sempre que hi hagi un bon suport visual (lectures adaptades, còmics, etc.).

BLOC 4. PRODUCCIÓ DE TEXTOS ESCRITS: EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ (WRITING)

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

4.1. Estratègies de producció

— Ús de les competències generals i comunicatives per fer eficaçment la tasca (pensar què se sap sobre el tema, què es vol dir o què es pot dir, etc.).

— Utilització adequada de recursos lingüístics o temàtics prèviament treballats.

— Expressió del missatge amb claredat, ajustant-se als models treballats prèviament.

— Ús de coneixements previs (llenguatge “prefabricat”, expressions memoritzades, etc.).

4.2. Aspectes socioculturals i sociolingüístics

— Normes de cortesia i convencions socials.

— Costums i actituds.

— Llenguatge no verbal.

4.3. Funcions comunicatives

— Salutacions i presentacions, permís, disculpes i gràcies.

— Expressió de capacitat, gust, sentiment, intenció.

— Descripció de persones, activitats, llocs, objectes, hàbits.

— Petició d’ajuda, informació, instruccions i objectes.

4.4. Estructures sintacticodiscursives

— Expressió de relacions lògiques: conjunció (and), disjunció (or), oposició (but), causa (because).

— Relacions temporals (before, after).

— Afirmació (affirmative sentences, short answers: yes + tag).

— Negació (negative sentences with not, no (adj.); short answers: no + tag).

— Interrogació (wh- questions, aux. questions).

— Expressió del temps: present (simple present).

— Expressió de l’aspecte: puntual (simple tenses), habitual (simple tenses).

— Expressió de la modalitat: factualitat (declarative sentences: Birds fly), capacitat (can), obligació (imperative), permís (can, may).

— Expressió de l’existència (there is/are), l’entitat (nouns, pronouns, articles, demonstratives), la qualitat (very + adj.).

— Expressió de la quantitat (singular or plural, cardinal numerals up to four digits, ordinal numerals up to two digits; quantity: all, many, a lot of, some, more, a bottle of, a glass of, a piece of; degree: very).

— Expressió de l’espai (prepositions, adverbs of location, position and distance).

— Expressió del temps (points: quarter past five; divisions of time: half an hour, summer; indications of time: now, tomorrow, tomorrow morning).

— Expressió de la manera (adverbs of manner: slowly, well).

4.5. Lèxic escrit d’ús freqüent (producció)

— Identificació personal, colors, nombres, formes, mesures, noms d’objectes habituals de l’aula i de la llar, parts del cos, membres de la família, roba, animals, aliments, mitjans de transport, joguines, esports, temps atmosfèric, habitatge, activitats de cada dia, les hores, família i amics, feina i ocupacions, temps lliure, lleure i esport, educació i estudi, medi natural i tecnologies de la informació i la comunicació.

4.6. Patrons gràfics i convencions d’ortografia

— Associació de grafia, significat i pronunciació del vocabulari bàsic per mitjà d’activitats, jocs, rimes, cançons, relats, etc.

Construir, en paper o en format electrònic, textos molt curts i senzills, formats per frases simples aïllades, en un registre neutre o informal, per parlar d’un mateix, de l’entorn immediat i d’aspectes de la vida diària, en situacions familiars i previsibles.

Saber i aplicar les estratègies bàsiques per produir textos molt breus i senzills (per exemple, copiar paraules i frases molt comunes per fer les funcions comunicatives).

Acomplir la principal funció comunicativa del text escrit (una salutació, una invitació, etc.) utilitzant un repertori limitat dels exponents més habituals i els patrons discursius bàsics.

Emprar estructures sintàctiques bàsiques (per exemple, enllaçar paraules o grups de paraules amb connectors bàsics com and).

Conèixer i emprar un repertori de lèxic escrit d’ús freqüent en situacions quotidianes i qüestions comunes i específiques relacionades amb els interessos, les experiències i les necessitats dels alumnes.

Aplicar patrons gràfics i convencions bàsiques d’ortografia per escriure paraules o frases curtes que s’utilitzen normalment per parlar.

Completa un formulari breu i simple amb dades personals (un qüestionari, una sol·licitud, etc.).

Escriu correspondència personal breu i senzilla (missatges, notes, postals, missatges de correu electrònic o missatgeria instantània) per donar les gràcies, felicitar, fer una invitació o parlar d’un mateix i de l’entorn immediat (família, amics, aficions o entreteniments, activitats diàries, objectes, llocs) i fer preguntes relacionades amb aquests temes.

Del quart al sisè curs

BLOC 1. COMPRENSIÓ DE TEXTOS ORALS (LISTENING)

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

1.1. Estratègies de comprensió

— Ús d’informació prèvia sobre el tipus de tasca i tema.

— Identificació del tipus de text i comprensió del text.

— Distinció dels tipus de comprensió (sentit general, informació essencial, punts principals).

— Formulació d’hipòtesis sobre el contingut i el context.

— Inferència i formulació d’hipòtesis sobre el significat a partir de la comprensió d’elements significatius, lingüístics i paralingüístics: ús del context visual i no verbal, repetició, coneixements previs sobre el tema o sobre la situació transferits des de les llengües conegudes.

— Reformulació d’hipòtesis a partir de la comprensió d’elements nous.

1.2. Aspectes socioculturals i sociolingüístics

— Normes de cortesia i convencions socials.

— Costums, valors, creences i actituds.

— Llenguatge no verbal.

— Registres.

1.3. Funcions comunicatives

— Salutacions i presentacions, permís, disculpes, gràcies i invitacions...

— Habilitat, capacitat, gust, preferència, opinió, acord o desacord, sentiment, intenció.

— Descripció de persones, activitats, llocs, objectes, hàbits, plans.

— Narració d’esdeveniments passats i recents.

— Petició i oferiment d’ajuda, informació, instruccions, objectes, opinió i permís.

— Establiment i manteniment de la comunicació.

1.4. Estructures sintacticodiscursives

— Expressió de relacions lògiques: conjunció (and), disjunció (or), oposició (but), causa (because), finalitat (to + inf.: I did it to help her), comparació (as + adj. + as, smaller than, the biggest).

— Relacions temporals (when, before, after).

— Afirmació (affirmative sentences, short answers: yes + tag).

— Negació (negative sentences with not, never, no (adj.); nobody, nothing; short answers: no + tag).

— Exclamació (What + noun: What fun!; How + adj.: How nice!; exclamatory sentences: I love salad!).

— Interrogació (wh- questions, aux. questions).

— Expressió del temps: present, passat i futur (simple present, present perfect, simple past, going to, will).

— Expressió de l’aspecte: puntual (simple tenses), duratiu (present and past continuous), habitual (simple tenses + adverbs), incoatiu (start + V -ing), terminatiu (finish + V -ing).

— Expressió de la modalitat: factualitat (declarative sentences: Birds fly), capacitat (can), possibilitat (may), necessitat (must, need), obligació (imperative), permís (can, may), intenció (going to, will).

— Expressió de l’existència (there is/are), l’entitat (nouns, pronouns, articles, demonstratives), la qualitat (very + adj.).

— Expressió de la quantitat (singular or plural, cardinal numerals up to four digits, ordinal numerals up to two digits; quantity: all, many, a lot of, some, few, a few, little, a little, more, much, half, a bottle of, a cup of, a glass of, a piece of; degree: very, too, enough).

— Expressió de l’espai (prepositions, adverbs of location, position, distance, motion, direction, origin and arrangement).

— Expressió del temps (points: quarter past five; divisions of time: half an hour, summer; indications of time: now, tomorrow, tomorrow morning; duration: two days; anteriority: before; posteriority: after; sequence: first... then...; simultaneousness: at the same time; frequency: sometimes, on Sundays).

— Expressió de la manera (adverbs of manner: slowly, well).

1.5. Lèxic oral d’ús freqüent (recepció)

— Identificació personal, colors, nombres, formes, mesures, noms d’objectes habituals de l’aula i de la llar, parts del cos, membres de la família, roba, animals, aliments, mitjans de transport, joguines, esports, temps atmosfèric, habitatge, activitats de cada dia, les hores, família i amics, feina i ocupacions, temps lliure, lleure i esport, viatges i vacances, salut i cura del cos, educació i estudi, compres i activitats comercials, alimentació i restauració, llengua i comunicació, medi ambient, clima i entorn natural, tecnologies de la informació i de la comunicació.

1.6. Patrons de so, accentuals, de ritme i entonació

— Introducció d’alguns aspectes fonètics diferents de l’idioma a través de paraules i estructures significatives.

— Acostament a pautes de ritme, accentuació i entonació característiques, mitjançant rutines, rimes, cançons, encadenaments, dramatitzacions, relats, breus exposicions en públic, converses entre iguals i lectura en veu alta, sempre a partir de models.

Identificar el sentit general, la informació essencial i els punts principals en textos orals, molt breus i senzills, en llengua estàndard, amb estructures simples i vocabulari d’ús molt freqüent, articulats amb claredat i lentament i transmesos per la veu o per mitjans tècnics, de qüestions comunes i específiques relacionades amb les pròpies experiències, necessitats i interessos en contextos quotidians previsibles o relatius a àrees de necessitat immediata en l’àmbit personal, públic i educatiu, sempre que les condicions acústiques siguin bones i no distorsionin el missatge, es pugui tornar a escoltar el que s’ha dit o demanar confirmació i sempre que es disposi de suport visual o d’un referent contextual.

Conèixer i saber aplicar les estratègies bàsiques més apropiades per comprendre el sentit general, la informació essencial o els punts principals del text.

Identificar aspectes socioculturals i sociolingüístics bàsics, concrets i significatius sobre la vida quotidiana (hàbits, horaris, activitats, celebracions), les condicions de vida (habitatge, entorn), les relacions interpersonals (família, amistat, escola), el comportament (gests habituals, ús de la veu, contacte físic) i les convencions socials (normes de cortesia), i aplicar aquests coneixements adquirits per comprendre el text.

Distingir la funció o les funcions de comunicació principals del text (demanar informació, donar una ordre, fer un oferiment, etc.) utilitzant un repertori limitat dels exponents més habituals i els patrons discursius bàsics (salutacions, inici i tancament d’una conversa, punts d’una narració esquemàtica, etc.).

Reconèixer els significats més comuns associats a les estructures sintàctiques bàsiques de comunicació oral (estructura interrogativa per demanar informació, respostes curtes, etc.).

Reconèixer un repertori limitat de lèxic oral d’ús freqüent en situacions quotidianes i de temes habituals i concrets relacionats amb els propis interessos, experiències i necessitats, i inferir de les indicacions del context i la informació continguda en el text el significat probable de paraules i expressions desconegudes.

Discriminar els patrons sonors, accentuals, rítmics i d’entonació bàsics, i reconèixer-ne el significat i les intencions comunicatives.

Comprèn la informació essencial d’anuncis publicitaris sobre productes que l’interessen (jocs, ordinadors, CD, etc.).

Comprèn missatges i anuncis publicitaris que contenen instruccions, indicacions o altres tipus d’informació (instruccions, indicacions, peticions, avisos).

Entén allò que es diu en transaccions habituals senzilles (horaris de bus, preus en grans magatzems, etc.).

Identifica l’assumpte d’una conversa quotidiana que té lloc en presència seva (en una botiga, en un tren, etc.).

Entén informació essencial en converses breus i senzilles en les quals participa sobre temes coneguts i treballats (un mateix, família, escola, temps d’oci, descripció d’un objecte o un lloc).

Comprèn les idees principals de les presentacions senzilles i ben estructurades sobre temes familiars o d’interès (música, esport, etc.), sempre que es disposi de suport visual i es parli a poc a poc i amb claredat.

Comprèn el sentit general i l’essencial i distingeix els canvis de tema en material audiovisual del seu àmbit d’interès (programes de televisió amb entrevistes a joves o personatges coneguts sobre assumptes quotidians; programes informatius sobre activitats de lleure: teatre, cinema, esdeveniments esportius, etc.).

BLOC 2. PRODUCCIÓ DE TEXTOS ORALS: EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ (SPEAKING)

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

2.1. Estratègies de producció

2.1.1. Planificació

— Concepció del missatge amb claredat, distinció de les idees principals i l’estructura bàsica.

— Adaptació del text al destinatari, context i canal, i ús del registre i l’estructura del discurs adequats.

2.1.2. Execució

— Expressió de missatges relacionats amb els camps semàntics treballats.

— Producció de textos orals breus treballats prèviament a través de rutines, representacions, cançons, rimes, dramatitzacions, relats breus, exposicions en públic i converses entre iguals amb suports visuals o gestuals.

— Expressió del missatge amb claredat i coherència i estructuració correcta d’acord amb models i fórmules per a cada tipus de text.

— Reajustament de la tasca o el missatge després de valorar les dificultats i els recursos disponibles, és a dir, elaboració d’una versió més modesta de la tasca.

— Ús de coneixements previs (llenguatge “prefabricat”, expressions memoritzades, etc.).

— Ús de procediments lingüístics, paralingüístics o paratextuals per compensar les mancances lingüístiques, per exemple:

Lingüístics:

Ÿ Modificació de paraules de significat semblant.

Ÿ Definició o paràfrasi d’un terme o expressió.

Paralingüístics i paratextuals:

Ÿ Petició d’ajuda.

Ÿ Indicació d’objectes, ús de díctics o accions que aclareixin el significat.

Ÿ Ús del llenguatge corporal culturalment pertinent (gests, expressions facials, postures, contacte visual o corporal i proxèmica).

Ÿ Ús de sons extralingüístics i qualitats prosòdiques convencionals.

2.2. Aspectes socioculturals i sociolingüístics

— Normes de cortesia i convencions socials.

— Costums, valors, creences i actituds.

— Llenguatge no verbal.

— Registres.

2.3. Funcions comunicatives

— Salutacions i presentacions, permís, disculpes, gràcies i invitacions.

— Expressió d’habilitat, capacitat, gust, preferència, opinió, acord o desacord, sentiment, intenció.

— Descripció de persones, activitats, llocs, objectes, hàbits, plans.

— Narració d’esdeveniments passats i recents.

— Petició i oferiment d’ajuda, informació, instruccions, objectes, opinió i permís.

— Establiment i manteniment de la comunicació.

2.4. Estructures sintacticodiscursives

— Expressió de relacions lògiques: conjunció (and), disjunció (or), oposició (but), causa (because), finalitat (to + inf.: I did it to help her), comparació (as + adj. + as, smaller than, the biggest).

— Relacions temporals (when, before, after).

— Afirmació (affirmative sentences, short answers: yes + tag).

— Negació (negative sentences with not, never, no (adj.); nobody, nothing; short answers: no + tag).

— Exclamació (What + noun: What fun!; How + adj.: How nice!; exclamatory sentences: I love salad!).

— Interrogació (wh- questions; aux. questions).

— Expressió del temps: present, passat i futur (simple present, present perfect, simple past, going to, will).

— Expressió de l’aspecte: puntual (simple tenses), duratiu (present and past continuous), habitual (simple tenses + adverbs), incoatiu (start + V -ing), terminatiu (finish + V -ing).

— Expressió de la modalitat: factualitat (declarative sentences: Birds fly), capacitat (can), possibilitat (may), necessitat (must, need), obligació (imperative), permís (can, may), intenció (going to, will).

— Expressió de l’existència (there is/are), l’entitat (nouns, pronouns, articles, demonstratives), la qualitat (very + adj.).

— Expressió de la quantitat (singular or plural, cardinal numerals up to four digits, ordinal numerals up to two digits; quantity: all, many, a lot of, some, few, a few, little, a little, more, much, half, a bottle of, a cup of, a glass of, a piece of; degree: very, too, enough).

— Expressió de l’espai (prepositions, adverbs of location, position, distance, motion, direction, origin and arrangement).

— Expressió del temps (points: quarter past five; divisions of time: half an hour, summer; indications of time: now, tomorrow, tomorrow morning; duration: two days; anteriority: before; posteriority: after; sequence: first... then...; simultaneousness: at the same time; frequency: sometimes, on Sundays).

— Expressió de la manera (adverbs of manner: slowly, well).

2.5. Lèxic oral d’ús freqüent (producció)

— Identificació personal, colors, nombres, formes, mesures, noms d’objectes habituals de l’aula i de la llar, parts del cos, membres de la família, roba, animals, aliments, mitjans de transport, joguines, esports, temps atmosfèric, habitatge, activitats de cada dia, les hores, família i amics, feina i ocupacions, temps lliure, lleure i esport, viatges i vacances, salut i cura del cos, educació i estudi, compres i activitats comercials, alimentació i restauració, llengua i comunicació, medi ambient, clima i entorn natural, tecnologies de la informació i la comunicació.

2.6. Patrons de so, accentuals, de ritme i entonació

— Introducció d’alguns aspectes fonètics diferents de l’idioma a través de paraules i estructures significatives.

— Acostament a pautes de ritme, accentuació i entonació característiques, mitjançant rutines, rimes, cançons, encadenaments, dramatitzacions, relats, breus exposicions en públic, converses entre iguals i lectura en veu alta, sempre a partir de models.

Participar en converses senzilles molt breus que requereixen un intercanvi d’informació en àrees de necessitat immediata o sobre temes molt familiars (un mateix, l’entorn immediat, persones, llocs, objectes i activitats, gusts i opinions), en un registre neutre o informal, utilitzant expressions i frases simples i d’ús freqüent, normalment aïllades o enllaçades amb connectors bàsics, encara que de vegades la pronunciació no sigui molt clara, hi hagi pauses i vacil·lacions i es faci necessària la repetició, la paràfrasi i la cooperació de l’interlocutor per mantenir la comunicació.

Conèixer i saber aplicar les estratègies bàsiques per produir textos orals monològics o dialògics molt curts i senzills, utilitzant fórmules i llenguatge “prefabricat”, expressions memoritzades, etc., o gests per donar suport a allò que es vol expressar.

Conèixer aspectes socioculturals i sociolingüístics bàsics, concrets i significatius, i aplicar aquests coneixements a una producció oral adequada al context, respectant les convencions comunicatives més elementals.

Acomplir la funció o les funcions comunicatives principals del text (una felicitació, un intercanvi d’informació, un oferiment, etc.) utilitzant un repertori limitat dels exponents més habituals i els patrons discursius bàsics (salutacions per iniciar i tancar una conversa, una narració esquemàtica desenvolupada en punts, etc.).

Emprar estructures sintàctiques bàsiques (enllaçar paraules o grups de paraules amb connectors bàsics com and, then, but, because, etc.).

Conèixer i emprar un repertori limitat de lèxic oral d’ús freqüent en situacions quotidianes i temes habituals i concrets relacionats amb els propis interessos, experiències i necessitats.

Articular un repertori molt limitat de patrons sonors, accentuals, rítmics i d’entonació bàsics, adaptant-los a la funció comunicativa.

Fer-se entendre en intervencions breus i senzilles, encara que hi hagi vacil·lacions, repeticions i pauses per organitzar, corregir o reformular allò que es vol dir.

Interactuar de forma molt bàsica, utilitzant tècniques molt simples, lingüístiques o no verbals (gests, contacte físic, etc.) per iniciar, mantenir i concloure una conversa breu.

Fa presentacions breus i senzilles, prèviament preparades i assajades, sobre temes quotidians i del seu interès: presentar-se i presentar els altres, donar informació bàsica sobre un mateix, la família i els companys; indicar les aficions i els interessos i les principals activitats de la vida quotidiana; descriure breument i de forma senzilla l’habitació, el menjar preferit, l’aspecte extern d’una persona, un objecte; presentar un tema del seu interès (el grup de música preferit); dir què li agrada i què no li agrada, i donar l’opinió emprant estructures senzilles.

Du a terme amb èxit transaccions quotidianes (demanar un producte en una botiga, demanar-ne el preu, etc.).

Participa en converses cara a cara o per mitjans tècnics (telèfon, Skype) en les quals s’estableix contacte social (donar les gràcies, saludar, acomiadar, adreçar-se a algú, demanar disculpes, presentar-se, interessar-se per l’estat d’algú, felicitar algú), s’intercanvia informació personal sobre assumptes quotidians, s’expressen sentiments, s’ofereix una cosa a algú, es demanen objectes en préstec, es queda amb amics i es donen instruccions (per exemple, com arribar a un lloc amb l’ajuda d’un plànol).

Participa en una entrevista (entrevista amb el metge anomenant diferents parts del cos per indicar què li fa mal, entrevista al seu cantant favorit, etc.).

BLOC 3. COMPRENSIÓ DE TEXTOS ESCRITS (READING)

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

3.1. Estratègies de comprensió

— Ús d’informació prèvia sobre el tipus de tasca i tema.

— Identificació del tipus de text i comprensió del text.

— Distinció de tipus de comprensió (sentit general, informació essencial, punts principals).

— Formulació d’hipòtesis sobre el contingut i el context.

— Inferència i formulació d’hipòtesis sobre el significat a partir de la comprensió d’elements significatius, lingüístics i paralingüístics: ús del context visual i no verbal, repetició, coneixements previs sobre el tema o sobre la situació transferits des de les llengües conegudes.

— Reformulació d’hipòtesis a partir de la comprensió d’elements nous.

3.2. Aspectes socioculturals i sociolingüístics

— Normes de cortesia i convencions socials.

— Costums, valors, creences i actituds.

— Llenguatge no verbal.

— Registres.

3.3. Funcions comunicatives

— Salutacions i presentacions, permís, disculpes, agraïments i invitacions...

— Habilitat, capacitat, gust, preferència, opinió, acord o desacord, sentiment, intenció.

— Descripció de persones, activitats, llocs, objectes, hàbits, plans.

— Narració d’esdeveniments passats i recents.

— Petició i oferiment d’ajuda, informació, instruccions, objectes, opinió i permís.

— Establiment i manteniment de la comunicació.

3.4. Estructures sintacticodiscursives

— Expressió de relacions lògiques: conjunció (and), disjunció (or), oposició (but), causa (because), finalitat (to + inf.: I did it to help her), comparació (as + adj. + as, smaller than, the biggest).

— Relacions temporals (when, before, after).

— Afirmació (affirmative sentences, short answers: yes + tag).

— Negació (negative sentences with not, never, no (adj.); nobody, nothing; short answers: no + tag).

— Exclamació (What + noun: What fun!; How + adj.: How nice!; exclamatory sentences: I love salad!).

— Interrogació (wh- questions, aux. questions).

— Expressió del temps: present, passat i futur (simple present, present perfect, simple past, going to, will).

— Expressió de l’aspecte: puntual (simple tenses), duratiu (present and past continuous), habitual (simple tenses + adverbs), incoatiu (start + V -ing), terminatiu (finish + V -ing).

— Expressió de la modalitat: factualitat (declarative sentences: Birds fly), capacitat (can), possibilitat (may), necessitat (must, need), obligació (imperative), permís (can, may), intenció (going to, will).

— Expressió de l’existència (there is/are), l’entitat (nouns, pronouns, articles, demonstratives), la qualitat (very + adj.).

— Expressió de la quantitat (singular or plural, cardinal numerals up to four digits, ordinal numerals up to two digits; quantity: all, many, a lot of, some, few, a few, little, a little, more, much, half, a bottle of, a cup of, a glass of, a piece of; degree: very, too, enough).

— Expressió de l’espai (prepositions, adverbs of location, position, distance, motion, direction, origin and arrangement).

— Expressió del temps (points: quarter past five; divisions of time: half an hour, summer; indications of time: now, tomorrow, tomorrow morning; duration: two days; anteriority: before; posteriority: after; sequence: first... then...; simultaneousness: at the same time; frequency: sometimes, on Sundays).

— Expressió de la manera (adverbs of manner: slowly, well).

3.5. Lèxic escrit d’ús freqüent (recepció)

— Identificació personal, colors, nombres, formes, mesures, noms d’objectes habituals de l’aula i de la llar, parts del cos, membres de la família, roba, animals, aliments, mitjans de transport, joguines, esports, temps atmosfèric, habitatge, activitats diàries, les hores, família i amics, feina i ocupacions, temps lliure, lleure i esport, viatges i vacances, salut i cura del cos, educació i estudi, compres i activitats comercials, alimentació i restauració, llengua i comunicació, medi ambient, clima i entorn natural, tecnologies de la informació i la comunicació.

3.6. Patrons gràfics i convencions d’ortografia

— Associació de grafia, significat i pronunciació del vocabulari per mitjà d’activitats, jocs, rimes, cançons, relats, etc.

Identificar el tema, el sentit general, les idees principals i la informació específica en textos tant en format imprès com en suport digital, molt breus i senzills, en llengua estàndard i amb un lèxic d’ús freqüent en què el tema i el tipus de text són molt familiars, quotidians o de necessitat immediata, sempre que es pugui rellegir allò que no s’ha entès, es pugui consultar un diccionari i es disposi de suport visual i contextual.

Conèixer i saber aplicar les estratègies bàsiques més apropiades per comprendre el sentit general, la informació essencial o els punts principals del text.

Identificar aspectes socioculturals i sociolingüístics bàsics, concrets i significatius sobre la vida quotidiana (hàbits, horaris, activitats, celebracions), condicions de vida (habitatge, entorn), relacions interpersonals (família, amistat, escola) i convencions socials (normes de cortesia), i aplicar aquests coneixements en la comprensió del text.

Distingir la funció o les funcions comunicatives principals del text (una salutació, una felicitació, un oferiment, una petició d’informació, etc.) utilitzant un repertori limitat dels exponents més habituals i els patrons discursius bàsics (inici i tancament d’una carta, punts d’una descripció esquemàtica, etc.).

Reconèixer els significats més comuns associats a les estructures sintàctiques bàsiques de la comunicació escrita (estructura interrogativa per demanar informació, respostes curtes, etc.).

Reconèixer un repertori limitat de lèxic escrit d’ús freqüent en situacions quotidianes i temes habituals i concrets relacionats amb els propis interessos, experiències i necessitats, i inferir del context i de la informació que conté el text el significat probable de paraules i expressions desconegudes.

Reconèixer els signes ortogràfics bàsics (punt, coma, etc.), així com símbols d’ús freqüent (☺, @, ₤, etc.), i identificar-ne els significats i les intencions comunicatives generals.

Comprèn les instruccions, les indicacions i la informació bàsica en notes, missatges i rètols a carrers, botigues, mitjans de transport, cinemes, museus, escoles i altres serveis i llocs públics.

Comprèn informació essencial i localitza informació específica en material informatiu senzill com menús, horaris, catàlegs, llistes de preus, directoris telefònics, anuncis, publicitat, fullets turístics, programacions culturals o d’esdeveniments, etc.

Comprèn correspondència breu i simple (missatgeria instantània, missatges de correu electrònic, postals i cartes), que tracta sobre temes familiars com, per exemple, un mateix, la família, l’escola, el temps lliure, la descripció d’un objecte o un lloc, l’hora i el lloc d’una cita, etc.

Comprèn la informació essencial i els punts principals de notícies breus i articles de revistes per a joves que tracten temes que li són familiars o d’interès (esports, grups musicals, jocs d’ordinador).

Comprèn la informació essencial d’històries breus i ben estructurades i n’identifica els personatges principals, sempre que l’argument es basi en l’acció i en imatges (lectures adaptades, còmics, etc.).

BLOC 4. PRODUCCIÓ DE TEXTOS ESCRITS: EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ (WRITING)

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

4.1. Estratègies de producció

4.1.1. Planificació

— Ús de les pròpies competències generals i comunicatives per fer eficaçment la tasca (pensar què se sap sobre el tema, què es vol dir o què es pot dir, etc.).

— Utilització adequada de recursos lingüístics o temàtics (ús d’un diccionari o una gramàtica, obtenció d’ajuda, etc.).

4.1.2. Execució

— Expressió del missatge amb claredat ajustant-se als models i fórmules de cada tipus de text.

— Reajustament de la tasca o el missatge després de valorar les dificultats i els recursos disponibles, és a dir, elaboració d’una versió més modesta de la tasca.

— Ús de coneixements previs (llenguatge “prefabricat”, expressions memoritzades, etc.).

4.2. Aspectes socioculturals i sociolingüístics

— Normes de cortesia i convencions socials.

— Costums, valors, creences i actituds.

— Llenguatge no verbal.

— Registres.

4.3. Funcions comunicatives

— Salutacions i presentacions, permís, disculpes, agraïments i invitacions.

— Expressió d’habilitat, capacitat, gust, preferència, opinió, acord o desacord, sentiment, intenció.

— Descripció de persones, activitats, llocs, objectes, hàbits, plans.

— Narració d’esdeveniments passats i recents.

— Petició i oferiment d’ajuda, informació, instruccions, objectes, opinió i permís.

— Establiment i manteniment de la comunicació.

4.4. Estructures sintacticodiscursives

— Expressió de relacions lògiques: conjunció (and), disjunció (or), oposició (but), causa (because), finalitat (to + inf.: I did it to help her), comparació (as + adj. + as, smaller than, the biggest).

— Relacions temporals (when, before, after).

— Afirmació (affirmative sentences, short answers: yes + tag).

— Negació (negative sentences with not, never, no (adj.); nobody, nothing; short answers: no + tag).

— Exclamació (What + noun: What fun!; How + adj.: How nice!; exclamatory sentences: I love salad!).

— Interrogació (wh- questions, aux. questions).

— Expressió del temps: present, passat i futur (simple present, present perfect, simple past, going to, will).

— Expressió de l’aspecte: puntual (simple tenses), duratiu (present and past continuous), habitual (simple tenses + adverbs), incoatiu (start + V -ing), terminatiu (finish + V -ing).

— Expressió de la modalitat: factualitat (declarative sentences: Birds fly), capacitat (can), possibilitat (may), necessitat (must, need), obligació (imperative), permís (can, may), intenció (going to, will).

— Expressió de l’existència (there is/are), l’entitat (nouns, pronouns, articles, demonstratives), la qualitat (very + adj.).

— Expressió de la quantitat (singular or plural, cardinal numerals up to four digits, ordinal numerals up to two digits; quantity: all, many, a lot of, some, few, a few, little, a little, more, much, half, a bottle of, a cup of, a glass of, a piece of; degree: very, too, enough).

— Expressió de l’espai (prepositions, adverbs of location, position, distance, motion, direction, origin and arrangement).

— Expressió del temps (points: quarter past five; divisions of time: half an hour, summer; indications of time: now, tomorrow, tomorrow morning; duration: two days; anteriority: before; posteriority: after; sequence: first... then...; simultaneousness: at the same time; frequency: sometimes, on Sundays).

— Expressió de la manera (adverbs of manner: slowly, well).

4.5. Lèxic escrit d’ús freqüent (producció)

— Identificació personal, colors, nombres, formes, mesures, noms d’objectes habituals de l’aula i de la llar, parts del cos, membres de la família, roba, animals, aliments, mitjans de transport, joguines, esports, temps atmosfèric, habitatge, activitats diàries, les hores, família i amics, feina i ocupacions, temps lliure, lleure i esport, viatges i vacances, salut i cura del cos, educació i estudi, compres i activitats comercials, alimentació i restauració, llengua i comunicació, medi ambient, clima i entorn natural, tecnologies de la informació i la comunicació.

4.6. Patrons gràfics i convencions d’ortografia

— Associació de grafia, significat i pronunciació del vocabulari per mitjà d’activitats, jocs, rimes, cançons, relats, etc.

Construir, en paper o en format electrònic, textos molt curts i senzills, formats per frases simples aïllades, en un registre neutre o informal, utilitzant amb raonable correcció les convencions ortogràfiques bàsiques i els principals signes de puntuació, per parlar d’un mateix, de l’entorn immediat i d’aspectes de la vida diària, en situacions familiars i previsibles.

Saber i aplicar les estratègies bàsiques per produir textos escrits molt breus i senzills (per exemple, copiar paraules i frases molt comunes per fer les funcions comunicatives).

Conèixer aspectes socioculturals i sociolingüístics bàsics concrets i significatius (per exemple, les convencions a l’inici i la cloenda d’una carta a persones conegudes) i aplicar els coneixements adquirits a una producció escrita adequada al context, respectant les normes bàsiques de cortesia.

Acomplir la principal funció comunicativa del text escrit (una salutació, una invitació, un intercanvi d’informació, un oferiment, etc.) utilitzant un repertori limitat dels exponents més habituals i els patrons discursius bàsics (salutacions a l’inici i la cloenda d’una carta, una narració esquemàtica desenvolupada en punts, etc.).

Emprar estructures sintàctiques bàsiques (per exemple, enllaçar paraules o grups de paraules amb connectors bàsics com and, after, but, because, etc.).

Conèixer i emprar un repertori de lèxic escrit d’ús freqüent en situacions quotidianes i qüestions comunes i específiques relacionades amb els interessos, les experiències i les necessitats dels alumnes.

Aplicar patrons gràfics i convencions bàsiques d’ortografia per escriure paraules o frases curtes que s’utilitzen normalment per parlar, malgrat que l’ortografia no sigui completament normalitzada.

Completa un formulari breu o una fitxa amb dades personals (un qüestionari, obertura d’un compte de correu electrònic, registre a xarxes socials educatives, etc.).

Escriu correspondència personal breu i senzilla (missatges, notes, postals, missatges de correu electrònic o missatgeria instantània) per donar les gràcies, felicitar, fer una invitació, donar instruccions o parlar d’un mateix i de l’entorn immediat (família, amics, aficions o entreteniments, activitats diàries, objectes, llocs) i fer preguntes relacionades amb aquests temes.

 

ANNEX 2

EDUCACIÓ FÍSICA

Introducció

Finalitat de l’àrea

L’àrea d’educació física té com a finalitat principal contribuir al desenvolupament integral dels infants i, en conseqüència, a una millora de la qualitat de vida, a través de la competència motriu, entesa com la integració dels coneixements, els procediments, les actituds i els sentiments vinculats fonamentalment a la conducta motora.

El joc (la nostra principal eina de feina), el fet de jugar, fins i tot el que podem denominar jugar per jugar, inclou intrínsecament la finalitat esmentada. Saber jugar és un acte social, de desenvolupament personal, d’expressió, d’alliberament de pors i de l’inconscient; la psicomotricitat parteix d’aquí, i és molt important desenvolupar-la també a primària.

Cal guiar l’infant perquè triï el seu patró motriu, el que s’adapti millor a les seves necessitats. Això farà que esdevenguin persones més autònomes i amb més iniciativa i sentit emprenedor. Per tot això, és necessària l’anàlisi crítica que afermi actituds i valors referits al cos, al moviment i a la relació amb l’entorn social i natural.

L’educació física en primera instància, i conjuntament amb la resta d’àrees, ha d’oferir als alumnes tot un ventall de possibilitats per poder adquirir uns hàbits saludables continus en el temps, així com la integració de l’activitat física en el dia a dia, no sols dins l’escola sinó bàsicament fora, per potenciar la seva autonomia. L’Organització Mundial de la Salut defineix salut com “l’estat de complet benestar físic, mental i social, i no sols l’absència d’afeccions o malalties”. La salut forma part d’un dels pilars de la qualitat de vida, del benestar i en definitiva de la felicitat. L’obesitat infantil, el sedentarisme o el mal d’esquena són uns dels principals distorsionadors de l’equilibri saludable. És per això que des dels diferents àmbits educatius s’ha de fer tot el possible per millorar-ho.

Podríem dir que el concepte de salut se sosté en sis pilars bàsics, tots fonamentals i inseparables:

‑ Alimentació: cada cop més som conscients de la importància capital de l’alimentació en el ple desenvolupament de la persona. Així doncs, és tasca de tothom que formi part del cercle educatiu de l’infant, ajudar-lo a adquirir uns hàbits alimentaris adequats.

‑ Activitat física: queda palesa la rellevància de l’activitat física en la nostra àrea. És el nostre mitjà, el nostre ésser, és allò més bàsic que fa que l’educació física tengui el seu propi tarannà. Els alumnes han d’acabar primària tenint ben present el protagonisme que té l’exercici físic per obtenir uns nivells òptims de salut. Entenem per activitat física no sols el gest en si, sinó també la prevenció de lesions i conductes temeràries.

‑ Educació emocional: marca clarament el desenvolupament cognitiu. És una eina bàsica com a mitjà de prevenció, ja que molts problemes s’originen en l’àmbit emocional, cada vegada més. Igualment, és una manera d’interactuar en el món tenint presents els sentiments d’un mateix i de la resta de persones, i requereix habilitats com poden ser el control dels impulsos, la perseverança, l’autoconsciència, l’entusiasme, la motivació, l’agilitat mental, l’empatia..., tots elements importants per configurar el caràcter. L’autodisciplina, la solidaritat, l’altruisme, entre d’altres, són indispensables per a una bona i creativa adaptació social. Ser competent emocionalment, i consegüentment tenir un òptim equilibri emocional, és fonamental per treballar en equip, així com imprescindible dins la societat d’avui dia.

‑ Descans: és en ocasions el “gran oblidat”. Principalment s’entén com dormir, però també com el fet d’aturar una activitat per dur a terme una relaxació, ja sigui física o psíquica. La importància del descans és òbvia, però cal fer palesa la seva rellevància amb uns hàbits adequats: hores de son, context on es dorm, tècniques de relaxació...

‑ Hàbits higiènics: durant l’estada dels infants a l’escola cal generar uns costums de neteja o higiènics que perdurin en la seva vida posterior. Entenem aquests com el fet de canviar-se de roba abans i després de fer l’activitat física i de rentar el cos. Som conscients que molts cops les condicions, tant d’horari com d’instal·lacions, no són les més adequades per dur-ho a terme, però és molt important que es facin en la mesura que sigui possible.

‑ Educació postural: una de les patologies més comuns en l’edat adulta és l’anomenat mal d’esquena. Per aquest i molts altres motius, és totalment necessari que els alumnes adoptin postures correctes en les diferents situacions que es plantegin.

El mateix text consolidat de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, fa esment a la importància de la nostra àrea. Així doncs, textualment podem llegir en la disposició addicional quarta, “Promoció de l’activitat física i la dieta equilibrada”:

Les administracions educatives han d’adoptar mesures perquè l’activitat física i la dieta equilibrada formin part del comportament infantil i juvenil. A aquests efectes, les administracions han de promoure la pràctica diària de l’esport i l’exercici físic per part dels alumnes i les alumnes durant la jornada escolar, en els termes i les condicions que, seguint les recomanacions dels organismes competents, garanteixin un desenvolupament adequat per afavorir una vida activa, saludable i autònoma. El disseny, la coordinació i la supervisió de les mesures que a aquests efectes s’adoptin en el centre educatiu, han de ser assumits pel professorat amb qualificació o especialització adequada en aquests àmbits.

Tal com es comenta, l’Administració és l’encarregada de vetllar per la promoció de la pràctica diària d’esport i exercici físic dins la jornada escolar. Ara doncs, més que mai, la formació constant de docents qualificats esdevé imprescindible.

Quant a l’adopció d’hàbits saludables, és molt important tenir present que s’estima que fins a un 80 % dels infants en edat escolar només participen en activitats físiques a l’escola, tal com recull l’informe Eurydice de la Comissió Europea de 2013. Cal remarcar que l’educació física ha de tenir una presència cabdal en la jornada escolar. L’augment de càrrega lectiva de l’educació física dins el currículum ajudaria a minvar notablement els casos de sedentarisme, obesitat infantil i mal d’esquena, entre d’altres problemàtiques.

Les actituds prenen gran força dins l’educació física, per damunt de la resta d’àrees. És l’àmbit educatiu més receptiu en aquest camp i posseeix una identitat pròpia. Promou la creació d’un ambient més distès, més lúdic, en definitiva més favorable per a l’aparició i la intensificació de diferents actituds. D’igual manera, també és un camp idoni per observar-les i plasmar-les en forma d’avaluació.

Les característiques distintives de l’àrea es poden resumir de la manera següent:

‑ El mitjà essencial per desenvolupar l’activitat de l’àrea és el cos. Aquest fet provoca gran acceptació i receptivitat dels alumnes i augmenta la seva motivació. Es fa necessari, doncs, aprofitar aquesta predisposició.

‑ L’espai on es duen a terme els aprenentatges difereix de la resta d’àrees. El pati, el pavelló, la porxada... intensifica l’activitat i l’actitud dels alumnes.

‑ L’organització personal/social permet un gran dinamisme i versatilitat. Partim de l’individualisme per arribar a les tasques de grup sencer, passant per parelles, grups diversos..., tot això fins i tot dins la mateixa sessió.

‑ La comunicació alumne-alumne i alumne-docent és molt intensa, amb intercanvis verbals espontanis, més emotius, que afavoreixen les relacions personals, tal com es duen a terme fora del centre. Tot això, provocat per una proximitat física i afectiva més gran entre el discent i el docent i entre els alumnes mateixos, la qual cosa dóna lloc, fins i tot, a més contacte corporal. El fet que l’infant es pugui expressar en la seva llengua pròpia és un valor afegit i fa que aquesta relació sigui encara més fluida i profitosa.

‑ Els alumnes es veuen sotmesos a un judici constant dels altres no tan sols pel que fa als coneixements i les capacitats psíquiques, sinó també a les motrius i a les actituds manifestades. És obligació del docent saber gestionar aquest procés, amb seny i provocant una discussió estrictament constructiva.

‑ El clima creat afavoreix que els alumnes es mostrin tal com són, i no és estrany que puguin sorgir més conflictes de tipus intrapersonal (baixa autoestima, poca seguretat i confiança en un mateix, vergonya...) i interpersonals (racisme, falta de respecte, sexisme...). També es poden identificar millor determinades actituds negatives que en altres contextos han pogut passar desapercebudes. Consegüentment, és un espai idoni per poder resoldre aquesta problemàtica.

Estructura del currículum

Ÿ Orientacions metodològiques

Les orientacions metodològiques pretenen oferir al docent tot un ventall de possibilitats per dur a terme la tasca docent, seguint els paràmetres d’una metodologia dinàmica i constructiva, en què la seva funció no és altra que guiar o acompanyar els alumnes en el procés d’aprenentatge.

Ÿ Contribució de l’àrea al desenvolupament de les competències

L’educació física ajuda a adquirir els aprenentatges essencials, bàsics, entesos en forma competencial, mitjançant el propi cos i la percepció de l’entorn, l’acceptació de normes, d’un mateix i d’altres persones, la comunicació verbal i no verbal... Les activitats que afavoreixen aquests aprenentatges són les que responen a un disseny integrador i transversal juntament amb la resta d’àrees. La coordinació amb els tutors esdevé bàsica tant per programar activitats conjuntes com també per avaluar-les.

Objectius

Dins els objectius generals de l’etapa de primària recollits en l’article 4 d’aquest Decret trobam el següent:

12. Valorar la higiene i la salut, acceptar el propi cos i el dels altres, respectar les diferències i emprar l’educació física i l’esport com a mitjans per afavorir el desenvolupament personal i social.

Queda clar que la incidència de l’àrea dins el currículum general és prou important. És per això que es defineixen un seguit d’objectius propis de l’etapa de primària dirigits, inicialment, a l’àrea d’educació física, si bé n’hi ha que no són exclusius, sinó tot el contrari, i els podem treballar perfectament de manera transversal amb la resta d’àrees del currículum.

Continguts

Els continguts referits a l’àrea d’educació física abracen de manera integrada els conceptes, els procediments i les actituds necessàries per assolir els objectius plantejats. És important que els continguts es tractin interdisciplinàriament des de diferents àrees per establir relacions entre aquests, en la mesura que sigui possible, i derivar així en activitats més enriquidores.

L’estructura dels continguts respon als diferents eixos que configuren l’àrea. Així doncs:

‑ Bloc 1. “El cos: imatge i percepció”. Té gran importància en els primers cursos de primària, quan els alumnes han de fixar la seva autoimatge. És bàsic per adoptar correctament futurs aprenentatges motors i intel·lectuals.

‑ Bloc 2. “Habilitats motrius”. Amb l’adquisició d’aquests continguts s’afavoreix que els alumnes siguin competents motriument per poder resoldre diferents problemes motors i augmentar el nivell d’autonomia i confiança personal.

‑ Bloc 3. “Activitats físiques artístiques i expressives”. El cos i el seu moviment com a mitjà d’expressió. Es fomenta la creativitat, la imaginació, el respecte cap a la resta de representacions...

‑ Bloc 4. “Activitat física i salut”. Els continguts treballats en aquest bloc esdevenen transversals a la resta, ja que inclouen hàbits que cal treballar sempre, a fi d’assolir uns costums perdurables durant tota la vida.

‑ Bloc 5. “Jocs i activitats esportives”. Continguts referents a la pràctica de jocs i activitats esportives de tipologia diferent, refermant les que es desenvolupen en el medi natural. Assoliment dels valors propis de l’esport. Valoració de les conductes que es desprenen de la seva pràctica. També fa referència als jocs i als esports com a manifestacions culturals pròpies de la motricitat humana. Es té present el seu valor antropològic i cultural.

Criteris d’avaluació

Per no defugir del que és prescriptiu, cal no deixar de banda els criteris d’avaluació, a vegades un poc oblidats en benefici dels objectius o els continguts a l’hora de programar. I res més enfora de la realitat, ja que els criteris d’avaluació ens ajuden a valorar el que els alumnes han d’assolir.

Estàndards d’aprenentatge avaluables

Els estàndards d’aprenentatge avaluables ofereixen al docent la possibilitat de seqüenciar al nivell més concret els criteris d’avaluació, per fer més senzill el procés avaluador, que per si mateix és un dels reptes més grans dins el currículum, principalment en la nostra àrea.

Orientacions metodològiques

El moviment té una importància clau en el desenvolupament integral dels infants, per la seva implicació en l’estructuració de la personalitat i en el procés de comunicació, expressió i relació amb els objectes i altres persones de l’entorn, i per la seva incidència en les possibilitats d’autonomia personal i d’estructuració cognitiva. La seva repercussió, per tant, es reflecteix en l’àmbit afectiu, psicomotor i intel·lectual.

Dins un nou model social i una societat en canvi continu, l’aprenentatge motor està cada vegada més obert a noves concepcions epistemològiques i metodològiques que ens han de servir d’ajuda per millorar la pràctica corporal a l’escola i de reflexió per qüestionar el tractament purament mecànic del cos o per plantejar l’educació corporal com un mitjà per atendre un conjunt de capacitats cognitives, socials, afectives i emocionals que superi el model utilitarista que mostra interès només pels resultats.

La primera tasca que té el docent, per tant, és la d’analitzar quin és el paper que vol que tengui l’educació física a l’escola actual i revisar la pràctica que ofereix a les classes d’educació física, per detectar quin tipus d’aprenentatge reben els alumnes i què aprenen realment. Així doncs, es fa necessari constatar el veritable abast de la pràctica per confirmar els efectes permanents en el comportament dels infants i comprovar si el que s’ha après té la seva transferència en contextos diferents, per exemple en altres situacions motrius, en altres classes, en el pati o fora de l’escola.

És convenient que el docent sigui conscient de la importància de programar i valori els avantatges de la previsió de les intencions educatives. Abans de programar ha d’interpretar i reflexionar sobre els aspectes psicoevolutius dels alumnes, els condicionants del context en què es desenvolupa i els principis metodològics implicats. El docent ha de saber quins són els components de la programació de l’educació física, conèixer una estratègia dinàmica d’entendre, organitzar i seqüenciar els continguts així com saber posar en pràctica diferents eines i etapes de decisió didàctica per organitzar seqüències de programació o unitats didàctiques. També ha de ser conscient que no hi ha una única forma de programar: no tots els docents segueixen necessàriament el mateix ordre en les passes necessàries ni els atorguen la mateixa importància. El que és fonamental és tenir clar què s’ha de prioritzar en la construcció d’una programació i posteriorment com cal actuar en la posada en pràctica segons el moment i la situació pedagògica en la qual cada docent es pot trobar.

A l’hora d’elaborar seqüències de programació o unitats didàctiques, una condició perquè l’aprenentatge sigui real i es pugui transferir a altres àmbits és que les activitats dissenyades siguin significatives per als infants i aplicables a les seves experiències de vida. Perquè les tasques siguin significatives, han d’estar en contacte amb el nivell de desenvolupament i dels coneixements previs dels alumnes. Les sessions d’educació física han d’estar dissenyades amb tasques que provoquin l’interès i la curiositat dels alumnes i que els duguin més enllà del nivell en què es troben en aquell moment, per establir una zona d’aprenentatge òptim que provoqui que l’escolar vagi més enllà d’allò que ja sap fer bé. Per aconseguir-ho el docent, si les circumstàncies ho permeten, ha de guiar el procés i programar la introducció progressiva d’estils d’ensenyament cognitius que permetin als alumnes ampliar els seus marges de decisió (seleccionar temàtiques i materials, triar espais, etc.), seguir el propi ritme de treball, experimentar, triar opcions diverses i progressar en el coneixement de les pròpies possibilitats i limitacions. D’aquesta manera, les habilitats intel·lectuals es relacionen íntimament amb la motricitat i permeten més autonomia i un protagonisme més gran de l’aprenentatge propi i dels companys.

La varietat de la pràctica és una estratègia fonamental en aquesta etapa educativa i suposa un repte per als docents quan dissenyen les sessions d’educació física. És obvi que per aprendre alguna cosa l’hem de practicar moltes vegades, però a les classes hem de “repetir sense repetir”. Així, l’infant es troba en condicions que canvien i que li suposen nous reptes per explorar que, a més de suposar un esforç cognitiu i motriu, suposen un augment de la motivació i afavoreixen l’aprenentatge. Són molts els aspectes que el docent pot variar (mètodes, recursos, organització de l’espai-temps, tipologia d’agrupaments, normes del joc, etc.), i els ha d’organitzar de manera progressiva cap a situacions cada vegada més complexes.

El joc és un recurs imprescindible en aquesta etapa com a situació d’aprenentatge, d’acord amb les intencions educatives, i com a eina didàctica pel seu caràcter motivador. Les propostes didàctiques han d’incorporar la reflexió i l’anàlisi del que s’esdevé i la creació d’estratègies per facilitar la transferència de coneixements d’altres situacions. Hem de procurar que el joc vagi unit a un aprenentatge significatiu i funcional però sense oblidar que el plaer per jugar també ha d’estar present en el desenvolupament personal i integral dels infants.

L’educació física també esdevé un espai ideal per educar les actituds. Podem aprofitar les situacions de joc i competició per treballar les habilitats socials encaminades a afavorir la convivència, proposar activitats d’autoconeixement i millora de l’autoconcepte, treballar el coneixement i la regulació de les emocions, potenciar el diàleg com a millor forma de resolució de conflictes, fomentar la participació de tothom, afavorir l’autonomia, incidir en la responsabilitat personal i promoure el respecte i l’acceptació de les diferències individuals.

L’avaluació és un element essencial en el procés educatiu i tradicionalment, per als mestres d’educació física i la resta dels docents, ha constituït un repte constant, tant per les implicacions pedagògiques, socials i generals que planteja com pel fet de ser el patró que mesura l’eficàcia dels continguts educatius. L’avaluació ha de ser entesa com una acció didàctica i pràctica reflexiva que permeti formular judicis de valor a partir d’una informació recollida i analitzada de forma rigorosa. Ajuda a comprendre millor què succeeix en l’escenari educatiu i facilita la recerca sobre la pròpia pràctica. Els objectius pedagògics de l’avaluació són conèixer la situació de partida dels alumnes, proposar un model d’actuació, detectar les dificultats, regular l’aplicació del model, conèixer els resultats, valorar-los i replantejar el model d’actuació. Els criteris d’avaluació i els estàndards d’aprenentatge, que suposen una formulació avaluable de les capacitats expressades en els objectius generals de l’àrea i associades a un contingut fonamental d’aquesta, serveixen de guia a l’hora d’avaluar els aprenentatges dels alumnes. S’avaluen els factors i els elements presents en el procés d’ensenyament-aprenentatge que puguin tenir algun tipus d’incidència en la consecució dels canvis que es persegueixen: l’aprenentatge de l’infant, l’actuació del docent i el mateix procés d’ensenyament. L’avaluació dels alumnes ha de ser contínua, global, i s’ha de parar un especial esment durant l’etapa a l’atenció individualitzada i als diagnòstics precoços i l’establiment de mecanismes de reforç necessaris. De la mateixa manera, s’han d’establir les mesures més adequades perquè les condicions de realització de les avaluacions s’adaptin a les necessitats dels alumnes amb necessitats educatives específiques. L’avaluació guanya en qualitat quan s’utilitza una avaluació externa rigorosa i constructiva i una avaluació interna que combini diferents instruments (tant qualitatius com quantitatius), així com diferents agents avaluadors (autoavaluació, coavaluació i heteroavaluació).

Des de la perspectiva d’escola inclusiva, es plantegen objectius ajustats als alumnes de necessitats educatives específiques, amb la qual cosa es motiven els infants per la pròpia pràctica, s’aconsegueix que les dificultats siguin acceptades com una part més del procés d’aprenentatge, es constaten els propis progressos i es reforça l’autoconcepte i, per tant, el sentiment de competència. S’han de fer les adaptacions metodològiques necessàries a partir del coneixement de l’estil d’aprenentatge de l’alumne i del nivell del qual parteix. D’aquesta manera s’ha de donar importància als mètodes que afavoreixin l’experiència directa, la reflexió, l’expressió i la comunicació.

La interdisciplinarietat, com a alternativa a l’ensenyament d’assignatures o àrees de forma aïllada i inconnexa, representa un enfocament unitari de l’ensenyament que permet abordar qualsevol tipus de coneixement. Juntament amb els termes d’ensenyament globalitzat, participació, treball en equip, educació comprensiva, autonomia, transversalitat…, reflecteix una concepció de l’educació que defensa la integració dels diferents àmbits de coneixement. L’actual desenvolupament científic, tecnològic, cultural, etc., fa necessària aquesta integració per poder abordar qualsevol situació o problema que ens presenti la vida. És també un principi didàctic que s’ha de tenir en compte en la construcció i el desenvolupament del currículum d’educació física i de qualsevol altra àrea a través de la detecció de les connexions existents entre les diferents disciplines, la qual cosa permetrà afrontar l’ensenyament de forma integral.

Els docents i els alumnes necessiten adquirir les habilitats que els permetin incorporar-se a la societat sense dèficits formatius. En la societat actual, el fenomen de les tecnologies de la informació i la comunicació, especialment Internet, ha suposat un augment de les possibilitats de comunicació, de relació i de transmissió de coneixement entre les persones. Així doncs, els docents formats en la utilització de les TIC estan en millors condicions per acompanyar els alumnes eficaçment. Es poden emprar les TIC per reforçar els continguts ja treballats, per aprofundir en aspectes relacionats amb l’àrea, reflexionar sobre la pràctica o treballar de forma col·laborativa entre companys. És important remarcar que aquest treball necessari d’alfabetització tecnològica no està ben orientat si paral·lelament no s’acompanya d’una educació ètica i una utilització crítica i responsable.

L’educació i l’educació física en particular van més enllà de l’escola i d’unes classes estructurades en matèries, espais i hores. Educar per a la vida significa que les formes d’ensenyament estiguin connectades i relacionades amb la vida real. La influència de pares i mares, docents, companys i entrenadors en la pràctica esportiva i de l’activitat física dels infants està ben documentada en la literatura sobre psicologia de l’esport. Per tant, s’han de promocionar metodologies comunes per a un ensenyament més eficaç i més real. Els docents, pares i mares, entrenadors, monitors, etc., han de ser models a imitar pels alumnes, raó per la qual aquests models no poden eludir el seu compromís ni ser contradictoris en les seves actuacions. L’escola no ha de quedar sola en l’educació dels infants.

Contribució de l’àrea al desenvolupament de les competències

L’educació física aporta el saber, el saber fer, el saber ser i el saber estar a l’adquisició de les competències. Tots aquests sabers resulten essencials per poder desenvolupar l’activitat motriu pertinent en funció del context, ja sigui dins l’aula o fora.

Més específicament, la contribució de l’educació física a les competències és la següent:

1. Competència en comunicació lingüística

Els docents han de conèixer i emprar la nostra llengua, la llengua catalana, i ser miralls per als alumnes. S’ha de parlar adequadament per preservar-la.

El llenguatge verbal i no verbal és de vital importància per mantenir les relacions de cooperació que es donen a diari en la pràctica motriu. L’educació física, per si mateixa, té un vast repertori comunicatiu, ja sigui verbal o gestual. Aquesta comunicació es veu enriquida per les característiques de l’àrea (entorn, materials i jocs), les quals possibiliten que la interacció sigui espontània i amb més expressivitat que dins l’aula convencional.

El vocabulari específic de l’àrea ajuda a augmentar el bagatge lingüístic dels alumnes.

2. Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

La percepció de l’espai i el temps esdevenen valors preats per poder desenvolupar l’acció motriu. Intrínsecament les matemàtiques són ben presents en les nostres sessions (diferents agrupaments, tipologia dels espais —fraccions de l’espai, figures geomètriques... —, velocitat de reacció com a resposta a una pregunta matemàtica, càlcul de la freqüència cardíaca, mesurament de llançaments, col·locació del material per mides, orientació, creació de material...), i l’essència de l’àrea ha de proporcionar noves metodologies per treballar les matemàtiques, emprant el joc com a eina lúdica i eix vertebrador per dur a terme, transversalment amb la resta d’àrees, la competència matemàtica. Aquest fet provocarà que els aprenentatges siguin molt més significatius.

3. Competència digital

Si bé l’ús de la tecnologia no ha de minvar el compromís motor d’aquesta àrea, pot ajudar significativament a millorar-la. Ja a l’inici de primària podem fer incís en la importància de la valoració crítica dels missatges publicitaris, així com el reforçament dels continguts treballats amb activitats interactives a l’abast dels més petits. En cursos superiors, podem emprar les TIC com a recurs per fer activitats com ara recerca i valoració d’informació, autoavaluacions i coavaluacions, feina amb documents compartits, etc.

S’obre un ventall poderós de possibilitats per treballar no tan sols amb els companys del mateix curs, sinó també amb alumnes d’altres nivells, fins i tot d’altres escoles.

Respecte dels docents, és bàsic que demostrin una destresa amb els mitjans informàtics per poder oferir als alumnes els recursos adients per desenvolupar aquesta competència al màxim nivell.

4. Aprendre a aprendre

Els alumnes prenen consciència de les seves capacitats mitjançant l’autoimatge, la percepció i la interiorització del seu esquema corporal. La potencialitat de gestionar-les adequadament fa que pugui assolir reptes superiors i millorar les seves capacitats, tant motrius com psíquiques, afectives, emocionals, socials... , la qual cosa afecta positivament la seva autonomia i autoestima.

No sols els coneixements es mostren com a eix vertebrador per assolir aquesta competència, sinó que les eines que el docent pugui mostrar, oferir... són igualment part importantíssima per recollir els fruits desitjats.

5. Competències socials i cíviques

Si cap àrea pot aportar a l’adquisició d’aquesta competència, aquesta és l’educació física. Les relacions personals són essencials, vitals, en les activitats fisicoesportives, en les quals es desenvolupa la interacció, la relació, el respecte cap a un mateix i cap als companys de joc.

La resolució de problemes forma part del joc, i cal que els alumnes adoptin tot un seguit d’estratègies per afrontar amb èxit les distintes situacions.

El joc en si, i a major escala l’esport, ens brinda l’oportunitat de poder actuar essent agents importants del procés: com a participant (jugador, entrenador o àrbitre, entre d’altres) o com a espectador, rols ben diferents però cada un amb la necessitat de donar resposta a uns valors propis i adequats.

6. Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor

La iniciativa marca la pauta en l’esdevenir de les activitats físiques desenvolupades. La pràctica motriu pot ajudar clarament a millorar el sentit d’iniciativa mitjançant la presa de decisions, sovint en un espai breu de temps.

La creativitat és la base de l’esperit emprenedor, combinada amb el lideratge. Aquest fet es treballa clarament en el joc reglat, en la planificació d’estratègies que els alumnes defineixen per intentar assolir l’èxit.

En els jocs d’equip cal remarcar la imatge del líder positiu, entenent-lo com el que pren la iniciativa, ajuda, dóna suport a la resta; és exemple de sentit d’iniciativa i d’esperit emprenedor. És molt important remarcar les connotacions positives que aquesta figura té.

7. Consciència i expressions culturals

El joc tradicional és un joc representatiu d’una realitat i d’una identitat. Aquest s’ha de promoure com a mitjà d’esbarjo, però també com a eina de difusió de la cultura pròpia.

Els diferents vessants de l’educació física (motriu, social i cultural) permeten que els alumnes assoleixin la consciència necessària davant les diferents manifestacions culturals. A més, representacions dansades o expressions corporals diverses, entre d’altres, formen part del bagatge que pot oferir l’educació física.

L’esport en si s’interpreta com una expressió cultural, la qual ha de ser nexe d’unió entre persones i pobles i en cap cas no se n’ha de fer un ús ideològic o polític. El joc és joc i així s’ha d’entendre.

Objectius específics

1. Conèixer, acceptar i valorar el propi cos, les seves possibilitats de moviment i l’activitat física com a mitjà d’aprenentatge i diversió, de coneixement personal i de sentir-se bé amb un mateix i amb els altres.

2. Apreciar l’activitat física per al benestar i manifestar una actitud responsable cap a un mateix, cap als altres i cap a l’entorn, i reconèixer els efectes de l’exercici físic, del descans, de la higiene, de l’alimentació, de la relaxació i dels hàbits de postura sobre la salut.

3. Utilitzar les capacitats físiques, les habilitats motrius i el coneixement de l’estructura i del funcionament del cos per adaptar el moviment a les circumstàncies i condicions de cada situació.

4. Adquirir, triar i aplicar principis i regles per resoldre problemes motors i actuar de manera eficaç i autònoma, desenvolupant la iniciativa individual i l’hàbit de treball en equip en la pràctica d’activitats físiques, esportives i artisticoexpressives.

5. Emprar els recursos expressius del cos i del moviment, de forma estètica, creativa i autònoma, comunicant i comprenent sensacions, emocions i idees.

6. Participar en activitats físiques establint relacions de cooperació per assolir objectius comuns, resolent mitjançant el diàleg els conflictes que puguin sorgir i evitant discriminacions per qüestions personals, de gènere, socials i/o culturals així com també les conductes violentes.

7. Conèixer, respectar i experimentar les possibilitats de l’entorn, els equipaments i els recursos naturals del nostre territori per adaptar-hi les activitats físiques i de temps lliure de forma responsable, i reconèixer la importància de sensibilitzar-se per protegir-lo i mantenir-lo de forma sostenible.

8. Conèixer i valorar la diversitat d’activitats físiques, lúdiques i esportives com a elements culturals, mostrant una actitud crítica tant des de la perspectiva de participant com des de la d’espectador.

9. Utilitzar recursos de recerca i d’intercanvi d’informació relacionada amb l’àrea, fent servir diferents fonts i fent ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, de forma responsable, per desenvolupar un esperit crític davant els missatges que reben i elaboren.

10. Conèixer, valorar, practicar i transmetre els jocs tradicionals de les Illes Balears com a elements característics de la nostra cultura.

Continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge avaluables

Del primer al tercer curs

BLOC 1. EL COS: IMATGE I PERCEPCIÓ

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

‑ L’esquema corporal. Representació gràfica del propi cos i del dels altres amb realisme visual.

‑ Descobriment i coneixement dels principals elements orgànics i funcionals relacionats amb el moviment.

‑ Realització de tasques de coordinació dinàmica general i segmentària.

‑ Consciència i control del cos amb relació a la tensió, la relaxació i la respiració. Consciència i control de les fases, els tipus i els ritmes respiratoris.

‑ Adequació de la postura a les diferents situacions motrius.

‑ Exploració, experimentació i discriminació de les capacitats sensorials i perceptives i la seva relació amb el moviment.

‑ Percepció i interiorització de la independència i la relació existent entre els segments corporals.

‑ Consolidació de la lateralitat i la seva projecció en l’espai.

‑ Experimentació de situacions d’equilibri i desequilibri estàtic i dinàmic amb objectes i sense objectes, modificant els punts de suport i la posició del centre de gravetat.

‑ Percepció i estructuració temporals i proposta d’estructures rítmiques senzilles.

‑ Estructuració i organització espacial incidint en l’orientació espacial amb relació a un mateix, als altres i als objectes.

‑ Valoració i acceptació de la pròpia realitat corporal i la dels altres, i augment de la confiança en les pròpies possibilitats. Autonomia i autoestima.

1. Resoldre solucions motrius amb diversitat d’estímuls i condicionants espaciotemporals, seleccionant i combinant les habilitats motrius bàsiques i adaptant-les a les condicions establertes de forma eficaç.

2. Relacionar els conceptes específics de l’educació física i els introduïts en altres àrees amb la pràctica d’activitats fisicoesportives i artisticoexpressives.

3. Valorar, acceptar i respectar la pròpia realitat corporal i la dels altres, mostrant una actitud reflexiva i crítica.

1.1. Adapta els desplaçaments a entorns coneguts i estables i a diferents tipus d’activitats fisicoesportives i artisticoexpressives, ajustant-los als paràmetres espaciotemporals i mantenint l’equilibri postural.

1.2. Adapta l’habilitat motriu bàsica de salt a entorns coneguts i estables i a diferents tipus d’activitats fisicoesportives i artisticoexpressives, ajustant-la als paràmetres espaciotemporals i mantenint l’equilibri postural.

1.3. Adapta les habilitats motrius bàsiques de manipulació d’objectes a entorns coneguts i estables i a diferents tipus d’activitats fisicoesportives i artisticoexpressives, aplicant correctament els gests i utilitzant preferentment els segments dominants.

1.4. Aplica les habilitats motrius de gir a entorns coneguts i estables i a diferents tipus d’activitats fisicoesportives i artisticoexpressives, tenint en compte els tres eixos corporals i els dos sentits, ajustant-les als paràmetres espaciotemporals i mantenint l’equilibri postural.

1.5. Manté l’equilibri en diferents posicions i superfícies conegudes.

1.6. Fa activitats físiques i jocs en el medi natural, adaptant les habilitats motrius a la diversitat i la incertesa provinents de l’entorn i a les seves possibilitats.

2.1. Comprèn l’explicació i descriu els exercicis fets, utilitzant termes i coneixements que es desenvolupen en l’àrea de ciències naturals sobre l’aparell locomotor.

3.1. Respecta la diversitat de realitats corporals i de nivells de competència motriu entre els infants de la classe.

BLOC 2. HABILITATS MOTRIUS

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

‑ Ajustament dels elements fonamentals en l’execució de les habilitats motrius bàsiques.

‑ Utilització eficaç de les habilitats motrius bàsiques en entorns i situacions estables.

‑ Manipulació correcta i destresa en l’ús d’objectes propis de l’entorn escolar i extraescolar.

‑ Resolució de problemes motors senzills.

‑ Augment del control motor i domini corporal.

‑ Coneixement i pràctica de les capacitats físiques bàsiques de manera genèrica i orientada a l’execució motriu.

‑ Valoració del treball ben executat des del punt de vista motor.

‑ Autonomia i confiança en les pròpies habilitats motrius en situacions i entorns coneguts.

‑ Participació en activitats motrius diverses, reconeixent, acceptant i respectant les diferències individuals quant a habilitat.

‑ Valoració de l’interès i l’esforç per millorar la competència motriu.

1. Resoldre solucions motrius amb diversitat d’estímuls i condicionants espaciotemporals, seleccionant i combinant les habilitats motrius bàsiques i adaptant-les a les condicions establertes de forma eficaç.

2. Relacionar els conceptes específics de l’educació física i els introduïts en altres àrees amb la pràctica d’activitats fisicoesportives i artisticoexpressives.

3. Valorar, acceptar i respectar la pròpia realitat corporal i la dels altres, mostrant una actitud reflexiva i crítica.

4. Resoldre problemes motors senzills amb oposició i sense, aplicant principis i regles per resoldre les situacions motrius, actuant de forma individual, coordinada i cooperativa i duent a terme les diferents funcions implícites en jocs i activitats.

1.1. Adapta els desplaçaments a entorns coneguts i estables i a diferents tipus d’activitats fisicoesportives i artisticoexpressives, ajustant-los als paràmetres espaciotemporals i mantenint l’equilibri postural.

1.2. Adapta l’habilitat motriu bàsica de salt a entorns coneguts i estables i a diferents tipus d’activitats fisicoesportives i artisticoexpressives, ajustant-la als paràmetres espaciotemporals i mantenint l’equilibri postural.

1.3. Adapta les habilitats motrius bàsiques de manipulació d’objectes a entorns coneguts i estables i a diferents tipus d’activitats fisicoesportives i artisticoexpressives, aplicant correctament els gests i utilitzant preferentment els segments dominants.

1.4. Aplica les habilitats motrius de gir a entorns coneguts i estables i a diferents tipus d’activitats fisicoesportives i artisticoexpressives, tenint en compte els tres eixos corporals i els dos sentits, ajustant-les als paràmetres espaciotemporals i mantenint l’equilibri postural.

2.1. Utilitza els recursos adequats per resoldre problemes motors senzills en situacions conegudes i estables.

2.2. Fa combinacions d’habilitats motrius bàsiques i s’ajusta a un objectiu i uns paràmetres espaciotemporals.

3.1. Identifica la capacitat física bàsica implicada de forma més significativa en els exercicis.

3.2. Reconeix la importància del desenvolupament de les capacitats físiques per millorar les habilitats motrius.

4.1. Respecta la diversitat de realitats corporals i de nivells de competència motriu entre els infants de la classe.

4.2. Pren consciència de les exigències i valora l’esforç que comporta l’aprenentatge de noves habilitats.

BLOC 3. ACTIVITATS FÍSIQUES ARTÍSTIQUES I EXPRESSIVES

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

‑ Utilització, exploració i experimentació del cos i el moviment com a instruments d’expressió i de comunicació.

‑ Millora de l’espontaneïtat i la creativitat en el moviment expressiu.

‑ Adequació del moviment a estructures espaciotemporals. Execució de coreografies simples. Coneixement i pràctica de danses i balls propis de les Illes Balears i d’altres cultures.

‑ Experimentació de tasques ludicomotrius amb base musical.

‑ Descobriment, expressió i comunicació de les emocions bàsiques i de sentiments a través del cos, el gest i el moviment.

‑ Comprensió dels missatges corporals.

‑ Recreació de personatges reals i ficticis de la cultura pròpia de les Illes Balears i d’altres cultures.

‑ Utilització dels objectes i materials i les seves possibilitats en l’expressió.

‑ Gaudi mitjançant l’expressió i la comunicació a través del propi cos.

‑ Participació i respecte davant situacions que suposin comunicació corporal i valoració dels recursos expressius propis i dels companys.

1. Utilitzar els recursos expressius del cos i el moviment per comunicar sensacions, emocions i idees.

1.1. Representa personatges, situacions, idees i sentiments emprant els recursos expressius del cos individualment, en parelles o en grups.

1.2. Representa moviments a partir d’estímuls rítmics o musicals, individualment o en grup.

1.3. Coneix i practica danses i balls senzills representatius de les Illes Balears, d’altres cultures i de diferents èpoques, seguint una coreografia establerta.

1.4. Construeix composicions de grup en interacció amb companys fent servir els recursos expressius del cos i partint d’estímuls musicals, plàstics o verbals.

BLOC 4. ACTIVITAT FÍSICA I SALUT

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

‑ La cura del cos. Adquisició d’hàbits de descans, d’alimentació, posturals, de relaxació i d’exercicis saludables, i consolidació d’hàbits d’higiene corporals.

‑ Reconeixement dels efectes beneficiosos de l’activitat física en la salut i el benestar.

‑ Millora de les capacitats físiques orientades a la salut.

‑ Prevenció de lesions en l’activitat física. Escalfament, dosificació de l’esforç i recuperació.

‑ Identificació de les mesures de seguretat en la pràctica d’educació física relacionades amb l’entorn. Ús correcte de materials i instal·lacions.

1. Descobrir els efectes de l’exercici físic, la higiene, l’alimentació i els hàbits posturals sobre la salut i el benestar, i manifestar una actitud responsable cap a un mateix.

2. Millorar el nivell de les capacitats físiques, regulant i dosificant la intensitat i la durada de l’esforç i tenint en compte les possibilitats pròpies i la seva relació amb la salut.

3. Identificar la importància de la prevenció, la recuperació i les mesures de seguretat en la pràctica de l’activitat física.

1.1. Té interès per millorar les capacitats físiques.

1.2. Identifica els principals hàbits d’alimentació amb l’activitat física (horaris de menjar, qualitat i quantitat d’aliments ingerits, etc.).

1.3. Identifica els principals aspectes beneficiosos de l’exercici físic per a la salut.

1.4. Coneix els efectes negatius del sedentarisme, d’una dieta desequilibrada i del consum d’alcohol, tabac i altres substàncies.

1.5. Fa escalfaments i en valora la funció preventiva.

2.1. Mostra una millora global respecte del nivell inicial de les capacitats físiques orientades a la salut.

2.2. Identifica la seva freqüència cardíaca i respiratòria en diferents intensitats d’esforç.

2.3. Adapta la intensitat de l’esforç al temps de durada de l’activitat.

2.4. Identifica el seu nivell i compara els resultats obtinguts en proves de valoració de les capacitats físiques i coordinatives amb els valors corresponents a la seva edat.

3.1. Reconeix les lesions i les malalties esportives més comunes, així com les accions preventives bàsiques i els primers auxilis.

BLOC 5. JOCS I ACTIVITATS ESPORTIVES

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

‑ Reconeixement del joc i de l’esport com a elements de la realitat social i cultural.

‑ Participació en jocs i iniciació a la pràctica d’activitats esportives.

‑ Coneixement i pràctica de jocs tradicionals propis de les Illes Balears i de diferents cultures.

‑ Aplicació de les habilitats bàsiques en les situacions de joc.

‑ Descobriment de les estratègies bàsiques de cooperació i oposició en els jocs motors.

‑ Jocs i activitats esportives en el medi natural. Iniciació als jocs d’orientació. Respecte pel medi ambient i sensibilització per tenir-ne cura i mantenir-lo de forma sostenible.

‑ Identificació dels valors fonamentals del joc: l’esforç personal, la relació amb els altres i l’acceptació del resultat.

‑ Respecte, tolerància i col·laboració amb les persones que participen en el joc i rebuig dels comportaments antisocials.

‑ Comprensió, acceptació i compliment de les normes de joc i actitud responsable en relació amb les estratègies establertes.

‑ Acceptació dins l’equip del paper que li correspon com a jugador i de la necessitat d’intercanvi de papers perquè tots experimentin diferents responsabilitats.

‑ Valoració del joc com a mitjà de plaer i de relació, i valoració de l’ús del temps de lleure i de l’esforç en els jocs i en les activitats esportives.

‑ Descobriment i pràctica d’estratègies bàsiques de resolució de conflictes.

1. Relacionar els conceptes específics de l’educació física i els introduïts en altres àrees amb la pràctica d’activitats fisicoesportives i artisticoexpressives.

2. Valorar, acceptar i respectar la pròpia realitat corporal i la dels altres.

3. Conèixer i valorar la diversitat d’activitats físiques, esportives i expressives.

4. Opinar coherentment amb actitud crítica tant des de la perspectiva del participant com des de la d’espectador davant les situacions conflictives sorgides, participar en debats i acceptar les opinions dels altres.

5. Manifestar respecte cap a l’entorn i el medi natural en els jocs i activitats a l’aire lliure, i identificar i dur a terme accions dirigides a preservar-lo.

6. Identificar i interioritzar la importància de la prevenció, la recuperació i les mesures de seguretat en la pràctica de l’activitat física.

7. Extreure i elaborar informació relacionada amb temes d’interès de l’etapa i compartir-la, emprant fonts d’informació determinades i fent ús de les tecnologies de la informació i la comunicació com a recurs de suport a l’àrea.

8. Demostrar un comportament personal i social responsable, respectant-se un mateix i els altres en les activitats físiques i els jocs, acceptant les normes i regles establertes i actuant amb interès, iniciativa individual i treball en equip.

1.1. Distingeix en jocs i esports individuals i col·lectius estratègies bàsiques de cooperació i oposició.

2.1. Respecta la diversitat de realitats corporals i de nivells de competència motriu entre els infants de la classe.

2.2. Pren consciència de les exigències i valora l’esforç que comporta l’aprenentatge de noves habilitats.

3.1. Coneix els jocs populars de l’entorn i les diferències, característiques i/o relacions entre jocs populars, esports i activitats a la naturalesa.

3.2. Reconeix la riquesa cultural, la història i l’origen dels jocs i l’esport.

4.1. Adopta una actitud crítica davant les modes i la imatge corporal dels models publicitaris.

4.2. Explica als companys les característiques d’un joc practicat a classe i com es desenvolupa.

4.3. Mostra bona disposició per solucionar els conflictes de manera raonable.

4.4. Reconeix i qualifica negativament les conductes inadequades que es produeixen en la pràctica o en els espectacles esportius.

5.1. Es fa responsable d’eliminar els residus que es generen en les activitats en el medi natural.

5.2. Fa servir els espais naturals respectant la flora i la fauna del lloc.

6.1. Reconeix les lesions i malalties esportives més comunes, així com les accions preventives i els primers auxilis.

7.1. Utilitza les tecnologies de la informació i la comunicació per localitzar i extreure la informació sol·licitada.

7.2. Presenta els treballs atenent a les pautes proporcionades, amb ordre, estructura i netedat i emprant programes de presentació.

7.3. Exposa les seves idees de forma coherent, s’expressa de forma correcta en diferents situacions i respecta les opinions dels altres.

8.1. Té interès per millorar la competència motriu.

8.2. Demostra autonomia i confiança en diferents situacions, resol problemes motors i millora l’espontaneïtat i la creativitat.

8.3. Incorpora a les seves rutines la cura i la higiene del cos.

8.4. Participa en la recollida i l’organització del material utilitzat a les classes.

8.5. Accepta formar part del grup que li correspongui i el resultat de les competicions amb esportivitat.

Del quart al sisè curs

BLOC 1. EL COS: IMATGE I PERCEPCIÓ

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

‑ Utilització, representació, interiorització i organització del propi cos: estructuració de l’esquema corporal.

‑ Coneixement dels elements orgànics i funcionals relacionats amb el moviment.

‑ Realització de tasques que suposen una correcta coordinació dinàmica general i segmentària.

‑ Consciència i control del cos en repòs i en moviment.

‑ Utilització de la respiració i la relaxació per millorar la consciència corporal, la concentració i el control motor.

‑ Adequació de la postura a les diferents situacions motrius de forma econòmica i equilibrada.

‑ Utilització adequada de la discriminació selectiva d’estímuls i de l’anticipació perceptiva.

‑ Execució de moviments de certa dificultat amb els segments corporals no dominants.

‑ Assoliment d’equilibri estàtic i dinàmic en situacions complexes.

‑ Percepció i estructuració temporal en accions i situacions motrius complexes.

‑ Estructuració i organització espacial. Anàlisi de dades perceptives i elaboració de relacions espacials de més complexitat.

‑ Valoració i acceptació de la pròpia realitat corporal i la dels altres, i demostració d’una actitud crítica vers els models estètics no saludables.

1. Resoldre solucions motrius amb diversitat d’estímuls i condicionants espaciotemporals, seleccionant i combinant les habilitats motrius bàsiques i adaptant-les a les condicions establertes de forma eficaç.

2. Relacionar els conceptes específics de l’educació física i els introduïts en altres àrees amb la pràctica d’activitats fisicoesportives i artisticoexpressives.

3. Valorar, acceptar i respectar la pròpia realitat corporal i la dels altres, mostrant una actitud reflexiva i crítica.

1.1. Adapta els desplaçaments a diferents tipus d’entorns i d’activitats fisicoesportives i artisticoexpressives, ajustant-los als paràmetres espaciotemporals i mantenint l’equilibri postural.

1.2. Adapta l’habilitat motriu bàsica de salt a diferents tipus d’entorns i d’activitats fisicoesportives i artisticoexpressives, ajustant-la als paràmetres espaciotemporals i mantenint l’equilibri postural.

1.3. Adapta les habilitats motrius bàsiques de manipulació d’objectes a diferents tipus d’entorns i d’activitats fisicoesportives i artisticoexpressives, aplicant correctament els gests i utilitzant els segments dominants i no dominants.

1.4. Aplica les habilitats motrius de gir a diferents tipus d’entorns i d’activitats fisicoesportives i artisticoexpressives, tenint en compte els tres eixos corporals i els dos sentits, ajustant-les als paràmetres espaciotemporals i mantenint l’equilibri postural.

1.5. Manté l’equilibri en diferents posicions i superfícies.

1.6. Fa activitats físiques i jocs en el medi natural o en entorns no habituals, adaptant les habilitats motrius a la diversitat i la incertesa provinents de l’entorn i a les seves possibilitats.

2.1. Comprèn l’explicació i descriu els exercicis fets, utilitzant termes i coneixements que es desenvolupen en l’àrea de ciències naturals sobre l’aparell locomotor.

3.1. Respecta la diversitat de realitats corporals i de nivells de competència motriu entre els infants de la classe.

BLOC 2. HABILITATS MOTRIUS

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

‑ Adaptació de l’execució de les habilitats motrius a contextos de pràctica de complexitat creixent, amb eficiència i creativitat.

‑ Manipulació correcta i destresa en l’ús d’objectes propis de l’entorn escolar i extraescolar.

‑ Resolució de problemes motors de certa dificultat.

‑ Domini motor i corporal des d’un plantejament previ a l’acció mitjançant els mecanismes de decisió i control.

‑ Coneixement i pràctica de les capacitats físiques bàsiques i la seva relació amb el nivell d’execució motriu. Reconeixement dels nivells propis.

‑ Valoració del treball ben executat des del punt de vista motor.

‑ Autonomia i confiança en les pròpies habilitats motrius en situacions noves o entorns desconeguts.

‑ Participació en activitats motrius diverses, reconeixent i acceptant les diferències individuals quant a habilitat.

1. Resoldre solucions motrius amb diversitat d’estímuls i condicionants espaciotemporals, seleccionant i combinant les habilitats motrius bàsiques i adaptant-les a les condicions establertes de forma eficaç.

2. Resoldre reptes tàctics elementals propis del joc i d’activitats físiques, amb oposició i sense, aplicant principis i regles per resoldre les situacions motrius, actuant de forma individual, coordinada i cooperativa i duent a terme les diferents funcions implícites en jocs i activitats.

3. Relacionar els conceptes específics de l’educació física i els introduïts en altres àrees amb la pràctica d’activitats fisicoesportives i artisticoexpressives.

4. Valorar, acceptar i respectar la pròpia realitat corporal i la dels altres, mostrant una actitud reflexiva i crítica.

1.1. Adapta els desplaçaments a diferents tipus d’entorns i d’activitats fisicoesportives i artisticoexpressives, ajustant-los als paràmetres espaciotemporals i mantenint l’equilibri postural.

1.2. Adapta l’habilitat motriu bàsica de salt a diferents tipus d’entorns i d’activitats fisicoesportives i artisticoexpressives, ajustant-la als paràmetres espaciotemporals i mantenint l’equilibri postural.

1.3. Adapta les habilitats motrius bàsiques de manipulació d’objectes a diferents tipus d’entorns i d’activitats fisicoesportives i artisticoexpressives, aplicant correctament els gests i utilitzant els segments dominants i no dominants.

1.4. Aplica les habilitats motrius de gir a diferents tipus d’entorns i d’activitats fisicoesportives i artisticoexpressives, tenint en compte els tres eixos corporals i els dos sentits, ajustant-les als paràmetres espaciotemporals i mantenint l’equilibri postural.

1.5. Fa activitats físiques i jocs en el medi natural o en entorns no habituals, i adapta les habilitats motrius a la diversitat i la incertesa provinents de l’entorn i a les seves possibilitats.

2.1. Utilitza els recursos adequats per resoldre situacions bàsiques de tàctica individual i col·lectiva en diferents situacions motrius.

2.2. Fa combinacions d’habilitats motrius bàsiques i s’ajusta a un objectiu i uns paràmetres espaciotemporals.

3.1. Identifica la capacitat física bàsica implicada de forma més significativa en els exercicis.

3.2. Reconeix la importància del desenvolupament de les capacitats físiques per millorar les habilitats motrius.

4.1. Respecta la diversitat de realitats corporals i de nivells de competència motriu entre els infants de la classe.

4.2. Pren consciència de les exigències i valora l’esforç que comporta l’aprenentatge de noves habilitats.

BLOC 3. ACTIVITATS FÍSIQUES ARTÍSTIQUES I EXPRESSIVES

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

‑ Exploració i consciència de les possibilitats i els recursos expressius del cos i demostració d’espontaneïtat i creativitat.

‑ Composició de moviments a partir d’estímuls rítmics i musicals. Elaboració de coreografies simples.

‑ Coneixement, identificació i pràctica de danses i balls propis de les Illes Balears i d’altres cultures.

‑ Coneixement, identificació i expressió d’emocions i sentiments individuals a través del cos, el gest i el moviment.

‑ Comprensió dels missatges corporals i representacions fetes de forma individual i col·lectiva.

‑ Representacions i improvisacions artístiques amb el llenguatge corporal i amb ajuda d’objectes i materials.

‑ Escenificació de situacions reals o imaginàries que comportin la utilització de tècniques expressives bàsiques.

‑ Participació i respecte davant situacions que suposin comunicació corporal i valoració dels recursos expressius propis i dels companys.

1. Utilitzar els recursos expressius del cos i el moviment, de forma estètica i creativa, per comunicar sensacions, emocions i idees.

1.1. Representa personatges, situacions, idees i sentiments emprant els recursos expressius del cos individualment, en parelles o en grups.

1.2. Representa moviments a partir d’estímuls rítmics o musicals, individualment o en grup.

1.3. Coneix i practica danses i balls senzills representatius de diferents cultures i diferents èpoques, seguint una coreografia establerta.

1.4. Construeix composicions de grup en interacció amb companys fent servir els recursos expressius del cos i partint d’estímuls musicals, plàstics o verbals.

BLOC 4. ACTIVITAT FÍSICA I SALUT

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

‑ La cura del cos. Adquisició d’hàbits de descans, d’alimentació, posturals, de relaxació, d’exercicis saludables i d’autonomia en la higiene corporal.

‑ Reconeixement dels efectes beneficiosos de l’activitat física en la salut i el benestar. Identificació de les pràctiques no saludables.

‑ Millora de les capacitats físiques orientades a la salut.

‑ Coneixement i prevenció de lesions en l’activitat física. Escalfament, dosificació de l’esforç i recuperació.

‑ Identificar les mesures de seguretat en la pràctica d’educació física relacionades amb l’entorn. Ús correcte de materials i instal·lacions.

1. Reconèixer els efectes de l’exercici físic, la higiene, l’alimentació i els hàbits posturals sobre la salut i el benestar, i manifestar una actitud responsable cap a un mateix.

2. Millorar el nivell de les capacitats físiques, regulant i dosificant la intensitat i la durada de l’esforç i tenint en compte les possibilitats pròpies i la seva relació amb la salut.

3. Identificar i interioritzar la importància de la prevenció, la recuperació i les mesures de seguretat en la pràctica de l’activitat física.

1.1. Té interès per millorar les capacitats físiques.

1.2. Relaciona els principals hàbits d’alimentació amb l’activitat física (horaris de menjar, qualitat i quantitat d’aliments ingerits, etc.).

1.3. Identifica els aspectes beneficiosos de l’exercici físic per a la salut.

1.4. Descriu els efectes negatius del sedentarisme, d’una dieta desequilibrada i del consum d’alcohol, tabac i altres substàncies.

1.5. Fa escalfaments i en valora la funció preventiva.

2.1. Mostra una millora global respecte del nivell inicial de les capacitats físiques orientades a la salut.

2.2. Identifica la seva freqüència cardíaca i respiratòria en diferents intensitats d’esforç.

2.3. Adapta la intensitat de l’esforç al temps de durada de l’activitat.

2.4. Identifica el seu nivell i compara els resultats obtinguts en proves de valoració de les capacitats físiques i coordinatives amb els valors corresponents a la seva edat.

3.1. Explica i reconeix les lesions i les malalties esportives més comunes, així com les accions preventives i els primers auxilis.

BLOC 5. JOCS I ACTIVITATS ESPORTIVES

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

‑ Reconeixement del joc i de l’esport com a fenòmens socials i culturals.

‑ Tipus de jocs i activitats esportives. Reconeixement, identificació i realització de jocs i d’activitats esportives de diverses modalitats i de dificultat creixent.

‑ Coneixement i pràctica de jocs populars i esports tradicionals propis de les Illes Balears i de diferents cultures.

‑ Ús adequat de les habilitats motrius bàsiques. Iniciació a les habilitats específiques dels diferents esports.

‑ Coneixement i pràctica de les estratègies bàsiques dels jocs esportius relacionades amb la cooperació, l’oposició i la cooperació/oposició.

‑ Jocs i activitats esportives en el medi natural. Pràctica de jocs d’orientació. Respecte pel medi ambient i sensibilització per tenir-ne cura i mantenir-lo de forma sostenible.

‑ Identificació i valoració dels valors fonamentals del joc: l’esforç personal, la relació amb els altres i l’acceptació del resultat.

‑ Respecte, tolerància i col·laboració amb les persones que participen en el joc i rebuig dels comportaments antisocials. Elaboració i compliment d’un codi de joc net.

‑ Comprensió, acceptació i compliment de les normes de joc i actitud responsable en relació amb les estratègies establertes.

‑ Acceptació del paper que li correspon dins l’equip com a jugador i de la necessitat d’intercanvi de papers perquè tots experimentin diferents responsabilitats.

‑ Organització, participació i apreciació del joc i les activitats recreatives o esportives com a mitjà de gaudi i de relació, i valoració de l’ús satisfactori del temps de lleure

‑ Coneixement i pràctica d’estratègies de resolució de conflictes.

1. Resoldre reptes tàctics elementals propis del joc i d’activitats físiques, amb oposició i sense, aplicant principis i regles per resoldre les situacions motrius, actuant de forma individual, coordinada i cooperativa i duent a terme les diferents funcions implícites en jocs i activitats.

2. Relacionar els conceptes específics de l’educació física i els introduïts en altres àrees amb la pràctica d’activitats fisicoesportives i artisticoexpressives.

3. Valorar, acceptar i respectar la pròpia realitat corporal i la dels altres, mostrant una actitud reflexiva i crítica.

4. Conèixer i valorar la diversitat d’activitats físiques, esportives i expressives.

5. Opinar coherentment amb actitud crítica tant des de la perspectiva del participant com des de la d’espectador davant les situacions conflictives sorgides, participar en debats i acceptar les opinions dels altres.

6. Manifestar respecte cap a l’entorn i el medi natural en els jocs i activitats a l’aire lliure, i identificant i dur a terme accions dirigides a preservar-lo.

7. Identificar i interioritzar la importància de la prevenció, la recuperació i les mesures de seguretat en la pràctica de l’activitat física.

8. Extreure i elaborar informació relacionada amb temes d’interès de l’etapa i compartir-la, emprant fonts d’informació determinades i fent ús de les tecnologies de la informació i la comunicació com a recurs de suport a l’àrea.

9. Demostrar un comportament personal i social responsable, respectant-se un mateix i els altres en les activitats físiques i els jocs, acceptant les normes i regles establertes i actuant amb interès, iniciativa individual i treball en equip.

1.1. Utilitza els recursos adequats per resoldre situacions bàsiques de tàctica individual i col·lectiva en diferents situacions motrius.

2.1. Distingeix en jocs i esports individuals i col·lectius estratègies de cooperació i oposició.

3.1. Respecta la diversitat de realitats corporals i de nivells de competència motriu entre els infants de la classe.

3.2. Pren consciència de les exigències i valora l’esforç que comporta l’aprenentatge de noves habilitats.

4.1. Exposa les diferències, característiques i/o relacions entre jocs populars, esports col·lectius, esports individuals i activitats a la naturalesa.

4.2. Reconeix la riquesa cultural, la història i l’origen dels jocs i l’esport.

5.1. Adopta una actitud crítica davant les modes i la imatge corporal dels models publicitaris.

5.2. Explica als companys les característiques d’un joc practicat a classe i com es desenvolupa.

5.3. Mostra bona disposició per solucionar els conflictes de manera raonable.

5.4. Reconeix i qualifica negativament les conductes inadequades que es produeixen en la pràctica o en els espectacles esportius.

6.1 Es fa responsable d’eliminar els residus que es generen en les activitats en el medi natural.

6.2. Fa servir els espais naturals respectant la flora i la fauna del lloc.

7.1. Explica i reconeix les lesions i malalties esportives més comunes, així com les accions preventives i els primers auxilis.

8.1. Utilitza les TIC per localitzar i extreure la informació sol·licitada.

8.2. Presenta els treballs atenent a les pautes proporcionades, amb ordre, estructura i netedat i emprant programes de presentació.

8.3. Exposa les seves idees de forma coherent, s’expressa de forma correcta en diferents situacions i respecta les opinions dels altres.

9.1. Té interès per millorar la competència motriu.

9.2. Demostra autonomia i confiança en diferents situacions i resol problemes motors amb espontaneïtat i creativitat.

9.3. Incorpora a les seves rutines la cura i la higiene del cos.

9.4. Participa en la recollida i l’organització de material utilitzat a les classes.

9.5. Accepta formar part del grup que li correspongui i el resultat de les competicions amb esportivitat.

VALORS SOCIALS I CÍVICS

Introducció

Els valors socials i cívics tenen una vàlua fonamental per a les persones en una societat democràtica. D’aquí la importància que l’educació faciliti la construcció de la identitat individual i potenciï relacions interpersonals enriquidores per enfortir la convivència, d’acord amb valors cívics, socialment reconeguts.

L’àrea de valors socials i cívics ajuda, en gran mesura, a garantir el dret universal dels infants a rebre una educació que els permeti desenvolupar-se al màxim de les seves possibilitats, formar-se en el respecte als drets humans i les llibertats fonamentals i preparar-se per assumir una vida responsable en una societat lliure i tolerant amb les diferències.

Així mateix, reforça la preparació de les persones per actuar com a ciutadans participatius i implicats en la millora de la cohesió, la defensa i el desenvolupament de la societat democràtica. Aquesta formació inclou l’adquisició de competències socials i cíviques —personals, interpersonals i interculturals— per participar d’una manera eficaç i constructiva en societats cada vegada més diversificades.

Finalitat de l’àrea

La proposta d’aquesta àrea, formar les persones des de l’inici de l’educació primària en la reflexió i la vivència de valors, respon a la preocupació per millorar la qualitat de l’educació de tots els alumnes, fomentant el desenvolupament de processos educatius que potenciïn la participació individual per aconseguir finalitats col·lectives. D’aquesta manera, s’enriqueixen les experiències socials dels alumnes, tenint en compte que viuen en societat mentre es formen i que les vivències compartides a l’escola enriqueixen els seus aprenentatges.

L’àrea incita a la reflexió i proposa aprenentatges relatius a la dignitat personal, al respecte als altres i als valors socials en la convivència. La pretensió primera és que cada alumne adquireixi les competències necessàries per construir un autoconcepte ajustat i una bona autoestima, per adoptar iniciatives responsables i viure amb dignitat. Un cop elaborada la seva identitat personal, l’infant està preparat per reconèixer l’altre. Per això, s’indueix a l’empatia, al respecte i a la tolerància de les altres persones i es proposen elements relacionats amb les habilitats necessàries per relacionar-se i actuar d’acord amb els drets i deures humans fonamentals.

Una vegada que l’ésser humà és capaç de conèixer-se i acceptar-se alhora que comprèn i respecta els altres, pot assumir la complexitat de la convivència social. En aquest moment, s’estimulen actituds que propiciïn la interdependència positiva, la cooperació i la solidaritat d’acord amb els valors, drets i deures de la Constitució espanyola.

D’aquesta manera s’orienten els alumnes per comprendre la realitat social, resoldre conflictes de forma reflexiva, dialogar per millorar, respectar els valors universals, crear un sistema de valors propis i participar activament en la vida cívica de forma pacífica i democràtica.

Valors socials i cívics contribueix a fer que els alumnes millorin la competència per aprendre i tenir iniciativa, estimulant la motivació, l’esforç i les capacitats de reflexió, síntesi i estructuració. Els ajuda a enfrontar-se als problemes, experimentar i fer projectes en equip, treballar de forma independent, prendre decisions i generar alternatives personals.

Estructura del currículum

• Orientacions metodològiques

L’ensenyament de l’àrea requereix que els docents estimulin l’ajuda mútua i el treball cooperatiu, inspirat en la idea que totes les persones tenen capacitats encara que trobin algunes limitacions. Ha de potenciar el desenvolupament de competències que permetin als alumnes considerar-se valuosos i ajudar els altres, alhora que se senten reconeguts i es mostren receptius per rebre ajuda en la resolució dels conflictes.

La metodologia a l’aula s’ha de fonamentar en la relació entre el progrés personal i l’acadèmic, perquè equilibri afectiu i aprenentatge van units i s’enforteixen mútuament. Les decisions metodològiques es guiaran per l’objectiu de facilitar el desenvolupament de persones ben formades i informades, capaces d’assumir els seus deures i defensar els seus drets, exercir la ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactòria i desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida.

Els processos d’ensenyament i aprenentatge estaran basats en la participació de tots els alumnes, de manera que se sentin valuosos i capaços. D’aquí la importància de proposar el treball cooperatiu per dur a terme les tasques, ja que permet als alumnes l’anàlisi i l’expressió i la interpretació de pensaments, sentiments i fets en diferents contextos socials i culturals, així com l’ús del llenguatge per regular la conducta i relacionar-se amb els altres.

Mitjançant la presa de decisions basada en els judicis morals i la resolució de problemes i conflictes en col·laboració, s’adquireixen les competències necessàries per seguir diversos processos de pensament, utilitzar el raonament lògic, analitzar i jutjar críticament els problemes socials i històrics. El desenvolupament d’activitats, orientades per valors socialment admesos, en un clima de convivència acollidor, estimulant i educatiu, reforça en si mateix l’assoliment dels fins de l’àrea.

• Contribució de l’àrea al desenvolupament de les competències

Els valors socials i cívics contribueixen a desenvolupar, especialment, les competències següents:

— Competència en comunicació lingüística.

— Aprendre a aprendre.

— Competències socials i cíviques.

— Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.

• Objectius

L’àrea de valors socials i cívics ha de contribuir a desenvolupar en els infants de primària les capacitats que els permetin:

— Conèixer i apreciar els valors i les normes de convivència, aprendre a obrar-hi d’acord, preparar-se per a l’exercici actiu de la ciutadania i respectar els drets humans, així com el pluralisme propi d’una societat democràtica.

— Desenvolupar hàbits de treball individual i d’equip, d’esforç i de responsabilitat en l’estudi, així com actituds de confiança en un mateix, sentit crític, iniciativa personal, curiositat, interès i creativitat en l’aprenentatge, i esperit emprenedor.

— Adquirir habilitats per a la prevenció i per a la resolució pacífica de conflictes, que els permetin desenvolupar-se amb autonomia en l’àmbit familiar i domèstic, així com en els grups socials amb els quals es relacionen.

— Conèixer, comprendre i respectar les diferents cultures i les diferències entre les persones, la igualtat de drets i oportunitats d’homes i dones i la no-discriminació de persones amb discapacitat.

— Desenvolupar les capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les relacions amb els altres, així com una actitud contrària a la violència, als prejudicis de qualsevol tipus i als estereotips sexistes.

— Fomentar l’educació viària i actituds de respecte que incideixin en la prevenció dels accidents de trànsit.

• Continguts

Els continguts s’organitzen en tres blocs:

— Bloc 1. “La identitat i la dignitat de la persona”. Tracta dels aspectes personals: l’autoconeixement, l’autoestima, la dignitat i la identitat, el reconeixement de les emocions pròpies i dels altres, l’autonomia, la convivència i la resolució de conflictes. Un aspecte prioritari, relacionat amb l’autonomia personal, és sempre l’assumpció de les pròpies responsabilitats.

— Bloc 2. “La comprensió i el respecte a les relacions interpersonals”. Tracta de la tolerància, de les habilitats socials i les relacions amb els companys i amb els adults, del reconeixement de la dignitat de totes les persones, del respecte a l’altre encara que mantenguin opinions i creences diferents, de la diversitat i els drets de les persones. Així mateix, des del reconeixement de la diversitat cultural i religiosa present a l’entorn immediat es treballa l’amistat i el reconeixement de les conseqüències dels prejudicis socials.

— Bloc 3. “La convivència i els valors socials”. Proposa un model de relacions basat en el reconeixement de la dignitat de totes les persones, del respecte a l’altre encara que mantenguin opinions i creences diferents, de la diversitat i els drets de les persones. Així mateix, es planteja treballar el respecte crític pels costums i per les formes de vida diferents de les pròpies i permet proporcionar elements per identificar i rebutjar situacions de marginació, discriminació i injustícia social. Tracta de la convivència en les relacions amb l’entorn, dels valors cívics en què es fonamenta la societat democràtica (respecte, tolerància, solidaritat, justícia, igualtat, ajuda mútua, cooperació i cultura de la pau) i de l’exercici dels drets i deures que corresponen a cada persona dins aquests grups, identificant la diversitat, rebutjant la discriminació i valorant la participació i les seves vies. Proposa un plantejament social més ampli: la necessitat i el coneixement de les normes i els principis de convivència establerts per la Constitució i l’Estatut d’autonomia. També cerca fomentar l’educació viària i actituds de respecte que incideixin en la prevenció dels accidents de trànsit.

• Criteris d’avaluació

Amb els criteris d’avaluació es pretén valorar si els alumnes manifesten, a través dels comportaments quotidians, un desenvolupament positiu de les capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les relacions amb els altres, així com una actitud contrària a la violència, als prejudicis de qualsevol tipus i als estereotips sexistes i una actitud de respecte cap a l’educació viària.

• Estàndards d’aprenentatge avaluables

Els estàndards d’aprenentatge constitueixen referents que orienten l’acció educativa i la presa de decisions, en pro de la millora de la qualitat. Permeten definir els resultats de l’aprenentatge i concretar què han de saber, comprendre i saber fer els alumnes. Són metes d’aprenentatge clares i precises que s’espera que assoleixin tots els estudiants. Són una aposta per la qualitat i l’equitat, ja que parteixen del supòsit que el sistema educatiu ha d’assegurar que tots els estudiants assoleixin certs aprenentatges fonamentals, independentment de l’origen socioeconòmic, cultural...

Són avaluables fàcilment. I són assolibles, però, per aconseguir-ho, cal que tothom hi posin de la seva part: docents, estudiants, famílies...

Orientacions metodològiques

Mètodes i propostes didàctiques

És essencial partir dels coneixements previs dels alumnes i de les seves experiències per afavorir un aprenentatge significatiu i tractar de motivar-lo en tot moment. Per això, també hi ha d’haver una bona interacció entre els alumnes i els docents. El docent ha d’ajudar l’alumne a assimilar conceptes nous i relacionar-los amb els que ja coneix. Per tractar d’assolir aquests objectius, s’ha de treballar amb una metodologia globalitzadora i activa.

Una metodologia globalitzadora suposa la interrelació de tots els continguts que duim a l’aula, totes les àrees que treballam, totes les activitats que practicam i fins i tot tots els objectius que perseguim, una interrelació que es donarà entre si i amb els àmbits d’experiència de l’infant perquè sigui ell mateix el qui pugui fer el descobriment del coneixement. Aquesta metodologia deixa l’infant com a protagonista del seu propi aprenentatge, participant activament i desenvolupant-se de manera global.

La metodologia activa constitueix una de les principals aportacions didàctiques al procés d’ensenyament-aprenentatge, no tan sols perquè permet al docent assumir la seva tasca de manera més efectiva, sinó perquè també permet als alumnes l’assoliment d’aprenentatges significatius, i els ajuda a ser partícips en tot el procés d’ensenyament-aprenentatge.

La metodologia activa parteix de la idea central que, per tenir un aprenentatge significatiu, l’alumne ha de ser el protagonista del seu propi aprenentatge i els docents, uns facilitadors d’aquest procés. Els docents proposen als alumnes activitats de classe, tasques personals o de grup, que desenvolupen el pensament crític, el pensament creatiu i la comunicació efectiva en cadascuna de les fases del procés d’aprenentatge. Es fomenta l’experimentació, el treball en equip i l’autoavaluació. Amb això aconseguiran tenir més facilitat per resoldre problemes, més motivació...

Els drets dels infants són també els drets dels alumnes de la classe. Els alumnes han de ser respectats i se’ls han de reconèixer la seva dignitat i la seva llibertat. Així, els mètodes més apropiats per presentar els drets humans col·loquen l’alumne en el centre del procés educatiu i estimulen el pensament independent.

Per tant, els mètodes actius són els apropiats per instruir sobre els drets de les persones. Els docents han d’estimular accions que demostrin solidaritat i proposar activitats sobre valors i drets humans, projectes col·laboratius, obres de teatre...

L’educació cívica i social se centra en els drets humans, la democràcia i la pau, com a eixos fonamentals de les relacions socials.

El procés d’aprendre el que són els valors socials i cívics no pot ser passiu, sinó que ha d’estar basat en la pràctica, la cooperació i el debat.

Per educar en valors socials i cívics, utilitzarem una metodologia que plantegi el treball en equip i l’intercanvi d’experiències personals amb estratègies de lectures i de reflexió a través també de materials audiovisuals. Els documents de treball que es presentin als alumnes s’han de construir, totalment o parcialment, sobre experiències de la vida dels infants.

Les activitats han de ser tan reals i funcionals com sigui possible; cal aprofitar totes les situacions que la dinàmica escolar ofereix i proporcionar activitats de simulació d’activitats comunicatives: dramatitzacions, simulació de programes o de textos propis dels mitjans de comunicació, simulació de rols, etc.

Alguns exemples d’estratègies metodològiques per treballar els valors socials i cívics:

— Les celebracions i les festes escolars són ocasions en què els infants d’aquestes edats poden i han de fer sentir la seva veu, alhora que col·laboren amb responsabilitat a organitzar-les i gestionar-les.

— Les activitats de simulació d’activitats comunicatives: dramatitzacions, simulació de rols, simulació de programes o textos propis dels mitjans de comunicació, amb propòsits didàctics, constitueixen pràctiques educatives adequades per a l’educació en valors.

— Els jocs de sala i de taula que requereixen cooperació i discussió de grup poden ser adaptats per treballar els valors socials i cívics.

— Els treballs d’investigació de temes suggerits pels alumnes són també un recurs eficaç que, a més, permet atendre la diversitat dins l’aula.

— Els projectes de treball, que necessàriament són interdisciplinaris, posen en joc diverses disciplines i han d’integrar de forma transversal els valors socials i cívics així com els drets humans.

— Es poden organitzar debats sobre valors, llibertat d’expressió, democràcia, drets humans... Els debats s’han de preparar prèviament i requereixen la supervisió dels docents així com l’aportació de textos, llibres... adequats per al debat. La lectura de notícies a Internet (diaris digitals, blogs, etc.) també és una bona font de recursos per cercar textos per al debat. Es tracta de promoure la participació, l’esperit crític, la convivència democràtica, l’expressió i el desenvolupament d’afectes i sentiments.

— També es recomana visitar persones i entitats que tenen a veure amb els valors que volem transmetre: policia, bombers, residències de gent gran..., que poden ser un bon exemple per als alumnes. Convé programar les visites i que formin part d’un projecte de treball més ampli.

Recursos didàctics

Els recursos audiovisuals i les tecnologies de la informació i la comunicació són atractius i adequats per a l’àrea.

Les TIC són un recurs imprescindible, especialment en els nivells en què es disposa de connexió a Internet: els alumnes amb ordinadors personals ultraportàtils i els docents amb un PC i una pissarra digital. Els recursos per treballar els valors socials i cívics són innumerables a Internet. L’ús de les TIC afavoreix el treball cooperatiu en la recerca d’informació i el treball en línia (aula virtual, webquestes, caceres del tresor...).

L’enregistrament de produccions orals per analitzar-les posteriorment, l’enregistrament en vídeo de dramatitzacions i d’interaccions comunicatives o la visualització d’anuncis i de presentacions per valorar-ne els missatges i els recursos concrets per als alumnes amb necessitat específica de suport educatiu són algunes de les utilitats que tenen.

La biblioteca del centre també pot ser una bona font de recursos en valors, en funció de la seva dotació i la seva dinamització en el centre.

Participació de les famílies

L’escola i la família són les fonts bàsiques per a l’aprenentatge de la vida social. La família i l’escola, conjuntament, han de contribuir a establir les bases i els fonaments de la convivència en la societat d’avui de l’infant com a ciutadà. Les famílies poden contribuir a aquesta educació tenint present aquests quatre requisits bàsics:

— Les famílies han de tenir molt clars els motius per educar els fills i estar convençuts de quina és la millor educació que els poden donar.

— El primer que educa els fills és l’actitud dels pares i les mares. Educam amb bones paraules però especialment educam amb els fets.

— Els infants necessiten que tant les famílies com els docents els expliquin el perquè de les coses. No s’ha de demanar només que actuïn d’una manera concreta, sinó que entenguin els motius d’aquesta conducta i les conseqüències d’altres conductes diferents.

— L’escola i les famílies han de traçar plans i projectes tendents a adquirir hàbits de convivència i de valors i dur-los a la pràctica perquè els infants els assumeixin i els integrin. Aquests plans i projectes d’actuació els poden elaborar conjuntament pares, mares i fills amb l’escola. Els plans poden servir per reconduir conductes negatives, adquirir i aprofundir en els valors, i s’han de dur a la pràctica amb l’acord de totes les parts.

L’escola pot elaborar enquestes d’educació moral i cívica per saber l’opinió de les famílies i per conscienciar que l’educació, i especialment els valors socials i cívics, és fonamental que es faci conjuntament.

El paper dels docents

El paper dels docents és essencial: escolta, orienta, estimula, guia les recerques i descobertes, fomenta el diàleg, la creativitat i l’adquisició de l’esperit crític, dóna suport i ofereix models i reptes. És fonamental una acció tutorial adequada, que atengui les característiques personals i del grup.

En totes les situacions d’aprenentatge els docents tenen el paper de model i de referent. Han de fomentar un clima de feina que potenciï la iniciativa i l’autonomia dels alumnes i ofereixi possibilitats diversificades de diàleg, de respecte cap als altres, d’interès per conèixer, de tasques i responsabilitats compartides, i d’atenció a tots els alumnes. D’aquesta manera, faciliten la convivència i potencien l’adquisició dels valors i dels mecanismes de funcionament democràtics.

Distribució espai-temps

Les aules es poden organitzar de manera que es puguin fer activitats tant individuals com de grup en qualsevol moment, en funció de les necessitats. La distribució del temps ha de ser adient al tipus d’activitats. L’organització de l’aula, l’assumpció de responsabilitats d’aula i de centre, les tutories a infants d’altres edats que acaben d’incorporar-se a la vida de l’escola, etc., són altres oportunitats de què disposen els infants per adquirir i posar en pràctica els valors cívics i els mecanismes de participació, així com per progressar en el reconeixement de la pròpia identitat i en autonomia. Totes aquestes activitats han d’estar regides per la igualtat de rols i pel respecte per les característiques personals dels companys.

Tipologia d’agrupaments

L’ensenyament de valors socials i cívics es fonamenta en la diversitat de situacions comunicatives. Cada situació necessita un tipus diferent d’agrupament (individual, en parelles, en grup gran o petit, assemblees, tutories, debats...), per la qual cosa la distribució de l’espai ha de ser flexible. Si l’establiment de rutines és desitjable, especialment en els primers nivells, també ho és, sobretot a mesura que els infants es fan grans, rompre aquestes rutines amb activitats que suposin tipus d’intercanvis diferents.

Avaluació

L’avaluació s’ha de dirigir a millorar l’aprenentatge dels alumnes i a valorar la pròpia pràctica docent. Els docents han d’adaptar les programacions a les necessitats reals dels alumnes en relació amb els objectius establerts i amb els continguts.

L’avaluació inicial permet detectar i conèixer les idees prèvies dels alumnes i les representacions sobre el que esperen aprendre en l’àrea. L’avaluació durant el procés d’aprenentatge incideix en la regulació de les formes d’organització i de planificació del pensament i l’acció. Aquesta avaluació ha de tenir en compte els progressos en l’assoliment de les competències i la consecució dels objectius fixats.

Cal planificar també una avaluació final, d’acord amb els criteris d’avaluació, en la qual s’ha de comprovar el desenvolupament de les competències a partir de la proposta de situacions o problemes en relació amb els quals s’hagin d’aplicar els coneixements apresos per donar-hi resposta.

L’avaluació també ha de ser contínua i global. Contínua perquè es puguin introduir immediatament les modificacions necessàries per optimitzar el procés i millorar-ne els resultats. L’avaluació contínua proporciona informació que possibilita prendre decisions per regular l’ensenyament i així ajudar l’estudiant a aprendre més i millor (funció formativa de l’avaluació) i proporcionar-li informació perquè pugui prendre decisions d’autoregulació del procés d’aprenentatge (funció formadora de l’avaluació). L’avaluació contínua no es tracta de fer proves, tests o “exàmens”, sinó de recollir informació sobre el procés d’aprenentatge que faciliti tant al docent com al mateix estudiant anar prenent decisions per millorar el procés. Ha de servir als docents per diagnosticar i descobrir errors i obstacles que dificulten l’aprenentatge, detectar estratègies d’èxit i conèixer el progrés dels estudiants. L’avaluació també ha de ser global pel caràcter transversal de l’àrea de valors socials i cívics, que impregna la resta d’àrees del currículum.

És convenient que els alumnes coneguin els criteris d’avaluació que se seguiran i que participin del propi procés d’avaluació, que aprenguin a autoavaluar-se i autoregular-se.

L’aprenentatge d’aquesta àrea va més enllà de l’adquisició de coneixements. Se centra en les pràctiques escolars que estimulen el pensament crític i la participació, que faciliten l’assimilació dels valors en què es fonamenta la societat democràtica per formar futurs ciutadans responsables, participatius i solidaris. En aquest sentit, l’avaluació ha d’anar cap a la constatació que els alumnes demostren no tan sols conèixer els valors socials i cívics, sinó que també els posen en pràctica. Aquesta serà la millor avaluació.

Tractament disciplinari

Sense perjudici del seu tractament específic en aquesta àrea, l’emprenedoria i l’educació cívica i constitucional s’han de treballar en totes les assignatures.

Les administracions educatives han de fomentar el desenvolupament dels valors que promoguin la igualtat efectiva entre homes i dones i la prevenció de la violència de gènere, i dels valors inherents al principi d’igualtat de tracte i de no-discriminació per qualsevol condició o circumstància personal o social.

Les administracions educatives han de fomentar l’aprenentatge de la prevenció i la resolució pacífica de conflictes en tots els àmbits de la vida personal, familiar i social, així com dels valors que sustenten la llibertat, la justícia, la igualtat, el pluralisme polític, la pau, la democràcia, el respecte als drets humans i el rebuig a la violència terrorista, la pluralitat, el respecte a l’Estat de dret, el respecte i consideració a les víctimes del terrorisme i la prevenció del terrorisme i de qualsevol tipus de violència.

La programació docent ha de comprendre en tot cas la prevenció de la violència de gènere, de la violència terrorista i de qualsevol forma de violència, racisme o xenofòbia, inclòs l’estudi de l’holocaust jueu com a fet històric.

S’han d’evitar els comportaments i continguts sexistes i estereotips que suposin discriminació.

Els currículums d’educació primària incorporen elements curriculars relacionats amb el desenvolupament sostenible i el medi ambient, els riscs d’explotació i abús sexual, les situacions de risc derivades de la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació, així com la protecció davant emergències i catàstrofes.

Contribució de l’àrea al desenvolupament de les competències

Els valors socials i cívics contribueixen a desenvolupar alguns aspectes destacats de diverses competències, però es relaciona directament amb les competències socials i cíviques. L’àrea afronta l’àmbit personal i públic implícit en aquesta competència: propicia l’adquisició d’habilitats per viure en societat i per exercir la ciutadania democràtica. Així, l’àrea pretén el desenvolupament dels infants com a persones dignes i íntegres, la qual cosa exigeix reforçar l’autonomia, l’autoestima i la identitat personal, i afavorir l’esperit crític per ajudar a la construcció de projectes personals de vida. Amb el desenvolupament de la competència social i cívica es contribueix també a millorar les relacions interpersonals en la mesura que l’àrea afavoreix la universalització de les pròpies aspiracions i drets per a tots els homes i les dones, impulsa els vincles personals basats en sentiments i ajuda a afrontar les situacions de conflicte, ja que proposa la utilització sistemàtica del diàleg. Perquè tot plegat sigui possible, aquesta àrea inclou continguts específics relatius a la convivència, a la participació, al coneixement de la diversitat i de les situacions de discriminació i injustícia, que han de permetre consolidar les habilitats socials, ajudar a generar un sentiment d’identitat compartida, a reconèixer, acceptar i usar convencions i normes socials, i a interioritzar els valors de cooperació, solidaritat, compromís i participació tant en l’àmbit privat com en la vida social i política, i ha d’afavorir, així mateix, l’assimilació de destreses per conviure. A més, aquesta àrea contribueix a adquirir el coneixement dels fonaments i les formes d’organització de les societats democràtiques, a valorar la conquesta dels drets humans i a rebutjar els conflictes entre els grups humans. Els referents d’aquesta àrea són els principis continguts en la Declaració universal dels drets humans, la dels drets dels infants i la Constitució espanyola. La identificació dels deures ciutadans i l’assumpció i l’exercici d’hàbits cívics adequats a l’edat i a l’entorn escolar i social han de permetre que els futurs ciutadans s’iniciïn en la construcció de societats més cohesionades, lliures, pròsperes, equitatives i justes.

Al desenvolupament de la competència d’aprendre a aprendre s’hi contribueix en la mesura que l’àrea proposa l’estímul de les habilitats socials, l’impuls de la feina en equip, la participació i l’ús sistemàtic de l’argumentació, cosa que requereix el desenvolupament d’un pensament propi. La síntesi de les idees pròpies i alienes, la presentació raonada del criteri propi i la confrontació ordenada i crítica de coneixement, informació i opinió també afavoreixen els aprenentatges posteriors.

Des de l’àrea també s’afavoreix la competència de sentit d’iniciativa i esperit emprenedor, en la mesura que es desenvolupen iniciatives de planificació, presa de decisions, participació, organització i assumpció de responsabilitats. L’àrea entrena en el diàleg i el debat, en la participació, en l’aproximació respectuosa a les diferències socials, culturals i econòmiques i en la valoració crítica d’aquestes diferències, així com de les idees. El currículum atén, des de l’argumentació, la construcció d’un pensament propi i la presa de posició sobre problemes i possibles solucions. Amb això s’enforteix l’autonomia dels alumnes per analitzar, valorar i decidir, des de la confiança en si mateixos i el respecte per les altres persones, així com la disposició a assumir riscs en les relacions interpersonals.

Objectius específics

Els valors socials i cívics, en l’educació primària, tenen com a objectiu el desenvolupament de les capacitats següents:

1. Desenvolupar l’autoestima, l’afectivitat i l’autonomia personal en les relacions amb les altres persones, així com una actitud contrària a la violència, els estereotips i els prejudicis.

2. Desenvolupar habilitats emocionals, comunicatives i socials per actuar amb autonomia en la vida quotidiana i participar activament en les relacions de grup, mostrant actituds generoses i constructives.

3. Conèixer i apreciar els valors i les normes de convivència, i aprendre a obrar-hi d’acord.

4. Reconèixer que la diversitat enriqueix i que no ha de ser un obstacle per a la convivència, mostrar respecte pels costums i per les maneres de viure de persones i poblacions diferents de la pròpia.

5. Conèixer, assumir i valorar els principals drets i obligacions que deriven de la Declaració universal dels drets humans, de la Convenció sobre els drets dels infants i de la Constitució espanyola.

6. Conèixer els mecanismes fonamentals de funcionament de les societats democràtiques i valorar el paper de les administracions en la garantia dels serveis públics i l’obligació dels ciutadans de contribuir a mantenir-les i complir les seves obligacions cíviques.

7. Conèixer l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears en una aproximació general.

8. Identificar i rebutjar situacions d’injustícia i de discriminació, mostrar sensibilitat per les necessitats de les persones i els grups més desafavorits i desenvolupar comportaments solidaris i contraris a la violència.

9. Prendre consciència de la situació del medi ambient i desenvolupar actituds de responsabilitat en la protecció de l’entorn immediat.

10. Adquirir hàbits de consum racional i responsable.

11. Conèixer i respectar les normes bàsiques que regulen la circulació, especialment les que tenen a veure amb la seguretat.

Continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge avaluables

Del primer al tercer curs

BLOC 1. LA IDENTITAT I LA DIGNITAT DE LA PERSONA

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

- El respecte i la dignitat de la persona.

- La relació i la solidaritat entre companys.

- El treball en equip i el treball cooperatiu.

- La resolució de conflictes.

- La valoració personal i el reconeixement dels èxits propis.

- L’autoestima i l’autoconeixement.

- L’expressió de les emocions positives.

- L’autocontrol en situacions de conflicte.

- L’autonomia i la responsabilitat.

- La formació de valors i actituds: el respecte, la solidaritat, l’ètica...

- La presa de decisions responsables.

1. Construir l’estil personal basant-se en la respectabilitat i la dignitat personal.

2. Desenvolupar el potencial propi, mantenint una motivació intrínseca i esforçant-se per assolir èxits individuals i compartits.

3. Adquirir capacitats per prendre decisions de forma independent, gestionant les dificultats per superar frustracions i sentiments negatius davant els problemes.

4. Crear una imatge positiva de si mateix i prendre decisions meditades i responsables, basades en un bon autoconcepte.

5. Estructurar un pensament efectiu i independent i emprar les emocions de forma positiva.

6. Desenvolupar l’autonomia i la capacitat d’emprenedoria per aconseguir èxits personals responsabilitzant-se del bé comú.

7. Proposar desafiaments i dur-los a terme mitjançant una presa de decisions personal, meditada i responsable, i desenvolupar un bon sentit del compromís respecte d’un mateix i dels altres.

1.1. Explica el valor de la respectabilitat i la dignitat personal.

1.2. Actua de manera respectable i digna.

2.1. Treballa en equip i valora l’esforç individual i col·lectiu per aconseguir objectius.

2.2. Genera confiança en els altres fent una autoavaluació responsable de l’execució de les tasques.

3.1. Utilitza el pensament creatiu en l’anàlisi de problemes i el plantejament de propostes d’actuació.

4.1. Coneix i assumeix els trets característics de la seva personalitat i els posa de manifest assertivament.

4.2. Expressa la percepció de la pròpia identitat integrant la representació que fa de si mateix i la imatge que expressen els altres.

5.1. Utilitza estratègies de reestructuració cognitiva.

5.2. Aplica l’autocontrol a la presa de decisions, la negociació i la resolució de conflictes.

5.3. Expressa els seus sentiments, necessitats i drets alhora que respecta els dels altres en les activitats cooperatives.

6.1. Participa en la solució dels problemes escolars amb seguretat i motivació.

6.2. Identifica i defineix problemes socials i cívics i implanta solucions potencialment efectives.

6.3. Defineix i formula clarament problemes de convivència.

7.1. Sospesa les conseqüències de les seves accions.

7.2. Desenvolupa actituds de respecte i solidaritat cap als altres en situacions formals i informals d’interacció social.

BLOC 2. LA COMPRENSIÓ I EL RESPECTE A LES RELACIONS INTERPERSONALS

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

- L’expressió verbal i no verbal de sentiments, emocions...

- L’empatia amb l’entorn.

- L’autoregulació de la conducta.

- El llenguatge positiu en el debat.

- L’autoafirmació respectuosa.

- La comunicació i els sentiments.

- Diferents formes i estratègies de comunicació.

- La convivència. El diàleg com a estratègia fonamental per a la convivència.

- La cooperació.

- Les relacions interpersonals positives. Les habilitats socials.

- El respecte a les diferents formes de pensar. La tolerància.

- Les diferències entre persones.

- La perspectiva social i l’empatia.

- Els prejudicis socials. Els prejudicis socials del nostre entorn.

1. Expressar opinions, sentiments i emocions utilitzant coordinadament el llenguatge verbal i el no verbal.

2. Utilitzar habilitats d’escolta i el pensament de perspectiva (empatia).

3. Emprar l’assertivitat.

4. Iniciar, mantenir i finalitzar converses amb una manera de parlar adequada als interlocutors i al context, tenint en compte els factors que inhibeixen la comunicació i els que permeten aconseguir proximitat.

5. Dialogar creant pensaments compartits amb altres persones per trobar el millor argument.

6. Establir relacions interpersonals positives emprant habilitats socials.

7. Actuar amb tolerància comprenent i acceptant les diferències.

8. Analitzar críticament les conseqüències dels prejudicis socials, reflexionant sobre els problemes que provoquen i l’efecte que tenen en les persones que els pateixen.

9. Contribuir a millorar el clima del grup mostrant actituds cooperatives i establint relacions respectuoses.

1.1. Expressa amb claredat i coherència opinions, sentiments i emocions.

1.2. Empra apropiadament els elements de la comunicació verbal i la no verbal, d’acord amb els sentiments.

2.1. Escolta exposicions orals i entén la comunicació des del punt de vista del qui parla.

2.2. Dialoga interpretant i donant sentit al que sent.

2.3. Fa activitats cooperatives i detecta els sentiments i pensaments subjacents en el que es diu.

3.1. Expressa obertament les idees i opinions pròpies.

3.2. Fa una defensa tranquil·la i respectuosa de les posicions personals.

4.1. Es comunica emprant expressions per millorar la comunicació i facilitar l’apropament amb l’interlocutor en les converses.

4.2. Mostra interès pels interlocutors.

4.3. Comparteix sentiments durant el diàleg.

4.4. Utilitza els elements que contribueixen al diàleg.

5.1. Infereix i dóna el sentit adequat a l’expressió dels altres.

6.1. Interacciona amb empatia.

6.2. Utilitza diferents habilitats socials.

6.3. Sap contribuir a la cohesió dels grups socials als quals pertany.

7.1. Identifica diferents maneres de ser i actuar.

7.2. Respecta i accepta les diferències individuals.

7.3. Valora les qualitats d’altres persones.

8.1. Exposa raonadament les conseqüències dels prejudicis socials per a les persones de l’entorn social proper.

9.1. Forma part activa en les dinàmiques de grup.

9.2. Aconsegueix l’acceptació dels companys.

9.3. Estableix i manté relacions emocionals amistoses, basades en l’intercanvi d’afecte i la confiança mútua.

BLOC 3. LA CONVIVÈNCIA I ELS VALORS SOCIALS

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

- La relació entre iguals.

- La relació amb les persones adultes.

- La solidaritat. La cooperació.

- L’empatia. L’altruisme.

- Normes bàsiques per a la convivència a l’escola. Les normes de classe.

- Coneixement i comprensió dels drets i deures que tenim tots els ciutadans en la vida cívica.

- La reciprocitat entre drets i deures.

- Les garanties individuals.

- Drets i deures dels alumes a l’escola.

- La dignitat, la llibertat, l’autoestima.

- Els drets humans universals.

- La declaració de la igualtat de drets i la igualtat de sexes.

- El dret a la llibertat d’expressió, d’opinió... La llibertat de pensament, de consciència i de religió.

- Els drets universals dels infants.

- La protecció dels infants. Drets i deures dels infants.

- La igualtat entre homes i dones a la família, a l’escola, a la societat...

- El dret a la igualtat d’oportunitats entre homes i dones.

- La coeducació. La cooperació en les tasques domèstiques i la cura de la família.

- Els valors socials reconeguts en la Constitució espanyola.

- Institucions, organitzacions i serveis públics que garanteixen els drets i deures dels ciutadans i el seu entorn.

- Els drets i deures bàsics de la Constitució espanyola.

- L’Estatut d’autonomia de les Illes Balears.

- Les característiques de la convivència democràtica.

- Els valors cívics en la societat democràtica.

- Els símbols nacionals: la bandera, l’escut i l’himne.

- La contribució dels ciutadans als serveis públics.

- Els comportaments responsables en l’ús dels béns de la natura. Conseqüències dels usos irresponsables.

- El medi ambient. La intervenció humana en el medi. La nostra contribució a la conservació del medi ambient.

- Les fonts d’energia del planeta.

- L’ús responsable de les fonts d’energia.

- La capacitat crítica per argumentar el rebuig a les activitats humanes contaminants.

- Els primers auxilis.

- La prevenció d’accidents domèstics.

- Les tecnologies de la informació i la comunicació. Els valors socials i cívics en l’ús d’aquestes tecnologies.

- Els entorns segurs dins les tecnologies de la informació i la comunicació.

- La publicitat i les tecnologies de la informació i la comunicació.

- Influència de la publicitat en el consum. El consum responsable.

- L’educació vial. Els tipus de senyals de trànsit.

- Les normes de circulació dels vianants i dels ciclistes. La prevenció dels accidents de trànsit.

1. Resoldre problemes en col·laboració posant de manifest una actitud oberta cap a la resta i compartint punts de vista i sentiments.

2. Treballar en equip afavorint la interdependència positiva i mostrant conductes solidàries.

3. Practicar l’altruisme en l’entorn proper i sensibilitzar sobre el valor que té.

4. Implicar-se en l’elaboració i el respecte de les normes de la comunitat educativa emprant el sistema de valors personal que construeix a partir dels valors universals.

5. Participar activament en la vida cívica de forma pacífica i democràtica, transformant el conflicte en oportunitat, coneixent i emprant les fases de la mediació i utilitzant el llenguatge positiu en la comunicació de pensaments, intencions i posicionaments personals.

6. Comprendre el sentit de la responsabilitat i la justícia socials emprant la capacitat de reflexió, síntesi i estructuració.

7. Crear un sistema propi de valors, assumir els drets i deures de l’alumne, fer judicis morals de situacions escolars i resoldre dilemes morals en supòsits pràctics.

8. Comprendre què és un dilema moral i resoldre dilemes morals per detectar prejudicis relatius a les diferències culturals.

9. Respectar els valors universals i comprendre la necessitat de garantir els drets bàsics de totes les persones.

10. Comprendre la declaració de la igualtat de drets i la no-discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social, aplicant l’anàlisi de l’entorn social.

11. Expressar la rellevància de preservar els drets de lliure expressió i opinió, llibertat de pensament, de consciència i de religió fent treballs d’anàlisi i síntesi.

12. Comprendre la importància dels drets de l’infant valorant les conductes que els protegeixen.

13. Comprendre la correlació entre drets i deures, valorar situacions reals en relació amb els drets de l’infant i respectar la igualtat de drets dels infants independentment del sexe en el context social.

14. Participar activament en la vida cívica valorant la igualtat de drets i la coresponsabilitat d’homes i dones.

15. Comprendre i valorar la igualtat de drets d’homes i dones, la coresponsabilitat en les tasques domèstiques i la cura de la família, argumentant sobre la base de processos de reflexió, síntesi i estructuració.

16. Respectar els valors socialment reconeguts, coneixent i apreciant els valors i els drets i deures de la Constitució espanyola. Conèixer les institucions, organitzacions i serveis públics que garanteixen els drets i deures dels ciutadans en el seu entorn.

17. Crear un sistema de valors propis fent judicis morals basats en els drets i deures bàsics de la Constitució espanyola.

18. Conèixer i expressar els trets característics de la convivència democràtica i la importància dels valors cívics en la societat democràtica, així com el significat dels símbols nacionals (la bandera, l’escut i l’himne) com a elements comuns de la nació espanyola i el conjunt dels espanyols.

19. Comprendre la importància de la contribució dels ciutadans als serveis públics i dels béns comuns a través dels imposts fent raonaments crítics.

20. Fer un ús responsable dels béns de la naturalesa, comprenent i interpretant successos, analitzant causes i predient conseqüències.

21. Contribuir a la conservació del medi ambient mantenint una actitud crítica davant les faltes de respecte.

22. Valorar l’ús responsable de les fonts d’energia al planeta conscienciant del respecte de l’entorn i desenvolupar la capacitat crítica cap als esdeveniments que el modifiquen.

23. Ser capaç de fer primers auxilis i prendre mesures preventives, valorant la importància de prevenir accidents domèstics.

24. Emprar les tecnologies de la informació i la comunicació desenvolupant valors socials i cívics en entorns segurs.

25. Analitzar críticament la influència de la publicitat sobre el consum utilitzant les tecnologies de la informació i la comunicació.

26. Valorar les normes de seguretat viària i analitzar les causes i les conseqüències dels accidents de trànsit.

27. Investigar sobre la prevenció d’accidents de trànsit i generar iniciatives i alternatives personals.

1.1. Estableix relacions de confiança amb els iguals i les persones adultes.

1.2. Posa de manifest una actitud oberta cap als altres i comparteix punts de vista i sentiments durant la interacció social a l’aula.

2.1. Mostra bona disposició a oferir i rebre ajuda per a l’aprenentatge.

2.2. Recorre a les estratègies d’ajuda entre iguals.

2.3. Respecta les regles durant la feina en equip.

3.1. Es mostra generós en l’entorn proper.

3.2. Participa en causes altruistes en col·laboració amb la comunitat educativa.

4.1. Explica el concepte de norma.

4.2. Participa en l’elaboració de les normes del col·legi.

4.3. Respecta les normes del centre escolar.

5.1. Resol els conflictes de manera constructiva.

5.2. Empra el llenguatge positiu en la comunicació de pensaments, intencions i posicionaments en les relacions interpersonals.

6.1. Raona el sentit de la responsabilitat i la justícia socials.

7.1. Coneix i respecta els drets i deures de l’alumne.

7.2. Justifica les seves actuacions a partir de valors personals com la dignitat, la llibertat, l’autoestima, la seguretat en un mateix i la capacitat d’afrontar els problemes.

8.1. Expressa què és un dilema moral.

8.2. Fa judicis morals.

9.1. Argumenta el caràcter universal dels drets humans.

9.2. Exposa la importància que totes les persones gaudeixin dels drets bàsics: salut, benestar, alimentació, vestit, habitatge i assistència mèdica.

10.1. Argumenta i exposa mitjançant imatges la importància de garantir la igualtat de drets i la no-discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

10.2. Descobreix i enjudicia críticament casos propers de desigualtat i discriminació.

11.1. Valora i respecta la lliure expressió.

11.2. Comprèn, interpreta i accepta opinions diferents de les pròpies.

12.1. Exposa els drets bàsics de l’infant.

12.2. Argumenta la necessitat de protegir els drets bàsics de l’infant.

12.3. Justifica la importància que tots els infants rebin ajuda.

13.1. Exposa verbalment la correlació entre drets i deures.

13.2. Raona la valoració de situacions reals, exposades a Internet, en relació amb els drets de l’infant.

14.1. Enjudicia críticament actituds de falta de respecte a la igualtat d’oportunitats d’homes i dones.

14.2. Col·labora amb persones de l’altre sexe en diferents situacions escolars.

14.3. Fa diferents tipus d’activitats independentment del seu sexe.

15.1. Exposa de forma argumentada la importància de valorar la igualtat de drets d’homes i dones, la coresponsabilitat en les tasques domèstiques i la cura de la família.

16.1. Enjudicia críticament els valors implícits en diverses situacions, d’acord amb els que constitueixen la vida en comú en una societat democràtica.

17.1. Explica els drets i deures bàsics de la Constitució espanyola.

17.2. Fa senzills judicis morals fonamentats.

18.1. Expressa els trets característics de la convivència democràtica.

18.2. Argumenta la importància dels valors cívics en una societat democràtica.

19.1. Comprèn, valora i exposa per escrit el deure de l’aportació ciutadana al bé de la societat.

20.1. Mostra interès per la natura que l’envolta i se’n sent part integrant.

20.2. Raona els motius de la conservació dels béns naturals.

21.1. Analitza, explica i exposa les causes i les conseqüències de la intervenció humana en el medi.

21.2. Argumenta comportaments de defensa i recuperació de l’equilibri ecològic i de conservació del medi ambient.

22.1. Pren consciència de la limitació dels recursos energètics i explica les conseqüències de l’esgotament de les fonts d’energia.

22.2. Fa treballs creatius sobre la necessitat d’aire no contaminat per a la salut i la qualitat de vida.

23.1. Valora la importància de la cura del cos i la salut i de prevenir accidents domèstics.

23.2. Raona les repercussions de determinades conductes de risc sobre la salut i la qualitat de vida.

24.1. Fa un ús ètic de les tecnologies de la informació i la comunicació.

24.2. Coneix l’ús segur de les tecnologies de la informació i la comunicació.

25.1. Reflexiona sobre la influència de la publicitat i expressa les seves conclusions mitjançant treballs creatius.

25.2. Fa exposicions en què enjudicia críticament hàbits de consum innecessari.

26.1. Col·labora en campanyes escolars sobre la importància del respecte a les normes d’educació vial.

26.2. Exposa les conseqüències de diferents accidents de trànsit.

27.1. Analitza informació en premsa en relació amb els accidents de trànsit.

27.2. Desenvolupa projectes relacionats amb les principals causes dels accidents de trànsit, sobre els quals s’informa en diferents mitjans de comunicació.

Del quart al sisè curs

BLOC 1. LA IDENTITAT I LA DIGNITAT DE LA PERSONA

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

- El respecte.

- La dignitat de la persona.

- La relació i la solidaritat entre companys.

- El treball en equip i el treball cooperatiu.

- La resolució de conflictes.

- La valoració personal i el reconeixement dels èxits propis.

- L’autoestima i l’autoconeixement.

- L’expressió de les emocions positives.

- L’autocontrol en situacions de conflicte.

- La resiliència.

- L’autonomia i la responsabilitat.

- La convivència.

- El concepte de bé comú.

- La iniciativa privada.

- La formació de valors i actituds: el respecte, la solidaritat, l’ètica...

- La presa de decisions responsables.

1. Construir l’estil personal basant-se en la respectabilitat i la dignitat personal.

2. Desenvolupar el potencial propi, mantenint una motivació intrínseca i esforçant-se per assolir èxits individuals i compartits.

3. Adquirir capacitats per prendre decisions de forma independent, gestionant les dificultats per superar frustracions i sentiments negatius davant els problemes.

4. Crear una imatge positiva de si mateix i prendre decisions meditades i responsables, basades en un bon autoconcepte.

5. Estructurar un pensament efectiu i independent i emprar les emocions de forma positiva.

6. Desenvolupar l’autonomia i la capacitat d’emprenedoria per aconseguir èxits personals responsabilitzant-se del bé comú.

7. Proposar desafiaments i dur-los a terme mitjançant una presa de decisions personal, meditada i responsable, i desenvolupar un bon sentit del compromís respecte d’un mateix i dels altres.

1.1. Explica el valor de la respectabilitat i la dignitat personal.

1.2. Raona el sentit del compromís respecte d’un mateix i dels altres.

1.3. Actua de manera respectable i digna.

2.1. Treballa en equip i valora l’esforç individual i col·lectiu per aconseguir objectius.

2.2. Explica raons per assumir les seves responsabilitats durant la col·laboració.

2.3. Genera confiança en els altres fent una autoavaluació responsable de l’execució de les tasques.

3.1. Utilitza el pensament creatiu en l’anàlisi de problemes i el plantejament de propostes d’actuació.

3.2. Proposa alternatives per a la resolució de problemes socials.

3.3. Sap afrontar la incertesa, la por o el fracàs.

4.1. Coneix i assumeix els trets característics de la seva personalitat i els posa de manifest assertivament.

4.2. Expressa la percepció de la pròpia identitat integrant la representació que fa de si mateix i la imatge que expressen els altres.

4.3. Manifesta verbalment una visió positiva de les seves qualitats i limitacions.

5.1. Reflexiona, sintetitza i estructura els seus pensaments.

5.2. Utilitza estratègies de reestructuració cognitiva.

5.3. Descriu el valor de la reestructuració cognitiva i la resiliència.

5.4. Aplica l’autocontrol a la presa de decisions, la negociació i la resolució de conflictes.

5.5. Reconeix i identifica adequadament les seves emocions.

5.6. Expressa els seus sentiments, necessitats i drets alhora que respecta els dels altres en les activitats cooperatives.

6.1. Participa en la solució dels problemes escolars amb seguretat i motivació.

6.2. Fa propostes creatives i utilitza les seves competències per abordar projectes sobre valors socials.

6.3. Identifica i defineix problemes socials i cívics i implanta solucions potencialment efectives.

6.4. Defineix i formula clarament problemes de convivència.

6.5. Raona la importància de la iniciativa privada en la vida econòmica i social.

7.1. Sospesa les conseqüències de les seves accions.

7.2. Desenvolupa actituds de respecte i solidaritat cap als altres en situacions formals i informals d’interacció social.

7.3. Empra el pensament conseqüencial per prendre decisions ètiques.

7.4. Identifica avantatges i inconvenients d’una possible solució abans de prendre una decisió ètica.

BLOC 2. LA COMPRENSIÓ I EL RESPECTE A LES RELACIONS INTERPERSONALS

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

- L’expressió verbal i no verbal de sentiments, emocions...

- Les habilitats socials.

- L’expressió dels sentiments.

- L’empatia amb l’entorn.

- La cooperació.

- L’autoregulació de la conducta.

- El debat.

- El llenguatge positiu.

- L’autoafirmació respectuosa.

- La comunicació i els sentiments.

- Diferents formes de comunicació.

- Estratègies de comunicació.

- La convivència. El diàleg com a estratègia fonamental per a la convivència.

- Les relacions interpersonals positives.

- Les habilitats socials.

- El respecte a les diferents formes de pensar.

- La tolerància.

- Les diferències entre persones.

- La perspectiva social i l’empatia.

- Els prejudicis socials. Els prejudicis socials del nostre entorn.

1. Expressar opinions, sentiments i emocions utilitzant coordinadament el llenguatge verbal i el no verbal.

2. Utilitzar habilitats d’escolta i el pensament de perspectiva (empatia).

3. Emprar l’assertivitat.

4. Iniciar, mantenir i finalitzar converses amb una manera de parlar adequada als interlocutors i al context, tenint en compte els factors que inhibeixen la comunicació i els que permeten aconseguir proximitat.

5. Dialogar creant pensaments compartits amb altres persones per trobar el millor argument.

6. Establir relacions interpersonals positives emprant habilitats socials.

7. Actuar amb tolerància comprenent i acceptant les diferències.

8. Analitzar críticament les conseqüències dels prejudicis socials, reflexionant sobre els problemes que provoquen i l’efecte que tenen en les persones que els pateixen.

9. Contribuir a millorar el clima del grup mostrant actituds cooperatives i establint relacions respectuoses.

1.1. Expressa amb claredat i coherència opinions, sentiments i emocions.

1.2. Empra apropiadament els elements de la comunicació verbal i la no verbal, d’acord amb els sentiments.

1.3. Utilitza la comunicació verbal en relació amb la no verbal en exposicions orals i debats.

1.4. Exposa respectuosament els seus arguments.

2.1. Escolta exposicions orals i entén la comunicació des del punt de vista del qui parla.

2.2. Dialoga interpretant i donant sentit al que sent.

2.3. Fa activitats cooperatives i detecta els sentiments i pensaments subjacents en el que es diu.

2.4. Col·labora en projectes en grup i escolta activament, demostra interès per les altres persones i ajuda a fer que segueixin motivades per expressar-se.

3.1. Expressa obertament les idees i opinions pròpies.

3.2. Fa una defensa tranquil·la i respectuosa de les posicions personals.

3.3. Utilitza el llenguatge positiu.

3.4. S’autoafirma amb respecte.

4.1. Es comunica emprant expressions per millorar la comunicació i facilitar l’apropament amb l’interlocutor en les converses.

4.2. Mostra interès pels interlocutors.

4.3. Comparteix sentiments durant el diàleg.

4.4. Utilitza els elements que contribueixen al diàleg.

4.5. Reconeix els elements que bloquegen la comunicació en diferents situacions.

5.1. Infereix i dóna el sentit adequat a l’expressió dels altres.

5.2. Utilitza correctament les estratègies d’escolta activa: aclarir, parafrasejar, resumir, reestructurar, reflectir sentiments.

5.3. Relaciona diferents idees i opinions per trobar-ne els aspectes comuns.

6.1. Interacciona amb empatia.

6.2. Utilitza diferents habilitats socials.

6.3. Sap contribuir a la cohesió dels grups socials als quals pertany.

7.1. Identifica diferents maneres de ser i actuar.

7.2. Respecta i accepta les diferències individuals.

7.3. Valora les qualitats d’altres persones.

7.4. Comprèn i aprecia positivament les diferències culturals.

8.1. Analitza els problemes que originen els prejudicis socials.

8.2. Exposa raonadament les conseqüències dels prejudicis socials per a les persones de l’entorn social proper.

8.3. Detecta i enjudicia críticament prejudicis socials detectats en l’entorn pròxim i expressa les seves conclusions en treballs creatius.

9.1. Forma part activa en les dinàmiques de grup.

9.2. Aconsegueix l’acceptació dels companys.

9.3. Estableix i manté relacions emocionals amistoses, basades en l’intercanvi d’afecte i la confiança mútua.

9.4. Exposa en històries creatives les característiques de la relació de l’amistat.

BLOC 3. LA CONVIVÈNCIA I ELS VALORS SOCIALS

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

- La relació entre iguals.

- La relació amb les persones adultes.

- La solidaritat. La cooperació.

- L’empatia. L’altruisme.

- Normes bàsiques per a la convivència a l’escola. Les normes de classe.

- El reglament de funcionament del col·legi.

- El pla de convivència del centre.

- Coneixement i comprensió dels drets i deures que tenim tots els ciutadans en la vida cívica.

- La mediació.

- La reciprocitat entre drets i deures.

- Les garanties individuals.

- Drets i deures dels alumnes a l’escola.

- La dignitat, la llibertat, l’autoestima.

- El dilema moral. La resolució de dilemes morals.

- Els drets humans universals.

- La declaració de la igualtat de drets i la igualtat de sexes.

- La no-discriminació per raó de naixement, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

- El dret a la llibertat d’expressió, d’opinió...

- La llibertat de pensament, de consciència i de religió.

- Els drets universals dels infants.

- La protecció dels infants.

- Drets i deures dels infants.

- La igualtat entre homes i dones a la família, a l’escola, a la societat...

- El dret a la igualtat d’oportunitats entre homes i dones.

- La coeducació. La cooperació en les tasques domèstiques i la cura de la família.

- La Constitució espanyola.

- Els valors socials reconeguts en la Constitució espanyola.

- Els drets i deures bàsics de la Constitució espanyola.

- L’Estatut d’autonomia de les Illes Balears.

- Les característiques de la convivència democràtica.

- Els valors cívics en la societat democràtica.

- Els símbols nacionals: la bandera, l’escut i l’himne.

- La contribució dels ciutadans als serveis públics.

- Els comportaments responsables en l’ús dels béns de la natura.

- Conseqüències dels usos irresponsables.

- El medi ambient.

- La intervenció humana en el medi.

- La nostra contribució a la conservació del medi ambient.

- Les fonts d’energia del planeta.

- L’ús responsable de les fonts d’energia.

- La capacitat crítica per argumentar el rebuig a les activitats humanes contaminants.

- Els primers auxilis.

- La prevenció d’accidents domèstics.

- Les tecnologies de la informació i la comunicació.

- Els valors socials i cívics en l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació. Els entorns segurs dins aquestes tecnologies.

- La publicitat i les tecnologies de la informació i la comunicació.

- Influència de la publicitat en el consum.

- El consum responsable.

- L’educació vial.

- Els tipus de senyals de trànsit.

- Les normes de circulació dels vianants, dels ciclistes i dels vehicles a motor.

- Els permisos de circulació per als vehicles a motor.

- La prevenció dels accidents de trànsit.

1. Resoldre problemes en col·laboració, posant de manifest una actitud oberta cap a la resta i compartint punts de vista i sentiments.

2. Treballar en equip afavorint la interdependència positiva i mostrant conductes solidàries.

3. Practicar l’altruisme en l’entorn proper i sensibilitzar sobre el valor que té.

4. Implicar-se en l’elaboració i el respecte de les normes de la comunitat educativa emprant el sistema de valors personal que construeix a partir dels valors universals.

5. Participar activament en la vida cívica de forma pacífica i democràtica, transformant el conflicte en oportunitat, coneixent i emprant les fases de la mediació i utilitzant el llenguatge positiu en la comunicació de pensaments, intencions i posicionaments personals.

6. Comprendre el sentit de la responsabilitat i la justícia socials emprant la capacitat de reflexió, síntesi i estructuració.

7. Crear un sistema propi de valors, assumir els drets i deures de l’alumne, fer judicis morals de situacions escolars i resoldre dilemes morals amb supòsits pràctics.

8. Comprendre què és un dilema moral i resoldre dilemes morals per detectar prejudicis relatius a les diferències culturals.

9. Respectar els valors universals  i comprendre la necessitat de garantir els drets bàsics de totes les persones.

10. Comprendre la declaració de la igualtat de drets i la no-discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social, aplicant l’anàlisi de l’entorn social.

11. Expressar la rellevància de preservar els drets de lliure expressió i opinió, llibertat de pensament, de consciència i de religió fent treballs d’anàlisi i síntesi.

12. Comprendre la importància dels drets de l’infant valorant les conductes que els protegeixen.

13. Comprendre la correlació entre drets i deures, valorar situacions reals en relació amb els drets de l’infant i respectar la igualtat de drets dels infants independentment del sexe en el context social.

14. Participar activament en la vida cívica valorant la igualtat de drets i la coresponsabilitat d’homes i dones.

15. Comprendre i valorar la igualtat de drets d’homes i dones, la coresponsabilitat en les tasques domèstiques i la cura de la família, argumentant sobre la base de processos de reflexió, síntesi i estructuració.

16. Respectar els valors socialment reconeguts, coneixent i apreciant els valors i els drets i deures de la Constitució espanyola. Conèixer les institucions, organitzacions i serveis públics que garanteixen els drets i deures dels ciutadans en el seu entorn.

17. Crear un sistema de valors propis fent judicis morals basats en els drets i deures bàsics de la Constitució espanyola. Conèixer l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears.

18. Conèixer i expressar els trets característics de la convivència democràtica i la importància dels valors cívics en la societat democràtica, així com el significat dels símbols nacionals (la bandera, l’escut i l’himne) com a elements comuns de la nació espanyola i el conjunt dels espanyols.

19. Comprendre la importància de la contribució dels ciutadans als serveis públics i dels béns comuns a través dels imposts fent raonaments crítics.

20. Fer un ús responsable dels béns de la naturalesa, comprenent i interpretant successos, analitzant causes i predient conseqüències.

21. Contribuir a la conservació del medi ambient mantenint una actitud crítica davant les faltes de respecte.

22. Valorar l’ús responsable de les fonts d’energia al planeta conscienciant del respecte de l’entorn i desenvolupar la capacitat crítica cap als esdeveniments que el modifiquen.

23. Ser capaç de fer primers auxilis i prendre mesures preventives, valorant la importància de prevenir accidents domèstics.

24. Emprar les tecnologies de la informació i la comunicació desenvolupant valors socials i cívics en entorns segurs.

25. Analitzar críticament la influència de la publicitat sobre el consum utilitzant les tecnologies de la informació i la comunicació.

26. Valorar les normes de seguretat viària i analitzar les causes i les conseqüències dels accidents de trànsit.

27. Investigar sobre la prevenció d’accidents de trànsit i generar iniciatives i alternatives personals.

1.1. Estableix relacions de confiança amb els iguals i les persones adultes.

1.2. Desenvolupa projectes i resol problemes en col·laboració.

1.3. Posa de manifest una actitud oberta cap als altres i comparteix punts de vista i sentiments durant la interacció social a l’aula.

2.1. Mostra bona disposició a oferir i rebre ajuda per a l’aprenentatge.

2.2. Recorre a les estratègies d’ajuda entre iguals.

2.3. Respecta les regles durant la feina en equip.

2.4. Utilitza les habilitats del treball cooperatiu.

2.5. Empra destreses d’interdependència positiva.

2.6. Descriu conductes solidàries.

3.1. Es mostra generós en l’entorn proper.

3.2. És capaç de sensibilitzar sobre causes altruistes fent exposicions orals sobre el seu valor i comeses.

3.3. Participa en causes altruistes en col·laboració amb la comunitat educativa.

4.1. Explica el concepte de norma.

4.2. Argumenta la necessitat que hi hagi normes de convivència en els diferents espais d’interacció social.

4.3. Participa en l’elaboració de les normes del col·legi.

4.4. Infereix la necessitat de les normes de la comunitat educativa.

4.5. Respecta les normes del centre escolar.

5.1. Resol els conflictes de manera constructiva.

5.2. Segueix les fases de la mediació en situacions reals i simulacions.

5.3. Empra el llenguatge positiu en la comunicació de pensaments, intencions i posicionaments en les relacions interpersonals.

5.4. Analitza les emocions, els sentiments, pensaments i punts de vista de les parts en conflicte.

6.1. Raona el sentit de la responsabilitat i la justícia socials.

6.2. Identifica i analitza críticament desigualtats socials.

7.1. Coneix i respecta els drets i deures de l’alumne.

7.2. Fa judicis morals de situacions escolars.

7.3. Justifica les seves actuacions a partir de valors personals com la dignitat, la llibertat, l’autoestima, la seguretat en un mateix i la capacitat d’afrontar els problemes.

8.1. Expressa què és un dilema moral.

8.2. Fa judicis morals.

8.3. Analitza i resol dilemes morals en situacions reals i simulades.

8.4. Resol dilemes morals en relació amb prejudicis relatius a les diferències culturals.

9.1. Argumenta el caràcter universal dels drets humans.

9.2. Exposa la importància que totes les persones gaudeixin dels drets bàsics: salut, benestar, alimentació, vestit, habitatge i assistència mèdica.

9.3. Enjudicia críticament les circumstàncies de persones que viuen en situació de privació dels drets bàsics.

10.1. Argumenta i exposa mitjançant imatges la importància de garantir la igualtat de drets i la no-discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

10.2. Analitza formes de discriminació: racisme, xenofòbia, desigualtat d’oportunitats...

10.3. Analitza fets discriminatoris: maltractament, exclusió de minories ètniques, reclusió en camps de concentració, l’holocaust, segregació per malaltia...

10.4. Descobreix i enjudicia críticament casos propers de desigualtat i discriminació.

10.5. Detecta prejudicis i analitza conflictes derivats de l’ús d’estereotips en el context escolar.

11.1. Valora i respecta la lliure expressió.

11.2. Comprèn, interpreta i accepta opinions diferents de les pròpies.

11.3. Relaciona diferents cultures i religions amb les formes de pensament de persones que hi pertanyen.

11.4. Analitza, reflexiona i expressa conclusions sobre els drets de lliure expressió i opinió, llibertat de pensament, de consciència i de religió.

12.1. Exposa els drets bàsics de l’infant.

12.2. Argumenta la necessitat de protegir els drets bàsics de l’infant.

12.3. Justifica la importància que tots els infants rebin ajuda.

12.4. Raona les conseqüències de l’explotació infantil i el tràfic d’infants.

13.1. Exposa verbalment la correlació entre drets i deures.

13.2. Raona la valoració de situacions reals, exposades a Internet, en relació amb els drets de l’infant.

13.3. Exposa mitjançant treballs de lliure creació les conclusions de la seva anàlisi crítica de les diferències en l’assignació de tasques i responsabilitats en la família i la comunitat escolar en funció del sexe.

14.1. Enjudicia críticament actituds de falta de respecte a la igualtat d’oportunitats d’homes i dones.

14.2. Col·labora amb persones de l’altre sexe en diferents situacions escolars.

14.3. Fa diferents tipus d’activitats independentment del seu sexe.

15.1. Exposa de forma argumentada la importància de valorar la igualtat de drets d’homes i dones, la coresponsabilitat en les tasques domèstiques i la cura de la família.

15.2. Fa treballs de lliure creació per investigar casos de manca de coresponsabilitat en la cura de la família presentats en els mitjans de comunicació.

15.3. Valora l’ús del diàleg per resoldre possibles conflictes en les relacions afectives.

16.1. Enjudicia críticament els valors implícits en diverses situacions, d’acord amb els que constitueixen la vida en comú en una societat democràtica.

16.2. Reflexiona sobre els drets i deures de la Constitució espanyola.

17.1. Explica els drets i deures bàsics de la Constitució espanyola.

17.2. Fa senzills judicis morals fonamentats.

17.3. Participa en el benestar de l’entorn proper basant-se en els drets i deures bàsics de la Constitució espanyola.

18.1. Expressa els trets característics de la convivència democràtica.

18.2. Argumenta la importància dels valors cívics en una societat democràtica.

19.1. Comprèn, valora i exposa per escrit el deure de l’aportació ciutadana al bé de la societat.

19.2. Explica la funció dels imposts de proporcionar recursos socials que milloren la qualitat de vida dels ciutadans.

19.3. Fa produccions creatives sobre les conseqüències de no pagar imposts.

20.1. Mostra interès per la natura que l’envolta i se’n sent part integrant.

20.2. Raona els motius de la conservació dels béns naturals.

20.3. Proposa iniciatives per participar en l’ús adequat de béns naturals i en raona els motius.

21.1. Analitza, explica i exposa les causes i les conseqüències de la intervenció humana en el medi.

21.2. Investiga críticament la intervenció humana en el medi ambient i en comunica els resultats.

21.3. Argumenta comportaments de defensa i recuperació de l’equilibri ecològic i de conservació del medi ambient.

22.1. Pren consciència de la limitació dels recursos energètics i explica les conseqüències de l’esgotament de les fonts d’energia.

22.2. Investiga els efectes de l’abús de determinades fonts d’energia.

22.3. Fa treballs creatius sobre la necessitat d’aire no contaminat per a la salut i la qualitat de vida.

22.4. Exposa gràficament arguments per rebutjar activitats humanes contaminants.

23.1. Valora la importància de la cura del cos i la salut i de prevenir accidents domèstics.

23.2. Raona les repercussions de determinades conductes de risc sobre la salut i la qualitat de vida.

23.3. Coneix les pràctiques de primers auxilis.

23.4. Expressa les mesures preventives dels accidents domèstics més freqüents.

24.1. Fa un ús ètic de les tecnologies de la informació i la comunicació.

24.2. Coneix l’ús segur de les tecnologies de la informació i la comunicació.

24.3. Analitza i enjudicia críticament els continguts de l’entorn digital.

25.1. Analitza informació digital per cercar les raons per les quals les persones senten la necessitat de consumir en veure un anunci publicitari.

25.2. Reflexiona sobre la influència de la publicitat i expressa les seves conclusions mitjançant treballs creatius.

25.3. Fa exposicions en què enjudicia críticament hàbits de consum innecessari.

26.1. Col·labora en campanyes escolars sobre la importància del respecte de les normes d’educació vial.

26.2. Investiga sobre les principals causes dels accidents de trànsit amb l’ajuda de les tecnologies de la informació i la comunicació.

26.3. Exposa les conseqüències de diferents accidents de trànsit.

27.1. Analitza informació en premsa en relació amb els accidents de trànsit.

27.2. Desenvolupa projectes relacionats amb les principals causes dels accidents de trànsit, sobre els quals s’informa en diferents mitjans de comunicació.

27.3. Reflexiona sobre la manera en què es podrien haver evitat accidents de trànsit i exposa les seves conclusions.

27.4. Explica les principals mesures que es podrien adoptar per prevenir accidents de trànsit.

EDUCACIÓ ARTÍSTICA

Introducció

Finalitat de l’àrea

Les manifestacions artístiques han estat sempre presents en la història de la humanitat, ens ajuden a comprendre-la. L’evolució de l’ésser humà i el desenvolupament artístic caminen de manera paral·lela. D’altra banda, el procés d’aprenentatge en l’ésser humà no pot estar allunyat del desenvolupament de les facetes artístiques, que li serveixen com un mitjà d’expressió d’idees, pensaments i sentiments. L’ésser humà sempre ha emprat el llenguatge plàstic i el musical com a mitjà de comunicació i representació de vivències, inquietuds, pors...

Entendre, conèixer i investigar des d’una edat primerenca els fonaments d’aquests llenguatges permeten el desenvolupament de les capacitats de l’infant. És per això que l’educació primària és el moment òptim perquè els infants adquireixin les destreses i els coneixements propis de l’educació artística a través d’experiències plàstiques i musicals. El treball artístic repercuteix en el desenvolupament de l’atenció, estimula la percepció, la memòria a curt i a llarg termini, la imaginació i la creativitat, el sentit de l’ordre, la coordinació, la iniciativa, la participació, la cooperació i la comunicació, necessàries per establir els fonaments de cada personalitat.

Estructura del currículum

• Orientacions metodològiques

El tractament d’aquesta assignatura ha d’anar encaminat a desenvolupar la competència artística dels alumnes partint sempre dels coneixements previs i les vivències personals.

• Contribució de l’àrea al desenvolupament de les competències

El coneixement plàstic i musical permet gaudir del patrimoni cultural i artístic i valorar i respectar les aportacions pròpies i les alienes. Els models artístics característics de les Illes Balears en són el punt de partida.

Les tecnologies de la informació i la comunicació ofereixen un ventall infinit de possibilitats per desenvolupar les capacitats artístiques en l’infant, sempre emprades de manera correcta i responsable.

• Objectius

L’educació artística ha de permetre a l’alumne percebre, interactuar i gaudir amb els elements visuals i sonors de la realitat que l’envolta. No es tracta de crear artistes, sinó persones que apreciïn i respectin l’art.

• Continguts

L’assignatura d’educació artística consta de dues parts: l’educació plàstica i l’educació musical. Cada una d’aquestes parts es divideix en tres blocs.

Educació plàstica:

— Bloc 1. “Educació audiovisual”. Es refereix a l’estudi de la imatge tant visual com audiovisual, fixa i en moviment, en què les aportacions de les tecnologies de la informació i la comunicació adquireixen una gran rellevància.

— Bloc 2. “Expressió artística”. Conté l’exploració dels elements propis del llenguatge visual, el tractament dels materials i les diverses possibilitats d’expressió.

— Bloc 3. “Dibuix geomètric”. En aquest bloc hi conflueixen alguns dels conceptes gràfics adquirits en l’apartat de geometria de l’assignatura de matemàtiques.

Educació musical:

— Bloc 1. “Escolta”. Els continguts se centren en el desenvolupament de les capacitats de discriminació auditiva, d’audició comprensiva i de valoració crítica.

— Bloc 2. “Interpretació musical”. Es tracta de reconèixer i explorar les possibilitats sonores de la veu, dels instruments musicals i d’objectes de la vida quotidiana que tenim a l’abast, estimulant la invenció, la improvisació i la representació de diferents produccions musicals.

— Bloc 3. “La música, el moviment i la dansa”. Es desenvolupen les capacitats expressives i creatives que resulten de la combinació de moviments i sons.

• Criteris d’avaluació

L’avaluació s’ha de dirigir tant a l’anàlisi i a la valoració del procés d’ensenyament-aprenentatge com al grau de competència plàstica i musical assolit pels alumnes. L’avaluació ha de tenir en compte l’esforç, la feina feta i els avanços personals, i s’ha d’entendre com un mitjà per millorar i no tan sols com una qualificació final.

• Estàndards avaluables d’aprenentatge

Els estàndards avaluables d’aprenentatge ens ajuden a conèixer el grau d’assoliment dels continguts. En aquesta etapa es prioritza l’expressió del procés seguit, la valoració de les produccions pròpies i alienes i gaudir de les manifestacions artístiques.

Orientacions metodològiques

Mètodes i propostes didàctiques

El tractament de l’educació artística participa de l’enfocament globalitzat i integrador propi d’aquesta etapa.

L’aprenentatge funcional i significatiu està basat en activitats experimentals que parteixen de les vivències personals i que permeten un paper actiu de l’alumne per elaborar i modificar els seus esquemes de coneixement. Cançons populars, danses, dibuixos lliures i després reglats són el punt de partida per iniciar aquesta tasca.

Les activitats han d’anar encaminades a afavorir l’autonomia, el pensament crític i el desenvolupament dels processos cognitius per millorar les capacitats comunicatives i expressives dels alumnes, com concerts, activitats de carnestoltes, murals...

La flexibilització del currículum facilita l’atenció a la diversitat oferint diferents graus de dificultats en les tasques i adequant-se al ritme de treball de cada individu, amb la finalitat d’afavorir l’autoestima, la confiança i la integració social dels alumnes. La diversitat d’aquests alumnes suposa un element enriquidor per a tota la comunitat educativa.

Recursos didàctics

Els recursos que s’emprin han de ser tan variats com sigui possible: reutilitzats, reciclats, quotidians, de creació pròpia, convencionals, lúdics... Tant per al llenguatge plàstic com per al musical els alumnes poden experimentar amb diferents textures, pintures, objectes, materials i instruments convencionals o de creació pròpia que permetin explorar les possibilitats artístiques que ofereixen.

Les tecnologies de la informació i la comunicació constitueixen una eina imprescindible en l’educació artística pel seu caràcter motivador i facilitador de la recerca d’informació i de la creació. Una pissarra digital, un equip de música de qualitat, un projector o fins i tot un equip de karaoke són eines no convencionals que atreuen l’atenció dels alumnes.

Tenir una gran varietat d’instruments i aparells musicals i plàstics, convencionals, tradicionals, clàssics o típics i de creació pròpia, permetrà que els alumnes experimentin i coneguin el món artístic des d’un punt de vista actiu.

La biblioteca ha de ser també un espai funcional i font de materials que complementin els recursos musicals i plàstics propis de l’aula.

Participació de les famílies

La participació activa de l’entorn familiar o més proper esdevé fonamental per a la motivació i l’autoestima de l’alumne: assistència a esdeveniments del centre, aportació de materials sol·licitats o suport a l’infant en les tasques.

Concerts escolars, festivals de final de curs, exposicions de setmana cultural... són algunes de les activitats en què les famílies es poden implicar més activament assistint-hi com a públic, col·laborant en la recerca o la confecció de material, creant escenografies, aportant vestuari...

El paper dels docents

El docent esdevé un facilitador de l’aprenentatge, que acompanya l’alumne en el procés de desenvolupament de les seves capacitats. És important que promogui la reflexió sobre les sensacions i els sentiments que provoquen als alumnes les manifestacions artístiques pròpies i alienes.

Aconseguir un clima d’aula contextualitzat als continguts que s’han de treballar és part essencial per fer activitats de llenguatge plàstic i musical, i afavoreix la motivació i la implicació dels alumnes.

En aquesta àrea és imprescindible la coordinació entre els docents que imparteixen les diferents assignatures per valorar el desenvolupament artístic de l’alumne. El treball cooperatiu entre docents facilita i enriqueix la tasca, alhora que dóna exemple als infants.

Distribució espai-temps

Les diferents organitzacions de l’espai i el temps han de ser flexibles per afavorir les possibilitats d’expressió dels infants. Seria ideal disposar a cada centre d’un espai específic per poder desenvolupar les activitats pròpies de cada assignatura. Cada un d’aquests espais podria estar dividit en diferents ambients d’aprenentatge, com per exemple el racó d’audició, el racó de les danses, el racó dels instruments..., i l’aula de plàstica es podria dividir en racó d’experimentació amb diferents textures, racó d’exposició, racó de creació lliure... També es poden aprofitar tots els espais que ens ofereix el centre i els voltants segons la tipologia d’activitats: sala d’actes, pati, biblioteca, espais municipals, altres centres educatius... Aquests espais han de facilitar i motivar el desenvolupament integral de l’alumne. Les activitats complementàries com sortides, festes tradicionals principalment de les Illes, concerts, exposicions... són un bon moment per treballar de forma alternativa i motivadora el llenguatge artístic.

Tipologia d’agrupaments

La metodologia ha d’atendre els aprenentatges individuals, col·lectius i cooperatius, així com els diferents agrupaments, fomentant la responsabilitat, el respecte i la capacitat d’empatia, potenciant el diàleg i la presa de decisions, facilitant els diferents ritmes d’aprenentatge. Per dur a terme tot això és necessari que l’organització de l’espai sigui flexible.

Avaluació

L’avaluació, contínua i global, s’ha de centrar en l’observació directa de la consecució dels objectius de l’àrea a diari, a partir de les activitats i les autoavaluacions dels infants. També s’han de fer algunes activitats de forma individual per poder avaluar amb més precisió i objectivitat. Els registres d’activitats, el diàleg, la revisió dels treballs i del seu procés de producció, les actituds envers les produccions artístiques, la valoració de l’interès i la disposició per les activitats artístiques, etc., són alguns procediments adequats per dur a terme l’avaluació.

Tractament disciplinari

Les activitats comunes al centre escolar, o en les quals intervenguin diverses assignatures, constitueixen contextos adequats i funcionals per fer activitats del llenguatge plàstic i musical.

Mitjançant diferents activitats artístiques com danses, cançons, cartells, dibuix geomètric... relacionarem diverses assignatures.

Contribució de l’àrea al desenvolupament de les competències

L’àrea contribueix al desenvolupament de la competència de consciència i expressions culturals directament en tots els aspectes que la configuren. Es posa èmfasi en el coneixement de diferents codis artístics i en la utilització de les tècniques i els recursos que els són propis, per ajudar els alumnes a iniciar-se en la percepció i la comprensió del món que els envolta i a ampliar les seves possibilitats d’expressió i de comunicació amb els altres. La possibilitat de representar una idea de manera personal, valent-se dels recursos que els llenguatges artístics proporcionen, promou la iniciativa, la imaginació i la creativitat.

Al desenvolupament de la competència de sentit d’iniciativa i esperit emprenedor hi contribueix mitjançant l’exploració, la planificació prèvia, la demanda d’un esforç per assolir resultats originals, l’elecció de recursos segons la intencionalitat expressiva, la revisió del que s’ha fet amb la finalitat de millorar i la flexibilitat davant diferents respostes. La creativitat exigeix actuar amb autonomia, posar en marxa iniciatives, preveure diferents possibilitats i solucions diverses.

Al desenvolupament de les competències socials i cíviques hi contribueix exigint cooperació, assumpció de responsabilitats, seguiment de normes i instruccions, cura i conservació de materials i instruments, aplicació de tècniques concretes i utilització d’espais de manera apropiada. El seguiment d’aquests requisits forma en el compromís amb els altres, en l’exigència que comporta la feina en grup i en la satisfacció que proporciona un producte que és fruit de l’esforç comú. Expressar-se cercant l’acord posa en marxa actituds de respecte i d’acceptació.

Al desenvolupament de la competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia hi contribueix amb l’apreciació de l’entorn mitjançant el treball perceptiu amb sons, formes, colors, línies, textures, llum o moviment presents en els espais naturals i en les obres i realitzacions humanes. L’àrea se serveix del medi com a pretext per a la creació artística, l’explora, el manipula i l’incorpora recreant-lo per donar-li una dimensió que proporcioni gaudi i contribueixi a enriquir la vida de les persones. També té en compte les agressions que deterioren la qualitat de vida, com la contaminació, i ajuda els infants a prendre consciència de la importància de contribuir a preservar un entorn físic agradable i saludable. També hi contribueix mitjançant l’ús de les mesures tant de l’espai com del temps, les proporcions, les escales, aspectes geomètrics i d’orientació espacial, els instruments propis del dibuix geomètric. Es valora la planificació del procés, l’ordre en el desenvolupament de les tasques i la precisió en els resultats obtinguts.

Al desenvolupament de la competència d’aprendre a aprendre hi contribueix en la mesura que s’afavoreix la reflexió sobre els processos en la manipulació d’objectes, l’experimentació amb tècniques i materials i l’exploració sensorial de sons, textures, formes o espais, a fi que els coneixements adquirits dotin els alumnes de prou bagatge per utilitzar-los en situacions diferents.

Al desenvolupament de la competència lingüística hi contribueix mitjançant la riquesa dels intercanvis comunicatius que es generen, l’ús de les normes que els regeixen, l’explicació dels processos que es desenvolupen i el vocabulari específic que aporta. De manera específica, cançons o dramatitzacions senzilles són un vehicle adequat per adquirir nou vocabulari i per desenvolupar capacitats relacionades amb la parla, com la respiració, la dicció o l’articulació. Es desenvolupa també aquesta competència en la descripció dels processos de treball, en l’argumentació sobre les solucions donades o en la valoració de l’obra artística.

Al desenvolupament de la competència digital hi contribueix mitjançant l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació com a eina per mostrar processos relacionats amb la música i les arts visuals i per apropar els alumnes a la creació de produccions artístiques i a l’anàlisi de la imatge i el so i dels missatges que aquests transmeten i com un instrument valuós per provocar situacions creatives i d’ampliació del coneixement. També es desenvolupa la competència cercant informació sobre manifestacions artístiques perquè les coneguin i en gaudeixin, i seleccionant i intercanviant informacions referides a diferents àmbits culturals.

Objectius específics

1. Viure amb les diferents produccions artístiques i gaudir-ne.

2. Conèixer, valorar, gaudir i respectar les diferents manifestacions artístiques del patrimoni cultural propi de les Illes Balears i d’altres indrets del món.

3. Aprofitar la multiculturalitat social que ens envolta per enriquir i ampliar el nostre bagatge artístic.

4. Indagar i experimentar les possibilitats del so, la imatge i el moviment com a elements de representació i comunicació, i utilitzar-les per expressar amb autonomia vivències, idees i sentiments.

5. Explorar i conèixer materials i instruments diversos, i adquirir tècniques i codis específics dels diferents llenguatges artístics per utilitzar-los amb finalitats expressives i comunicatives, lúdiques i creatives.

6. Mantenir una actitud activa i positiva que estimuli la percepció, la imaginació, la indagació i la sensibilitat i que permeti forjar un gust propi.

7. Conèixer i apreciar críticament algunes de les possibilitats dels mitjans audiovisuals i les tecnologies de la informació i la comunicació en les quals intervenen la imatge i el so, i utilitzar-los com a recursos per observar, cercar informació i elaborar produccions pròpies.

8. Desenvolupar una actitud d’autoconfiança i de respecte amb la producció artística personal i aliena, i promoure capacitats de diàleg per rebre i expressar critiques i opinions constructives.

9. Planificar i fer produccions artístiques, individualment o cooperativa, assumint diferents rols i col·laborant en la resolució dels problemes que vagin sorgint per aconseguir un producte final satisfactori.

10. Participar en situacions de contacte directe amb les obres musicals i plàstiques i conèixer algunes de les professions dels àmbits artístics, actuant de manera correcta i respectuosa i evitant actituds estereotipades o que impliquin discriminació.

Continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge avaluables

Del primer al tercer curs

EDUCACIÓ PLÀSTICA

BLOC 1. EDUCACIÓ AUDIOVISUAL

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

- Observació i diferenciació d’aspectes i característiques de les imatges fixes i en moviment.

- Experimentació amb elements bàsics, adequats al nivell, segons la forma, la direcció i la situació espacial.

- Coneixement dels diferents tipus de fotografia: en blanc i negre i en color, digital i analògica...

- Elaboració de composicions plàstiques utilitzant fotografies.

- Reconeixement de les diferents modalitats de fotografia (retrat, paisatge, detall…).

- Curiositat per descobrir les possibilitats artístiques de les formes naturals i artificials que ofereix l’entorn de les Illes Balears.

- Reconeixement d’indrets significatius de les Illes a partir de fotografies antigues.

- Familiarització amb la realització de fotografies.

- Utilització de recursos digitals per elaborar produccions artístiques senzilles.

- Elaboració amb imatges, utilitzant diferents procediments, de còmics, cartells, murals, cromos…, havent-ne observat prèviament alguns de la vida quotidiana de les Illes.

- Reconeixement d’una pel·lícula d’animació.

- Ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per crear i difondre els treballs elaborats.

- Consciència de la necessitat del consentiment de les persones per difondre’n imatges.

1. Distingir les diferències fonamentals entre les imatges fixes i en moviment.

2. Aproximar-se a la lectura i la interpretació de l’art i les imatges fixes i en moviment en els seus contextos culturals i històrics i ser capaç d’elaborar imatges noves senzilles a partir dels coneixement adquirits.

3. Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació de manera responsable per cercar i difondre imatges.

1.1. Reconeix les imatges fixes i en moviment de l’entorn.

2.1. Utilitza terminologia adient referida a imatges fixes tenint en compte la grandària, el format, els elements bàsics (punts, rectes, colors…).

2.2. Coneix la diferència entre la fotografia en blanc i negre i en color, en paper i digital.

2.3. Reconeix els diferents temes de la fotografia.

2.4. Fa fotografies utilitzant mitjans tecnològics.

2.5. Elabora cartells senzills amb diverses informacions considerant els conceptes de grandària, equilibri, proporció i color, i afegint-hi textos en els qual empra la tipografia més adient a la funció.

2.6. Seqüencia una història curta en diferents vinyetes, en les quals incorpora imatges i textos seguint el patró d’un còmic.

2.7. Reconeix el cinema d’animació com un gènere del cinema.

3.1. Utilitza programes informàtics senzills d’elaboració i retoc d’imatges digitals (copiar, tallar, enganxar, modificar la grandària i el color…).

3.2. Entén la necessitat del consentiment de les persones en la difusió d’imatges pròpies.

3.3. No consent la difusió de la seva imatge quan no ho considera oportú.

BLOC 2. EXPRESSIÓ ARTÍSTICA

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

- Experimentació sobre les possibilitats plàstiques i expressives d’elements naturals i artificials.

- Manipulació de les possibilitats del color, mesclant diverses classes de pintura i apreciant els resultats sobre diferents suports.

- Aplicació de colors (complementaris, oposats i tonalitats) de forma dirigida.

- Apreciació de textures i tonalitats, de formes naturals i artificials.

- Construcció d’estructures senzilles.

- Manipulació de materials i aplicació a les representacions plàstiques.

- Respecte i valoració de les produccions artístiques pròpies i de les dels altres, així com del patrimoni cultural i artístic, en especial de les Illes Balears.

- Plasmació oral del procés de realització de les pròpies composicions.

- Creació d’obres senzilles amb tècniques mixtes segons un procés planificat.

- Gaudiment de les possibilitats que ofereixen els diferents museus i altres indrets culturals de les Illes.

- Coneixement d’algunes de les professions més rellevants dels àmbits artístics de les Illes Balears i les característiques de la seva feina.

- Gaudi d’algunes de les obres més representatives dels artistes més destacats de les Illes Balears (pintors, escultors…).

1. Identificar l’entorn pròxim i l’imaginari, i explicar-ne les característiques.

2. Representar de forma senzilla idees, accions i situacions amb els elements que configuren el llenguatge visual.

3. Fer produccions plàstiques seguint pautes elementals del procés creatiu emprant diferents materials i tècniques pictòriques.

4. Utilitzar recursos bibliogràfics, dels mitjans de comunicació i d’Internet per obtenir informació.

5. Elaborar obres tridimensionals amb diferents materials.

6. Gaudir d’algunes de les manifestacions artístiques més significatives que formen part del patrimoni artístic i cultural, i adquirir actituds de respecte i valoració d’aquest patrimoni.

1.1. Utilitza el punt, la línia i el pla per representar l’entorn pròxim i l’imaginari.

1.2. Distingeix les característiques del color, quant a lluminositat i to, i les aplica a les seves produccions.

2.1. Classifica els colors primaris (magenta, cian i groc) i els secundaris (violeta, verd i carabassa) i els utilitza amb sentit en les seves obres.

2.2. Coneix els colors freds i càlids i aplica aquests coneixements a les composicions plàstiques que fa.

2.3. Analitza i compara les textures naturals i artificials, així com les visuals i tàctils, i és capaç de fer treballs artístics emprant aquests coneixements.

2.4. Organitza l’espai de les seves produccions bidimensionals.

2.5. Distingeix el tema o gènere d’obres plàstiques.

3.1. Utilitza les tècniques de dibuix i pictòriques més adients per a les seves creacions, empra els materials i instruments de manera adient i té cura del material i l’espai utilitzat.

3.2. Du a terme petits projectes en grup respectant les idees dels altres i col·laborant amb les tasques que li han encomanat.

3.3. Explica les característiques dels seus treballs.

4.1. Organitza el seu propi procés creatiu a partir d’una idea i és capaç de compartir amb altres alumnes el producte final obtingut.

5.1. Confecciona senzilles obres tridimensionals amb diferents materials.

6.1. Respecta i valora les manifestacions artístiques més importants del patrimoni cultural i artístic.

6.2. Aprecia els museus i les obres d’art que s’hi exposen i en gaudeix.

6.3. Coneix algunes de les professions dels àmbits artístics, s’interessa pel treball dels artistes i artesans, i gaudeix com a públic observant les seves produccions.

BLOC 3. DIBUIX GEOMÈTRIC

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

- Relació de conceptes geomètrics apresos amb l’entorn proper.

- Conceptes geomètrics: horitzontalitat i verticalitat, segment i recta, circumferència i cercle, altres formes geomètriques bàsiques, escala, unitat de mesura habitual (centímetre).

- Elaboració de diferents conceptes geomètrics emprant els instruments bàsics del dibuix tècnic.

- Valoració i apreciació del resultat obtingut.

1. Identificar conceptes geomètrics en la realitat que l’envolta i relacionar-los amb els conceptes geomètrics utilitzats en l’àrea de matemàtiques.

2. Iniciar-se en el coneixement i l’ús dels instruments i materials propis del dibuix tècnic i utilitzar-los adequadament.

1.1. Identifica els conceptes d’horitzontalitat i verticalitat.

1.2. Utilitza el regle i considera el centímetre com a unitat de mesura.

1.3. Suma i resta segments utilitzant el regle.

1.4. Traça cercles.

1.5. Continua sèries amb motius geomètrics (rectes i corbes) utilitzant una quadrícula facilitada.

1.6. Identifica la realitat descomponent-la en formes geomètriques bàsiques i traslladant-la a composicions bidimensionals.

1.7. Identifica en una obra bidimensional formes geomètriques simples.

1.8. Fa composicions senzilles utilitzant formes geomètriques bàsiques suggerides pel docent.

1.9. Canvia l’escala d’un dibuix senzill mitjançant l’ús d’una quadrícula.

2.1. Aprecia el resultat de la utilització correcta dels instruments de dibuix i valora la precisió en els resultats.

EDUCACIÓ MUSICAL

BLOC 1. ESCOLTA

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

- Qualitats del so: timbre, altura, intensitat i durada.

- Iniciació en el reconeixement d’instruments acústics i electrònics i segons la família, de diferents registres de la veu adulta (soprano, contralt, tenor i baix) i d’algunes de les agrupacions vocals i instrumentals més comunes en l’audició de peces musicals.

- Reconeixement d’instruments originaris i populars de les Illes Balears i d’altres cultures.

- Curiositat per descobrir i gaudir d’audicions musicals breus, de diferents estils i cultures, en especial de les Illes Balears.

- Actitud atenta i silenciosa i respecte per les normes de comportament durant l’audició musical.

- Respecte per les normes que regulen la propietat intel·lectual.

- Respecte i valoració de les pròpies produccions musicals i de les dels altres, així com del patrimoni cultural i musical, principalment de les Illes Balears.

- Iniciació en el reconeixement visual i auditiu, classificació i denominació d’alguns instruments de l’orquestra i del folklore, de la música popular de les Illes Balears i d’altres cultures.

1. Utilitzar l’escolta musical per indagar en les possibilitats del so.

2. Gaudir d’obres musicals senzilles.

3. Conèixer exemples d’obres variades de la nostra cultura i d’altres per valorar el patrimoni musical, donar importància al fet que es mantengui i difongui, i aprendre el respecte amb què s’han d’afrontar les audicions i representacions.

1.1. Identifica i classifica les qualitats dels sons.

2.1. Distingeix tipus de veus, instruments, variacions i contrasts de velocitat i intensitat després d’escoltar obres musicals.

2.2. Té interès per descobrir obres musicals de diferents característiques.

3.1. Coneix, entén i observa les normes de comportament en audicions i representacions musicals.

3.2. Comprèn, accepta i respecta el contingut de les normes que regulen la propietat intel·lectual quant a la reproducció i la còpia d’obres musicals.

BLOC 2. INTERPRETACIÓ MUSICAL

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

- Iniciació en el reconeixement i classificació d’instruments acústics i electrònics i segons la família, de diferents registres de la veu adulta (soprano, contralt, tenor i baix) i d’algunes de les agrupacions vocals i instrumentals més comunes en l’audició de peces musicals.

- Notació musical convencional i no convencional.

- Assumpció de responsabilitats en la interpretació individual i en grup i respecte per les aportacions pròpies i les dels altres.

- Coneixement i interpretació de cançons populars senzilles pròpies de les diferents nacionalitats dels companys de l’aula.

- Exploració de les possibilitats sonores de la veu i d’alguns instruments de l’orquestra i del folklore, de la música popular de les Illes Balears i d’altres cultures.

- Recerca individual i col·lectiva d’informació, en paper i en suport digital, sobre instruments, compositors, intèrprets i esdeveniments musicals.

1. Entendre la veu com a instrument i recurs expressiu, partint de la cançó i de les seves possibilitats per interpretar i improvisar.

2. Interpretar tot sol o en grup, mitjançant la veu o instruments, emprant el llenguatge musical, composicions senzilles que contenguin procediments musicals de repetició, variació i contrast, assumint la responsabilitat en la interpretació en grup i respectant tant les aportacions dels altres com la persona que assumeix la direcció.

3. Explorar i utilitzar les possibilitats sonores i expressives de diferents materials, instruments i dispositius electrònics.

1.1. Reconeix les qualitats de la veu a través d’audicions diverses.

2.1. Reconeix i classifica alguns instruments acústics i electrònics, diferents registres de la veu i algunes agrupacions vocals i instrumentals.

2.2. Utilitza el llenguatge musical per interpretar obres, adequat al nivell.

2.3. Tradueix al llenguatge musical convencional melodies i ritmes molt senzills.

2.4. Interpreta breus peces vocals i instrumentals de diferents èpoques, estils i cultures per a diferents agrupaments, amb acompanyament i sense.

2.5. Coneix i interpreta cançons senzilles de diferents llocs, èpoques i estils.

3.1. Cerca informació bibliogràfica en mitjans de comunicació o a Internet sobre instruments, compositors, intèrprets i esdeveniments musicals.

BLOC 3. LA MÚSICA, EL MOVIMENT I LA DANSA

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

- Utilització de la veu, la percussió corporal i els instruments com a recursos per acompanyar textos recitats, cançons i danses.

- Pràctica de tècniques bàsiques del moviment i jocs motors, acompanyats de seqüències sonores, cançons i peces musicals, i interpretació de danses senzilles.

- Improvisació vocal, instrumental i corporal en resposta a estímuls musicals i extramusicals.

- Realització de moviments fixats o inventats emprant diferents tipus d’estímuls: visuals, verbals, sonors i musicals.

- Invenció de coreografies per a cançons i peces musicals relacionades amb l’entorn més proper als infants, com a interiorització de la forma de la música.

- Elaboració de produccions musicals senzilles a partir de la percepció sensorial, la imaginació, les experiències, la realitat, les idees i les emocions.

- Interpretació, individual o col·lectiva, de jocs ballats, cançons, danses infantils o populars, amb especial atenció a les tradicionals de les Illes Balears, espanyoles i dels països d’on provenen els companys de classe.

- Pràctica de jocs i danses populars per contribuir al desenvolupament de l’infant.

1. Adquirir capacitats expressives i creatives que ofereixen l’expressió corporal i la dansa, i gaudir de la seva interpretació com una forma d’interacció social.

1.1. Identifica el cos com a instrument per expressar sentiments i emocions i com a forma d’interacció social.

1.2. Controla la postura i la coordinació amb la música quan interpreta danses.

1.3. Coneix danses de diferents èpoques i llocs.

1.4. Reprodueix danses tradicionals, en especial de les Illes Balears, i gaudeix interpretant-les.

1.5. Inventa coreografies senzilles.

Del quart al sisè curs

EDUCACIÓ PLÀSTICA

BLOC 1. EDUCACIÓ AUDIOVISUAL

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

- Observació i diferenciació d’aspectes i característiques de les imatges fixes i en moviment.

- Experimentació amb elements bàsics segons la forma, la direcció i la situació espacial.

- Exploració i investigació dels canvis que ha experimentat la fotografia des dels inicis analògics fins a l’era digital.

- Reconeixement de les diferents modalitats de fotografia (retrat, paisatge, detall…).

- Curiositat per descobrir les possibilitats artístiques de les formes naturals i artificials que ofereix l’entorn de les Illes Balears.

- Reconeixement de diferents indrets de les Illes a partir de fotografies antigues.

- Realització de fotografies amb diferents enfocaments i tipus de plans.

- Utilització de recursos digitals per elaborar produccions artístiques.

- Elaboració amb imatges, utilitzant diferents procediments, de còmics, cartells, murals, cromos…, havent-ne observat prèviament alguns de la vida quotidiana de les Illes.

- Reconeixement de les diferents tècniques per crear, muntar i difondre una pel·lícula d’animació.

- Ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per tractar, dissenyar i animar imatges i per difondre els treballs elaborats.

- Coneixement de la necessitat del consentiment de les persones per difondre’n imatges i de les conseqüències de no complir-ho.

1. Distingir les diferències fonamentals entre les imatges fixes i en moviment i classificar-les seguint patrons apresos.

2. Aproximar-se a la lectura, l’anàlisi i la interpretació de l’art i les imatges fixes i en moviment en els seus contextos culturals i històrics, comprendre de manera crítica el seu significat i funció social i ser capaç d’elaborar imatges noves a partir dels coneixement adquirits.

3. Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació de manera responsable per cercar, crear i difondre imatges fixes i en moviment.

1.1. Reconeix les imatges fixes i en moviment de l’entorn i les classifica.

2.1. Analitza de manera senzilla i utilitzant terminologia adient imatges fixes tenint en compte la grandària, el format, els elements bàsics (punts, rectes, plans, colors, il·luminació, funció…).

2.2. Coneix l’evolució de la fotografia del blanc i negre al color, de la fotografia en paper a la digital, i valora les possibilitats que ha proporcionat la tecnologia.

2.3. Reconeix els diferents temes de la fotografia.

2.4. Fa fotografies utilitzant mitjans tecnològics i posteriorment analitza si l’enquadrament és el més adient al propòsit inicial.

2.5. Elabora cartells amb diverses informacions considerant els conceptes de grandària, equilibri, proporció i color, i afegint-hi textos en els quals empra la tipografia més adient a la funció.

2.6. Seqüencia una història en diferents vinyetes, en les quals incorpora imatges i textos seguint el patró d’un còmic.

2.7. Reconeix el cinema d’animació com un gènere del cinema i comenta el procés emprat per crear, muntar i difondre una pel·lícula d’animació, feta tant amb la tècnica tradicional com amb l’actual.

2.8. Fa senzilles obres d’animació per familiaritzar-se amb els conceptes elementals de la creació audiovisual: guió, realització, muntatge, so.

3.1. Utilitza programes informàtics senzills d’elaboració i retoc d’imatges digitals (copiar, tallar, enganxar, modificar la grandària, el color, la lluentor, el contrast…), que li serveixin per il·lustrar treballs amb textos.

3.2. Coneix les conseqüències de difondre imatges sense el consentiment de les persones afectades i respecta les seves decisions.

3.3. No consent la difusió de la seva imatge quan no en considera adient la finalitat.

BLOC 2. EXPRESSIÓ ARTÍSTICA

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

- Indagació sobre les possibilitats plàstiques i expressives d’elements naturals i artificials.

- Recerca de les possibilitats del color (contrasts, variacions i combinacions) mesclant diverses classes de pintura i apreciant els resultats sobre diferents suports.

- Aplicació de colors (complementaris, oposats i tonalitats) de forma intencionada.

- Classificació de textures i tonalitats i apreciació de formes naturals i artificials explorades des de diferents angles i posicions.

- Construcció d’estructures i transformació d’espai utilitzant els conceptes bàsics de composició, equilibri i proporció.

- Manipulació de materials per concretar la seva adequació al contingut per al qual es proposen i aplicació a les representacions plàstiques.

- Respecte i valoració de les pròpies produccions artístiques i de les dels altres, així com del patrimoni cultural i artístic, en especial de les Illes Balears.

- Plasmació oral i/o escrita del procés de creació de les pròpies composicions.

- Planificació i elaboració d’un esbós a partir d’una idea original i creativa.

- Creació d’obres amb tècniques mixtes segons un procés planificat.

- Aprofitament de les possibilitats que ofereixen els diferents museus i altres indrets culturals de les Illes.

- Coneixement de les professions més rellevants dels àmbits artístics de les Illes Balears i les característiques de la seva feina.

- Estudi d’algunes de les obres més representatives dels artistes més destacats de les Illes Balears (pintors, escultors…).

1. Identificar l’entorn pròxim i l’imaginari, i explicar-ne les característiques amb un llenguatge plàstic adequat.

2. Representar de forma personal idees, accions i situacions amb els elements que configuren el llenguatge visual.

3. Fer produccions plàstiques seguint pautes elementals del procés creatiu, experimentant, reconeixent i diferenciant l’expressivitat dels diferents materials i tècniques pictòriques i triant les més adients per fer l’obra planejada.

4. Utilitzar recursos bibliogràfics, dels mitjans de comunicació i d’Internet per obtenir informació que li serveixi per planificar i organitzar els processos creatius, així com per conèixer i intercanviar informacions amb altres alumnes.

5. Imaginar, dibuixar i elaborar obres tridimensionals amb diferents materials.

6. Conèixer les manifestacions artístiques més significatives que formen part del patrimoni artístic i cultural, i adquirir actituds de respecte i valoració d’aquest patrimoni.

1.1. Utilitza el punt, la línia i el pla per representar l’entorn pròxim i l’imaginari.

1.2. Distingeix i explica les característiques del color, quant a lluminositat, to i saturació, i les aplica a les seves produccions amb un propòsit concret.

2.1. Classifica i ordena els colors primaris (magenta, cian i groc) i els secundaris (violeta, verd i carabassa) en el cercle cromàtic i els utilitza amb sentit en les seves obres.

2.2. Coneix la simbologia dels colors freds i càlids i aplica aquests coneixements per transmetre diferents sensacions a les composicions plàstiques que fa.

2.3. Analitza i compara les textures naturals i artificials, així com les visuals i tàctils, i és capaç de fer treballs artístics emprant aquests coneixements.

2.4. Organitza l’espai de les seves produccions bidimensionals utilitzant els conceptes bàsics de composició, equilibri i proporció.

2.5. Distingeix el tema o gènere d’obres plàstiques.

3.1. Utilitza les tècniques de dibuix i pictòriques més adients per a les seves creacions, empra els materials i instruments de manera adient i té cura del material i l’espai utilitzat.

3.2. Du a terme projectes en grup respectant les idees dels altres i col·laborant amb les tasques que li han encomanat.

3.3. Explica amb la terminologia apresa el propòsit i les característiques dels seus treballs.

4.1. Organitza i planeja el propi procés creatiu: parteix de la idea, recull informació bibliogràfica, dels mitjans de comunicació o Internet, la desenvolupa en esbossos i tria els que millor s’adeqüin als seus propòsits en l’obra final, sense emprar elements estereotipats, i és capaç de compartir amb altres alumnes el procés i el producte final obtingut.

5.1. Confecciona obres tridimensionals amb diferents materials planificant el procés i triant la solució més adient als seus propòsits en la producció final.

6.1. Reconeix, respecta i valora les manifestacions artístiques més importants del patrimoni cultural i artístic espanyol, especialment les declarades Patrimoni de la Humanitat.

6.2. Aprecia les possibilitats que ofereixen els museus de conèixer les obres d’art que s’hi exposen i en gaudeix.

6.3. Coneix algunes de les professions dels àmbits artístics, s’interessa per les característiques del treball dels artistes i artesans, i gaudeix com a públic observant les seves produccions.

BLOC 3. DIBUIX GEOMÈTRIC

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

- Relació de conceptes geomètrics apresos amb l’entorn proper.

- Conceptes geomètrics: horitzontalitat i verticalitat, paral·lela i perpendicular, segment i mediatriu, circumferència i cercle, angle, altres formes geomètriques bàsiques, escala, unitat de mesura habitual (mil·límetre).

- Elaboració de diferents figures geomètriques emprant els instruments bàsics del dibuix tècnic (escaire, cartabó, regle, compàs…).

- Valoració i apreciació del resultat obtingut.

1. Identificar conceptes geomètrics en la realitat que l’envolta i relacionar-los amb els conceptes geomètrics utilitzats en l’àrea de matemàtiques.

2. Iniciar-se en el coneixement i l’ús dels instruments i materials propis del dibuix tècnic i utilitzar-los adequadament.

1.1. Identifica els conceptes d’horitzontalitat i verticalitat, i els utilitza en les seves composicions amb finalitats expressives.

1.2. Traça, emprant l’escaire i el cartabó, rectes paral·leles i perpendiculars.

1.3. Utilitza el regle i considera el mil·límetre com a unitat de mesura habitual aplicada al dibuix tècnic.

1.4. Suma i resta segments utilitzant el regle i el compàs.

1.5. Calcula gràficament la mediatriu d’un segment utilitzant el regle i el compàs.

1.6. Traça cercles coneixent-ne el radi amb el compàs.

1.7. Divideix la circumferència en dos, tres, quatre i sis parts iguals emprant els materials propis del dibuix tècnic.

1.8. Aplica la divisió de la circumferència a la construcció d’estrelles i elements florals als quals posteriorment dóna color.

1.9. Continua sèries amb motius geomètrics (rectes i corbes) utilitzant una quadrícula facilitada amb els instruments propis del dibuix tècnic.

1.10. Suma i resta angles de 90, 60, 45 i 30 graus fent servir l’escaire i el cartabó.

1.11. Analitza la realitat descomponent-la en formes geomètriques bàsiques i traslladant-la a composicions bidimensionals.

1.12. Identifica en una obra bidimensional formes geomètriques simples.

1.13. Fa composicions utilitzant formes geomètriques bàsiques suggerides pel docent.

1.14. Coneix i comprèn el terme d’escala i és capaç d’aplicar-lo canviant l’escala d’un dibuix senzill mitjançant l’ús d’una quadrícula.

2.1. Coneix i aprecia el resultat de la utilització correcta dels instruments de dibuix i valora la precisió en els resultats.

EDUCACIÓ MUSICAL

BLOC 1. ESCOLTA

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

- Qualitats del so: timbre, altura, intensitat i durada.

- Reconeixement d’instruments acústics i electrònics i segons la família, de diferents registres de la veu adulta (soprano, contralt, tenor i baix) i d’algunes de les agrupacions vocals i instrumentals més comunes en l’audició de peces musicals.

- Reconeixement d’instruments originaris i populars de les Illes Balears i d’altres cultures.

- Curiositat per descobrir, gaudir i comentar audicions musicals breus, de diferents estils i cultures, en especial de les Illes Balears, i emprar-les com a marc de referència per a les creacions pròpies.

- Actitud atenta i silenciosa i respecte per les normes de comportament durant l’audició musical.

- Respecte per les normes que regulen la propietat intel·lectual i coneixement de les conseqüències de no fer-ho.

- Respecte i valoració de les pròpies produccions musicals i de les dels altres, així com del patrimoni cultural i musical, principalment de les Illes Balears.

- Reconeixement visual i auditiu, classificació i denominació d’alguns instruments de l’orquestra i del folklore, de la música popular de les Illes Balears i d’altres cultures.

1. Utilitzar l’escolta musical per indagar en les possibilitats del so de manera que serveixi com a marc de referència per a creacions pròpies.

2. Analitzar l’organització d’obres musicals senzilles i descriure els elements que les componen.

3. Conèixer exemples d’obres variades de la nostra cultura i d’altres per valorar el patrimoni musical, conèixer la importància que es mantengui i difongui, i aprendre el respecte amb què s’han d’afrontar les audicions i representacions.

1.1. Identifica, classifica i descriu utilitzant un vocabulari precís les qualitats dels sons de l’entorn natural i social.

2.1. Distingeix tipus de veus, instruments, variacions i contrasts de velocitat i intensitat després d’escoltar obres musicals i és capaç d’emetre’n una valoració.

2.2. Té interès per descobrir obres musicals de diferents característiques i les utilitza com a marc de referència per a les creacions pròpies.

3.1. Coneix, entén i observa les normes de comportament en audicions i representacions musicals.

3.2. Comprèn, accepta i respecta el contingut de les normes que regulen la propietat intel·lectual quant a la reproducció i la còpia d’obres musicals.

BLOC 2. INTERPRETACIÓ MUSICAL

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

- Reconeixement i classificació d’instruments acústics i electrònics i segons la família, de diferents registres de la veu adulta (soprano, contralt, tenor i baix) i d’algunes de les agrupacions vocals i instrumentals més comunes en l’audició de peces musicals.

- Notació musical convencional i no convencional.

- Assumpció de responsabilitats en la interpretació individual i en grup i respecte per les aportacions pròpies i dels altres.

- Coneixement i interpretació de cançons populars pròpies de les diferents nacionalitats dels companys de l’aula.

- Exploració de les possibilitats sonores de la veu i d’alguns instruments de l’orquestra i del folklore, de la música popular de les Illes Balears i d’altres cultures.

- Recerca individual i col·lectiva d’informació, en paper i en suport digital, sobre instruments, compositors, intèrprets i esdeveniments musicals.

- Utilització de mitjans audiovisuals i recursos informàtics per crear peces musicals sobre situacions i paisatges sonors i per sonoritzar imatges i representacions dramàtiques, a partir de la combinació de patrons rítmics i melòdics.

1. Entendre la veu com a instrument i recurs expressiu, partint de la cançó i de les seves possibilitats per interpretar, crear i improvisar.

2. Interpretar tot sol o en grup, mitjançant la veu o instruments, emprant el llenguatge musical, composicions senzilles que contenguin procediments musicals de repetició, variació i contrast, assumint la responsabilitat en la interpretació en grup i respectant tant les aportacions dels altres com la persona que assumeix la direcció.

3. Explorar i utilitzar les possibilitats sonores i expressives de diferents materials, instruments i dispositius electrònics.

1.1. Reconeix i descriu les qualitats de la veu a través d’audicions diverses i recrear-les.

2.1. Reconeix i classifica instruments acústics i electrònics, diferents registres de la veu i agrupacions vocals i instrumentals.

2.2. Utilitza el llenguatge musical per interpretar obres.

2.3. Tradueix al llenguatge musical convencional melodies i ritmes senzills.

2.4. Interpreta peces vocals i instrumentals de diferents èpoques, estils i cultures per a diferents agrupaments, amb acompanyament i sense.

2.5. Coneix i interpreta cançons de diferents llocs, èpoques i estils, i valora la seva aportació a l’enriquiment personal, social i cultural.

3.1. Cerca informació bibliogràfica en mitjans de comunicació o a Internet sobre instruments, compositors, intèrprets i esdeveniments musicals.

3.2. Fa servir mitjans audiovisuals i recursos informàtics per crear peces musicals i per sonoritzar imatges i representacions dramàtiques.

BLOC 3. LA MÚSICA, EL MOVIMENT I LA DANSA

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

- Utilització de la veu, la percussió corporal i els instruments com a recursos per acompanyar textos recitats, cançons i danses.

- Pràctica de tècniques bàsiques del moviment i jocs motors, acompanyats de seqüències sonores, cançons i peces musicals, i interpretació de danses senzilles.

- Improvisació vocal, instrumental i corporal en resposta a estímuls musicals i extramusicals.

- Realització de moviments fixats o inventats emprant diferents tipus d’estímuls: visuals, verbals, sonors i musicals.

- Invenció i muntatge de coreografies per a cançons i peces musicals de diferents estils relacionades amb l’entorn més proper als infants, com a interiorització de la forma de la música.

- Elaboració de produccions musicals i escenogràfiques senzilles a partir de la percepció sensorial, la imaginació, les experiències, la realitat, les idees i les emocions, preveient els recursos necessaris i avançant amb confiança i satisfacció en el procés de producció.

- Interpretació, individual o col·lectiva, de jocs ballats, cançons, danses infantils o populars, amb especial atenció a les tradicionals de les Illes Balears, espanyoles i dels països d’on provenen els companys de la classe.

- Pràctica de jocs i danses populars per contribuir al desenvolupament de l’infant i entenent la importància d’aquests per traslladar-los a les generacions futures.

1. Adquirir capacitats expressives i creatives que ofereixen l’expressió corporal i la dansa, valorar la seva aportació al patrimoni i gaudir de la seva interpretació com una forma d’interacció social.

1.1. Identifica el cos com a instrument per expressar sentiments i emocions i com a forma d’interacció social.

1.2. Controla la postura i la coordinació amb la música quan interpreta danses.

1.3. Coneix danses de diferents èpoques i llocs, i valora la seva aportació al patrimoni artístic i cultural.

1.4. Reprodueix danses tradicionals espanyoles i gaudeix interpretant-les, i entén la importància de la seva continuïtat i el trasllat a les generacions futures.

1.5. Inventa coreografies que es corresponen amb la forma interna d’una obra musical i comporten un ordre espacial i temporal.

ANNEX 3

LLENGUA CATALANA I LITERATURA

Introducció

Finalitat de l’àrea

El desenvolupament de la competència en comunicació lingüística és un dels eixos vertebradors de l’etapa d’educació primària, en tant que facilita als infants les estratègies, capacitats i habilitats per desenvolupar-se com a persones dins el seu entorn social i comunicar-se. Així, l’aprenentatge de la llengua catalana esdevé alguna cosa més que l’adquisició d’un sistema de signes. L’objectiu final de l’ensenyament de la llengua és el domini progressiu d’aquesta llengua, en tots els àmbits, integrant la vivència de la cultura, la necessitat d’usar-la per poder-nos comunicar i la identitat social i personal dins la realitat del segle xxi.

Tenint en compte la diversitat cultural dels alumnes i que al començament de l’educació primària ja tenen assolides habilitats i destreses lingüístiques a través de l’ús de la llengua en els entorns immediats (familiars, escolars i socials) i pel contacte amb els mitjans de comunicació, el paper de l’educació primària ha de ser ampliar aquesta competència en comunicació lingüística inicial enfocant el treball en la llengua catalana. Es pretén, d’aquesta manera, que els infants siguin capaços d’interactuar en els diversos àmbits socials en què es veuen immersos. L’ús social de la llengua en els diferents contextos privats i públics, familiars i escolars, suposarà l’adquisició de la competència en comunicació lingüística. Per tant, el docent ha de ser conscient de la importància i la transcendència que té que els alumnes aprenguin la llengua catalana. Lluny de suposar un inconvenient, és necessari que els alumnes sentin l’aprenentatge d’aquesta i de qualsevol altra llengua com un enriquiment personal que els permetrà expressar sentiments, vivències, opinions i necessitats. Així, l’objectiu final de l’aprenentatge de la llengua catalana és adquirir un domini de les quatre habilitats bàsiques per poder, d’aquesta manera, comunicar-se adequadament i correctament en qualsevol àmbit i context: escoltar, parlar, llegir i escriure. El treball d’aquestes habilitats lingüístiques no es pot contemplar amb una visió separadora; ben al contrari, és necessari que hi hagi una col·laboració i una coordinació estretes.

El domini de la llengua catalana suposarà un enriquiment personal i professional destacat en el desenvolupament global de la persona. L’estudi de la llengua ha de possibilitar l’adquisició d’un vocabulari precís, ampli i adequat a cada situació comunicativa. A més, també és imprescindible una pronunciació i una vocalització correctes per afavorir la musicalitat del llenguatge. Així mateix, el treball de l’expressió escrita ha de permetre que els alumnes es comuniquin per escrit de manera ordenada, correcta, adequada, cohesionada, cuidant els aspectes estètics. De la mateixa manera, el foment d’un pla de lectura aproparà els infants al plaer personal i els oferirà, al mateix temps, les estratègies necessàries per a la recerca, la interpretació i la valoració de la informació. Amb tot això, es pretén que la competència en comunicació lingüística es treballi a partir de les concrecions de la competència oral, l’escrita (lectura i escriptura), l’audiovisual, la plurilingüe i intercultural i, finalment, la competència literària, pròpiament específica de les àrees de llengües. Així, s’entén que l’àrea de llengua catalana i literatura no pot estar desvinculada de les altres àrees de llengües, per la qual cosa és necessària una feina coordinada. Igualment, la transversalitat ha d’estar implícita dins la programació de les àrees lingüístiques.

Estructura del currículum

El currículum està organitzat per uns objectius generals d’etapa, uns continguts, uns criteris d’avaluació i finalment uns estàndards d’aprenentatge. Els criteris d’avaluació descriuen i indiquen l’objecte de l’avaluació. Són el referent més específic i, per tant, el més directe per avaluar l’aprenentatge dels alumnes. Els estàndards d’aprenentatge constitueixen una guia i una orientació per al treball pedagògic, i proporcionen als docents un marc de referència. Quant als continguts, el desplegament del currículum s’ha elaborat a partir de cinc grans blocs de treball, que organitzen la complexitat de les competències que s’han d’assolir i que relacionen, en darrera instància, els continguts dels blocs entre si.

El primer bloc tracta de la denominada comunicació oral: escoltar, parlar i conversar. El llenguatge oral, la comprensió dels missatges orals i l’adquisició d’una consciència fonològica són aspectes clau en totes les activitats que es desenvolupin dins l’aula. El domini d’aquesta comunicació oral implica el reconeixement de les normes socials i comunicatives que regeixen l’intercanvi comunicatiu, les estratègies necessàries per aconseguir una comunicació eficaç, afavorint en tot moment el sentit crític per identificar i evitar els estereotips i prejudicis, tant socials com sociolingüístics.

El bloc següent està enfocat en la lectura, ja que és una activitat clau dins tota l’etapa de primària. La lectura no es pot entendre sense estar lligada a la comprensió lectora, que ha d’estar inclosa dins tot el pla lector. No es tracta d’una simple descodificació de signes, sinó que l’ensenyament i l’adquisició del procés lector implica la interiorització de tota una sèrie d’estratègies que faciliten la comprensió lectora i permeten, així, valorar, interpretar, analitzar, relacionar i seleccionar la informació. D’aquesta manera, es pretén afavorir una actitud activa i participativa, de mentalitat oberta i respectuosa amb les opinions i creences dels altres.

En el tercer bloc es treballa l’expressió escrita a partir d’un pla d’escriptura que anirà presentant nivells de complexitat progressius en la planificació i en l’estructuració de textos dins uns contextos cada vegada més variats. És important que aquest bloc es tracti a partir de temes motivadors i d’interès per als infants i que sigui una pràctica habitual i sistemàtica dins l’aula.

El quart bloc pretén ser una reflexió sobre els aspectes gramaticals, ortogràfics, lèxics i sintàctics de la llengua, pel que fa a la conceptualització i la terminologia bàsiques. Es pretén que els infants apliquin en les produccions els coneixements apresos sobre l’ús de la llengua i que, al mateix temps, siguin capaços de corregir, perfeccionar i millorar les redaccions i les interaccions amb els altres. Per tant, és necessari fomentar un ús reflexiu de la llengua, així com proposar de manera progressiva activitats d’observació, anàlisi i manipulació de les produccions pròpies.

El darrer bloc se centra en l’educació literària, una aproximació a la literatura a partir de les expressions més senzilles. Pretén treballar el desenvolupament de la competència literària a través de la lectura, l’anàlisi de l’escriptura, la recitació, la dramatització, la participació en jocs retòrics, l’escolta de textos propis de la tradició literària popular, etc., per apropar, així, els infants a l’expressió artística de les construccions de la cultura tradicional. L’accés guiat a aquestes obres afavorirà l’hàbit lector i escriptor dels alumnes, i els descobrirà el plaer per la lectura, la creativitat i l’estètica dels textos literaris.

D’altra banda, el desplegament del currículum es vertebra amb la inclusió de les tecnologies de la informació i la comunicació per acostar els infants als avenços tecnològics que viu la nostra societat. La lectura i l’escriptura d’informacions presentades en diferents formats i diversos suports aporten una nova dimensió als processos de tractament de la informació, la qual cosa afavoreix en darrer terme la flexibilitat mental.

En definitiva, es pretén aconseguir un desenvolupament gradual de les habilitats d’expressió i comprensió orals i escrites, en diferents contextos significatius per als infants i en l’àmbit de la comunicació literària. El plantejament del currículum ha d’anar lligat a la continuïtat del desenvolupament d’aquestes habilitats al llarg de l’educació secundària, ja que l’etapa de primària es pot considerar la bastimentada per consolidar la competència en comunicació lingüística proposada.

Orientacions metodològiques

Mètodes i propostes didàctiques

Tant l’ensenyament de la lectura com l’ensenyament de l’escriptura han de partir d’una aproximació significativa i funcional. És important que els infants vegin la rellevància que té el fet de poder llegir i escriure per millorar el procés comunicatiu, la imatge personal i l’autonomia. Així, és recomanable que els docents plantegin un clima d’aula adequat a partir dels interessos i inquietuds dels infants, de manera que aquests sentin la necessitat d’avançar i expressar-se, oralment o bé per escrit.

Les activitats d’aula han de ser tan reals i funcionals com sigui possible, i s’ha de fer feina partint de l’experiència prèvia dels infants, les seves preocupacions, interessos i desitjos. En aquest sentit, les tasques de simulació d’activitats comunicatives, com ara les dramatitzacions, els jocs de rol o les escenificacions de textos diversos i propis dels mitjans de comunicació, possibiliten la participació activa dels infants dins les dinàmiques d’aula, de la mateixa manera que deixen de banda la rutina i milloren l’atenció dels alumnes.

Recursos materials

Les biblioteques d’aula i de centre esdevenen eines imprescindibles per a les àrees de llengües, i és important mantenir aquests espais vius. Per això, és essencial que els infants se sentin partícips de la seva gestió, organització i funcionament. La biblioteca d’aula s’ha de convertir en un racó de construcció de coneixements, d’ampliació d’experiències i de desenvolupament de la fantasia i la creativitat. S’ha de fomentar, per tant, l’hàbit lector, aportant als alumnes lectures diverses i de diferents gèneres, en suports i formats diversos. L’ús de recursos audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació ajudaran a ampliar el ventall d’alternatives per a l’enriquiment i el plaer personals.

D’altra banda, no es poden oblidar els programes educatius digitals, així com els programes per al tractament de la diversitat que ajuden a la consecució dels objectius proposats.

Participació de les famílies

La comunitat educativa es contempla com un sistema integrat per diversos agents i col·lectius. En aquest sentit, l’organització del sistema educatiu ha de permetre que les famílies siguin part activa en el funcionament del centre escolar. Un centre participatiu, inclusiu i obert s’organitza mitjançant una metodologia activa que facilita la participació de tota la comunitat educativa. D’aquesta manera, es garanteix una connexió eficaç i real amb el context social en què el centre es troba ubicat.

L’acció educativa no es pot desenvolupar aïllada de la participació i la responsabilitat familiars. Per això, és important una feina conjunta i en consonància per afavorir el desenvolupament integral i global dels alumnes. Així, la participació de les famílies resulta imprescindible per reforçar els aprenentatges adquirits i treballar de manera conjunta la transmissió d’uns valors, hàbits, pautes de conducta, actituds, etc., amb la qual cosa es crea un clima de confiança i respecte mutus.

El paper dels docents

El paper del docent és cabdal dins el procés d’ensenyament-aprenentatge i dins el sistema educatiu en general. Quant a l’ensenyament de llengües, la figura del docent esdevé vehicle de comunicació en qualsevol situació d’aprenentatge en què intervé el llenguatge. Aquesta figura no s’assimila a un simple dipòsit de coneixements estàtics, sinó que exerceix, per una banda, d’orientador i guia cap a l’aprenentatge i, per una altra, de model i referent de llengua. A més, aquest paper de model i referent de llengua implica una actitud sempre respectuosa amb totes les llengües i les seves variants, cultures i manifestacions, i d’aquesta manera el docent fa servir la llengua com a eina per a la pau i la convivència. El docent, per tant, ha de ser conscient de la transcendència que té que els alumnes aprenguin la llengua catalana des de la infància.

Distribució espai-temps

Partint d’un enfocament sistèmic de l’educació en què cada un dels elements del currículum està relacionat amb els altres, l’organització de l’aula és també un dels aspectes que s’ha de tenir en compte en les programacions. Així, la forma com es disposen els espais i la distribució del temps esdevenen igualment importants en l’educació.

És convenient programar i planificar l’ensenyament de les llengües des d’una perspectiva de temps i espais flexibles, estructurats però no tancats, tot i que el temps d’àrea, i en conseqüència el dels alumnes, està prescrit per la normativa vigent. Principalment en els primers cursos, és recomanable l’alternança d’activitats, de manera que els espais i els temps es puguin anar adaptant a les situacions i als interessos que sorgeixin de la mateixa dinàmica de grup.

Tipologia d’agrupaments

El procés d’ensenyament-aprenentatge de la llengua es fonamenta en la diversitat de situacions comunicatives dins l’aula. Aquesta diversitat ha de permetre la possibilitat de treballar diferents estratègies en el grup, a fi que els infants puguin i sàpiguen fer feina tant de manera individual com per parelles, en petit grup o en gran grup. Aquesta diversitat d’estratègies enriqueix els alumnes i els ajuda a desenvolupar una actitud de col·laboració amb els companys, de respecte, de responsabilitat, de participació i d’autonomia progressiva.

Avaluació

Tenint present que l’objectiu final de l’àrea de llengua catalana i literatura no és l’aprenentatge d’uns continguts buits de significat per als infants, s’ha d’enfocar també el procés d’avaluació a partir de situacions tan reals i funcionals com sigui possible.

Així mateix, l’avaluació s’ha d’entendre com un recurs per millorar la tasca docent. En aquest sentit, l’equip docent ha de ser capaç de fer autoavaluacions per adaptar, si escau, els materials, la metodologia i els procediments per aconseguir els resultats desitjats. En aquesta mateixa línia, és interessant que les activitats d’avaluació plantejades als infants estiguin dirigides també a l’autoavaluació, revisió i reflexió, de manera que ells mateixos puguin controlar els seus avenços i incidir també en els aspectes ortogràfics, morfològics o sintàctics de les produccions.

Contribució de l’àrea al desenvolupament de les competències

La llengua i la comunicació en els processos d’aprenentatge fan que els aprenentatges lingüístics i comunicatius que es produeixin en qualsevol àrea es puguin aplicar a l’aprenentatge de les altres. Aquest ús social de la llengua en diferents contextos comunicatius evidencia, per tant, la contribució directa al desenvolupament de tots els aspectes que formen la competència en comunicació lingüística.

Les estratègies que constitueixen la competència en comunicació lingüística s’assoleixen a partir d’una llengua determinada, tot i que els coneixements adquirits contribueixen a augmentar la competència sobre l’ús del llenguatge en general. I en aquest sentit, la lectura i la comprensió lectora partint d’un pla de lectura sistemàtic seran un dels pilars fonamentals per desenvolupar aquesta competència.

L’accés al saber i a la construcció de coneixements mitjançant el llenguatge es relaciona directament amb la competència d’aprendre a aprendre i amb el sentit d’iniciativa i esperit emprenedor. El llenguatge, ja sigui oral o escrit, permet als éssers humans relacionar-se i integrar noves informacions, que, juntament amb les experiències i els coneixements previs, possibiliten seguir aprenent de forma permanent. Esdevé, així, un mitjà de representació del món, és la base del pensament i del coneixement i permet analitzar problemes, elaborar plans i emprendre processos de preses de decisions i iniciatives personals. Per tant, regula i orienta la pròpia activitat amb una autonomia progressiva. Desenvolupar-lo i millorar-lo des de les àrees lingüístiques contribueix a organitzar el pensament, comunicar afectes i sentiments i regular emocions, per la qual cosa afavoreix el desenvolupament d’ambdues competències. A més, el llenguatge ajuda a l’expressió i la comunicació de la creativitat, lligada a l’esperit emprenedor que es pretén desenvolupar.

Les àrees de llengües permeten identificar preguntes o problemes i obtenir conclusions basades en proves, amb la finalitat de comprendre i prendre decisions o resoldre qüestions. Per tant, es localitza, s’obté, s’analitza i es representa informació qualitativa i quantitativa per identificar i plantejar preguntes diverses, hipòtesis o solucions. Tots aquests processos col·laboren en la construcció i el desenvolupament de la competència matemàtica i les competències bàsiques en ciència i tecnologia, basant-se en una lectura atenta i en la comprensió literal i deductiva d’enunciats.

Quant al desenvolupament de la competència digital, les àrees de llengües proporcionen coneixements i destreses per cercar, seleccionar i tractar la informació, per comprendre-la, estructurar-la i organitzar-la textualment i per utilitzar-la en la producció oral i escrita.

L’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació suposa l’ús de diferents suports per treballar la composició de textos, tant individual com en grup. Aquest canvi de suport afecta les operacions que intervenen en el procés d’escriptura (planificació, execució del text, revisió, etc.) i, per tant, l’ús sistemàtic millora la competència digital. També el treball de llengua (oral i sobretot escrit) dins entorns col·laboratius permet la participació en comunitats d’aprenentatge formals i la generació de produccions creatives i responsables, en el marc d’un vertader intercanvi comunicatiu.

Les llengües contribueixen poderosament al desenvolupament de les competències socials i cíviques, en tant que són el mitjà per treballar les habilitats i destreses per a la convivència, el respecte i l’entesa entre les persones. Aprendre llengua és, abans de res, aprendre a comunicar-se amb les altres persones, a comprendre el que aquestes transmeten, a tenir contacte amb realitats diverses i a assumir la pròpia expressió com a modalitat fonamental d’obertura als altres. Així, l’educació lingüística ha de valorar totes les llengües com a igualment aptes per exercir les funcions de comunicació i representació, i ha de respectar les seves variants i manifestacions i evitar prejudicis i imatges estereotipades del món. D’aquesta manera es contribueix al desenvolupament d’aquestes competències.

La contribució de les àrees lingüístiques al desenvolupament de la consciència i expressions culturals està definida pel fet de reconèixer les llengües com a elements culturals de primer ordre, i la lectura, la comprensió i la valoració de les obres literàries prenen part necessària en aquest desenvolupament. Des de les àrees de llengües es promou una actitud positiva en relació amb la comprensió de diferents expressions culturals, el respecte per les opinions, els valors, les idees i les creences dels altres, així com l’interès per conèixer les diferents expressions culturals i la valoració de la seva importància dins la societat actual.

Objectius específics

1. Fer ús de la llengua per participar en diverses situacions comunicatives de l’activitat social i cultural, activament i de manera adequada, aplicant les estratègies, habilitats i normes bàsiques de comunicació i adoptant una actitud respectuosa i de cooperació, per prendre consciència dels propis sentiments i idees i per controlar la pròpia conducta.

2. Comprendre discursos orals i escrits que es presenten en l’àmbit escolar i en el context social i cultural pròxim, i analitzar-los amb sentit crític.

3. Utilitzar els coneixements sobre la llengua per expressar-se per escrit amb correcció i cuidar l’estructura del text, els aspectes normatius, la cal·ligrafia, l’ordre i la netedat; per parlar de manera adequada, coherent i correcta, i per comprendre textos orals i escrits.

4. Usar de manera eficaç les destreses i habilitats bàsiques de la llengua (escoltar, parlar, llegir i escriure) com a instruments d’aprenentatge, recerca, recollida i processament d’informació, així com per escriure textos propis de l’àmbit escolar.

5. Expressar-se oralment i per escrit, en diferents suports, amb adequació, coherència, cohesió i correcció, segons l’edat, en diverses situacions i contextos de l’àmbit acadèmic, social i cultural, per satisfer les necessitats de comunicació i desenvolupar la creativitat, el respecte i l’estètica en l’ús personal del llenguatge.

6. Llegir amb fluïdesa i entonació correctes diferents tipus de text adequats a l’edat i utilitzar la lectura com a font per ampliar el vocabulari i fixar l’ortografia correcta.

7. Conèixer, respectar i interessar-se per la diversitat lingüística d’Espanya, de la nostra comunitat autònoma i de la societat en general, entendre-la com a fet cultural enriquidor i integrador i prendre consciència de la importància del domini de llengües en un món cada vegada més global.

8. Utilitzar la lectura com a font de plaer, aprenentatge i enriquiment personal, fer ús de la biblioteca d’aula i de centre per fomentar l’hàbit lector i apreciar el valor dels diferents textos de la tradició literària.

9. Comprendre textos literaris de gèneres diversos adequats quant a temàtica i complexitat i iniciar-se en els coneixements de les convencions formals específiques del llenguatge literari.

10. Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació de manera eficient i responsable per cercar i tractar la informació, per interpretar i valorar diferents opinions, entenent-les com a recurs per a l’aprenentatge tant individual com col·laboratiu que s’ha de fomentar.

11. Reflexionar sobre la llengua i el seu ús en els diferents contextos socials per evitar els estereotips lingüístics, les discriminacions i els prejudicis per raó de classe, raça, gènere o creença.

12. Utilitzar els diversos tipus d’escrits mitjançant els quals es produeix la comunicació amb les institucions públiques o privades, en situacions relacionades amb l’escola i la seva activitat.

13. Posar en pràctica diferents estratègies i hàbits de treball que afavoreixin la feina tant individual com en grup, així com col·laborar activament, amb respecte i responsabilitat en la dinàmica de grup.

Continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge avaluables

Del primer al tercer curs

BLOC 1. COMUNICACIÓ ORAL: ESCOLTAR, PARLAR I CONVERSAR

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

- Interacció activa amb el grup o el docent en qualsevol situació comunicativa de l’aula, tant espontània (converses, explicacions de vivències personals, avisos, etc.) com dirigida (diàlegs, instruccions, exposicions, assemblees, debats, etc.), amb distinta intenció, respectant un ordre espacial, cronològic o lògic en el discurs i valorant i respectant les normes que regeixen l’intercanvi comunicatiu oral.

- Interès per expressar-se correctament, valorant les normes que regeixen l’intercanvi comunicatiu oral: exposició clara; organització i adequació del discurs; escolta atenta; mirada a l’interlocutor; respecte pel torn de paraula; entonació i pronunciació adequades; consideració per les diferències, sentiments, experiències, idees, opinions i coneixements dels altres; expressions de cortesia, atenció i correcció; postures i gests adequats.

- Participació activa en situacions d’aprenentatge col·laboratiu per recollir i intercanviar informació i opinions, establir acords i pautes de resolució de conflictes, amb actitud de respecte i cooperació.

- Comprensió i valoració dels diferents textos orals de caràcter narratiu, descriptiu, informatiu i instructiu, pròxims a la vida quotidiana dels infants, en diferents suports, captant-ne el sentit global i la idea principal.

- Producció de textos orals, en diferents situacions i per a diferents finalitats: narracions, diàlegs, col·loquis, debats, dramatitzacions, recitacions, exposicions, presentacions, descripcions, planificació d’experiències de treball en grup, argumentacions, etc., cuidant les característiques formals, estructurals i de contingut de les diferents tipologies de textos orals i aplicant les normes que regeixen l’intercanvi comunicatiu oral.

- Escolta i reproducció de textos i jocs lingüístics o de tradició oral de la literatura de les Illes Balears: dites, contes, endevinalles, rodolins, cançons, embarbussaments, gloses, rondalles, llegendes, etc., i memorització d’alguns d’aquests textos o jocs.

- Dramatització de textos senzills (narratius) potenciant l’interès de l’alumne per participar en les dinàmiques de grup, adequant l’entonació, el ritme i el volum a les característiques del text.

- Utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació com a instrument per millorar la comunicació oral i accedir a informacions diverses.

1. Participar activament en situacions comunicatives significatives de la vida escolar, tant espontànies com dirigides.

2. Utilitzar adequadament les estratègies i les normes que regeixen l’intercanvi comunicatiu oral.

3. Participar en situacions d’aprenentatge col·laboratiu.

4. Identificar el sentit global i la idea principal del text. Retenir dades. Adquirir i ampliar vocabulari, cada vegada més ampli i precís.

5. Narrar situacions personals. Descriure persones, animals, objectes i llocs. Reconèixer diferents tipus de text. Fer peticions i enumeracions.

6. Escoltar fent silenci diferents tipus de text. Reproduir diferents tipus de text oral inclosos els de tradició oral de la literatura de les Illes Balears. Recitar poemes.

7. Dramatitzar textos adaptats.

8. Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació.

1.1. Expressa les opinions pròpies en converses.

1.2. Reconeix l’ordre discursiu.

1.3. Expressa preferències.

1.4. Expressa sentiments diferents.

1.5. Improvisa una conversa.

1.6. Identifica dades del discurs articulat d’una conversa.

1.7. Fa preguntes per obtenir informació.

1.8. Interpreta les intencions del text.

2.1. Reconeix situacions que afavoreixen o impedeixen la comunicació.

2.2. Manté una escolta atenta i la mirada amb l’interlocutor.

2.3. Respecta el torn de paraula.

2.4. Pronuncia amb claredat i entonació adequades.

2.5. Es mostra respectuós amb les participacions orals dels altres.

2.6. Utilitza expressions de cortesia, atenció i correcció.

2.7. Adopta postures i fa gests adequats al tipus de discurs.

3.1. Comprèn i valora les aportacions dels companys per a la construcció del propi coneixement.

3.2. Interpreta sentiments.

3.3. Arriba a acords.

4.1. Identifica el sentit global del text.

4.2. Identifica la idea principal del text.

4.3. Respon a preguntes sobre dades i idees explícites en el text.

4.4. Identifica elements no verbals que acompanyen els textos orals.

4.5. Reté informació.

4.6. Dedueix informació.

4.7. Consolida i utilitza un vocabulari adequat.

5.1. Explica un procés senzill d’accions consecutives lògiques.

5.2. Narra fets personals amb un discurs clar, organitzat i adequat.

5.3. Descriu persones, animals, objectes i llocs seguint un ordre i amb coherència.

5.4. Empra correctament expressions temporals per situar i ordenar rutines.

5.5. Usa adequadament els conceptes bàsics d’espai.

5.6. Produeix diferents sensacions (por, expectació, alegria…).

5.7. Interpreta textos instructius (normes de joc, instruccions, receptes…).

6.1. Reprodueix diferents tipus de text senzills inclosos els de tradició oral de la literatura de les Illes Balears: dites, contes, endevinalles, rodolins, cançons, embarbussaments, gloses, rondalles, llegendes, etc., i en memoritza alguns.

7.1. Escenifica textos adaptats.

7.2. Utilitza els recursos extralingüístics convenients per reforçar i millorar l’expressió.

8.1. Treballa textos orals d’interès provinents de recursos multimèdia o audiovisuals.

BLOC 2. COMUNICACIÓ ESCRITA: LLEGIR

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

- Comprensió i interiorització de la relació entre llengua oral i llengua escrita. La lectura com a instrument d’aprenentatge. Consciència fonològica.

- Utilització d’estratègies senzilles per analitzar el contingut del text: formulació i comprovació d’hipòtesis, inferència d’informació, consulta del diccionari, relectura, resum de les idees bàsiques dels textos llegits o dels aspectes més destacats.

- Utilització d’estratègies per sintetitzar i estructurar la informació localitzada: notes, esquemes, resums, mapes conceptuals, etc.

- Comprensió d’informació bàsica en diferents tipus de text: cartells, anuncis, contes, descripcions, notícies, felicitacions, instruccions, poemes, etc., i valoració de la seva funcionalitat.

- Identificació de sentits figurats i de significats no explícits als textos, especialment en els dels mitjans de comunicació.

- Reconeixement de textos segons la tipologia: descriptius, narratius, poètics i instructius.

- Lectura de textos presentats en qualsevol suport, fomentant-ne l’interès i el gust.

- Pla lector.

- Lectura personal, guiada i expressiva de diferents tipus de text infantil.

- Participació en jocs lingüístics motivadors que contribueixin al desenvolupament de la comprensió lectora (mots encreuats, sopes de lletres, jeroglífics, cal·ligrames, etc.).

- Utilització dirigida de les tecnologies de la informació i la comunicació i de les biblioteques per obtenir informació i models per a la composició escrita.

1. Conèixer la correspondència entre fonemes i grafies en contextos de lectures significatives. Adquirir consciència fonològica. Utilitzar el sistema de lectoescriptura.

2. Utilitzar estratègies per a la comprensió lectora. Utilitzar estratègies per a l’anàlisi del contingut. Detectar i entendre informacions o idees rellevants explícites als textos. Sintetitzar la idea extreta d’un text donat. Identificar diverses fonts d’informació. Extreure informació dels elements gràfics i paratextuals per millorar la comprensió.

3. Llegir i comprendre textos literaris senzills de la tradició oral, de la literatura infantil i altres tipus de text adequats als seus interessos.

4. Reconèixer descripcions i identificar discursos narratius, poètics i instructius.

5. Llegir diferents tipus de text i mostrar-hi interès. Desenvolupar l’hàbit lector. Establir i seguir un pla lector. Usar diferents suports per a la lectura.

6. Llegir textos breus. Llegir en veu alta textos amb pronunciació, ritme i entonació adequats.

7. Participar en jocs lingüístics dins l’aula.

8. Utilitzar les biblioteques (d’aula i de centre) per obtenir informació. Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació com a font d’informació.

1.1. Codifica i descodifica tots els fonemes i grafies de la llengua catalana.

1.2. Descodifica els signes de puntuació.

1.3. Participa en activitats i jocs per a l’assoliment de la consciència fonològica.

1.4. Relaciona correctament les grafies amb els fonemes.

1.5. Infereix normes ortogràfiques a partir del coneixement de les relacions fonema-grafia.

2.1. Aplica els signes de puntuació per donar sentit a la lectura: punt, coma.

2.2. Respon adequadament a preguntes referides al text.

2.3. Fa descripcions senzilles relacionades amb la lectura.

2.4. Empra el text donat per fer inferències directes basades en la lectura.

2.5. Usa diccionaris, diaris, enciclopèdies, Internet, material audiovisual, etc., com a font d’informació i per comprendre textos.

2.6. Formula i comprova hipòtesis per a la comprensió lectora.

2.7. Resumeix les idees bàsiques del text.

2.8. Rellegeix el text per comprovar o cercar la informació.

2.9. Explica o conta el que ha llegit.

2.10. Localitza informació rellevant en titulars, portades, etc., dels textos procedents dels mitjans de comunicació social.

2.11. Interpreta gràfics, il·lustracions, etc., per millorar la comprensió.

3.1. Reconeix la funcionalitat comunicativa de diferents tipus de text: cartells, anuncis, contes, descripcions, notícies, felicitacions, instruccions, poemes, etc.

3.2. Comprèn el sentit general del text mitjançant la lectura, la reflexió i la interpretació de certes convencions específiques, com els temes recurrents, els elements del relat literari i la rima.

3.3. Reconeix les idees principals i les secundàries del text.

3.4. Identifica en textos senzills els sentits figurats i els significats no explícits, especialment en els textos dels mitjans de comunicació.

4.1. Reconeix la funció comunicativa de la llengua catalana en diferents tipus de text.

4.2. Identifica diferents tipus de text.

5.1. Llegeix diferents tipus de text i en qualsevol suport, i hi mostra interès.

5.2. Expressa preferències per determinades lectures.

5.3. Expressa les opinions i els gusts personals sobre els textos llegits.

5.4. Llegeix amb freqüència i per iniciativa pròpia.

5.5. Fa ús de la biblioteca d’aula i de centre, amb seguretat i autonomia, respectant les normes de funcionament.

6.1. Fa lectura comprensiva en silenci.

6.2. Llegeix diferents tipus de text amb pronunciació, ritme i entonació adequats.

7.1. Participa de manera activa en jocs lingüístics per millorar la comprensió, amb activitats com mots encreuats, sopes de lletres, jeroglífics, cal·ligrames, etc.

8.1. Fa ús de les tecnologies de la informació i la comunicació com a suport del procés de la lectura i l’escriptura.

8.2. Cerca informació a les biblioteques d’aula i de centre per millorar la comprensió.

8.3. Utilitza les tecnologies de la informació i la comunicació per obtenir informació i models per a les produccions escrites.

BLOC 3. COMUNICACIÓ ESCRITA: ESCRIURE

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

- Coneixement de les normes i estratègies del codi escrit i dels aspectes gràfics per produir textos, i interès per la presentació adequada de les produccions.

- Composició de diferents tipus de text, segons la intenció comunicativa. Característiques de la lingüística textual. L’escriptura com a eina de comunicació, de relació social i d’obtenció i reelaboració de la informació i dels coneixements.

- Ús d’estratègies bàsiques de producció de textos. Pla d’escriptura.

- Utilització guiada de programes o recursos informàtics de processament de textos.

1. Interioritzar i aplicar les normes ortogràfiques bàsiques. Elaborar i presentar les feines valorant-ne la claredat, l’ordre i la netedat.

2. Redactar, reescriure i resumir textos significatius. Conèixer l’estructura d’un text narratiu. Produir textos narratius i expositius senzills. Redactar contes. Fer descripcions. Elaborar diferents tipus de text, segons la intenció comunicativa.

3. Seguir el procés de planificar, redactar i revisar per millorar el text escrit presentat. Establir i seguir un pla d’escriptura. Utilitzar elements gràfics i paratextuals en la producció de textos per facilitar-ne la comprensió. Identificar el llenguatge verbal i el no verbal.

4. Fer ús de programes o recursos informàtics de processament de textos.

1.1. Relaciona correctament les grafies amb els fonemes.

1.2. Usa adequadament els signes de puntuació: punt, coma.

1.3. Separa un text en paràgrafs.

1.4. Accentua correctament les paraules d’ús més freqüent.

1.5. Empra en contextos adequats els signes de puntuació d’interrogació i admiració.

1.6. Fa una presentació clara, neta i ordenada dels textos escrits.

2.1. Comunica per escrit coneixements, experiències, necessitats i opinions personals.

2.2. Reconeix l’escriptura com a eina de comunicació útil i necessària.

2.3. Produeix textos senzills a partir d’unes pautes donades.

2.4. S’inicia en l’aplicació de les propietats textuals.

2.5. Escriu textos narratius en què s’inclouen descripcions.

2.6. Redacta textos expositius en què s’inclouen descripcions objectives de fets pròxims.

2.7. Elabora fullets informatius, receptes, invitacions, cartes i postals, respectant les característiques pròpies de cada un.

2.8. Fa resums a partir d’un guió.

2.9. Comença i acaba un text.

2.10. Escriu notícies, contes i diàlegs respectant l’ordre cronològic dels fets.

2.11. Diferencia resum, esquema i mapa conceptual.

3.1. Elabora un pla de producció de textos sistemàtic per fomentar l’eficàcia escriptora i la creativitat.

3.2. Fa esborranys abans de la redacció final de textos.

3.3. Revisa els treballs fets.

3.4. Inclou il·lustracions, subratllats, diferents tipus de lletres, colors, etc., en els textos propis per millorar-ne la comprensió.

3.5. Identifica el llenguatge verbal i el no verbal.

4.1. Utilitza els programes o recursos informàtics de processament de textos per millorar la lectoescriptura, la comprensió lectora, l’adquisició de vocabulari i normes ortogràfiques.

BLOC 4. CONEIXEMENT DE LA LLENGUA

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

- Coneixement de l’abecedari.

- Coneixement del lèxic per facilitar i millorar la comprensió i l’expressió orals i escrites.

- Identificació d’algunes particularitats del lèxic general de la llengua: ús de sufixos, paraules sinònimes i antònimes, paraules polisèmiques, paraules simples, derivades i compostes, famílies i camps semàntics, analitzant-ne les formes i els significats.

- Identificació de categories gramaticals: el nom (classes de noms), el determinant (articles, demostratius, possessius i numerals), l’adjectiu, el pronom personal i el verb (temps i formes verbals). Gènere, nombre i concordança.

- El subjecte i el predicat. Tipus d’oració.

- Ús correcte de les normes ortogràfiques bàsiques i de puntuació. Coneixement i aplicació de l’ús del punt i de la majúscula, els signes d’interrogació i d’exclamació. Identificació de la síl·laba tònica de cada paraula.

- Coneixement dels trets que caracteritzen una oració.

- Iniciació en l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació com a instrument d’aprenentatge en tasques senzilles.

- Coneixement de la pluralitat lingüística existent en el context social i escolar. Interès i respecte per la manera com els parlants d’altres llengües expressen les seves sensacions, experiències i idees. Varietats dialectals i llengua estàndard.

1. Conèixer l’ordre alfabètic.

2. Adquirir vocabulari.

3. Conèixer el concepte i la definició de sinònim i antònim, i identificar-los. Conèixer el concepte i la definició de paraula polisèmica. Reconèixer paraules derivades. Reconèixer paraules compostes. Formar paraules compostes. Cercar paraules compostes al diccionari. Reconèixer el significat comú d’un camp semàntic. Identificar camps semàntics. Formar augmentatius i diminutius de paraules donades.

4. Distingir les dues parts en què es divideix l’oració: subjecte i predicat. Conèixer i expressar el concepte de substantiu i reconèixer-lo en una frase o text. Identificar i agrupar noms de persones, animals, vegetals i coses. Diferenciar noms comuns i noms propis. Identificar el gènere i el nombre dels substantius i fer-ne la classificació. Definir el concepte d’adjectiu. Identificar i aplicar l’adjectiu adequadament, respectant la concordança amb el nom. Formar el masculí o el femení de paraules donades. Identificar el gènere de diferents paraules proposades. Identificar els determinants que acompanyen els substantius i fer-ne la classificació. Utilitzar correctament la concordança en gènere i en nombre del determinant amb el substantiu que acompanya. Reconèixer els pronoms personals. Identificar, escriure i classificar els verbs. Utilitzar els temps verbals correctament. Distingir oracions enunciatives, interrogatives i exclamatives.

5. Reconèixer i aplicar les normes ortogràfiques bàsiques. Completar un text breu amb punts i majúscules. Usar adequadament la coma (enumeracions) i els dos punts (enumeracions i diàlegs). Identificar els signes d’interrogació i exclamació i reconèixer-ne la funció. Localitzar la síl·laba tònica sabent que pot ocupar diferents posicions dins la paraula. Conèixer les diferents opcions en què es pot dividir una paraula a final de línia.

6. Identificar i produir oracions correctes.

7. Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació com a instrument d’aprenentatge en tasques senzilles.

8. Identificar positivament la pluralitat lingüística existent.

9. Adequar el discurs a la intencionalitat i a la formalitat de la situació.

1.1. Ordena paraules alfabèticament.

1.2. S’inicia en la cerca de paraules en el diccionari.

2.1. Consolida vocabulari, cada vegada més precís.

3.1. Identifica paraules sinònimes i antònimes.

3.2. Substitueix paraules proposades per sinònims i antònims.

3.3. Crea antònims de paraules donades utilitzant prefixos.

3.4. Explica el significat de paraules polisèmiques en diferents oracions.

3.5. Identifica paraules polisèmiques.

3.6. Identifica i classifica famílies de paraules pertanyents a un mateix camp semàntic.

3.7. Completa oracions o textos amb paraules que pertanyen a una mateixa família.

3.8. Coneix el concepte de camp semàntic, reconeix a quin pertanyen algunes paraules donades i posa exemples.

3.9. Forma paraules derivades a partir d’una paraula simple.

3.10. Reconeix paraules derivades estudiades.

3.11. Identifica i forma paraules compostes.

3.12. Identifica augmentatius i diminutius.

3.13. Forma augmentatius i diminutius.

4.1. Reconeix el subjecte i el predicat de l’oració.

4.2. Identifica el substantiu dins una frase.

4.3. Classifica noms: persones, animals, vegetals i coses.

4.4. Identifica noms comuns i propis.

4.5. Distingeix i classifica els substantius pel gènere i el nombre.

4.6. Forma el masculí i el femení de paraules.

4.7. Identifica els adjectius i els usa en les produccions escrites.

4.8. Aplica correctament la concordança entre el nom i l’adjectiu.

4.9. Identifica oracions simples.

4.10. Identifica i reconeix el verb en una oració.

4.11. Identifica el masculí i el femení en paraules.

4.12. Identifica parelles de paraules diferents que expressen oposició de gènere.

4.13. Identifica els determinants (articles, demostratius, possessius i numerals) inclosos en un text donat.

4.14. Diferencia els articles pel significat (determinat i indeterminat).

4.15. Escriu correctament els determinants davant el substantiu respectant-ne la concordança en gènere i en nombre.

4.16. Identifica i classifica els pronoms personals.

4.17. Reconeix el verb i relaciona diferents formes verbals amb l’infinitiu.

4.18. Identifica el present, el passat i el futur dels verbs i els utilitza adequadament.

4.19. Completa oracions en què faltin el subjecte o el predicat.

4.20. Diferencia oracions enunciatives, interrogatives i exclamatives.

5.1. Aplica adequadament les normes ortogràfiques apreses.

5.2. Usa correctament el punt en les produccions escrites.

5.3. Empra correctament la majúscula a començament de text, després de punt i en noms propis.

5.4. Aplica adequadament la coma (enumeracions) i els dos punts (enumeracions i diàlegs).

5.5. Identifica els signes d’interrogació i exclamació en les produccions escrites.

5.6. Empra correctament els signes d’interrogació i exclamació en els escrits.

5.7. Diferencia la síl·laba tònica de la síl·laba àtona.

5.8. Divideix en síl·labes una paraula.

5.9. Divideix una paraula correctament.

5.10. Utilitza el guionet per separar les paraules en síl·labes.

6.1. Reconeix la importància de l’ordre dels elements d’una oració perquè resulti coherent i amb significat.

6.2. Amplia i completa oracions.

7.1. Usa les tecnologies de la informació i la comunicació per cercar informació, llegir textos…

7.2. Fa servir correctament el teclat i l’empra per escriure textos petits.

8.1. Reconeix la pluralitat lingüística existent en el context social i escolar.

9.1. Adapta el discurs a la intencionalitat i a la formalitat de la situació.

BLOC 5. EDUCACIÓ LITERÀRIA

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

- El text literari com a font de comunicació i aprenentatge, de plaer, de joc, d’entreteniment, de coneixement d’altres mons, temps i cultures, i com a mitjà d’organització i de resolució de problemes de la vida quotidiana.

- Textos literaris i no literaris. Literatura de les Illes Balears. Prosa i vers. El conte, el teatre, la poesia, endevinalles, etc. Recursos literaris: la comparació.

- Ús dels recursos de la biblioteca de l’aula i del centre, incloent-hi documents audiovisuals, com a mitjà d’aproximació a la literatura pròpia i general, com a font d’informació i plaer.

- Textos propis de la tradició literària popular: textos de tradició oral (llegendes, rondalles, cançons populars, contes, etc.). Textos de gènere narratiu (contes, biografies, autobiografies, novel·la d’aventures, de ciència-ficció, de fantasia). Textos d’altres gèneres (teatre, poesia) adequats als interessos infantils.

- Comprensió, memorització i recitació de poemes senzills amb ritme, pronunciació i entonació adequats.

- Identificació dels missatges i valors que transmeten els textos.

- Dramatització de textos literaris i de situacions de la vida quotidiana pròximes a l’experiència dels infants.

1. Llegir textos propis de la literatura infantil (poesia, còmics, contes, etc.) de diverses fonts i en diferents suports. Utilitzar estratègies per comprendre textos, com la relectura i la consulta al diccionari, i per identificar els missatges i valors que transmeten aquests textos.

2. Elaborar, de manera manual o digital, contes i poemes senzills, fent un ús coherent de la llengua escrita i la imatge per expressar situacions comunicatives concretes. Elaborar textos escrits i orals treballats dins l’aula per satisfer les necessitats comunicatives. Aplicar, en diferents situacions comunicatives, un vocabulari adequat i cada cop més precís, adquirit a través de la lectura de textos, literaris i no literaris.

3. Utilitzar la biblioteca d’aula i de centre per obtenir informació i com a font de plaer. Llegir per fomentar l’autonomia lectora, l’interès per l’elecció de diferents temes i textos i com a recurs de plaer personal.

4. Escoltar textos literaris i fer una lectura guiada i autònoma, en silenci i en veu alta, de textos propis de la nostra tradició popular, adequats als interessos infantils. Identificar i corregir, en textos orals i escrits dels mitjans de comunicació impresos, audiovisuals i digitals, els trets i les expressions que manifesten discriminació social, cultural, ètnica i de gènere.

5. Comprendre, memoritzar i recitar poemes senzills.

6. Utilitzar estratègies per interpretar textos, treballant el ritme, la pronunciació i l’entonació adequats. Interpretar, mitjançant gests i paraules, escenes de contes, obres de teatre, etc.

1.1. Llegeix textos propis de la literatura infantil (poesia, còmics, contes, etc.) utilitzant, entre altres fonts, pàgines webs.

1.2. Fa ús de diferents estratègies per comprendre textos, com la relectura i la consulta al diccionari, per identificar els missatges i valors que transmeten aquests textos.

2.1. Produeix contes i poemes, de manera manual o digital, fent un ús coherent de la llengua escrita i la imatge per expressar situacions comunicatives concretes.

2.2. Elabora textos escrits i orals treballats dins l’aula (normes de classe, horaris, fullets, reclamacions, etc.) per satisfer les necessitats comunicatives, amb imaginació i creativitat, a partir d’unes pautes donades.

2.3. Empra un vocabulari adequat adquirit a través de la lectura de textos literaris i no literaris.

3.1. Utilitza la biblioteca d’aula i de centre per obtenir informació i com a font de plaer.

3.2. Llegeix amb autonomia, s’interessa per diferents tipus de temes i textos i utilitza la lectura com a font de plaer personal.

4.1. Escolta textos literaris i fa una lectura guiada i autònoma, en silenci i en veu alta, de textos propis de la nostra tradició popular: endevinalles, refranys, cançons de triar, faules, rodolins, gloses, rondalles, poemes, contes, etc., adequats als interessos infantils.

4.2. Identifica i corregeix, en textos orals i escrits dels mitjans de comunicació impresos, audiovisuals i digitals, els trets i les expressions que manifesten discriminació social, cultural, ètnica i de gènere.

5.1. Comprèn, memoritza i recita poemes senzills.

6.1. Identifica i aplica el ritme, la pronunciació i l’entonació adequats a cada tipus de dramatització.

6.2. Interpreta, mitjançant gests i paraules, escenes de contes, obres de teatre, etc.

Del quart al sisè curs

BLOC 1. COMUNICACIÓ ORAL: ESCOLTAR, PARLAR I CONVERSAR

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

- Participació activa i cooperadora en situacions comunicatives de relació social especialment destinades a afavorir la convivència (debats, exposicions, converses, expressions espontànies, discussions, assemblees, narracions orals, entrevistes, etc.).

- Producció de textos orals, en diferents situacions i per a diferents finalitats: narracions, diàlegs, col·loquis, debats, dramatitzacions, recitacions, exposicions, presentacions, descripcions, planificació d’experiències de treball en grup, argumentacions, etc., cuidant les característiques formals, estructurals i de contingut de les diferents tipologies de textos orals i aplicant les normes que regeixen l’intercanvi comunicatiu oral.

- Les normes que regeixen l’intercanvi comunicatiu oral: exposició clara; coherència, cohesió i adequació del discurs; escolta atenta; mirada a l’interlocutor; respecte pel torn de paraula; ritme, entonació i pronunciació adequats; consideració per les diferències, sentiments, experiències, idees, opinions i coneixements dels altres; expressions de cortesia, atenció i correcció; postures i gests adequats.

- Estructura i característiques dels missatges orals segons funcions i situacions comunicatives diverses: lèxic, entonació, recursos expressius; elements lingüístics i no lingüístics; doble sentit, ironia, humor, etc. Adequació de l’expressió oral.

- Utilització de documents impresos i recursos audiovisuals o digitals per obtenir, seleccionar i relacionar, amb una autonomia progressiva, informacions rellevants per ampliar els aprenentatges (identificació, classificació, comparació).

- Els diferents registres lingüístics i els seus usos.

- Comprensió i valoració dels diferents tipus de text oral, pròxims a la vida quotidiana dels infants, en diferents suports, captant-ne el sentit global i la idea principal. Textos orals procedents dels mitjans de comunicació i Internet. Textos orals amb sentit irònic, de dobles sentits. Textos de la tradició oral de les Illes Balears.

- Escolta i reproducció de textos i jocs lingüístics o de tradició oral de la literatura de les Illes Balears: dites, contes, endevinalles, rodolins, cançons, embarbussaments, gloses, rondalles, llegendes, etc., i memorització d’alguns d’aquests textos o jocs.

- Dramatització i representació de textos senzills mostrant interès per participar en les dinàmiques de grup, adequant l’entonació, el ritme i el volum a les característiques del text.

- Utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació com a instrument per millorar la comunicació oral i accedir a informacions diverses.

1. Participar en activitats significatives de comunicació i expressió orals, dirigides o espontànies, plantejant les pròpies idees i opinions i debatent les opinions dels altres. Participar en situacions d’aprenentatge col·laboratiu.

2. Elaborar i presentar textos orals de manera estructurada i amb adequació a les diferents formes textuals. Expressar oralment amb pronunciació, entonació, ritme i volum adequats diferents tipus de missatges en diferents situacions, amb distintes finalitats i per a diverses necessitats educatives. Reconèixer els diferents tipus de text i la seva utilitat segons la necessitat comunicativa. Conèixer i utilitzar diferents recursos per dur a terme una gran varietat de funcions comunicatives.

3. Utilitzar adequadament les estratègies i les normes que regeixen l’intercanvi comunicatiu oral. Reconèixer l’ús i la utilitat de les estratègies de comunicació oral en el propi aprenentatge.

4. Exposar, narrar, descriure idees, coneixements i fets de manera coherent i ordenada. Aplicar tècniques per aprendre a expressar de manera adequada els continguts i les activitats de l’àrea.

5. Utilitzar tot tipus de document, tant de manera individual com en grup, per obtenir i seleccionar informació sobre temes proposats.

6. Reconèixer i emprar diferents registres lingüístics segons el grau de formalitat, utilitzant un llenguatge no discriminatori.

7. Identificar el sentit global i la idea principal del text. Formular preguntes prèvies a la lectura de diferents tipus de text per localitzar la informació més rellevant. Retenir dades. Adquirir i ampliar vocabulari.

8. Escoltar fent silenci diferents tipus de text. Comprendre textos literaris senzills. Participar en la representació d’obres de teatre, utilitzant els recursos expressius adequats al gènere. Reproduir diferents tipus de text i memoritzar-ne alguns. Escoltar i reproduir de manera senzilla, mitjançant l’expressió oral, missatges i textos orals, utilitzant de manera correcta i adequada la llengua.

9. Dramatitzar textos adaptats.

10. Usar les tecnologies de la informació i la comunicació com a instrument per millorar la comunicació oral i accedir a informacions diverses. Comentar amb capacitat crítica el contingut, el llenguatge i la finalitat de textos orals i audiovisuals dels mitjans de comunicació i analitzar-ne la informació.

1.1. Participa activament en activitats de comunicació dins l’aula (converses, explicacions de vivències personals, avisos, debats, demandes d’informació, presentacions personals i dels altres, etc.) amb distinta intenció, seguint un ordre espacial, cronològic o lògic en el discurs i valorant i respectant les normes que regeixen l’intercanvi comunicatiu oral.

1.2. Inicia, manté i finalitza una conversa.

1.3. Incorpora les aportacions dels altres dins el propi discurs.

1.4. Arriba a acords.

2.1. Produeix i presenta textos orals de manera estructurada i amb adequació a les diferents formes textuals (expressió de desitjos, gusts, preferències, sentiments i vivències; descripcions d’objectes, persones i escenes, etc.), respectant l’ordre discursiu i les normes que regeixen l’intercanvi comunicatiu oral.

2.2. S’expressa oralment amb pronunciació, entonació, ritme i volum adequats al tipus de missatge i a la situació de comunicació.

2.3. Presenta idees, coneixements i fets, narrant-los i descrivint-los de manera coherent i ordenada.

2.4. Escriu i conta contes utilitzant el gest i l’entonació adequats.

2.5. Expressa les opinions pròpies en converses.

2.6. Expressa desitjos, gusts i preferències.

2.7. Expressa sentiments diferents.

2.8. Identifica dades del discurs articulat d’una conversa.

2.9. Interpreta les intencions del text segons la necessitat comunicativa.

2.10. Identifica la finalitat del text.

2.11. Utilitza diferents recursos que ens permeten dur a terme una gran varietat de funcions comunicatives (presentar-se i presentar els altres, demanar i donar informació, expressar sentiments, opinions, acord, desacord, etc.).

2.12. Posa en pràctica estratègies bàsiques de comunicació, sabent comunicar-se de manera oral en diferents situacions, amb distintes finalitats i per a diverses necessitats comunicatives.

3.1. Manté una escolta atenta i la mirada amb l’interlocutor, així com una distància adequada.

3.2. Respecta el torn de paraula.

3.3. Pronuncia amb claredat, ritme i entonació adequats.

3.4. Es mostra respectuós amb les participacions orals dels altres.

3.5. Utilitza els recursos lingüístics per expressar les normes de cortesia, atenció i correcció en la comunicació oral.

3.6. Adopta postures i fa gests adequats al tipus de discurs.

3.7. Interpreta elements extralingüístics que afavoreixen la comprensió del llenguatge oral: gests, sons, pòsters, etc.

3.8. Coneix l’ús i la utilitat de les estratègies de comunicació oral en el propi aprenentatge, i comenta les seves experiències amb el grup classe.

4.1. Elabora un discurs coherent, cohesionat i adequat.

4.2. Coneix i aplica tècniques que impliquin cercar, obtenir, seleccionar i organitzar informació referida als continguts de l’àrea per aprendre a expressar-se de manera correcta.

5.1. Utilitza documents impresos, audiovisuals i digitals per obtenir, seleccionar, classificar, comparar i relacionar amb autonomia i responsabilitat la informació més important i necessària.

6.1. Reconeix i usa els registres lingüístics segons el grau de formalitat, fent ús d’un llenguatge no discriminatori i respectant les normes que regeixen l’intercanvi comunicatiu oral.

7.1. Identifica el sentit global del text.

7.1. Reconeix i identifica les idees principals i les secundàries.

7.2. Reconeix incoherències en textos orals.

7.3. Planteja preguntes prèvies a la lectura de textos de diferents tipus (informatiu, argumental, etc.) facilitant la localització de la informació més rellevant.

7.4. Respon a preguntes sobre dades i idees explícites en el text.

7.5. Identifica elements no verbals que acompanyen els textos orals.

7.6. Dedueix informació.

7.7. Empra un vocabulari ampli i adequat, així com els connectors i marcadors del discurs apropiats.

8.1. Reprodueix diferents tipus de text inclosos els de tradició oral: dites, contes, endevinalles, rodolins, cançons, embarbussaments, gloses, rondalles, llegendes, etc., i en memoritza alguns.

8.2. Comprèn textos literaris senzills.

9.1. Representa històries, contes i obres de teatre adequats a l’edat, a través de la paraula i els gests.

9.2. Escenifica els textos adaptats.

9.3. Utilitza els recursos extralingüístics convenients per reforçar i millorar l’expressió.

10.1. Treballa textos orals provinents de recursos multimèdia o audiovisuals.

10.2. Usa els mitjans audiovisuals i de comunicació i és capaç de comentar amb capacitat crítica el contingut, el llenguatge i la finalitat de la informació i diferenciar entre informació i opinió.

BLOC 2. COMUNICACIÓ ESCRITA: LLEGIR

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

- Comprensió i identificació de la informació rellevant de textos de la vida quotidiana (cartells, horaris, reglaments, correspondència, plans de feina, catàlegs, fullets, instruccions, receptes, SMS, etc.), dels mitjans de comunicació (webs, notícies, reportatges, cartes al director, entrevistes, etc.) i de l’àmbit escolar, i valoració de la funcionalitat d’aquesta informació.

- Interiorització del text escrit com a font d’informació, d’aprenentatge, de diversió, de comunicació d’experiències i de regulació de la convivència. Consciència fonològica.

. Lectura comprensiva. Utilització d’estratègies per comprendre textos escrits: elaboració i comprovació d’hipòtesis, inferències d’informació sobre el text a partir dels coneixements i experiències previs, consulta del diccionari, resum de les idees bàsiques o dels aspectes més destacats, etc. Interpretació dels sentits figurats i dels significats no explícits als textos.

- Integració de coneixements i informacions fent ús d’estratègies per ampliar i donar sentit als aprenentatges: comparació, classificació, identificació i interpretació, amb una atenció especial a les dades que es transmeten mitjançant els elements gràfics i paratextuals: esquemes, taules, mapes conceptuals i altres il·lustracions.

- Elements bàsics del discurs narratiu, poètic i teatral, i aplicació d’aquests coneixements a la comprensió i la interpretació dels textos. Identificació dels elements característics d’alguns tipus de text: concepte, temes, elements formals, elements gràfics (vinyetes, globus, onomatopeies, signes convencionals, etc.) i aplicació a la comprensió.

- Participació en jocs lingüístics motivadors que contribueixin al desenvolupament de la comprensió lectora i la memorització de textos llegits en veu alta, fent-ne una lectura fluïda i amb entonació adequada, i en silenci, a partir d’activitats literàries (endevinalles, embarbussaments, acudits, dites i refranys, etc.) i no literàries (sopes de lletres, mots encreuats, jeroglífics, etc.).

- Lectura de textos presentats en qualsevol suport, mostrant interès i gust. Pla lector.

- Lectura personal, silenciosa, en veu alta, guiada i expressiva de diferents tipus de text i en qualsevol suport.

- Utilització dirigida de les tecnologies de la informació i la comunicació per a la localització, selecció i organització de la informació.

1. Comprendre textos escrits per aprendre i informar-se, tant els creats amb finalitat didàctica com els d’ús quotidià, informals o amb grau més alt de formalitat. Identificar la informació rellevant de diferents textos de la vida quotidiana i de les relacions socials. Llegir i comprendre textos literaris de la tradició oral i de la literatura infantil adequats.

2. Utilitzar la llengua, de manera oral i escrita, per formular i respondre preguntes, narrar històries i expressar sentiments, experiències i opinions. Consolidar la consciència fonològica.

3. Utilitzar estratègies per a la comprensió lectora. Utilitzar estratègies per a l’anàlisi del contingut. Detectar i entendre informacions o idees rellevants explícites als textos. Sintetitzar la idea extreta d’un text donat. Identificar diverses fonts d’informació. Inferir, interpretar i formular hipòtesis sobre el contingut de diferents textos. Relacionar els elements lingüístics amb els no lingüístics en els textos periodístics i publicitaris. Interpretar i reconèixer els sentits figurats i els significats no explícits als textos.

4. Cercar i seleccionar informacions en diferents fonts i en distints suports. Interpretar elements gràfics i paratextuals: gràfics, imatges, esquemes, quadres sinòptics, etc.

5. Identificar i conèixer les característiques fonamentals dels textos literaris narratius, poètics i dramàtics. Conèixer i identificar alguns recursos retòrics i mètrics propis dels poemes. Comprendre textos periodístics i publicitaris i diferenciar la seva intenció comunicativa. Participar activament en els comentaris de textos literaris senzills, centrant-se en els temes i els personatges. Reconèixer alguns elements simbòlics. Comprendre i interpretar els elements característics del còmic.

6. Recitar i dramatitzar textos procedents de la tradició literària popular per millorar la comprensió lectora. Participar en jocs lingüístics dins l’aula.

7. Llegir diferents tipus de text i mostrar-hi interès. Desenvolupar l’hàbit lector. Seguir un pla lector. Usar diferents suports per a la lectura. Llegir de manera autònoma.

8. Practicar diferents tipus de lectura. Llegir diàlegs de manera compartida. Llegir textos en veu alta, amb el volum, l’entonació, la fluïdesa, la pronunciació i el ritme adequats al contingut.

9. Cercar i elaborar informacions senzilles sobre temes d’interès utilitzant les tecnologies de la informació i la comunicació.

1.1. Comprèn textos escrits, tant de caràcter informal com d’un grau més alt de formalitat.

1.2. Identifica la informació rellevant de diferents textos, i reconeix les parts de l’estructura organitzativa i els personatges.

1.3. Reconeix la funcionalitat comunicativa de diferents tipus de text.

1.4. Reconeix les idees principals i les secundàries del text.

1.5. Comprèn el sentit general del text mitjançant la lectura, la reflexió i la interpretació de certes convencions específiques, com els temes recurrents, els elements del relat literari i la rima.

2.1. Formula i respon preguntes de manera oral i escrita, narra històries i expressa sentiments, experiències i opinions.

2.2. Participa en activitats i jocs per a la consolidació de la consciència fonològica.

3.1. Aplica els signes de puntuació per donar sentit a la lectura.

3.2. Empra el text donat per fer inferències directes basades en la lectura.

3.3. Usa diccionaris, diaris, enciclopèdies, Internet, material audiovisual, etc., com a font d’informació i per comprendre textos.

3.4. Dedueix el significat de paraules i expressions amb ajuda del context.

3.5. Formula i comprova hipòtesis per a la comprensió lectora.

3.6. Resumeix les idees bàsiques del text.

3.7. Infereix normes ortogràfiques a partir del coneixement de les relacions fonema-grafia.

3.8. Cerca i selecciona informació en diferents fonts i suports, a la biblioteca o a Internet.

3.9. Relaciona els elements lingüístics amb els no lingüístics en els textos periodístics i publicitaris, interpretant i formulant hipòtesis.

3.10. Aprèn i entén més enllà del sentit literal del text.

3.11. Interpreta alguns elements implícits com la ironia i el doble sentit.

4.1. Interpreta gràfics, esquemes, taules, mapes conceptuals, plànols, quadres sinòptics i altres il·lustracions, i expressa de manera oral o per escrit la intenció comunicativa.

5.1. Reconeix la funció comunicativa de la llengua en diferents tipus de text.

5.2. Identifica diferents tipus de text.

5.3. Llegeix i comprèn textos periodístics i publicitaris, n’identifica la intenció comunicativa i diferencia entre informació, opinió i publicitat.

5.4. Comprèn i identifica diferents tipus de text no literari (expositius, narratius, descriptius i argumentatius) i de la vida quotidiana.

5.5. Identifica i coneix les característiques fonamentals dels textos literaris narratius, poètics i dramàtics, i identifica recursos retòrics i mètrics propis dels poemes.

5.6. Elabora comentaris de textos literaris, centrant-se en els temes i els personatges.

5.7. Identifica els elements del còmic per comprendre’l i interpretar-lo: vinyetes, globus, onomatopeies, signes convencionals, etc.

6.1. Recita i representa textos procedents de la tradició literària popular (llegendes, contes populars, rondalles, etc.).

6.2. Participa en jocs lingüístics per millorar la comprensió, a través d’activitats literàries (endevinalles, embarbussaments, acudits, dites i refranys, etc.) i no literàries (sopes de lletres, mots encreuats, jeroglífics, etc.).

7.1. Llegeix diferents tipus de text i en qualsevol suport, i hi mostra interès.

7.2. Expressa preferències per determinades lectures.

7.3. Expressa les opinions i els gusts personals sobre els textos llegits.

7.4. Llegeix amb freqüència i per iniciativa pròpia.

7.5. Fa ús de la biblioteca d’aula i de centre, amb seguretat i autonomia, respectant les normes de funcionament.

8.1. Fa lectura comprensiva en silenci.

8.2. Llegeix diferents tipus de text amb l’altura, l’entonació, la fluïdesa, la pronunciació i el ritme adequats.

9.1. Utilitza les tecnologies de la informació i la comunicació per cercar informació i elaborar tasques senzilles sobre temes d’interès (contes, cançons, endevinalles, jocs, etc.).

BLOC 3. COMUNICACIÓ ESCRITA: ESCRIURE

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

- Coneixement de les característiques específiques de la comunicació escrita (linealitat, possibilitat de comunicació amb interlocutors absents, permanència i fixació del pensament, possibilitat de relectura), tipografies, apartats i títols, signes de puntuació (punt, coma, guions, dos punts, signes d’exclamació i d’interrogació, punts suspensius, etc.), normes ortogràfiques i presentació de les produccions.

- Estratègies per millorar les produccions escrites (utilitzar enllaços, separar en paràgrafs, evitar repeticions, transposar textos, etc.).

- Ús de textos d’informació i opinió propis dels mitjans de comunicació social (especialment de la premsa local) sobre fets i esdeveniments que resultin significatius, amb una incidència especial en la notícia, l’entrevista, la ressenya de llibres o de música, la carta al director, en situacions reals o simulades a l’aula.

- Textos escrits propis de la vida social de l’aula per comunicar coneixements, experiències i necessitats (normes, notes, cartes, notícies, treballs d’aula, etc.).

- Identificació de l’estructura dels textos propis de l’àmbit acadèmic (qüestionaris, enquestes, resums, esquemes, informes, descripcions, explicacions) i aplicació d’aquests coneixements a la comprensió i la producció de textos per obtenir i organitzar la informació, i per comunicar coneixements, experiències i necessitats.

- Coneixement de les estratègies i normes bàsiques en la producció de textos: planificació (concreció de la intenció comunicativa i del destinatari, del tipus de text, de l’organització del contingut, etc.), redacció de l’esborrany, avaluació i revisió del text per millorar-lo amb l’ajuda del docent i els companys (reescriptura). Pla d’escriptura.

- Elements bàsics dels discursos narratius, explicatius, argumentatius, descriptius, informatius i persuasius (estructura, sentit global, intenció, etc.). Coherència i cohesió en els discursos escrits.

- Ús d’estratègies bàsiques de producció de textos per facilitar la comprensió: elements gràfics i paratextuals.

- Composició de diferents tipus de text, segons la intenció comunicativa. Característiques de la lingüística textual.

- Utilització guiada de programes o recursos informàtics de processament de textos.

1. Produir textos que compleixin les normes bàsiques de presentació. Aplicar en l’expressió escrita les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques apreses.

2. Utilitzar estratègies diverses per millorar les produccions escrites.

3. Conèixer i analitzar notícies i opinions a través dels mitjans de comunicació social, fent ús de diaris o revistes. Redactar textos periodístics i publicitaris. Expressar, per escrit, opinions, reflexions i valoracions argumentades, respectant les normes bàsiques de presentació.

4. Utilitzar textos propis per obtenir o comunicar informació, ajudant-se de les tecnologies de la informació i la comunicació. Reconèixer l’escriptura com a recurs per a l’expressió personal creativa.

5. Elaborar esquemes, mapes conceptuals i resums com a instruments que faciliten la comprensió i l’aprenentatge.

6. Dissenyar estratègies bàsiques de producció de textos, seguint una estructura proposada. Seguir el procés de planificar, redactar i revisar per millorar el text escrit presentat. Establir i seguir un pla d’escriptura.

7. Compondre diferents tipus de text amb claredat i ben estructurats. Utilitzar adequadament els elements de cohesió del text, així com els marcadors i els connectors del discurs.

8. Utilitzar elements gràfics i paratextuals en la producció de textos per facilitar-ne la comprensió.

9. Escriure i presentar diferents tipus de text de caràcter literari i lúdic. Elaborar diferents tipus de text, segons la intenció comunicativa.

10. Fer ús de programes o recursos informàtics de processament de textos per elaborar produccions i cercar informació.

1.1. Usa adequadament els signes de puntuació: punt, coma, punt i coma, dos punts, punts suspensius, signes d’exclamació i d’interrogació.

1.2. Aplica correctament les normes ortogràfiques. Produeix textos seguint les normes bàsiques de presentació establertes: marges, disposició sobre el paper, netedat, qualitat cal·ligràfica, separació entre paràgrafs, interlineat, etc.

2.1. Fa produccions escrites utilitzant la transposició de textos per millorar les produccions: dramatització de relats, conversió d’un relat en còmic, pas de l’estil directe a l’indirecte, etc.

2.2. Empra connectors, separa les produccions en paràgrafs, evita repeticions, etc., per millorar les produccions escrites.

3.1. Utilitza la premsa local per cercar notícies, opinions o entrevistes i exposa per escrit les seves opinions.

3.2. Redacta textos periodístics (notícies, cròniques, reportatges, entrevistes) i publicitaris (anuncis, cartells) i expressa per escrit opinions, reflexions i valoracions argumentades.

4.1. Comunica per escrit coneixements, experiències i necessitats.

4.2. Reconeix l’escriptura com a eina de comunicació útil i necessària.

5.1. Elabora i presenta per escrit qüestionaris, esquemes, mapes conceptuals, resums, descripcions i altres textos propis de l’àmbit acadèmic de manera clara i visual.

5.2. Utilitza les tecnologies de la informació i la comunicació per cercar informació, dissenyar i presentar esquemes i mapes conceptuals.

6.1. Escriu i presenta textos propis, elaborant esborranys i seguint el procés de planificar, redactar i corregir.

6.2. Segueix un pla de producció de textos sistemàtic per fomentar l’eficàcia escriptora i la creativitat.

6.3. Fa esborranys abans de la redacció final de textos.

6.4. Revisa els treballs fets.

7.1. Presenta de forma escrita textos expositius, narratius, descriptius i argumentatius, seguint un guió establert.

8.1. Inclou il·lustracions, subratllats, taules, gràfics, diferents tipus de lletres, colors, etc., en els textos propis per millorar-ne la comprensió.

9.1. Escriu textos de caràcter literari i lúdic (contes, poemes, autobiografia, escenes d’obres de teatre, còmics, cançons, endevinalles, etc.) i els presenta dins l’aula.

9.2. Aplica les propietats textuals en les produccions.

10.1. Utilitza els programes o recursos informàtics de processament de textos per compondre textos i cercar informació.

BLOC 4. CONEIXEMENT DE LA LLENGUA

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

- Ús de les normes ortogràfiques, morfològiques, sintàctiques i lexicosemàntiques de la llengua.

- Ús adequat de la terminologia gramatical i lingüística. Estructures bàsiques de la llengua: tipus de text i estructura pròpia (narració, descripció, exposició), enunciats (declaratiu, interrogatiu, exclamatiu, imperatiu).

- Identificació d’algunes particularitats del lèxic general de la llengua: ús de prefixos i sufixos, sigles i abreviatures, paraules sinònimes i antònimes, neologismes i manlleus, arcaismes i barbarismes, paraules homònimes i polisèmiques, paraules compostes, primitives i derivades, famílies i camps semàntics, locucions i frases fetes, sentit propi i sentit figurat, definició de nom, adjectiu i verb analitzant-ne formes i significats. Tipus de diccionaris.

- Identificació dels constituents fonamentals de l’oració (subjecte i predicat), dels papers semàntics del subjecte i de les funcions bàsiques dels complements del verb (directe, indirecte, circumstancial, atribut). Anàlisi morfològica i sintàctica. Tipus d’oracions. Interjeccions. Tipus d’enunciats: frases i oracions. Text, paràgraf i oració.

- Utilització dels mecanismes i els recursos lingüístics bàsics per organitzar el text explicatiu i dotar-lo de coherència i cohesió, fent ús de la inserció, la coordinació i l’enllaç d’oracions.

- Ús adequat de les diferents categories gramaticals: el nom (classes de noms), el determinant, l’adjectiu, el pronom, el verb (arrel i desinència, conjugacions, formes no personals, perífrasis verbals, verbs regulars i irregulars, temps, mode), l’adverbi, la preposició, la conjunció. Gènere, nombre i concordança.

- Ús correcte de les normes ortogràfiques bàsiques i de puntuació.

- Coneixement i aplicació de l’ús de l’apòstrof i les contraccions. El punt, el punt i coma, la coma, els dos punts, els punts suspensius, el guionet i la dièresi. Diftongs i hiats. Paraules agudes, planes i esdrúixoles.

- Ús de les tecnologies de la informació i la comunicació com a instrument d’aprenentatge en tasques senzilles.

- Coneixement de la pluralitat lingüística existent en el context social i escolar. Les llengües oficials de les Illes Balears, les llengües de l’Estat espanyol. Varietats dialectals i llengua estàndard. Situació sociolingüística.

1. Aplicar de manera adequada les normes ortogràfiques, morfològiques, sintàctiques i lexicosemàntiques de la llengua.

2. Emprar de manera adequada la terminologia gramatical i lingüística de la llengua en les activitats de composició i comprensió de textos. Elaborar textos en situacions quotidianes i escolars utilitzant la planificació i la revisió, i respectant les normes gramaticals, ortogràfiques i de presentació. Reconèixer la llengua com a instrument de comunicació i de descobriment lúdic.

3. Conèixer, reconèixer i usar paraules sinònimes i antònimes, paraules homònimes i polisèmiques, neologismes i manlleus, sigles i abreviatures, analitzant-ne les formes i comprenent-ne el significat. Reconèixer paraules compostes, prefixos i sufixos. Crear paraules derivades i diferenciar famílies de paraules.

4. Identificar oracions com a unitats de significat complet i ser capaç de reconèixer oracions simples. Identificar el subjecte i el predicat de l’oració i els nuclis i complements corresponents. Reconèixer el subjecte el·líptic. Distingir el predicat verbal i el nominal, amb els respectius complements. Reconèixer oracions actives i passives i transformar les oracions d’un estil a l’altre. Reconèixer i produir els distints tipus d’oracions segons l’actitud del parlant. Utilitzar la terminologia pròpia de la sintaxi apresa.

5 Construir en la producció pròpia oral i escrita oracions amb un ordre lògic i amb les concordances adequades.

6 Aplicar els coneixements bàsics de la gramàtica (categories gramaticals). Reconèixer les diferents categories gramaticals segons la funció: noms, determinants, adjectius, pronoms, verbs, adverbis, preposicions i conjuncions.

7 Conèixer les normes ortogràfiques i aplicar-les en les produccions escrites. Utilitzar amb correcció els signes de puntuació.

8 Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació com a instrument d’aprenentatge en tasques senzilles.

9 Comprendre la definició de llengua. Conèixer i respectar les llengües oficials de les Illes Balears. Reconèixer les diferents llengües que es parlen a l’Estat espanyol i a les Illes Balears. Identificar positivament la pluralitat lingüística existent.

1.1. Utilitza correctament en les produccions pròpies les normes ortogràfiques, morfològiques, sintàctiques i lexicosemàntiques de la llengua, i és capaç d’explicar-les de manera oral.

2.1. Elabora diferents tipus de produccions orals i escrites aplicant els coneixements bàsics sobre l’estructura de la llengua.

2.2. Utilitza la terminologia gramatical i lingüística de la llengua en les activitats de composició i comprensió de textos.

2.3. Corregeix textos propis o del company aplicant les normes gramaticals i ortogràfiques.

2.4. Revisa la cal·ligrafia, l’ordre i la presentació de les tasques i fa una valoració dels resultats.

3.1. Coneix, reconeix i usa paraules sinònimes i antònimes, paraules homònimes i polisèmiques, neologismes i manlleus, sigles i abreviatures, i n’analitza les formes i en comprèn el significat.

3.2. Coneix les abreviatures del diccionari.

3.3. Identifica paraules compostes, prefixos i sufixos, i les utilitza en la construcció de textos senzills.

3.4. Crea paraules derivades i distingeix les diferents famílies de paraules.

3.5. Coneix diferents tipus de diccionaris.

4.1. Comprèn el concepte d’oració.

4.2. Reconeix oracions simples, en comprèn el significat i n’identifica subjecte i predicat, amb els respectius nuclis i complements.

4.3. Identifica i empra textos senzills, i hi reconeix el predicat verbal i els seus complements (directe, indirecte i circumstancial), així com el predicat nominal i l’atribut.

4.4. Reconeix si l’oració és activa o passiva i és capaç de fer la transformació de l’una a l’altra per produir diferents tipus d’oracions segons l’actitud del parlant.

5.1. Escriu i presenta de forma oral i escrita les oracions amb un ordre lògic i amb les concordances adequades.

6.1. Coneix i reconeix totes les categories gramaticals per la seva funció en la llengua.

6.2. Reconeix el nom, el substitueix i n’expressa les característiques: classes de noms, gènere i nombre.

6.3. Expressa accions o estats.

6.4. Enllaça o relaciona paraules o oracions.

6.5. Reconeix els determinants i en distingeix la funció.

6.6. Classifica els distints tipus de determinants.

6.7. Identifica els adjectius i fa la correcta concordança amb el nom.

6.8. Distingeix els graus de l’adjectiu.

6.9. Reconeix i utilitza els pronoms personals.

6.10.Identifica, distingeix i classifica els pronoms febles i forts.

6.11. Identifica el temps, el mode, la persona, el nombre i la conjugació dels verbs. Classifica les formes no personals del verb.

6.12. Reconeix les perífrasis verbals.

6.13. Conjuga verbs regulars i irregulars i es fixa en els canvis produïts en l’arrel i en les terminacions.

6.14. Coneix les formes verbals simples, compostes i perifràstiques. Reconeix i utilitza les formes no personals del verb.

6.15. Identifica l’adverbi.

6.16. Coneix les preposicions.

6.17. Identifica les conjuncions.

7.1. Coneix i aplica adequadament les normes ortogràfiques bàsiques en les produccions escrites.

7.2. Empra amb correcció els signes de puntuació.

7.3. Identifica paraules que han de dur accent diacrític.

7.4. Reconeix els diftongs i els hiats.

8.1. Usa les tecnologies de la informació i la comunicació per cercar informació, llegir textos, etc.

8.2. Fa servir correctament el teclat i l’empra per escriure textos petits.

9.1. Reconeix i respecta la pluralitat lingüística existent en el context social i escolar, en l’àmbit de les Illes Balears i en l’àmbit de l’Estat espanyol.

9.2. Reconeix els diferents registres, els relaciona amb la situació comunicativa i hi adequa l’expressió pròpia.

BLOC 5. EDUCACIÓ LITERÀRIA

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

- El text literari com a font de comunicació i aprenentatge, de plaer, de joc, d’entreteniment, de coneixement d’altres mons, temps i cultures, i com a mitjà d’organització i de resolució de problemes de la vida quotidiana.

- Textos literaris i no literaris. Literatura de les Illes Balears. El llenguatge literari i els recursos literaris. Els gèneres literaris: narrativa (conte i novel·la), poesia (síl·labes dels versos, rima, versos i estrofes) i teatre (personatges, acotacions, actes i escenes). Tipus de narrador. Altres gèneres literaris.

- Ús dels recursos de la biblioteca de l’aula i del centre, incloent-hi documents audiovisuals, com a mitjà d’aproximació a la literatura pròpia i general, com a font d’informació i plaer.

- Textos propis de la tradició literària popular: textos de tradició oral (llegendes, rondalles, cançons populars, contes, etc.). Textos de gènere narratiu (contes, biografies, autobiografies, novel·la realista, d’aventures, de misteri, de ciència-ficció, de fantasia). Textos d’altres gèneres (teatre, poesia) adequats als interessos infantils.

- Diferents tipus de lectura amb obres i textos literaris adequats a l’edat i als interessos dels alumnes: lectura silenciosa, en veu alta, expressiva, etc.

- Audició, comprensió, memorització i recitació de diferents textos poètics, adequats a l’edat, amb ritme, pronunciació i entonació adequats, i identificació dels missatges i valors que transmeten aquests textos.

- Dramatització de textos literaris i de situacions de la vida quotidiana pròximes a l’experiència dels infants.

1. Llegir i comentar textos propis de la literatura infantil (poesia, còmics, contes, etc.) de diverses fonts i en diferents suports. Utilitzar estratègies per comprendre textos literaris i per identificar els missatges i valors que transmeten aquests textos.

2. Elaborar contes i poemes senzills, fent un ús coherent de la llengua escrita i la imatge per expressar situacions comunicatives concretes. Elaborar textos escrits i orals treballats dins l’aula per satisfer les necessitats comunicatives. Aplicar, en diferents situacions comunicatives, un vocabulari adequat i cada cop més precís, adquirit a través de la lectura de textos, literaris i no literaris.

3. Utilitzar la biblioteca d’aula i de centre per obtenir informació i com a font de plaer en la lectura d’obres literàries adequades. Llegir per fomentar l’autonomia lectora, l’interès per l’elecció de diferents temes i textos i com a recurs de plaer personal.

4. Escoltar textos literaris i fer una lectura guiada i autònoma, en silenci i en veu alta de textos propis de la nostra tradició popular, adequats als interessos infantils. Identificar i corregir en textos orals i escrits els trets i les expressions que manifesten discriminació social, cultural, ètnica i de gènere.

5. Llegir correctament diferents tipus d’obres i textos literaris, segons la pretensió de la lectura.

6. Escoltar, comprendre, memoritzar i recitar textos poètics.

7. Utilitzar estratègies per interpretar textos literaris. Interpretar, mitjançant gests i paraules, escenes de contes, obres de teatre, etc.

1.1. Llegeix i comenta textos propis de la literatura infantil (poesia, còmics, contes, etc.) utilitzant, entre altres fonts, pàgines web.

1.2. Fa ús de diferents estratègies per comprendre textos, com el subratllat de les idees essencials, la relectura i la consulta al diccionari, per identificar els missatges i valors que transmeten aquests textos.

2.1. Produeix contes i poemes, de manera manual o digital, fent un ús coherent de la llengua escrita i la imatge per expressar situacions comunicatives concretes.

2.2. Llegeix petites obres literàries, completa les activitats proposades i exposa oralment les seves opinions.

2.3. Elabora textos escrits i orals treballats dins l’aula (normes de classe, horaris, fullets, reclamacions, etc.), com a eina d’informació i per satisfer les necessitats comunicatives a partir d’unes pautes donades.

2.4. Fa una lectura comentada de poemes, relats i obres teatrals, tenint en compte les convencions literàries (gèneres, figures, etc.) i la presència de certs temes i motius recurrents.

2.5. Recrea i compon poemes i relats per comunicar sentiments, emocions, estats d’ànim o records a partir de l’anàlisi de les característiques d’alguns models i amb l’ajuda de recursos que permetin l’expressió creativa.

2.6. Empra un vocabulari adequat segons les diferents situacions comunicatives, adquirit a través de la lectura de textos literaris i no literaris.

3.1. Utilitza la biblioteca d’aula i de centre per obtenir informació i com a font de plaer en la lectura d’obres literàries adequades.

3.2. Llegeix amb autonomia, s’interessa per diferents tipus de temes i textos i utilitza la lectura com a font de plaer personal.

4.1. Escolta textos literaris i fa una lectura guiada i autònoma, en silenci i en veu alta, de textos propis de la nostra tradició popular: endevinalles, refranys, cançons de triar, faules, rodolins, gloses, rondalles, poemes, contes, etc., adequats als interessos infantils.

4.2. Identifica i corregeix, en textos orals i escrits dels mitjans de comunicació impresos, audiovisuals i digitals, els trets i les expressions que manifesten discriminació social, cultural, ètnica i de gènere.

5.1. Utilitza diferents tipus de lectura d’obres i textos literaris: lectura silenciosa, en veu alta, expressiva, etc.

6.1. Escolta, comprèn, memoritza i recita poemes adequats a l’edat.

7.1. Identifica i aplica el ritme, la pronunciació i l’entonació adequats a cada tipus de dramatització.

7.2. Interpreta, mitjançant gests i paraules, escenes d’històries, contes, obres de teatre, etc.